dilluns, 12 de setembre de 2011

Discurs de la Diada

Bon dia a tothom,

(abans de llegir el manifest vull dir que una estelada ha pogut onejar durant una hora aquesta nit al balcó del nostre ajuntament després de 80 anys. És el nostre desig que pugui onejar permanentment).

l'Onze de Setembre és una data important, una diada de festa i reivindicació. Pels independentistes, aquests darrers anys han esdevingut extraordinaris. Les onades de consultes, la marxa a Brussel•les, la resposta multitudinària del nostre poble davant la desvirtuació de l'Estatut de Catalunya, les protestes en contra de la sentència del TSJC que vol acabar amb el nostre model educatiu i en definitiva, un seguit de situacions que han exigit que siguem a la primera línia, defensant l'autogovern del país. Com a país, estem immersos en un procés similar a una segona transició durant la que el paper de la societat civil ha de ser el d'un agent protagonista en l'aprofundiment democràtic i la lluita per l'autogovern.

Necessitem respostes en un moment on les relacions amb Espanya estan en un punt de no retorn. Afrontem nous desafiaments en el camp de la defensa dels nostres drets lingüístics,ens veiem abocats a lluitar per fites que ja crèiem superades. Un any després de la gran manifestació del 10 de juliol i un cop tancat el cicle de consultes populars, ha quedat palès que la gran majoria dels catalans volen decidir el nostre futur en pau i llibertat. El país ens està demanant a crits un pas endavant. Ara toca:

Defensar el model d'immersió lingüística a les escoles. El català ha de ser la llengua vehicular de l'educació i ha de seguir guanyant rellevància social. És necessari que seguim treballant per aconseguir mesures legals que arreu dels Països Catalans assegurin que aquesta part de la nostra identitat, de la nostra ànima i de la nostra forma d'entendre el món, sigui protegida dels greus atacs als que ens veiem sotmesos constantment. La immersió lingüística és garantia de cohesió social i és un dels elements que ens ha permès construir una societat unida i sense exclusions.Mestres, pares i mares, alumnes. Tots hem de ser demà a les set de la tarda davant el nostre ajuntament. Demà, Catalunya es manifestarà en contra de la sentència del TSJC i com deia el desaparegut lingüista, Joan Solà, que va morir ara fa uns mesos i volem recordar avui, el “català pateix una malaltia política i també social, Espanya no accepta el plurilingüisme”. No per això ens arronsarem i avui diem ben alt que cal seguir lluitant. Volem que els nostres fills puguin fer amb normalitat allò que els seus avis van haver de fer d'amagat. No res de l'altre món: créixer i formar-se en la seva llengua materna. Avui i aquí mateix, aquells que volen línies educatives en castellà, aquells que voldrien el català fora de les escoles i minoritzat com si fos una curiositat folklòrica, seran tan cínics de fer una ofrena floral durant els actes de la Diada.

Durant els propers quatre anys, Catalunya ha de poder fer un pas endavant en dos aspectes que són fonamentals: hem d'aconseguir recaptar els nostres impostos i determinar la nostra política econòmica sense interferències. És hora de plantar cara i acabar amb l'espoli econòmic al que històricament ens han sotmès. Si volem volar més amunt, hem de deixar anar pes i ja és hora de que deixem d'arrossegar a les nostres esquenes el pes d'un estat que viu de nosaltres.

Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el catalans i les catalanes tenim dret a decidir. Aquest és un camí que només arribarà al seu destí un cop convoquem un referèndum oficial i vinculat a tot el país. La consulta que vam fer a Cerdanyola, malgrat l'actitud gens participativa de l'Ajuntament, oposada a que els cerdanyolencs poguéssim votar tot exercint de manera cívica el dret més fonamental, un dret que l'Estat espanyol ens nega constantment, entestats com estan a no entendre'ns per continuar imposant-nos la seva voluntat i el seu domini. Avui i aquí, també faran la seva ofrena partits que no volen que decidim en llibertat el nostre futur, que no reconeixen que els catalans tinguem prou senderi o capacitat per expressar lliures de coaccions cap a on volem anar.

Per tots aquests motius som aquí avui, per commemorar i reivindicar la nostra Festa Nacional, per deixar ben clar que la nostra lluita segueix endavant. No podem acabar sense recordar el recentment desaparegut Heribert Barrera i és per això que acabarem el nostre parlament amb paraules seves: “En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes a Espanya... Però durant aquest vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor”. Això, no ens ho podem permetre. Hem de ser imparables i seguir caminant cap a la independència.

Visca Catalunya Lliure!