El bloc de l'Helena Solà

Feliç 2.012

2011-12-23T05:28:00.000-08:00

"...QUE CADA NIT, SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU, PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN, NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG I EL VOLEM PER A TU..."

Bones festes i un millor 2.012

Burbujas de amor

2011-11-26T15:46:00.000-08:00

M'he passat el matí cantant i ballant Burbujas de amor, en pijama i a la cuina perquè els meus fills i el gos m'han fet fora del menjador.
Sé que entre l'escena i el tema avui caurà un mite.

Mai em va agradar aquest tema de Juan Luis Guerra, i tampoc sé perquè m'ha donat per aquí, fa anys que no la sentia. Però veure com se la cantaven l'O i la D quan fèiem 3er de B.U.P. era infinitament més interessant que el Cantar del Mio Cid.

¿Cómo se dice cubo en catalán?

2011-09-16T06:35:00.000-07:00

Situació real viscuda avui a la meva aula.

Un alumne de sisè, nascut i escolaritzat a Catalunya, em pregunta "¿Cómo se dice cubo en inglés?". A la qual cosa li contesto "look up in a dictionary".
Als tres minuts torna amb un diccionari a la mà i em pregunta "¿Cómo se se dice cubo en catalán?"

Aquesta situació m'ha fet pensar en la immersió lingüística i les polèmiques generades arrel de les sentències del TSJC i del Tribunal Suprem, i el mal que alguns partits estan fent a la nostra escola, a la nostra llengua i a la nostra societat.
No sé si tot plegat ha estat el producte d'un fi electoralista o bé la ignorància elevada a l'enèssima potència, però el que tinc clar, és que Espanya ens està escanyant i cada dia que passa ens deixa menys aire.

El video del discurs de la Diada 2.011

2011-09-15T05:50:00.000-07:00

Discurs de la Diada

2011-09-12T04:57:00.000-07:00

Bon dia a tothom,

(abans de llegir el manifest vull dir que una estelada ha pogut onejar durant una hora aquesta nit al balcó del nostre ajuntament després de 80 anys. És el nostre desig que pugui onejar permanentment).

l'Onze de Setembre és una data important, una diada de festa i reivindicació. Pels independentistes, aquests darrers anys han esdevingut extraordinaris. Les onades de consultes, la marxa a Brussel•les, la resposta multitudinària del nostre poble davant la desvirtuació de l'Estatut de Catalunya, les protestes en contra de la sentència del TSJC que vol acabar amb el nostre model educatiu i en definitiva, un seguit de situacions que han exigit que siguem a la primera línia, defensant l'autogovern del país. Com a país, estem immersos en un procés similar a una segona transició durant la que el paper de la societat civil ha de ser el d'un agent protagonista en l'aprofundiment democràtic i la lluita per l'autogovern.

Necessitem respostes en un moment on les relacions amb Espanya estan en un punt de no retorn. Afrontem nous desafiaments en el camp de la defensa dels nostres drets lingüístics,ens veiem abocats a lluitar per fites que ja crèiem superades. Un any després de la gran manifestació del 10 de juliol i un cop tancat el cicle de consultes populars, ha quedat palès que la gran majoria dels catalans volen decidir el nostre futur en pau i llibertat. El país ens està demanant a crits un pas endavant. Ara toca:

Defensar el model d'immersió lingüística a les escoles. El català ha de ser la llengua vehicular de l'educació i ha de seguir guanyant rellevància social. És necessari que seguim treballant per aconseguir mesures legals que arreu dels Països Catalans assegurin que aquesta part de la nostra identitat, de la nostra ànima i de la nostra forma d'entendre el món, sigui protegida dels greus atacs als que ens veiem sotmesos constantment. La immersió lingüística és garantia de cohesió social i és un dels elements que ens ha permès construir una societat unida i sense exclusions.Mestres, pares i mares, alumnes. Tots hem de ser demà a les set de la tarda davant el nostre ajuntament. Demà, Catalunya es manifestarà en contra de la sentència del TSJC i com deia el desaparegut lingüista, Joan Solà, que va morir ara fa uns mesos i volem recordar avui, el “català pateix una malaltia política i també social, Espanya no accepta el plurilingüisme”. No per això ens arronsarem i avui diem ben alt que cal seguir lluitant. Volem que els nostres fills puguin fer amb normalitat allò que els seus avis van haver de fer d'amagat. No res de l'altre món: créixer i formar-se en la seva llengua materna. Avui i aquí mateix, aquells que volen línies educatives en castellà, aquells que voldrien el català fora de les escoles i minoritzat com si fos una curiositat folklòrica, seran tan cínics de fer una ofrena floral durant els actes de la Diada.

Durant els propers quatre anys, Catalunya ha de poder fer un pas endavant en dos aspectes que són fonamentals: hem d'aconseguir recaptar els nostres impostos i determinar la nostra política econòmica sense interferències. És hora de plantar cara i acabar amb l'espoli econòmic al que històricament ens han sotmès. Si volem volar més amunt, hem de deixar anar pes i ja és hora de que deixem d'arrossegar a les nostres esquenes el pes d'un estat que viu de nosaltres.

Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el catalans i les catalanes tenim dret a decidir. Aquest és un camí que només arribarà al seu destí un cop convoquem un referèndum oficial i vinculat a tot el país. La consulta que vam fer a Cerdanyola, malgrat l'actitud gens participativa de l'Ajuntament, oposada a que els cerdanyolencs poguéssim votar tot exercint de manera cívica el dret més fonamental, un dret que l'Estat espanyol ens nega constantment, entestats com estan a no entendre'ns per continuar imposant-nos la seva voluntat i el seu domini. Avui i aquí, també faran la seva ofrena partits que no volen que decidim en llibertat el nostre futur, que no reconeixen que els catalans tinguem prou senderi o capacitat per expressar lliures de coaccions cap a on volem anar.

Per tots aquests motius som aquí avui, per commemorar i reivindicar la nostra Festa Nacional, per deixar ben clar que la nostra lluita segueix endavant. No podem acabar sense recordar el recentment desaparegut Heribert Barrera i és per això que acabarem el nostre parlament amb paraules seves: “En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes a Espanya... Però durant aquest vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor”. Això, no ens ho podem permetre. Hem de ser imparables i seguir caminant cap a la independència.

Visca Catalunya Lliure!

Riu Sec / Rio Seco

2011-09-09T08:26:00.000-07:00

L'abans i el després de la cirurgia socialista en la revista municipal.

Sóc mestra i no acato la sentència del TSJC. Em declaro insubmisa.

2011-09-03T10:33:00.000-07:00

Podria dir-ho més fort però no més clar. Sóc mestra i no acato la sentència del TSJC. Em declaro insubmisa.

La societat catalana ha plantat cara a la sentència del TSJC. En destaco alguns exemples:

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals:"Hi ha una topada entre la llei i la legitimitat democràtica, i això és molt greu, perquè si hem de triar, escollim la legitimitat democràtica"

La Federació d'Associacions de Pares i Mares (representen un total de 2.042 AMPAs) apel.len a la insubmissió.

Associacions de mestres i sindicats (Rosa Sensat, USTEC-STES, CONC,...) defensen la immersió lingüística.

En Joan Solà, que moria fa uns mesos, de ben segur que ens hagués deleitat amb algun dels seus articles. Malauradament no hi és però si que li vull donar veu: "El català té una malaltia política".

Art a Cerdanyola (II edició)

2011-08-28T07:26:00.000-07:00

Si a l'agost passat diversos artistes cerdanyolencs ens sorprenien amb l'obra Alienats, aquest agost, ho han tornat a fer. Aquesta vegada podem trobar l'obra a la confluència del carrer Castella i l'Avda. Amèrica al barri de Serraparera.
De la mateixa manera que en l'anterior edició han treballat aquests artistes, en dos grups i per separat, ja que malgrat complementar-se no volen barrejar estils a l'hora de treballar per tal de provocar un impacte més profund en el visitant.
El primer grup, el més jove i inexpert, ha estat el responsable de la tria de l'escenari i del missatge principal que volen transmetre. Davant de la crisi de la construcció, econòmica, político-ideològica,... i fortament influenciats pel moviment pro-plaça Juan Pablo II i les jornades JMJ, què millor que una caseta d'aigua o de llum o de vés a saber què, en un punt perdut i oblidat de Cerdanyola, amb l'escenari de fons de la fàbrica de l'Aiscondel, per reivindicar, al més pur estil noucentista que "la realitat és la que és, però per això estem els artistes, per canviar-la des de l'art".
El segon grup, més granadets i amb molts anys d'experiència a les seves esquenes han tingut l'objectiu d'enfortir la idea principal. Fortament influenciats pel laïcisme, creuen que "si la religió no és una pràctica privada, i l'església exerceix un fort poder polític, per què ens hem d'estimar d'amagat quan l'amor és el més gran dels sentiments? Estimem-nos doncs i aprofitem per reutilitzar el matalàs que a la nostra edat les molles fan mal a la ronyonada i on hi hagi un de visco, molt millor".

Estratègies de negociació.

2011-07-06T05:01:00.000-07:00

La prèvia a la negociació.

2011-07-06T02:53:00.000-07:00

Casals d'estiu del PSC. Activitat: venda de cartipàs.
L'altre dia per error, buscant el despatx de l'oposició a l'ajuntament vaig entrar al despatx del Víctor Francos.

Publicitat. Més.

2011-07-06T02:37:00.000-07:00

Els millors anuncis d'aquest estiu:

Carta d'Stéphane Hessel als indignats de Barcelona, després dels aldarulls al Parlament

2011-06-17T02:50:00.000-07:00

Aquests dies que no em toca més remei que fer repòs a casa -reconec que dimecres vaig tenir una sobre saturació de televisió i entre les imatges dels aldarulls a les portes del Parlament i l'Ana Obregón en banyador- em passava pel cap part del discurs que en Tresserras va fer durant l'acte de cloenda de campanya per a les eleccions municipals de Cerdanyola. Va dir alguna cosa així, "la normalitat, no és notícia" (tot i que es referia als polítics, ja en parlaré més endavant, es mereix un post, és extrapolable). Segurament, el 99% dels indignats que estaven concentrats a les portes del Parlament, ho van fer de forma pacífica, però això no és notícia. Crec que Stéphane Hessel expressa molt bé en la seva carta el que molts de nosaltres pensem:

"Veient els esdeveniments que han tingut lloc davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, expresso el meu rebuig més ferm cap a qualsevol agressió, coacció, insult o actitud violenta utilitzada per grups minoritaris, aprofitant la pacífica onada d'indignació que ha recorregut les ciutats espanyoles des del dia 15 de maig.
Des del primer moment vaig deixar constància i reitero el meu suport als milers i milers de ciutadans espanyols que, sempre de manera pacífica, han manifestat la seva indignació davant d'una economia deshumanitzada i davant del dèficit democràtic de les nostres societats, i han passat de la indiferència al compromís pels valors profunds de la democràcia, sempre a través de vies pacífiques.

Considero, per tant, intolerable qualsevol intent de paralitzar les institucions de representació democràtica, així com la coacció de tot tipus exercida contra els representats de la voluntat popular. Això no té res a veure amb la resistència pacífica ni amb la legítima dissidència democràtica. Això no es pot tolerar, i no hem de permetre que alguns grups, des de dins o des de fora del moviment dels indignats, intentin aprofitar aquests fets per tal d'enterbolir el bon propòsit i les actituds majoritàries dels ciutadans que s'han movilitzat pacíficament durant les últimes setmanes a gairebé un centenar de poblacions espanyoles.

Sempre m'he manifestat a favor d'aprofundir en la democràcia, de la llibertat d'expressió i del respecte pels altres com a úniques vies per al progrés de les nostres societats. Desitjo que els indignats espanyols sàpiguen trobar, amb la mateixa actitud pacífica i dialogant amb què van irrompre en l'escena pública fa unes setmanes, el seu camí per seguir expressant aquest compromís cap al futur."

Stéphane Hessel

Contradiccions en la presa de possessió

2011-06-13T12:24:00.000-07:00

És com a mínim complicat, ser republicana i independentista, ser coherent amb els propis ideals i prendre possessió de l'acta de regidora quan la fòrmula és la següent:

"Jureu o prometeu per la seva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?".

Ser republicana i prometre lleialtat al Rei, i ser independentista i prometre respectar i fer respectar la Constitució és absurd a més d'una falsedat i va en contra de les pròpies idees. I aquesta contradicció s'havia d'expressar en la presa de possessió del càrrec:

En lo mas íntimo quiero Chilly

2011-06-02T06:01:00.000-07:00

Ahir tenia la tele posada mentre anava preparant el sopar. No hi parava massa atenció fins que vaig sentir "En lo mas íntimo quiero Chilly".

Fa uns anys que Mitsubishi va treure al mercat el model "Pajero" que una mica més tard passaria a dir-se "Montero" per raons més que evidents.

No sé si el futur d'aquest gel íntim passa pel canvi de nom però en tot cas no incita massa a comprar-lo. O potser si...

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

2011-05-27T08:05:00.000-07:00

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

1.- El meu sou és de 1.383€ net al mes. És públic. I es pot consultar a la web del departament d'ensenyament.

2.- No he cobrat mai absolutament res per fer la feina que faig a ERC.

3.- No he cobrat mai res de cap administració pública a excepció del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, departament pel qual treballo en el cos de mestres i pel qual en rebo la meva nòmina.

4.- La meva feina a ERC m'ha suposat despeses vàries (mòbil, cangurs, formació, benzina,...) que he pagat jo de la meva butxaca.

5.- He estat durant 13 anys a Creu Roja treballant-hi com a voluntària, compromesa amb la justícia social tot recolzant persones en situació de vulnerabilitat. I ho he fet de manera altruista. Rebent moltes coses a canvi que et fan créixer com a persona però mai diners. De la mateixa manera he estat treballant per Cerdanyola. En recomano l'experiència.

6.- La imbecilitat, la covardia i l'enveja són actituds pròpies dels mediocres.

7.- Estaria bé valorar la tasca feta al 2.015 després de quatre anys de feina. Recordo que encara no sóc regidora.

8.- Pretenia demanar una mica respecte però molt em temo que sigui un concepte incomprensible per a alguns.

Gràcies a vosaltres, DECIDIM.

2011-05-25T06:48:00.000-07:00

Amb aquest pastís ens sorprenia la militància el passat dilluns durant la primera reunió després de conèixer els resultats electorals.
Avui, rellegint el post de divendres, només podria repetir el mateix.
GRÀCIES A TOTS ELS QUI HO HEU FET POSSIBLE!!!!

Gràcies a vosaltres, decidirem.

2011-05-20T12:06:00.000-07:00

Feliç i satisfeta. Així és com em sento en acabar la campanya per a les eleccions municipals. I ho estic per la feina feta, per l’equip que som, perquè ho hem donat tot i més, perquè tenim un molt bon projecte i un programa excel·lent, perquè la nostra llista és una llista de persones competents, preparades, i sobretot amb molta il·lusió i ganes de treballar per Cerdanyola.

Aquests dies la gent em pregunta que si m’agrada la política. A tots ells els he dit el mateix. No m’agrada que no tinguem escoles bressol pels nostres fills, no m’agrada que es pugui malmetre el Parc Natural de Collserola amb el Túnel d’Horta, no m’agrada tenir un abocador com el de Can Planas i que no es faci res i tampoc m’agraden les maneres que alguns polítics tenen de fer política. I com que tot això no m’agrada, he decidit formar part d’un equip de gent, que com jo, hem treballat per Cerdanyola de manera voluntària i dedicant el nostre temps lliure, tot aportant allò que sabem fer per tal de posar un granet de sorra per millorar el poble on vivim, el poble que estimem.

Amb el ple convenciment que l’esforç fet es veurà reflectit en els resultats de diumenge i amb l’orgull de poder dir amb la boca grossa que la campanya que hem fet ha estat neta, només em queda agrair les hores i les ganes de totes les persones, totes les entitats, que d’una manera o una altra ens han aportat les seves propostes, la seva visió de Cerdanyola, la seva voluntat de treballar per la comunitat. I també a totes aquelles ciutadanes i ciutadans que se’ns han apropat per conèixer el nostre programa, per fer-nos arribar les seves inquietuds. A totes i tots, moltes gràcies.
A Cerdanyola, amb el vostre suport, diumenge Decidim.

ERC Cerdanyola a l'APM

2011-05-18T09:31:00.000-07:00

Fer política és molt dur però ho hem fet sense perdre el sentit de l'humor. Per això volem compartir aquest vídeo amb vosaltres:

Entrevista política per Cerdanyola Ràdio.

2011-05-13T12:36:00.000-07:00

El passat dimecres, en Xavi Poza, director d'informatius de Cerdanyola Ràdio em va realitzar l'entrevista que teniu a continuació on donava resposta a qüestions diverses com la valoració del darrer mandat, futurs pactes, abocador de Can Planas, participació ciutadana o punts del nostre programa per exemple:

Web de campanya.

2011-05-10T07:18:00.000-07:00

www.acerdanyoladecidim.cat

Si vols conèixer el nostre programa.

Si vols conèixer el nostre candidat i les propostes que tenim per Bellaterra.

Si vols saber més sobre la nostra llista.

Si vols saber més sobre la candidata.

Visita la web de campanya d'ERC Cerdanyola per a les municipals del 22 de maig: www.acerdanyoladecidim.cat

Vídeo de campanya

2011-05-10T06:59:00.000-07:00

Entrevista personal per Cerdanyola Ràdio.

2011-05-08T04:13:00.000-07:00

Dimecres es va emetre a Cerdanyola Ràdio, 105.3, l'entrevista que el Xavi Casas em va fer pel programa Gent de Cerdanyola.
Es tracta d'una entrevista personal en la que responc a qüestions diverses sobre la meva infància, la joventut, el present i el futur de Cerdanyola o com veig el món, entre d'altres.

Comença la carrera cap a les municipals

2011-05-06T02:56:00.000-07:00

OLE TU!

2011-05-03T02:08:00.000-07:00

Divendres em despertava amb la pregunta que en Cuní feia al seu programa d' Els Matins: "S'ha de casar el príncep William per amor?"
He donat algunes voltes a la pregunta i francament, és que no l'entenc. I mentre hi donava voltes a aquesta qüestió -tampoc moltes- pensava que una bona mesura anti-crisi és acabar amb el pressupost que té la monarquia, d'uns nou milions d'euros anuals i que amb això tindríem l'hospital Ernest Lluch. Aquest si que seria un bon gest pel poble.

Dissabte, mentre feia una breu parada per casa veia això a les notícies de no sé quina cadena:

I diumenge, el més irritant, el discurs que l'alcadable de CIU, Alfons Escoda, feia a la inauguració de la plaça Juan Pablo II: "Un Papa que probablement molts estimem, i que no tothom ha d’estar absolutament d’acord amb tot el que va fer. Però és que la ciutat, els noms dels carrers, també expressen aquesta pluralitat. Tampoc tothom està d’acord, ni té perquè estar d’acord absolutament amb tot el que va fer Francesc Layret, o Pablo Iglesias o Lluís Companys, per parlar de places veïnes. L’important és que tots sapiguem reconèixer els valors positius i el gran valor que tots hem de defensar que és entendre i viure la pluralitat de la ciutat. Perquè amagar la pluralitat seria posar la primera pedra de l'autoritarisme"

Francesc Layret: polític i advocat català, defensor del moviment obrer que va ser assassinat quan anava a veure els seus companys de la CNT que havien estat detinguts.

Lluís Companys: un dels fundadors d'ERC i president de la Generalitat de Catalunya. Va patir l'exili on va ser detingut per acabar essent afusellat.

Pablo Iglesias: fundador del PSOE i de la UGT.

Papa Juan Pablo II: cap de l'estat més petit i més ric del món, condemnà l'ús d'anticonceptius, l'avortament, les parelles homosexuals o l'eutanasia a la vegada que no va prendre mesures contra els casos de pederàstia.

Si, les comparacions són odioses.

El Roger Morales penjava això al seu blog:

Dilluns, el premi Nobel de la Pau i president dels EEUU, el senyor Obama, anuncia la mort de Bin Laden i diu que s'ha fet justícia.

Homes i dones.

2011-04-30T09:28:00.000-07:00

Fa uns dies que un dels posts va generar un debat al Facebook. El resultat, un parell de links força divertits:

La solució als abocadors i incineradores.

2011-04-29T08:56:00.000-07:00

Quina és la solució? El residu zero.

I per arribar al residu zero cal prevenir. La conscienciació, la sensibilització, la pedagogia,... són imprescindibles per canviar el model actual.
És imprescindible reduir, reutilitzar i reciclar. Només cal pensar en la compra que fem cada vegada que anem al súper. Com estan envasats la fruita, la verdura, la carn o el peix. I afegir-hi les ampolles d'aigua, el paper d'alumini, les llaunes,... generem molts residus. I és bo reflexionar sobre el volum de deixalles que una família de quatre membres genera en una setmana.
A més, encara hi ha gent que no recicla. Fa uns dies que vaig preguntar en una classe de primària sobre el reciclatge i sorprenentment encara hi ha famílies que només tenen "un cubell on va tot" com deia algun alumne.

L'únic model possible, l'alternativa als abocadors i incineradores és Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
La gestió que tenim de residus és contaminant, tant pel que fa als abocadors com les plantes d’incineració. Cal adoptar mesures sostenibles per fer front als residus.
Cal fer prevenció de residus.

Perquè no als abocadors ni incineradores.

2011-04-28T08:42:00.000-07:00

Els abocadors: emeten gasos contaminants, gas metà i lixiviats que contaminen el sòl i els aqüífers per més que els residus estiguin ben embalats i hi hagi moltes capes de permeabilització. L’activitat d’un abocador pot durar centenars d’anys.

La incineració: és insostenible i perillosa. Genera CO2 i NO2. No és només que es tracti d’una mala gestió dels residus és que és una amenaça per la salut pública i suposa tot un impacte en el canvi climàtic. Produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, generen residus, les cendres. Que han d'acabar en un abocador.

Abocadors. Can Fatjó dels Aurons.

2011-04-27T07:09:00.000-07:00

Hi ha a Bellaterra un gran clot, a causa de l’activitat de l’argilera Almar. En acabar l’activitat, estava previst omplir aquest gran clot amb terres i runes però les alarmes van saltar el passat mes de novembre amb unes declaracions de Toni Morral al diari El Punt el dia 9 d’aquell mateix mes: “Les malmeses finances de l'Ajuntament de Cerdanyola podrien disposar d'un mínim de 9 milions d'euros extres si finalment tira endavant la proposta que ICV-EUiA ha fet a l'equip de govern (PSC-CiU) d'aprofitar el futur rebliment de l'argilera de l'empresa Almar per demanar a l'Agència de Residus de Catalunya un cànon per cada tona de residus inertitzats d'ecoparc que s'hi dugui. La proposta dels ecosocialistes està inclosa dins del pla de viabilitat econòmica del consistori cerdanyolenc per al període 2010-2013, aprovat dijous”. La gerent d’Almar, Anna Margenat, explicava que el rebliment de l’argilera el farien conjuntament amb Puigfel. Ho donaven com a cosa feta.
IC fa la proposta però CIU i PSC l’accepten. Ja que així està inclosa en el pla de viabilitat.
És ERC-Cerdanyola qui fa un comunicat denunciant la situació i oposant-nos a tenir cap més abocador a Cerdanyola. Hem complert la quota amb escreix.
L’ajuntament ingressaria 9 milions a les seves arques i el particular, uns 150 milions d’euros. El clot és tres vegades més gran que l’abocador Elena.
Actualment, el clot de Can Fatjó dels Aurons està en fase 2 (formació de talussos). El que crida especialment l’atenció és que s’estan fent les obres sense el permís urbanístic municipal necessari i que tampoc hi ha l’estudi sobre l’impacte en el medi ambient. O almenys no consta.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Mª Tost, van negar a la plataforma l’existència de cap projecte per fer un abocador de deixalles. Però el passat 24 de març, a l’endemà de fer-se pública una reunió de la plataforma, el sr. Tost i CIU, l’ajuntament de Cerdanyola, mostra una carta de l’ARC a l’ajuntament de Cerdanyola amb data d’Octubre de 2.010 en la qual es diu que l’abocador és de gran interès per al Govern de la Generalitat.
El clot està gairebé a punt, els camions i les excavadores hi segueixen treballant i s’està tallant arbres de manera il.legal segons denuncia la plataforma.
La plataforma ha posat en coneixement als FGC la perillositat per a la via, de la proximitat del gran clot, que està a menys de 20 metres.
Després de tota la mobilització per part de Gent de Bellaterra, CIU defensa no dur residus als abocadors i incinerar-los (Roda de premsa que recull El Punt 5/3).

Abocadors. Elena.

2011-04-26T04:08:00.000-07:00

Abans havia estat una argilera de l’empresa Sugrañes. Al ple de juliol de 2.006 i amb els vots a favor d’ICV, CIU i PSC i amb els vots en contra d’ERC, PP i PAS, es va aprovar el nou abocador comarcal que entrà en funcionament el 30/11/2007 amb bales provinents de l’ecoparc de Montcada. ICV mentre estava a l’oposició havia exigit que només es diposités terres i runes. Es preveu que acabarà en uns mesos. Les bales havien de procedir d’un ecoparc d’última generació i contenir un màxim d’un 3% de matèria orgànica però la realitat és que provenen de l’ecoparc -ecoparc és un eufemisme ja que realment es tracta, per a molts, d’una planta de transferència- de Montcada i contenen un 18% però que el control deixa molt que desitjar tal i com vam constatar en la visita que vam fer a l’ecoparc al maig del 2.009. Cerdanyola ha ingressat 3 milions d’€.
Problemes de l’abocador. Les pudors, la manca de control de matèria orgànica, la separació de lixiviats amb aigües pluvials,...
Hi ha dues piscines, una que recull lixiviats i l’altre que recull aigua de pluja. Els lixiviats contenen aigua, de quina manera, mitjançant quin mecanisme s’evita que l’aigua de pluja es barregi amb els lixiviats?

Abocadors. Can Planas.

2011-04-23T06:53:00.000-07:00

Roger Caballé, llicenciat en Ciències Químiques i membre de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors ens explica sobre el mateix abocador de Can Planas la seva extensió i contingut.

On van a parar els lixiviats de Can Planas?

Abocadors. Can Planas.

2011-04-22T06:53:00.000-07:00

Can Planas era una argilera. Quan es va acabar l’activitat va néixer un llac producte d'un aqüífer. Algú hi va posar peixos i la gent anava a pescar. A partir dels anys 70 es va convertir en un abocador de residus industrials i no controlats. Aquest abocador es clausurà al 1.995.

El terreny, de 18 hectàries (equivalent a 18 camps de futbol) amb fondàries que arriben als 60m (15 és el promig) conté metalls pesats, sals d’alumini, hidrocarburs, plom, crom, benzè, toluè, percloroetilè,... és un perill per a la salut ja que algunes d'aquestes substàncies són cancerígenes. A més, genera gasos. (Informe IDOM 2.006).

El clot no està aïllat, els residus estan en contacte directe amb la terra i a més, és travessat per torrents subterranis informe Hidrogeològic 2.006) per la qual cosa els residus es van escampant.

Al 2.003 es fa un informe en el que s’avisa de risc greu per contaminació i perill que els lixiviats (líquid contaminant producte de la descomposició de les deixalles) sortissin a la superfície a l’hora que s’afirmava que allà no es podia construir. Malgrat l’informe, s’hi projectaren pisos.

L’ajuntament i la Generalitat volen construir unes 4.000 vivendes. En un principi, a sobre del mateix abocador però gràcies al TSJC només poden construir al voltant del seu perímetre.

Al 2.004 els lixiviats van sortir pel nord-est i van lliscar fins al torrent de Can Magrans (el que prové de la UAB i que més endavant es diu torrent dels Gorgs). Segons la plataforma, un camió cisterna els recollí durant dos dies però després els connectaren al clavegueram. Va en contra de la normativa. I és una actuació negligent. Això ja fa més de sis anys que està així.

La manca d’informació, de transparència i també els interessos econòmics generen desconfiança. Per això la plataforma ha demanat a la Comissió de Medi Ambient de la UE que encarregui un nou informe.

La solució que Ajuntament i Generalitat van adoptar és la d’un segellat per dalt i pels costats. És la solució més ràpida i econòmica, 34 milions d’€. Però els lixiviats segueixen filtrant en el subsol.

La plataforma opta pel buidat. És la solució més cara, 190 milions i trigaria uns 3 anys.

Després de la pressió mediàtica a nivell nacional, de fet, la mateixa setmana que El País dedicava un reportatge diari durant una setmana, en el ple de desembre de 2.010, fa 3 mesos i escaig, el govern municipal, PSC i CIU, feien marxa enrere i demanaven un nou informe per estudiar solucions alternatives a les cinc que ja aportava l’estudi IDOM, que anaven des de no fer res al buidat total. El senyor Toni Morral assegura que l’anterior opció és la millor.

ERC vam presentar el novembre de 2.009 una moció per a realitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

Abocadors. Introducció.

2011-04-22T06:45:00.000-07:00

Fa uns mesos vaig preguntar a una classe de 25 nens i nenes de deu anys, de l'escola on treballo, aquí a Cerdanyola, si sabien què era Can Planas. Només li sonava vagament a un. Els vaig demanar que ho preguntessin a casa. Només dues famílies sabien alguna cosa sobre l'abocador. La setmana passada, a l'endemà del debat, vaig coincidir amb una mare de l'escola on porto els fills, en una geladeria. No recordo com va sortir el tema però no en sabia res dels abocadors. Aquests són dos exemples però en podria posar uns quants més. Molta gent de Cerdanyola, de fet, m'atreviria a dir que la gran majoria, desconeix els problemes que tenim al nostre poble amb els abocadors.
Malgrat siguin els abocadors un dels temes estrella a tractar durant la propera legislatura, malgrat la informació que hi ha als mitjans locals i gratuïts i la difusió que des de la plataforma es fa, la informació no arriba.
Dies enrere, preparant-me pel debat dels abocadors, vaig trobar més de 60.000 pàgines a google en resposta a "abocadors Cerdanyola".
Vaig preparar un material, no sé ben bé amb quin objectiu, però havia de cumplir amb el següent: donar informació sobre els diferents abocadors de Cerdanyola, de lectura ràpida i fàcil i que no excedís d'un din-a-4, de manera que fins i tot fos comprensible per alumnes de primària.
Qui sap, potser s'animen i fan inclouen una activitat al Cerdanyola Educa.

Barri de Montflorit.

2011-04-15T03:09:00.000-07:00

Després de la reunió amb l'Associació de veïns i veïnes del barri de Montflorit, vam quedar per fer una visita al barri per tal de veure sobre el terreny l'estat del barri. Des de molts punts de Montflorit es veu el Sincrotró Alba, el Parc Tecnològic, la UAB,... i mentre feia la visita, pensava amb el contrast de la tecnologia amb alguns carrers gairebé tercermundistes. Algunes de les fotos que he fet:

Fanal en mal estat i perillós, que a més, està enmig de la vorera i en dificulta el pas.

Horts. No repetiré el que se m'ha fet arribar. Però en tot cas, qui és el propietari? l'ajuntament? de quina manera ho regula? de quina manera es canvia de mans l'ús dels horts?

Estat d'algunes voreres.

Torres elèctriques passen per sobre de les cases.

M'han dit que pica. No ho he volgut provar. En tot cas...

Desídia?

Almar, Puigfel, 150 milions d'€, Can Fatjó dels Aurons, Plataformes en contra dels abocadors, cartes, polítics,... (1era part)

2011-04-12T05:12:00.000-07:00

Empresa Almar, foto presa a pocs metres del gran clot de Can Fatjó dels Aurons. Els camions de neteja de Sant Cugat em van cridar especialment l'atenció.

Polítics o venedors o demagogs o mentiders o especuladors o...?

2011-04-12T04:58:00.000-07:00

Fragment de L'assassinat de Richard Nixon:

"Saps qui és el millor venedor del mon? Aquell home d'allà (assenyala a Richard Nixon que surt per la TV) ha sabut vendre's a tot el país, a 200 milions de persones. Dos cops. I quin va ser el seu lema de campanya al 68? Va dir que posaria fi a la guerra, que ens trauria de Vietnam. I que és el que va fer? Va enviar a 100.000 soldats més i els bombardeja a base de bé. Això es el que va fer. A veure, que va prometre l'any passat? Acabar d'una vegada amb la guerra del Vietnam. I guanya per gran majoria. Això es ser un bon venedor. Va fer una promesa, no la va complir, i va saber vendre's amb la mateixa promesa una i altra vegada".

En l'era de les tecnologies i encara estem així.

2011-04-04T02:33:00.000-07:00

El ministre d'indústria, Miguel Sebastian, al Congrés dels Diputats el passat dimecres:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3448210

Troba la diferència. WC de l'ajuntament de Cerdanyola.

2011-03-23T06:32:00.000-07:00

Lavabo de dones de l'ajuntament de Cerdanyola:

Lavabo d'homes de l'ajuntament de Cerdanyola:

Here comes the sun...

2011-03-21T08:15:00.000-07:00

Here comes the sun és la cançó que avui hem treballat a classe d'anglès amb els grans de l'escola. Perquè després d'un long, cold and lonely winter, here comes the sun, i aquest és un missatge preciós. Perqué avui comença la primavera i perqué els i les mestres no ensenyem només gramàtica, sinó moltes coses més.

He seleccionat aquest vídeo perquè George Harrison comparteix escenari amb Ringo Starr (tampoc és d'estranyar), Eric Clapton, Phil Collins i Elton John.

I com que a més, avui és el dia internacional de la poesia, us regalo una de Papasseït. Malgrat no ser ni tan conegut ni tan reconegut com Miquel Martí i Pol, Carner o Verdaguer, i diguin els entesos que la seva tècnica era força barroera, és el meu autor preferit:

I QUAN CONFIATS ELS ARBRES

i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos

vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:

-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la primavera

com una fletxa el seu mentó
quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
-una sageta el seu gest marxant

fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:

i la joguina com la més tallant

Discriminació per raons de gènere a les portes de l'escola

2011-03-18T08:21:00.000-07:00

Aquest matí a les nou recollia del pati als i les alumnes de cinquè per pujar a l'aula. Hi havia un gran rebombori ja que a la porta d'entrada hi havia una persona repartint unes joguines, però només per als nens. No a les nenes. La qual cosa ha provocat la indignació d'aquestes. I si encara no n'hi havia prou, em deien que era una agent cívic de l'ajuntament. He sortit per parlar-hi però havia marxat. Sembla ser que aquesta persona duia una gorra i portava una armilla reflexant, i això els ha induït a pensar així.

Recordo que de petita m'havien donat, a la porta de l'escola, cromos i àlbums. No sabia que aquesta pràctica seguia en vigor. I desconec si està regulada però en tot cas si no hi ha una ordenança, seria urgent fer-la. Al meu entendre, crec que és un tema prou important com per tractar-lo al Consell Municipal d'Educació. La comunitat educativa s'hauria de posicionar al respecte. No es pot repetir el que avui ha passat i que segurament es repetirà dilluns a les portes d'alguna altra escola de Cerdanyola.

Avui m'ha semblat més important parlar de la no discriminació per raons de sexe que no pas introduir nou vocabulari en anglès. Així que he canviat la programació. I han sortit coses força interessants. Les nenes de 10 i 11 anys se senten discriminades en l'àmbit esportiu i reivindiquen jugar a futbol amb els nens. Diuen que només el futbol masculí es pren seriosament. Nens i nenes juguen junts al pati i no tenen problemes. Els problemes els tenen al fer futbol com a activitat extra-escolar ja que queden separats.

I m'ha sobtat, que de tan petites, ja se sentin així.

L'ajuntament per la igualtat?

2011-03-18T07:39:00.000-07:00

Aquesta és una de les imatges que els i les alumnes de Cerdanyola estan veient en un audiovisual que es passa en la visita al centre d'informació del parc de l'alba. Avtivitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.
I quin és el paper de les dones? Doncs només cal veure la darrera imatge que tanca l'audiovisual (i que no he aconseguit) on una noia jove i maca amb samarreta de tirants assenyala Cerdanyola en el món.

My Father My Lord

2011-03-11T12:20:00.000-08:00

No fa pas massa que la vaig veure al Verdi i en volia fer un post ja que la pel.lícula s'ho mereix. My Father my Lord em va provocar un gran impacte. És d'aquelles pel.lícules que passen els dies i encara hi vas donant voltes.

Un nen de 5 o 6 anys, amb la lògica d'un nen d'aquella edat, qüestiona allò que és inqüestionable pel pare -un rabí ultra ortodox- la religió i la fe. Religió viscuda de forma militar, tant pel que fa a la disciplina imposada com pel que fa a l'anul.lació personal. No es pensa, s'obeeix.

Hi ha algunes escenes de la pel.lícula que es recullen en aquest tràiler, com són: la contradicció de fer trencar al fill un cromo ja que el pare no accepta la idolatria a casa, com el nen personifica un gos que vol acompanyar l'amo a l'hospital, però que pel pare, el gos és un ésser de segona, o per exemple, la relació marit i muller, la qual vol tenir un altre fill però no queda embarassada i quan li ve la regla no ho pot verbalitzar al marit i ho ha de fer sota la forma d'una metàfora escrita en un paper.

El diàleg que tenen pare i fill a l'autocar camí de la platja després que el pare fes fora del niu una coloma, és per mi, l'essència de la pel.lícula.

És una pel.lícula curta, crec que no arriba a l'hora i quart i el començament és molt lent. És a més, una pel.lícula tràgica, de les que et deixen mal gust de boca. El ritme lent, els pocs diàlegs, el color de la pel.lícula (Roger, no em matis) i els escenaris, fan que el final resulti encara més tràgic.

Homes i dones.

2011-03-09T06:49:00.000-08:00

Conec un home que planxa, que compra, que cuina, que porta els nens a l'escola, els porta al pediatre, treballa,... i tothom l'admira.

Totes les dones que conec, planxen, compren, cuinen, porten els nens a l'escola, els porten al pediatre, treballen,... i ningú reconeix el que fan.

Ple de febrer resumit en una imatge i una frase.

2011-02-25T07:27:00.000-08:00

La imatge:

La frase:
Ortiz, en el transcurs del ple: "...la llibertat d'expressió està garantida al diari digital de l'ajuntament."

Socialistes vs IC.

2011-02-22T10:08:00.000-08:00

El meteorit que va caure la tarda que la Carme Carmona feia la presentació de la seva candidatura condiciona la campanya electoral.

Desplegament de mitjans en la lluita per l'alcaldia d'IC i PSC:

Dirty Dancing

2011-02-20T03:55:00.000-08:00

Ahir vaig anar al Casablanca, cinema que hi ha davant dels jardinets de Gràcia a veure Dirty Dancing en versió Sing Along (el públic canta i fa comentaris de la pel·lícula i fins i tot hi ha qui va disfressat).
És la primera vegada que vaig a veure una pel·lícula en aquest format, de fet, no sabia que existia, i és divertit i terapèutic. Per la qual cosa se'm va acudir que a partir d'ara els plens municipals podrien desenvolupar-se en versió Sing Along. Un cant a la participació.

Selecció de fragments de la pel·lícula (els codis d'inserció estan desactivats):

Ball final

Hungry eyes, un dels assajos

El ball més sensual i que més crits va provocar.

She's like the wind, cançó composada per Patrick Swayze

Ball espectacular

Festa del personal

The Beatles per Valentine's day.

2011-02-14T07:29:00.000-08:00

The New York Times va publicar una llista amb les 100 millors cançons d'amor amb motiu de Sant Valentí. Curiosament, 7 cançons de la llista són dels Beatles. I dues d'elles estan entre les 10 primeres. Tot i que jo hagués triat unes altres, les set millors cançons d'amor dels Beatles segons el NYT són: In my life, Michelle, The long and winding road, Girl, Here, There and Everywhere i PS I love you.

La selecció que en faig de la llista:

Wonderful tonight d'Eric Clapton ocupa el lloc número tres del ranking.

You are so beautiful de Joe Cocker.

With or without you d'U2.

El bon savoir faire d'alguns polítics locals (1era part)

2011-02-11T08:21:00.000-08:00

L'Editorial del Tot Cerdanyola d'aquesta setmana mereix una especial atenció:

Un mail equivocat al un lloc equivocat.

Aquesta setmana hem rebut al mail del TOT Cerdanyola una carta d'una "suposada" lectora per publicar a la secció EXPRESSA'T, un espai concebut a manera de "cartes al director" i reservat perquè els ciutadans que no tenen altres canals puguin manifestar les seves queixes i opinions sobre qualsevol tema relacionat amb l'actualitat del seu entorn. El mail portava per assumpte:"FWD:Rv: Articulo de la Esther, Falta encontrar un firmante" i era de marcat caire polític, crític amb un partit i afalagador per un altre. Algú es va equivocar i no va rectificar l'assumpte en el moment de trametre el mail definitiu. Era una carta de partit polític mal "camuflada" com a carta d'un ciutadà més. Poc nivell demostra "l'estratega comunicatiu" de torn, apropiant-se d'un espai de caràcter obert, amb vocació de servei i no un estri per a campanyes polítiques. I encara falten tres mesos per les eleccions!! com per posar-se a tremolar!!

Les estratègies d'en Morral a la caça d'independents.

2011-02-10T06:15:00.000-08:00

Aquí es pot observar l'estratègia del nostre ex-alcalde a l'hora de captar gent per a la llista d'IC. Les imatges corresponen a una visita al barri Banús, barri en el qual el candidat a l'alcaldia per IC, canvia, curiosament, l'accent de la plaça Sant Ramon per un fort accent andalús :

"Quan el Toni et mira amb aquells ulls, amb la mirada que té, no pots dir-li que no" Eva Torralba, 2.003.
Algun contratemps patit durant la campanya:

Senglar corrent per Canaletes

2011-02-07T05:57:00.000-08:00

Aquest porc senglar que corria per l'avinguda de Canaletes de Cerdanyola a plena llum del dia, no trobava el corredor biològic -d'amplada més que suficient segons els científics, o això diuen a l'oficina d'informació del parc de l'alba- i és per això que l'ajuntament portarà a terme un pla -ho estan estudiant- per a proveir als animalons del parc d'un gps que els ajudi a orientar-se.

Abbey Road

2011-02-06T02:00:00.000-08:00

Fa uns dies, remenant pel calaix dels cds, vaig trobar Abbey Road encara precintat. No sé com havia arribat allà. No recordava haver-lo comprat ni que me l'haguessin regalat.
Abbey Road és l'últim àlbum que van editar els Beatles. Va ser l'any 1969. I és el que diuen, el seu millor àlbum. He seleccionat aquestes tres cançons que m'han cridat especialment l'atenció per la seva diversitat d'estils:

A l'agost del 2.009 vaig aprofitar uns dies per a visitar Londres. D'aquells dies en recordo molt especialment el que vaig trepitjar Abbey Road. Era finals d'agost i feia molt fred. El dia va començar amb la visita al mercat de Camden. Camden és un mercat dels que no s'acaben, miris per on miris tot són carrers i carrerons plens de botigues. És molt turístic, i allà, enmig del merchandising per a guiris es poden trobar objectes ben inútils i autèntiques orterades, roba de làtex i tapes per a wc amb qualsevol cosa, encenedors i perruques, vestits dels anys 60 o roba ciber. L'encant de Camden cal trobar-lo sortint del carrer principal i perdent-se pels carrerons. Vam trobar a la vora d'un canal i enmig de les olors d'espècies de les parades de menjar turc, tailandès, vietnamita,... unes botiguetes petites amb artesania de qualitat, un mag que venia els seus trucs i fins i tot, un cigne que caminava entre la gent. I és que així és Camden.
Després de fer algunes compres vam agafar el típic autobús londinenc que ens deixà a Abbey Road.
Abbey Road és un carrer molt tranquil d'un barri residencial, d'amples voreres i grans arbres. A banda i banda hi ha cases antigues molt ben conservades i amb grans i verds jardins. Només se sentia els ocells i el motor d'algun cotxe que passava per allà. El carrer era mullat i feia olor de terra mullada. Havia plogut aquell dia. Però per fi, havia sortit el sol que passava entre els arbres.
Vam passejar per Abbey Road. Un llarg passeig. No sabia quin d'aquells passos s'havia fet famós per la portada de l'últim disc dels Beatles. Estàvem sols a Abbey Road. Ens vam creuar amb una parella a qui vam preguntar pel famós pas de peatons. I resulta que la noia era catalana, de Reus. Vam caminar plegats fins que els flashos i la gent delatava el pas de peatons més famós de la història. I fetes les fotos de rigor, des d'allà vam agafar el bus 139 que passa per Oxford Street, Picadilly Circus, Trafalgar Square i et deixa a Charing Cross. A cinc minuts passejant a la vora del Tàmesi arribes al London Eye.

La festa del reciclatge

2011-02-05T08:57:00.000-08:00

La festa té com a objectiu sensibilitzar la població dels beneficis del reciclatge. Amb el reciclatge o gestió de residus es reutilitzen elements o parts d'alguna cosa, objecte, aparell,... al que se li dóna alguna utilitat en arribar al final de la seva vida.

Imatges de la festa:

Torneu-me el fill!

2011-02-03T10:41:00.000-08:00

Per a qui ahir no va veure el reportatge, ho pot fer clicant: Els nens robats del franquisme

El nostre país no està fent res per reparar les injustícies dels qui avui dia encara pateixen les conseqüències del franquisme. I per mi, això és el més vergonyós de tot.

A propósito de Elly

2011-02-03T06:25:00.000-08:00

Aquesta nit projecten a l'Ateneu "A propósito de Elly", pel.lícula iraniana molt recomanable. Fa uns mesos que la vaig veure al Verdi -reconec que em va fer una mica de mandra- i francament, em va agradar molt. La relació de parella, observable en tres o quatre matrimonis mitjançant els rols i els diàlegs, és sorprenentment, molt semblant a la nostra. A més, la situació de caos i estrès que acaben vivint els personatges per unes mitges veritats fa que la tensió vagi augmentant al llarg de la pel.lícula sense perdre la versemblança.

Roger, si llegeixes això, sigues benevolent.

La lletra escarlata sobre les polítiques catalanes.

2011-01-29T15:34:00.000-08:00

Boston s. XVIII o Catalunya 2.011?

"No serà el signe de la meva vergonya sinó de la vostra".

Ja fa uns mesos que companys i sobretot companyes de partit m'advertien de les estratègies que arriben a utilitzar altres partits per a deteriorar la imatge d'una alcaldable. He parlat amb moltes dones, portaveus, regidores, alcaldables,... d'Esquerra però també d'altres partits. I m'ha sobtat saber que han intentat deteriorar la seva imatge a base de rumors, basats en qüestions personals, i la majoria de vegades, inventats. El post que vaig penjar divendres va provocar algunes trucades i missatges i d'entre elles, la d'un regidor del nostre ajuntament, que és persona, i que es va preocupar per saber com estava. Una de les coses que em va dir, em va impactar: "eres carne de cañón, ets dona i ets jove, a mida que s'acosti la data, la pressió augmentarà".

Hi ha molta documentació per internet al respecte, però un programa de tv3 (de fa uns 3 anys) m'ha cridat especialment l'atenció. Periodistes i polítiques catalanes debaten sobre el paper de la dona en la política, arran sobretot dels rumors en què es veuen implicades les polítiques pel sol fet de ser dones, prenent com a exemple la notícia apareguda sobre la ministra francesa, que és soltera, està embarassada, i no vol fer públic el nom del pare del seu fill. Algunes reflexions extretes del debat:

- Carme Figueres. Diputada del PSC al Parlament: "La intimitat d'una dona no ha de tenir interès públic".

- Joana Ortega. Diputada d'UDC al Parlament: "Em preocupa que un rumor no es contrasti i es doni com a fet. Em preocupa que el rumor sigui donat per vàlid".

- Montserrat Nebrera. Diputada del PP al Parlament: "No m'agrada que les dones es jutgin pel fet de ser-ho i pel que puguin tenir entre les cames. M'agrada que es jutgin per les coses que fan. La intimitat és un valor que s'ha perdut".

- Anna Mercadé. Empresària i assessora d'empreses: "Hi ha dues vares de mesurar. Als homes se'ls mesura d'una manera i a les dones d'una altra. El que em preocupa és que els rumors portin a qüestionar la vàlua d'una dona. I aquest és el preu que estem pagant les dones perquè hem entrat al món dels homes. En el món empresarial també s'utilitza la vida privada de les dones. Quan una dona arriba a dalt hi ha el rumor de que se n'ha anat al llit amb el de dalt. I això és normal a les empreses.

- Adela Subirana. Empresària i consellera de Sacyr Vallehermoso: "Les dones estem al món del treball però el protagonisme el tenen els homes. Només el 4% de directors i presidents de bancs són dones. I en el cas d'Espanya és per llinatge. En l'àmbit econòmic no hi ha dones. En igualtat de condicions, gairebé sempre hi posen un home".

Als polítics mediocres que tenim a Cerdanyola

2011-01-27T09:12:00.000-08:00

"...la política ha deixat de ser esgrima de paraules i idees d’alta escola per passar al pressing catch sobre fang...", "...El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn, la nostra ciutat, i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé. Són els mals polítics, i malauradament n'hi ha molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació,...". Són dos fragments del discurs que vaig fer en l'acte de presentació de candidatura a l'alcaldia el passat el 3 de març del 2.010 i que avui m'ha semblat important tornar a citar.

Vull adreçar-me als polítics mediocres, als qui enlloc de parlar del seu projecte, pensen que tot s'hi val en política i recorren a la guerra bruta. Us dic, que no vull entrar en aquest joc. Que no hi entraré. Perquè no suporto el joc brut, la covardia ni la doble moral. Que la vida privada és això, privada. Que no tinc res a amagar ni de què avergonyir-me. Que no entenc que enlloc de fer debat d'idees o de maneres de fer o pensar, es pugui arribar a l'absoluta baixesa moral d'anar estenent rumors de portera. Tanta por us faig?
Abans de ser política, sóc persona. I és així com veig als altres alcaldables.
I que seran, si és que és necessari i així ho penso, els serveis jurídics del partit qui faran la seva feina. Que jo no vull ni puc perdre el temps ni les energies en unes regles de joc que no són per a mi. Que jo si que tinc feina.

Que respecto i no entro a valorar a aquell o aquella que fa ús de la seva família per a fer campanya, i que aquest fet, no pot donar peu a vulnerar els seus drets. En el meu cas, he optat per preservar la intimitat de la meva família i dels meus fills, que per cert, són menors.

Que el 22 de maig poden passar moltes coses. I es pot donar la paradoxa que un partit sense representació a l'actualitat, tingui la clau del nou govern. Us puc ben assegurar que si tinc jo la clau, no faré alcalde (i dic alcalde) a una persona sense ètica ni escrúpols.

Tal i com cita la Llei Orgànica 1/1982, de protecció, entre d’altres, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge, es consideren aquests drets com a fonamentals, fins al punt de voler-los elevar com a constitucionals; i jo em pregunto, tots aquells que pretenen erigir-se dintre de la representació del poble, encara no saben que el respecte a aquests drets, és a dir, a la intimitat personal i de la família del ciutadà, constitueix un límit a l’exercici de la seva pròpia llibertat d’expressió?

Per aquells qui no ho recordin, la llibertat d’un individu acaba quan comença la de l’altre, i en aquets sentit, la pròpia llei reconeix que la violació a qualsevol d’aquests drets, que s'estableixen com a fonamentals i constitucionals, constitueix una violació, per tant, a la llibertat de la pròpia persona.

Per què el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l ‘article 18 de la Constitució Espanyola, és un dret protegit civilment enfront a tot tipus d’intromissió il·legítima, i més encara, quan es fa sense cap tipus de fonamentació, fora d’actes que inclouen com a personatge públic i que no guarden cap mena de relació amb la meva vida política.

Esteu a temps de canviar les normes del joc.

Quan la comunicació no verbal ens contradiu.

2011-01-25T10:08:00.000-08:00

Deixant de banda l'humor de l'APM, cal fixar-se en la comunicació no verbal. Quan es menteix es tendeix a no mirar a la cara i baixar la vista. És el cas del Rajoy i "los pequeños hilitos de plastelina" o del Solbes i la crisi. Molt significatiu és el riure que se li escapa al Camps al dir que "és el govern més transparent de la història".

Cerdanyola educa?

2011-01-25T05:25:00.000-08:00

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró. El que em va sorprendre és l’estona que es dedica a vendre un nou barri, la qual cosa em fa dubtar sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però en cap moment es fa menció a les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha a tan sols 500 metres del Sincrotró.

Això fa que em plantegi diverses qüestions: per què una activitat que ha d’explicar què és el Sincrotró, acaba sent un publi-reportatge sobre una futura zona residencial? Per què no es dona informació referent als abocadors que hi ha a la zona?

Potser seria una bona oportunitat per a explicar als alumnes de Cerdanyola en quina ciutat viuen, quines agressions ambientals han patit els darrers anys i quines són les solucions que es proposen.

(Carta enviada als mitjans locals)

Moció per a la creació de zones d'aparcament especials per a conductores embarassades i mares i pares de nadons

2011-01-19T09:01:00.000-08:00

Ahir vam fer arribar als partits polítics amb representació a l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès la moció que hi ha a continuació. Des d'Esquerra Cerdanyola demanem a l'equip de govern que assumeixin la moció i que la presentin al proper ple en nom d'Esquerra. Demanem també a la resta de partits que hi donin suport:

Justificació

No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i homes i dones amb nadons, conductors, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle per a poder accedir-hi o sortir-ne. Aquestes dificultats fan que es propiciin situacions de perill.

Algunes dades:

- Segons la Direcció General de Trafic (DGT), el nombre de conductores ha augmentat en més d’un 74,67 % des de l’any 1980 fins el 2009.

Dones conductores:
1980: 22,86%
2009: 39,93%

- Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), ha hagut un total de 578 naixements a Cerdanyola al llarg del 2.009

La proposta d’Esquerra

Des d’Esquerra Cerdanyola pensem que hem de posar totes les facilitats a aquest col.lectiu que està discriminat a l’hora de fer ús del seu cotxe particular però no a l’hora d’utilitzar el transport públic. Pensem que han de tenir les mateixes facilitats d’accés a un aparcament que qualsevol altre usuari i que per tal que això sigui així, cal habilitar aparcaments especials per a aquest col.lectiu.
- Zones d’aplicació.
Tots els aparcaments en bateria de la ciutat de Cerdanyola, ja sigui a la via pública, tant els de pagament o zona blava com els exempts de pagament, com als parkings de titularitat pública-municipal.
- Període d’aplicació.
Des de les 20 setmanes de gestació i fins el cumplimient de l’any del nadó.
Des que el volum de la gestant dificulti l’accés al vehicle i fins que el nadó utilitzi una cadireta del grup1.

La moció:
Moció per a la creació de zones d’aparcament especials per a conductores en estat de gestació i mares i pares de nadons.

Exposició de motius.

No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i dones amb nadons, conductores, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle.

Proposta de resolució.

Habilitar places d’aparcament especials per a dones embarassades i homes i dones amb nadons que utilitzin les cadiretes d’automòbil del grup 0 i 0+ en les zones d’aparcament en bateria i semi-bateria, tant de la vía pública com dels aparcaments soterrats públics.
Que aquestes zones d’aparcament per aquest col.lectiu estiguin senyalitzades i que, de la mateixa manera i mitjançant una enganxina estigui identificat el vehicle.
Relitzar els canvis pertinents de la normativa vigent per tal d'adaptar-la a aquestes modificacions .

Tothom és feliç a la plana del castell

2011-01-17T15:16:00.000-08:00

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però d'abocadors i residus tòxics, res de res.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró i quanta estona ens estan venen un nou barri però la veritat és que tinc els meus dubtes sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

En acabar la projecció d'un audiovisual vaig pensar que volia viure allà. Tothom és feliç a la plana del castell. Tots són guapos i sempre somriuen. I les famílies irradien felicitat per tots els poros. Fins i tot agafar una taronja en el súper els omple de felicitat. I jo vull ser com aquella senyora. Perquè jo, quan vaig al súper, els meus fills corren pels passadissos, omplen el carro amb coses que no necessites, es barallen per veure qui puja al carro,... i quan agafo taronges, doncs francament, és que no és el mateix.

I passats uns segons d'alienació mental transitòria, l'eufòria dels meus alumnes em fa reaccionar i va i pregunto per les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha. A la qual cosa se'm contesta que tot això s'ha descobert i es posarà remei gràcies a tot aquest projecte. I torno a somiar en la meva vida perfecte a la plana del castell:

Qui és més humà?

2011-01-12T12:55:00.001-08:00

Ahir, després de rentar-me la sang i mentre feia voltes per la sala d'espera de l'hospital clínic veterinari i intentava assimilar perquè el meu gos, el Banzer, havia estat atacat d'una manera tan brutal per un gos que hauria d'haver anat lligat i amb morrió però que ni una cosa ni l'altre, mentre intentava tranquil.litzar-me i volia però no podia evitar pensar en tot plegat, i a l'espera del diagnòstic veterinari, vaig veure el següent cartell en un plafó:

El Roko és un gatet amb mala sort, va ser abandonat al carrer per la "seva família", ell va intentar d'adaptar-se a viure a la nova situació però els altres gats que vivien amb ell eren feréstecs i li feien la vida impossible. Però això no era tot, ja que alguna "persona" molesta amb els gats de la zona va decidir que el millor seria agafar una escopeta de perdigons i matar tants gats com fora possible. Així vaig conèixer el Roko, un gat desnodrit, ple de ferides i cicatrius, amb un ull perdut per un perdigó i quasi cec del tot de l'altre. Ara, que tot això no impedeix que ell sigui un gat encantador, carinyós i tonto, dic això perquè després de tot, encara confia en els humans i en busca el seu contacte.

El cartell em va regirar més encara. I mentre pensava en la crueltat humana, el veterinari m'informa que el meu gos té una vena i una artèria perforades de les mossegades, i que per això havia perdut tanta sang. Que després de fer-li una placa, una eco, una analítica, de posar-li suero... s'ha de quedar ingressat. I això em fa sentir pitjor encara. I recordo la meva experiència personal d'aquest darrer any amb la sanitat pública. I ja de nit, no entenc res.

Bones festes

2010-12-23T06:47:00.000-08:00

Tivoli gardens, Copenhaguen.

La felicitat és fer el que es desitja i desitjar el que es fa.
No somiïs la teva vida, viu els teus somnis.

Bones festes a tots i un millor 2.011.

Helena

Cantada de nadal al ple Municipal

2010-12-21T05:32:00.000-08:00

Per tancar l'any i celebrar la primera retransmissió en directe d'un ple municipal, els regidors i regidores han preparat un espectacle ben diferent als que ens tenen acostumats. Dijous 23 de Desembre a les 19'00 a la sala de plens de l'ajuntament, els nostres representants al Consistori faran la cantada de nadal.

Programa:

Consol Pla i Alfons Escoda, A que no te vas:

Consol Pla, Ese Hombre:

Rosa Jiménez, Maria José Cervantes i Esther González, Furia española:

Antoni Morral, Jordi Miró i Santi Cayuela, Ho farem tota la nit:

Antoni Morral, Me dediqué a perderte:

Rafael Bellido i Gustavo Arias, Escuela de calor (homenatge a les escoles bressol):

Fèlix Riba, Estoy loco por el tenis:

Josep Tarrés, Ma solitude:

Carme Carmona, Laura Martínez, Paco Ortiz, Javi Montes i Noelia Sánchez, Los putos amos:

Manuel Buenaño, Gibraltar español (y Cataluña tambienc):

Mónica Álvarez, Will you still love me tomorrow, Manolo?:

Rosa Vilaró, Marta Pujol, Carmen Rebollo i Maria Reina, Las chicas son guerreras:

Félix Sánchez toca l'arpa com a tribut a Harpo Marx:

Antonio González s'encarregarà dels entremesos:

Publicitat. Més.

2010-12-18T02:09:00.000-08:00

Quan es fa la publicitat d'un producte cal tenir en compte molts factors. Però sobretot cal pensar a qui va adreçat el producte, el públic. Si aquest és masculí, femení, gent jove, gent gran o nens,...

Abans de que un anunci sigui vist per televisió es projecta a un públic variat i amb major presència del perfil a qui va adreçat. Malgrat això, un cop l'anunci ja s'està visionant per la TV, aquest ha de ser modificat si "disgusta" a part del públic.

En el cas de l'anunci de Häagen Dasz que vaig penjar dos posts més avall, els publicistes van tenir en compte que el moment romàntic que van voler mostrar s'hagués pogut trencar si el gust del gelat no hagués estat del gust de la noia, en aquest cas de les consumidores que són les que se senten identificades. I en tot l'anunci, malgrat ocupar la terrina de gelat un pla exclusiu per a ella, el gust del gelat queda tapat. I aquest "detall" hagués influït en el volum de vendes.

Hi ha un anunci de baileys que es va passar molt a les nostres televisions fa cosa d'un any i que van haver de retallar. En acabar l'anunci, es veia com un braç fort, masculí, amb una copa de bayleys a la mà, agafava una noia que duia un vestit de seda daurat amb l'esquena descoberta i l'apropava cap a ell. En fer aquest gest, el baileys sortia de la copa amb un suggeridor moviment que anava cap a l'esquena de la noia i el seu vestit. Mentres que per als homes evocava una ejaculació, les dones pensaven que la gracieta de l'home els embrutaria un vestit tan bo. I l'escena va ser retallada.

Fa cosa d'uns 20 o 30 anys que un anunci va fer que Johnson&Johnson hagués de retirar un xampú del mercat. Curiosament era el xampú més bo de la marca però un mal anunci el va fulminar. La dona que sortia com a imatge del xampú i malgrat ser molt maca, passava dels 40. Les dones de 20, 30 i 40 no volien assemblar-se a un dona que havia passat la quarantena. Però el més curiós és que les dones de 50 tampoc ja que se sentien identificades amb dones més joves.

La joventut, la bellesa i el sexe són un reclam publicitari. Malgrat no haver trobat en el youtube l'anunci de baileys del que parlo, n'he trobat un que és prou suggeridor i en el que s'alternen les imatges del baileys caient dins d'una copa, i uns llavis de noia que es van movent. En què fa pensar?

N'hi ha d'altres que triomfen per no caure en els tòpics i que són molt creatius:

Magdalenes

2010-12-17T13:18:00.000-08:00

Ahir, va ser un dia d'aquells tan pesats de finals de primer trimestre, on es sumen les avaluacions, els informes, la cantada de nadal, els alumnes neguitosos per l'arribada de les festes, les "noves" tecnologies que fallen massa sovint a les escoles i que ens compliquen la vida i de quina manera,...

Ahir, mentre fèiem l'assaig general de l'obra que estem treballant en el taller de teatre en anglès, un alumne amb algunes dificultats de relació i amb tolerància a la frustració zero, no va poder controlar la tensió acumulada de la setmana.

Avui, quan acabava la classe d'anglès a cinquè, ha vingut a veure'm per demanar-me disculpes i m'ha portat una capsa molt maca que guardava sis magdalenes embolicades amb paper vermell ben lluent, que havia fet ell mateix amb ajuda de la mare, ahir per la tarda.

Les dones i el romanticisme a la publicitat.

2010-12-12T13:23:00.000-08:00

Fa uns dies que la Núria del Laboratori d'idees penjava al seu blog un spot publicitari de la marca Häagen Dasz, que penjo a continuació. En aquest spot apareix una parella -joves i macos, of course- veient ballet en un gran teatre, i ho fan en la intimitat de les bambolines, la qual cosa tenyeix de romanticisme el moment. A continuació, el noi li dona una cullera i una terrina de gelat a la noia. I què podria trencar el romanticisme d'aquest moment? Els publicistes ho han tingut present.

Christmas is all around

2010-12-06T03:26:00.000-08:00

Christmas is all around és el resultat

de la barreja d'un videoclip dels anys 80

amb una cançó dels 60

I ara, vull parlar d'ERC.

2010-11-29T09:45:00.000-08:00

Sóc dona, sóc jove, sóc treballadora, sóc mare, sóc d'esquerres, sóc independentista i sóc republicana. I ha estat per mi tot un honor formar part de les llistes d'ERC al Parlament. I ha estat per mi tot un honor perquè som gent honesta i treballadora que hem fet avançar aquest país en polítiques socials i també en clau nacional, més, que en els darrers anys amb Convergència.

Som gent honesta que varem entrar a govern amb les mans netes i hem sortit amb les mans netes i la cara ben alta. Hem impulsat l'Oficina Antifrau per tal de garantir la transparència en la gestió de partits i de l'administració. Només dos partits no rebien cap donació anònima i un d'ells era ERC. Ara, cap partit pot rebre donacions anònimes gràcies a ERC. Es va portar al Congrés espanyol una proposta per a debatre el finançament dels partits que va acabar en llei.
En uns moments de desafecció política com els que vivim, o hem viscut, o francament, ja no ho sé, el cas Palau, el 3%, els Millets, Pretòries i companyia, la gent dient el nom del porc als polítics, sembla que no han incidit en aquesta campanya ja que es preveia "poca" participació. Cal tenir en compte que el 40% del cens no va anar a votar.

He explicat la manera de procedir d'Esquerra. I ara vull explicar, una petita part del que s'ha fet aquests darrers set anys a govern. I si és petita és perquè n'hi ha per escriure un llibre:

- Llei de consultes: aprofundim en la democràcia. Permet a la ciutadania ser el motor de d'iniciatives polítiques de tota mena.
- Llei del cinema: (i malgrat CIU) actualment la presència del català a les sales de cinema és d'un 2'7%. Podrem veure cinema en català en igualtat de condicions que en castellà.
- S'ha doblat el nombre de cursos de català, de parelles lingüístiques així com el pressupost.
- El català a les universitats: (i malgrat CIU) s’exigirà saber català als docents universitaris per garantir els drets lingüístics dels alumnes catalanoparlants.
Que un estudiant en una universitat pública, a Catalunya, que paga la seva matrícula, no pugui entregar un treball en català o fer una pregunta en català, s’està vulnerant els seus drets.
- El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha augmentat un 283%. S’ha duplicat les places de residència per a gent gran.
- S'han creat gairebé 40.000 noves places d'Escola Bressol. A Cerdanyola ni una malgrat haver acordat que es farien 198.
- S’ha augmentat el pressupost en un 165% per a eradicar la violència masclista.
- S'han declarat 9 nous parcs naturals. Collserola és un d'ells.
- Amb el programa NEXPIPE, 250 empreses catalanes han pogut augmentar les seves exportacions un 130% i un 20% la seva facturació.

I ara, un cop he dit això perquè si no rebento, anem a analitzar el perquè hem estat la força més castigada. I perquè hem passat de 21 a 10 diputats. I que vagi per endavant que ni sóc politòloga, ni sóc política professional. I que a més, probablement algú em tocarà el crostó.
Després de 23 anys amb un mateix govern, i independentment de qui hi hagi, en aquest cas CIU, era imprescindible un canvi. L'alternança és imprescindible i positiva.
El primer tripartit no va acabar bé. L'estatut va ser polèmic. I recordo un dolgut Carles Solà dient que abans de tornar a cantar els Segadors, miraria qui tenia al costat. I ho deia per en Mas. I és que el seu paper, anant de puntetes i d'esquenes, amb premeditació i alevosia, a pactar no se sap què amb en ZP després d'haver aprovat l'Estatut al Parlament de Catalunya i segellar-lo cantant els Segadors, és un acte de traïdoria en tota regla. Però això no li ha passat factura.
Un sector de la militància d'Esquerra, malgrat haver preferit un pacte amb CIU, va acceptar el primer tripartit. I de fet, els resultats de les eleccions després d'aquell primer tripartit van ser bons, 21 diputats. Què ha passat? Aquell mateix sector no va acceptar la renovació d'aquell tripartit. Mentres que per uns haguessin preferit canviar el soci de govern, per uns altres, l'oposició era el lloc que tocava. I encara hi ha un altre sector que no ha paït que Esquerra hagués fet president de Catalunya a un cordovès. En Maragall no va aixecar tanta polèmica i és que ser nét del poeta de la vaca cega no és el mateix que haver nascut a Còrdova. I ho dic públicament, jo també vaig ser del sector crític. Hagués fet un altre pacte. Però no per l'origen del senyor Montilla, que francament, és el que menys m'importa. També he de reconèixer que un cop ha anat avançant la legislatura i veient el que hem avançat en clau nacional i serveis socials, reconec que tinc els meus dubtes si haguéssim avançat tant amb CIU amb tots els pals a les rodes que han anat posant a lleis com la del cinema o el decret del català a les universitats.
Una altra de les causes d'aquesta derrota ha estat la retallada de l'Estatut. Aquí és on ERC s'hauria d'haver plantat i marxar del govern. No es pot acceptar la modificació d'una sola coma de l'Estatut. Estatut, recordo, aprovat per llei espanyola. Però que ni així han volgut complir. Estatut que accepto, respecto i defenso malgrat haver votat en contra, perquè així ha estat la voluntat del poble de Catalunya.
El votant d'ERC, votant crític i informat, no ha valorat la feina feta a govern i tot el que hem avançat. Però també crec que no ho hem sabut fer arribar. I això, combinat amb la renovació del tripartit, l'origen del senyor Montilla, la retallada de l'Estatut i l'aparent immobilisme d'ERC, són les causes de la davallada.

I malgrat l'adversitat, ahir al vespre vam passar una estona molt maca tots plegats, militants i simpatitzants, d'ERC i JERC. Vam sopar plegats i vam compartir conversa i riures. Vaig anar a dormir a quarts de dues de la matinada pensant que la complicitat, el bon rotllo, la llibertat d'expressió,... que tenim a la nostra secció local, és un dels punts forts que tenim i que sens dubte ens ajudarà a recuperar la representació al nostre ajuntament.
I ara podria acabar amb una de les cites de Churchill sobre victòries i derrotes però acabaré explicant-vos que ahir al vespre vaig fer un glop de cava. I el vaig fer a Can Conver. Perquè així és com veig la política.

No a la violència

2010-11-25T04:55:00.000-08:00

No a la violència de gènere. No a la violència.

Hi ha molts videos a la xarxa sobre violència contra les dones. Tots ells resulten desagradables. Però per a qui ho pateix ho és més.

Sexe, mentides i jocs de video.

2010-11-23T13:03:00.000-08:00

Està clar que el sexe és un reclam publicitari i ho hem constatat al llarg d’aquesta campanya per les eleccions al Parlament. En Laporta, la Nebrera o les joventuts del PSC són alguns exemples dels qui han recorregut al sexe o erotisme, amb orgasmes inclosos. Alguns amb més gràcia, i daltres, sense, han aconseguit el seu objectiu. I és que es parli d'ells.
Fa uns mesos que vaig parlar al bloc de L'instint de la seducció, d'en Sebastià Serrano, i pel que sembla, els assessors, publicistes i especialistes en marketing ho tenen clar.
Deixant el sexe de banda, el més pornogràfic és el videojoc on l’Alícia Sánchez Camacho, pujada al damunt d’una gavina –rància, com ja ho deia en Rubianes- mata independentistes i immigrants.
El videojoc del PP ha fet que em plantegés una sèrie de qüestions i fes algunes reflexions:
-Què hagués passat si un partit del país basc hagués editat un videojoc on es matés Borjamaris i folklòriques? Haguessin tingut la mateixa sort que els directius d’Egunkaria? Els haurien detingut, aïllat, empresonat i torturat? Haurien il.legalitzat el partit?
-No apliquen en aquest cas la polèmica ley de partidos? Llei que va ser impulsada pel mateix PP. És que no es fa apologia del terrorisme i s’incita a la xenofòbia?
-Les cinc onades de consultes que hem fet a Catalunya han estat exemplars. El si ha conviscut pacíficament amb el no. Hem donat una lliçó de democràcia i de civisme. Volem decidir sobre el nostre país, el nostre futur, per una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

IC ens vol sotmetre a una colonoscòpia (i pretenen que ens agradi)

2010-11-15T11:28:00.000-08:00

Si una cosa ens manca a Cerdanyola, és abocadors. IC, que ja fa temps que no tenia idees tan i tan bones, ens ha sorprès, corprès i deixat sense alè, després d'anunciar que volen fer de Cerdanyola la població amb més tones de residus/habitant del planeta.
Com que es preveu que els habitants de Cerdanyola -és que som així de rars- no entendríem la genial idea, IC ha dissenyat un pla estratègic per a explicar a la població els beneficis de tenir unes quantes tones més de residus en el següent vídeo:

Rebem el Papa amb el caganer

2010-11-02T06:14:00.000-07:00

Llegint el ban de l'alcalde Hereu, molt poètic per cert i que penjo més avall, se m'ha acudit que els barcelonins podrien rebre el Papa amb el caganer ja que aquest a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana com diu textualment el mateix alcalde a l'hora de demanar que pengin la senyera, però és que el caganer té més avantatges que la senyera i és que és tot un símbol del nostre pessebre. I poques coses hi ha tan vinculades a la religió. El caganer, amb una arrelada tradició de més de tres segles, és tot un símbol de prosperitat i bona sort per al proper any ja que es creu que fertilitza la terra amb les seves femtes.
Així doncs, proposo que els barcelonins i barcelonines pengin el caganer per a rebre el Papa com es mereix.

Ciutadans i ciutadanes,

Barcelona és una ciutat reconeguda arreu per la calidesa amb què sabem tractar els nostres hostes. Els milions de persones que cada any ens visiten en donen contínuament testimoni, i aquest és un motiu d’orgull per a tots els barcelonins i barcelonines.

Quan l’hoste que ens visita té el significat espiritual i la dimensió mundial de Sa Santedat el Papa Benet XVI, se’ns reclama un esforç addicional per fer que la seva estada entre nosaltres sigui una experiència única i un record inesborrable. Tant per a ell i els molt nombrosos ciutadans que s’hi senten identificats, com per als milions de persones que aquests dies tindran la mirada posada en la nostra ciutat. I, en definitiva, per tal que redundi en benefici de Barcelona, la seva gent i el seu prestigi internacional.

És aquesta una ocasió excepcional per mostrar-nos davant del món tal i com som. Una ciutat que treballa per la pau i la cooperació entre les ciutats i els pobles, i que fa del civisme i la convivència la seva bandera. Una ciutat tolerant, oberta i plural, capaç d’integrar i donar cabuda a totes les religions i cultures, i al mateix temps orgullosa de les seves tradicions i la seva història. Una història que ningú podria entendre sense l’aportació fonamental que l’església catòlica i tots aquells que la professen han fet i fan a la nostra manera de ser col•lectiva i als valors que avui propugnem.

Donem la benvinguda al Papa Benet XVI, que ens honorarà els propers dies 6 i 7 de novembre amb la seva visita. I agraïm-li que hagi volgut presidir l’acte de Dedicació del Temple de la Sagrada Família, una de les nostres senyes d’identitat més estimades.

Per aquest motiu, com a alcalde us vull demanar que, més enllà de les creences que lliurement tots tenim i des del respecte envers tothom, siguem els millors amfitrions de Sa Santedat i contribuïm a fer de la seva presència a Barcelona l’èxit que tots desitgem.

I atenent la nostra condició de capital de Catalunya, i en representació dels milers de catalans que de prop o des de la distància viuran també la visita del Sant Pare, us proposo que, recollint el sentit de tot l’Ajuntament, engalaneu els vostres balcons i finestres i que ho feu amb la Senyera, la nostra la bandera, la que a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana.

Santedat, sigueu benvingut a Barcelona.

Sigueu benvingut a Catalunya.

Ple d'Octubre en una cançó

2010-10-29T00:12:00.000-07:00

A Cerdanyola tenim sequera.

Joan Solà

2010-10-27T11:59:00.000-07:00

Catalunya està de dol.
En Joan Solà va ser un home que va estimar la llengua catalana i la seva terra. Humilitat, honestedat i humanitat és el que destacaria d'en Joan Solà, per sobre de la seva gran intel.ligència, preparació i sentit de l'humor. Un home de mirada neta i somriure murri.

És difícil fer una tria dels seus articles i conferències. He seleccionat la xerrada que ens va fer a Cerdanyola en un dels actes previs a la consulta que vam realitzar al nostre poble i una entrevista que va fer a Catalunya Ràdio.
Dels seus articles, són de lectura obligatòria, Miserables i Plantem cara.

Catalunya ha perdut avui un gran home. I anem escassos.

Inauguració de Ca n'Oliver. Atrapats en el temps. En el temps dels ibers.

2010-10-04T04:36:00.000-07:00

Starring: Bill Murray as Toni Morral and Andy Mc Dowell as Consol Pla.

Sinopsi: Arriba el dia de la marmota a Cerdanyola. Morral, un home que havia estat alcalde producte d'un pacte amb CIU, cessa a Consol Pla. La portaveu convergent, més dolguda del que ja estava, bufeteja Morral -en públic i en privat- una i una altra vegada fent que cada dia sigui el mateix per a Morral. Pla, anclada en el temps i Toni Morral, que corre el risc de patir mania persecutòria (sentir-se perseguit per forces incontrolables, així com ser l'escollit per una alta missió, com la de salvar al món) protagonitzen Atrapats en el temps. El fet de que cada dia sigui igual per a Morral, ja que està atrapat en una espiral espai-temps, és molt interessant ja que veiem les múltiples opcions que té el nostre protagonista per escapar dels deliris més que patològics i repetitius, des de ja fa anys, de la seva companya de cartell i que constitueixen el seu dia a dia.
La pel·lícula, que analitza les causes d'aquesta més que patològica i insana relació entre Pla i Morral, aposta per una tensió sexual no resolta durant els anys de govern.

With the help of my friends

2010-10-04T04:12:00.000-07:00

Aquesta cançó la van composar John Lennon i Paul McCartney per a Ringo Starr. Tot i ser el bateria de la banda, el van fer cantar algunes cançons malgrat les seves pors: "What would you do if I sang out of tune? Would you stand up and walk out on me?". És un diàleg entre Ringo i els seus amics, George, Paul i John que contesten a les seves pors.
Ringo va ser el darrer dels Beatles en ingressar a la banda i potser era el més sensible. Va haver de ser substituït alguna vegada mentre gravaven, per McCartney, a causa de les tensions durant els darrers temps. De fet, va arribar a marxar a Grècia al iot de Peter Sellers mentre gravaven un dels darrers àlbums.
La cançó, com moltes dels Beatles, va ser cantada per Joe Cocker, Wet wet wet o Bon Jovi.

En terra catalana

2010-09-30T01:30:00.000-07:00

"La Carme va néixer el 28 d’abril de 1953 a Barcelona. El seu pare, nascut a Albacete, va ser enxampat per la guerra al bàndol republicà. Reclutat per l’exèrcit popular sense haver-ho demanat, va acabar defensant els valors de la República, creient en una societat més justa. La seva mare, nascuda a La Unión, Murcia, en una família de fermes conviccions laiques i avançada en la seva època -era filla única i no va ser batejada- va tenir accés a l’educació i el treball en uns temps d’esperances escapçades i més encara per a una dona.
El curs de la guerra els va dur primer a Catalunya, el pare lluità a la batalla de l’Ebre. I després a França, travessant els Pirineus en retirada. Al Sud de França van conèixer la vergonya dels camps de concentració i de tornada a Espanya, ell es va passar tres anys a presons de Logroño i Sevilla, menjant sopes de ceba i all, i ella va ser internada per roja en un centre de reeducació de l’església nacional catòlica. Quan van poder tornar a estar junts van decidir buscar una vida millor a Barcelona, on van tornar a topar amb la fam i la misèria. A Barcelona, a les barraques de Montjuïc, va néixer la Carme. Vull explicar això ja que m'ha semblat important perquè en certa manera explica molt de la meva mare, del seu compromís, de la seva trajectòria.

Amb 4 mesos tota la família s’instal•là a la Barceloneta, on la Carme va passar la seva infància. Després es van traslladar al Poble Sec. Va deixar l’escola aviat, una escola de por i silenci a càrrec de monges que la utilitzaven de criada mainadera. Va començar a treballar en una llibreria, la propietària, la Begoña, va ser la seva primera mestra, la que li deixava llibres, li recomanava lectures.
Passats uns anys va esdevenir analista informàtica del Banc Atlàntic. Es va casar i va quedar embarassada. Moment en el que va decidir millorar el seu català i parlar-lo a casa ja que seria la llengua que utilitzaria amb els seus fills. Amb mi i el meu germà..."

"...Com els bancs ja guanyen prou diners, ella va considerar que calia guanyar prou drets i es va fer delegada sindical de CCOO. Els seus companys de feina la recorden com una dona forta i dolça, divertida, sempre rient i disposada a ajudar. Mai deixava ningú de costat ni guardava forces per l’endemà. Molt implicada i lluitadora, de fortes conviccions. Hi ha gent que sempre carrega els favors en compte, la Carme ni era conscient que feia favors a la gent, ho feia igual que la vinya dóna raïm, perquè és el seu fruit.

Era una dona tossuda. Volia ser universitària i ho va aconseguir als 34 anys per ser Assistent Social. Realitzant les pràctiques va conèixer el Pablo, arribat de l'Uruguai buscant un lloc on viure dignament i amb prou feines va trobar un alberg de beneficiència. Però també va trobar la dignitat al costat de la Carme, amb qui va compartir la generositat dels que se saben iguals més enllà de les diferències econòmiques. I per nadal el teníem a casa, com un més de la família.
El 1986, amb un grup d’amics i coneguts van fundar SOS Racisme per defensar les drets de les persones sense atendre al seu origen. I va començar a viatjar, a viatjar molt, i va treballar molt com a voluntària, a Nicaragua. I sempre ho va fer des de la discreció i la humilitat. Diuen que la humilitat, com la foscor, permet veure millor les llums del firmament.

Quan el 22 d’octubre de 2009 li van diagnosticar el càncer, no va dir res a ningú i va anar al cinema, a l’Ateneu, tal com tenia previst. La Carme era així. Mai s’ha queixat, al contrari, animava als demés a portar millor la malaltia. Com que ja estava prejubilada va decidir treballar d'assistent social, el que sempre havia volgut fer i malgrat estar diagnosticada, va poder realitzar el seu somni. Va treballar d'assistent social per al Departament d'Ensenyament...".

"...Quan ens vam acomiadar, hores abans de morir, va demanar que llencéssim les seves cendres en terra catalana...".

Gràcies a tots i a totes als que d'una o altra manera heu estat al nostre costat i seguiu estant.
Gràcies als que ens expliqueu les vostres vivències al costat de la meva mare.

Siguem com les onades del mar

2010-09-30T01:28:00.000-07:00

"Siguem com les onades del mar,
que tot i trencar-se contra el rocam,
troben forces per tornar a començar."

Sergio Bambarén.

Els regidors canten, o no, Els segadors

2010-09-11T15:08:00.000-07:00

Alguns regidors i regidores no han cantat, tot i que algun i alguna movia els llavis de tant en tant i sense encert, l'himne nacional de Catalunya. Quina ha estat la causa?

1.- Raons ideològiques? Per coherència no haguessin sortit. O no? És més important sortir a la foto? D'aqui els cops de colze?
2.- No se sabien l'himne nacional de Catalunya? Un càrrec públic que representa a ciutadans i ciutadanes de Catalunya se suposa que té uns coneixements mínims del seu país. O tampoc?
3.- Afonia col.lectiva?
4.- Timidesa sense precedents?

Proposo que els regidors cantin Els segadors en començar cada ple, per anar refrescant la memòria i practicar l'entonació i segur que així acaben vencent la vergonya. Vergonya que no tenien en el ball d'autoritats.
Aqui els deixo l'himne per a que vagin practicant per l'any vinent.

Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Quan manen les dones

2010-08-29T13:42:00.000-07:00

Com exerceix el poder la dona?

Quan manen les dones

En el reportatge queda clar que el paper de la dona en càrrecs de poder està molt limitat i és molt inferior al dels homes. Malgrat sigui una cosa ja sabuda, és imprescindible continuar incidint en la igualtat de drets i deures entre homes i dones.
Fins al 1.980 no hi ha cap dona cap d'Estat. Quin any veurem una dona presidir la Generalitat?

Hi ha un aparell d'afirmacions que es fan en el vídeo que m'han cridat especialment l'atenció:
"Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, li ha costat el doble, se li perdonen la meitat dels errors i se la jutja severament o el doble que es jutja als homes". Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, sovint es fan comentaris sobre la seva orientació sexual o bé sobre els favors sexuals que l'han portada on és. En canvi, mai s'ha qüestionat l'orientació sexual d'un home per exercir un càrrec de poder.
Fins i tot la manera de vestir provoca crítiques, en el vídeo ho explica la ministra Salgado i hi ha una intervenció de Zaplana desafortunada i masclista.

"Les dones quan governen escolten més, són més sensibles, comuniquen millor, fan més política social,... per això reclamo la feminització de la política". Els països escandinaus fa anys que ho tenen clar. Fa alguns anys que a Noruega, el 80% del Parlament ha estat ocupat per dones. És per això que estan tan avançats?

Aznar. Més.

2010-08-25T02:38:00.001-07:00

Alter ego? Va ser el preu que ciutadans innocents van pagar per tenir un president sense escrúpols i que ens va portar a una guerra -el fracàs més flagrant de la política- amb arguments falsos?
Ha de ser notícia la visita d'Aznar a Melilla?

Aznar

2010-08-21T15:12:00.000-07:00

Aznar, president d'Espanya des de 1996 al 2004:

Per treure el mal gust de boca:

Recordant

2010-08-17T12:34:00.000-07:00

Un vespre qualsevol, un vespre de vacances, del mes d'agost, mentre preparàvem el foc per fer unes orades a la brasa després d'una tarda a la piscina compartint riures i la companyia de la família, la mort d'en Joan ens colpejava brutalment. I malauradament no ha estat l'única.
Quan la mort és injusta i arriba quan no toca, quan arriba abans d'hora, la tristesa, l'angoixa, els dubtes i les pors,... t'envaeixen. I t'ensenyen també que la mort pot arribar en qualsevol moment i que cal viure la vida d'una manera intensa, rica i plena.

Miquel Martí i Pol deuria escriure el següent poema quan el dol es pot viure de manera serena.
Poema extret del Llibre d'absències :

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Art a Cerdanyola

2010-08-10T07:35:00.001-07:00

Alienats. Aquest és el resultat de la darrera obra escultòrica i absolutament espontània realitzada per diversos artistes cerdanyolencs. Els artistes que han donat forma a un contenidor de rebuig han treballat colze a colze en dues fases i en dos petits grups. Fortament influenciats per l'impressionisme, el primer grup ha estat l'encarregat de triar la peça del mobiliari urbà i de transformar-la en un intent de plasmar que la realitat és molt més complexe del que sembla i que cal esforçar-se per submergir-se en la psique humana i mostrar-ne la seva angoixa. El segon grup, responsables de culminar l'obra i amb clares influències del pop-art, han utilitzat un llenguatge i uns recursos realistes: "Jo vinc a llençar les escombraries i... les llenço. Com deia Einstein, l'espai és una realitat curvilínia".
L'obra que està situada en un carrer entre els nous jutjats i el Condis de Canaletes serà retirada en breu i portada al MAC.

Je t'aime

2010-08-07T00:07:00.000-07:00

No en sabia res de la vida de Gainsbourg. Ni tan sols que havia existit.
La vida d'aquest cantautor francès, força productiva i potser més polèmica, ha estat portada al cinema. Ja fa uns dies, en una de les baixades al Verdi, vaig veure la pel.lícula Gainsbourg, vida d'un heroi.
Sens dubte la cançó més coneguda de Gainsbourg és Je t'aime... moi non plus. Aquesta cançó la va composar per a la seva amant, l'actriu Brigitte Bardot, amb qui va arribar a gravar-la però que no va veure la llum fins fa poc ja que el seu marit li ho va prohibir. Un any més tard, al 1.969, la gravaria amb Jane Birkin, actriu i cantant, de qui es va enamorar i amb qui es va casar i va tenir una filla. Provablement, Je t'aime és la cançó que més polèmica ha aixecat per la seva sensualitat. Va ser prohibida en diversos països per la lletra ("Je vais et je viens, entre tes reins / Tu es la vague, moi l'île nue") però provablement els sospirs i gemecs que evoquen un orgasme van motivar-ne la censura.

Cantada amb Brigitte Bardot:

Cantada amb Jane Birkin:

Me la regalo.

Cultura

2010-08-02T13:52:00.000-07:00

Ple de juliol

2010-08-01T08:41:00.000-07:00

Antònio González (Jony pels amics) va ser un dels regidors absents aquest darrer ple -motius vocacionals- no obstant la seva absència, va voler fer arribar el seu parer sobre els diversos punts de l'ordre del dia.
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, el regidor no adscrit va enviar un video molt gràfic. Cal dir que molt més rejovenit, provablement els banys a Palomares hagin fet efecte, el regidor ens sorprenia als allà presents amb aquestes imatges:

L'abolició de les corrides, la fiesta nacional, la tradició, l'art, la tortura, la ministra de cultura i altres animals.

2010-07-29T08:39:00.000-07:00

Un senyor enfundat en unes malles fúcsies i ben apretades, amb lluentons daurats i un barret amb volutes -i no vull continuar amb l'estilisme, més digne d'un membre d'Abba que de qualsevol altra cosa- que porta una espasa amb l'objectiu de travesar un toro que ha torturat prèviament amb banderoles, és art? és cultura?
Ja fa anys que ho dic, Catalonia is not Spain.

Fins quan hem de seguir aguantant que els polítics espanyols opinin sobre les decisions que pren el Parlament de Catalunya? Fins quan els haurem de sentir? Com pot dir una ministra de cultura que l'espectacle que acabo de descriure sigui cultura? Per què aguantar el cinisme sense límits del sr.Rajoy i s'atreveixi a parlar de llibertat i igualtat?

Cal anar amb compte amb els termes: tradició, cultura i tolerància. Mai, sota cap concepte, s'ha d'utilitzar com a argument la cultura o la tradició per continuar amb una tortura.
No podem ser tolerants amb determinades tradicions o aspectes culturals. No es pot tolerar l'ablació, el burka o els peus embenats de les xineses encara que es tractin de tradicions mil·lenàries i per més que aquestes formin part d'una cultura. Aquest argument no és vàlid. Afortunadament, no hem continuat amb el dret a cuixa i tampoc vivim en cavernes. És indispensable revisar les tradicions, per adaptar-les o abolir-les, si cal.
Les curses de braus no formen part de la meva cultura. La tortura, no entra dins de la meva cultura. L'argument de "és cultura" o "per tradició" no justifiquen la tortura o mort de cap animal. I incloc també la cabra que llancen des d'un campanar, els bous embolats, la matança de balenes, foques o dofins,...

Ja fa uns anys que en una tertúlia al Setè cel amb un parell d'amics, jo preparava la selectivitat i un d'ells acabava el primer any de medicina, que parlàvem de les curses de braus. Mentre que a mi em preocupava la tortura de l'animal, a ell, que per cert, és ara un reconegut psiquiatre, li preocupava la gent que disfrutava amb la tortura i mort de l'animal més que no pas l'animal.

Ara, per fi, el Parlament ha prohibit les curses de braus al nostre país. Però a Catalunya, com gairebé sempre, la felicitat no pot ser complerta doncs l'abolició de les corrides ha acabat en un coitus interruptus, i és que Espanya no ens deixa gaudir de gairebé res del que fem. Haurem d'esperar a saber si l'abolició de les corrides és o no constitucional, haurem d'esperar a saber si el Parlament de Catalunya és un parlament de pà sucat amb oli, haurem d'esperar a la decisió d'Espanya. I mentre esperem, el temps, va passant.

kit de supervivència per a regidores i regidors

2010-07-26T03:50:00.000-07:00

Aquest proper dijous i coincidint amb el darrer ple abans de les vacances d'estiu, els regidors i regidores podran gaudir de les avantatges que els ofereix el novedós kit per sobreviure al ple municipal. "Només amb aigua i xiclet! I a sobre no m'entero de res! Com volen que aguanti cinc hores de ple?" deia carregada de raó la regidora Xxxxxxxxx.

El kit està format per: sonda nasogàstrica, sonda vesical, taps per les oïdes, Gymnopilus spectabilis i prozac.

Espanya no reconeix Kosovo com a nou Estat

2010-07-25T13:44:00.000-07:00

I és que Espanya és així. Ja fa dos anys que Kosovo va autoproclamar-se Estat i fins ara no hem tingut la sentència de la CIJ de les Nacions Unides. I és que segons la CIJ, Kosovo no ha violat cap llei internacional i per tant, s'ha de reconèixer la seva sobirania.
Espanya, juntament amb quatre països més, van ser els únics d'Europa en mostrar-se contraris. Ara, un cop publicada la sentència els líders de diferents països han tornat a posicionar-se a favor i en contra. I francament, és com a mínim sorprenent que davant d'aquest nou Estat que va decidir de manera legal independitzar-se, que la resta d'Estats hi suquin pa, i reconeguin o no a Kosovo com a nou Estat.
La situació legal de Kosovo obre una nova porta a Catalunya que els nostres juristes hauran d'estudiar. I per això, i abans de que s'esveri el galliner, ja ens volen tallar les ales:

Morral, the new Hero

2010-07-08T15:05:00.000-07:00

En un acte de generositat mai abans vist, Iniciativa Cerdanyola ha decidit compartir el seu alcaldable amb la resta del planeta.

Davant de les preguntes sense resposta que ens fem, dels problemes que no es solventen, la desafecció política que vivim... -no tan sols a Cerdanyola- la solució és Toni Morral. "Per una nova perspectiva, una nova oportunitat, una bona alternativa, Morral serà l'Heroi que convertirà un dia normal en alguna cosa especial".

Després de la presentació de la seva candidatura amb l'adient slogan "Ja em coneixeu" IC llençarà un vídeo promocional del seu líder espiritual que serà visionat per primera vegada i en exclusiva mundial el proper dissabte 10 de juliol a les 18 hores (I és que un dels punts forts d'aquest partit, a banda de la diplomàcia és l'impol.lut ús del calendari).
Per a qui no pugui esperar a dissabte, producte de l'ansietat, o bé, sigui tan desconsiderat que assisteixi a la manifestació contra la sentència del TC, pot veure el vídeo clicant aqui.

Nota: cal esperar uns 30 segons per a veure en Toni Morral aclamat pel món.
Advertència: no apte per a sensibles. Pot provocar reaccions adverses i diverses.

El Pop Paul a Cerdanyola

2010-07-08T02:24:00.000-07:00

Aprovada amb els vots a favor de CIU, PSc i IC-EUiA en el ple extraordinari i convocat per via d'urgència la moció relativa a forçar la 26ena plaça del ple municipal per al pop Paul. El PP i el regidor no adscrit s'han abstingut i per motius diferents. Per al PP, el nom de Paul no era convenient ja que podia amenaçar la unitat d'Espanya -tot i donar suport a la resta de la moció- ja que consideraven que el Pop s'havia de dir Pablo la qual cosa no ha estat acceptada pel nou regidor ja que aquest, tot i residir a Alemanya és anglès de naixement i "si a Alemanya m'han respectat el nom, per què me l'han de traduir aquí?". I és que el nou regidor està encara familiaritzant-se amb la curiosa realitat municipal i l'esquizofrènica realitat catalana. "És que encara no ha conegut Ciutadans" deia l'alcaldessa. L'abstenció del regidor no adscrit ha estat motivada per "l'estrany origen del pop" ja que ell considera que al ple ha d'haver pop, però a la gallega.

Podem doncs felicitar-nos ja que aquest consistori ha demostrat estar unit davant de l'adversitat tot posant seny, intel.ligència i valentia per tirar endavant Cerdanyola davant de la greu crisi econòmica que estem patint, del cràter financer i de la greu mancança d'equipaments.
El Consistori ha portat a terme per primera vegada una auto-avaluació/auto-crítica -sempre constructiva- i s'han adonat dels enfrontaments estèrils i el desgast que suposa la presa de decisions. Així doncs, deixaran en mans del pop Paul aquesta feina ja que sempre encerta (producte d'aplicar de manera rigorosa el mètode científic) i a més, no s'estressa.
Es preveu que el nou regidor decidirà en el ple de juliol si el Pont va o no a terra, si l'Altis esdevindrà o no una biblioteca i si es construiran més pisos o no en els terrenys del direccional.

No vull les molles, vull el pa sencer

2010-07-01T06:49:00.000-07:00

NO VULL L'ESTATUT, VULL LA INDEPENDÈNCIA

Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I allò que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Ovidi Montllor

La parida de l'estatut

2010-06-28T12:57:00.000-07:00

Després de quatre anys, avui, 28 de juny de 2.010, el Tribunal Constitucional -d'Espanya- ha donat a llum a un estatut mutilat, anti-democràtic, desfasat i malaltís. Una de les coses que ha dit l'estatut només néixer ha estat que "Espanya és una unitat indisoluble".
Només em queda felicitar als pares de la criatura.

Marina Geli, sexe oral i Intereconomia

2010-06-22T06:21:00.000-07:00

Darrerament han proliferat un estrany tipus de programes on es barregen "periodistes" amb ex-dones de torero, cunyades de cantants i fills d'algú que deuria ser famós en una època passada, i en el que fan un acurat debat sobre l'actualitat. Per posar un exemple, l'altre dia parlaven sobre l'augment de mames de la ex de Chiquetete. Era a Telecinco, crec.

Els programes del cor han envaït l'espai televisiu. I penso que cal reflexionar sobre el perquè tenim la tele que tenim. Últimament, aquest exitós format de tertúlia amb freaks i "periodistes" que fan la funció de comentarista ha arribat a d'altres àmbits suposadament seriosos en els que es parla sobre política i economia. I això ho trobo més perillós.

Mentre en el primer cas, per tots és sabut que la premsa rosa és una premsa frívola, en el segon, pressuposem que hi ha gent preparada i amb prou coneixements per a tractar qualsevol tema d'actualitat com pot ser la nova reforma laboral. I el problema rau en que la gent preparada, seriosa i responsable no fa pujar l'audiència tant com una colla d'incendiaris.

I això és el que passava la setmana passada a Intereconomía:

Anem a pams. Primera qüestió. És provable que la falta de sexe pugui provocar aquests efectes en algunes persones. I és més, potser si segueix els consells de la conselleria de sanitat catalana estaria més relaxat, l'home. Però deixant de banda la salut sexual i psicològica d'aquest comentarista, el que és molt preocupant és el nivell d'algunes cadenes de televisió i la falta d'ètica i d'escrúpols. El tot per l'audiència no s'hi val.

Per què no informen a Intereconomía i critiquen de passada a la Marina Geli per l'estat de les urgències als centres hospitalaris catalans, per les llistes d'espera i per les condicions en les que ha de treballar el personal sanitari?
S'està deixant d'informar dels problemes que ens afecten per a parlar de frivolitats. Hi ha al darrera alguna intencionalitat política?

Segona qüestió. Algunes de les preguntes que alumnes d'onze anys m'han fet al treballar la reproducció humana i la sexualitat:

- Com fan l'amor dues dones?
- Com fan l'amor dos homes?
- Què és el sexe oral?
- Què és el sexe anal?
- Com sabem que volem fer l'amor?
- Què se sent quan es fa l'amor? I després de fer-lo?
- Fa mal fer l'amor?
- Si et talles el penis, què surt, sang o semen?
- Quan et ve la menstruació pots veure l'òvul a les calcetes?

La informació és l'única eina per evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. Les campanyes informatives entre els joves i adolescents són imprescindibles.

Ja em coneixeu

2010-06-21T06:22:00.000-07:00

Amb aquest adient eslògan es presentava ahir el candidat a l'alcaldia d'IC-EUiA, Toni Morral. No puc estar més d'acord amb aquest "Ja em coneixeu", tot i que em genera algun dubte i és que el fet de no haver pogut assistir a l'acte ja que tenia feina -la consulta i la visita del conseller Tresserres i d'en Joan Ridao- i que tampoc m'hi van convidar, va fer que no hi anés i això em provoca un dilema:

Era la sentència una declaració d'intencions? Hi havia un missatge entre línies per a la Consol?

O bé era una advertència? "Ja em coneixeu, sóc com sóc. Està en el meu ADN. No puc canviar. Ja ho deia Piaget. No sóc com els altres. Sóc diferent."

De totes maneres, davant el dubte, corre.

20 J

2010-06-19T03:58:00.001-07:00

Demà, diumenge 20 de juny, es fa la consulta sobre la independència de Catalunya a Cerdanyola. I això és possible gràcies a l'esforç de molts voluntaris i voluntàries que creuen en la democràcia. Hem de poder decidir sobre el nostre futur.
Demà, tant SI, com NO, VOTA

Més petròlia

2010-06-16T02:16:00.000-07:00

Per a qui vulgui consultar el sumari sencer del cas pretòria i disposi de molt de temps, només ha d'entrar aqui:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/174547-publiquem-el-sumari-sencer-del-lcas-pretoriar.html

Dues coses a destacar, la declaració de la Consol Pla, que la podeu trobar en el "Tomo" 19, pàgina 106 i de la que en transcric un fragment d'alt contingut polític i del qual se'n desprén que la Consol sap allò més bàsic que tot regidor/a hauría de saber i que és vigilar amb la roba estesa. Però que tot i ser tan bàsic, no tots saben i després passa el que passa. I és que en aquest estrany poble, el nostre, entre pretòria, ponts i Can Planas, ens podem divertir molt anant a esmorzar, dinar o sopar. I és que ara em ve al cap un dinar a l'endemà de la "cesió" de la Consol en el que vaig coincidir amb... bé, ho deixo. Ara, qui s'emporta el premi d'honor és una regidora que va esmorzar al meu costat sense adonar-se de la meva presència. Després d'una hora ben bona de confabular i en la que em deixava a caldo mentre jo prenia un suc de taronja i un entrepà de nosequè i per a que no fos dit, li vaig desitjar que li fos de profit l'esmorzar. Que no sigui dit que tants anys d'esforç dels pares i els mestres no han donat el seu fruit.

I com a mostra dels coneixements de la Consol:

PREGUNTADA para que diga por que le pidió el señor Casamitjana que la reunión que mantuvieron fuera en un sitio discreto.
MANIFIESTA que por que a la hora del desayuno hay cafeterías que se llenan de gente y que en realizada lo que quería decir era un sitio tranquilo.

L'altra cosa a destacar és "Luis Pera Zeta", "Masía Alavedra" i "Luis Casamichana". Per un moment pensava que llegia el TBO però no, era el sumari del cas.
Potser aquest video ho explica i és que provablement teníen algun dilema a l'hora de fer la transcripció d'alguns noms:

Si tinc més temps i ganes, continuaré investigant pel sumari, que no he trobat la declaració d'en Morral.

Incomprensió

2010-06-03T06:42:00.000-07:00

Devia tenir uns 12 anys quan de viatge amb la meva família pel centre d'Europa els meus pares van creure convenient visitar un camp de concentració nazi.
El camp de concentració de Dachau em va impressionar de tal manera que és de les poques coses que puc recordar perfectament d'aquell viatge. Les fotografies de les fosses comuns, els nens cadavèrics, la gent esquelètica, els barracons i les normes, els forns i les cambres de gas, el silenci entre els visitants, i els plors d'alguns d'ells,...
El poble jueu ha patit durant segles el rebuig, la incomprensió, la violència i el genocidi. I això fa que em sigui més complicat entendre com va poder l'estat d'Israel atacar uns vaixells amb ajuda humanitària, en missió de pau i en aigües internacionals.

Vaudeville. O ple de maig.

2010-05-29T04:05:00.000-07:00

Després del vaudeville protagonitzat pels nostres representants polítics el passat dijous i en el transcurs d'un ple que s'allargà fins quarts de dotze, proposo fer un parell d'entre-actes en els que Vanesita la del tigre i Anskar podrien amenitzar la vetllada als allà presents a l'estil dels entremesos de Cervantes, per donar-hi més nivell.
Crec a més, que l'ACA té un paper important en el nostre consistori -i no ho dic pel pont- ja que seria bo que fessin una anàlisi de l'aigua que prenen els nostres representants en el transcurs del ple.

Anem a pams.
Comencem amb la "inadmissió del recurs de reposició del sr. González". Aquest vota a favor (ell diu que no ho recorda i la veritat és que podria ser que no votés, com ja he observat en diverses ocasions i que ja he fet esment anteriorment en algun post) no es llegeix l'acta del ple i ara presenta un recurs en contra d'un punt del que va votar a favor. Tot plegat un xic estrambòtic però vaja, que un mal dia el pot tenir tothom. És al punt següent que s'enganxa amb el Moreno quan està en contra de la modificació de llocs de treball que suposa un increment de 40€ mensuals per als treballadors afectats. Aquí, el Moreno li recorda que va cobrar 50.000 per no fer res i "tener el buzón caído" (vull pensar que no era en sentit metafòric). El González parla del senyor alcalde (en referència al Morral) i ho fa dues vegades, la qual cosa treu de polleguera a l'alcaldessa, i acaba preguntant-li al Moreno si no dimitia. L'alcaldessa li recorda que està en un altre punt de l'ordre del dia i el sr. González contesta que "como no he leido mucho el orden del dia i se me ha caído la segunda hoja...". La intervenció acaba amb un "no voy a irme de excursión ni a Hamburgo".

Segon round.
Es declara deserta la convocatòria per a gestionar el Bosc Tancat. I ara el sr. González ens torna a sorprendre als assistents amb la més maca declaració d'amor que mai li hagin fet a Fèlix Riba. I transcric literalment: "sr. Fèlix, me cae bien. No sé porque, porque no tenemos mucha comunicación ni mucha relación, pero son cosas que a veces ocurren en la vida..." Està clar que això és amor a primera vista. Va acabar la intervenció amb un "me gusta su fair play".
En aquest punt, el microclima de la sala de plens, càlid i humit, ja començava a fer estralls. Davant de l'espectacle, la gent assistent no s'estava de fer comentaris en veu alta. I és en aquest moment que entra a la sala de plens un senyor amb una bossa del Paco (el fruiter) que contenia una síndria. El pobre home deuria anar a comprar i al passar per davant de l'ajuntament deuria veure moviment i va pensar, puja a veure que s'hi cou, però davant del lamentable espectacle, l'home que s'hi va estar cinc minuts deuria marxar deprimit cap a casa.
I malgrat ser tot plegat tan animat i colpidor, el senyor interventor, va i se'ns adorm.

Tercer round.
Un regidor socialista al qual mai havia sentit la veu abans va entrar en còlera davant d'una moció presentada pel prota de la nit i és que el senyor González va presentar al ple una moció per a que el el sr. Rodríguez Zapatero fos substituït. El senyor Fèlix (el Riba no, of course) va escridassar al González quan aquest li va dir a la Carmona que "Cerdanyola no se merece a una alcaldessa como usted". Va haver una picabaralla entre el Moreno, la Carmona i el Fèlix amb el regidor no adscrit. Es van perdre les formes una vegada més i entre el paper d'alguns regidors i la gent del públic, vaig dubtar per un moment si assistia a algun espectacle de la Cubana. Fins i tot em preguntava si el senyor de la síndria no seria un actor...

La cançó de la nit, dedicada òbviament a en Fèlix Riba i a Antonio González:

I per acabar, una moraleja: "ojo a l'hora de confeccionar les llistes".

Estreno bloc polític

2010-05-28T02:23:00.000-07:00

Com a candidata d'ERC per a les properes municipals es feia necessari crear un nou bloc de contingut polític. El nou bloc que he obert avui és el següent: http://blocs.esquerra.cat/helena-sola

A d'altres països amb una tradició blocaire més arrelada que en el nostre, els polítics tenen dos blocs, el personal i el polític, i el tractament que aquests reben són molt diferenciats pel següent: mentre el primer bloc, el personal, representa a una persona, el segon, el bloc polític, representa a un partit.
Aquestes normes del joc van quedar establertes des d'un primer moment i estan molt consolidades.

Ara bé, la realitat d'aquí és una altra -que cal canviar- i presuposo que ve marcada perquè la blogosfera és relativament nova i hi ha qui encara no hi veu les diferències.
Quants regidors i regidores tenen bloc? Menys de la meitat. I quants d'ells en tenen dos, un de polític i un de personal? Que jo sàpiga cap.
I d'aquí, algunes conseqüències, com a mínim insòlites, que m'ha comportat ser política i tenir bloc personal.