divendres, 27 de maig de 2011

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

1.- El meu sou és de 1.383€ net al mes. És públic. I es pot consultar a la web del departament d'ensenyament.

2.- No he cobrat mai absolutament res per fer la feina que faig a ERC.

3.- No he cobrat mai res de cap administració pública a excepció del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, departament pel qual treballo en el cos de mestres i pel qual en rebo la meva nòmina.

4.- La meva feina a ERC m'ha suposat despeses vàries (mòbil, cangurs, formació, benzina,...) que he pagat jo de la meva butxaca.

5.- He estat durant 13 anys a Creu Roja treballant-hi com a voluntària, compromesa amb la justícia social tot recolzant persones en situació de vulnerabilitat. I ho he fet de manera altruista. Rebent moltes coses a canvi que et fan créixer com a persona però mai diners. De la mateixa manera he estat treballant per Cerdanyola. En recomano l'experiència.

6.- La imbecilitat, la covardia i l'enveja són actituds pròpies dels mediocres.

7.- Estaria bé valorar la tasca feta al 2.015 després de quatre anys de feina. Recordo que encara no sóc regidora.

8.- Pretenia demanar una mica respecte però molt em temo que sigui un concepte incomprensible per a alguns.

1 comentari:

Carme Rider ha dit...

Hola Helena, L´Arcadadi Vilella ha escrit en el seu bloc un article titulat " malvolguts enemics". Aquí en deixi un trosset:

"D'enemics en tens i cal donar-los publicitat per tal que ànimes com tu, benpensades, en fugeixin com de la pudor. Els enemics provenen de moltes fonts i fontetes, perquè ets simpàtic o antipàtic, perquè ets introvertit o extrovertit, perquè tens o no tens cèntims, perquè la teva senyora és millor que la seva, perquè saps ciències que ells desconeixen, perquè les coses et van bé o no tan... però, sobretot, perquè en algun moment determinat no els has llepat el cul i els has desenmascarat tot i tenir cura de les paraules que has fet servir. Els nostres enemics –ara parla en plural–, són antònims nostres, són dolents. Són rònecs i mesquins, raquítics en neurones, famolencs de saviesa, envejosos, creguts i sobrats, imbècils, cretins, necis, i sobretot gent que no ens perdona que amb la possessió de tantes virtuts no els fem l'onada ni pagant. Aquests subjectes mascles o femelles ens posen a caldo amb la menor vianda que hi hagi ben adobats amb falsedats, insídies, tergiversacions i boles de carn sense trinxar. Ells o elles no t'obliden mai, no els oblidis tu. Al cap i a la fi, si no els desprecies a ells, com podràs apreciar els teus amics?

D'enemics en tenim més dels que ens pensem, sempre en campanya per engrandir el seu cercle, l'estupidesa que corre per les seves venes els hi demana com vampirs socials. Quan et passi algo que no entenguis el perquè, intenta esbrinar qui ha fet una cervesa amb qui, la resposta pot estar allí o al bar del costat. Fixa-t'hi bé i, almenys, no la paguis tu."