divendres, 22 d’abril de 2011

Abocadors. Can Planas.

Can Planas era una argilera. Quan es va acabar l’activitat va néixer un llac producte d'un aqüífer. Algú hi va posar peixos i la gent anava a pescar. A partir dels anys 70 es va convertir en un abocador de residus industrials i no controlats. Aquest abocador es clausurà al 1.995.

El terreny, de 18 hectàries (equivalent a 18 camps de futbol) amb fondàries que arriben als 60m (15 és el promig) conté metalls pesats, sals d’alumini, hidrocarburs, plom, crom, benzè, toluè, percloroetilè,... és un perill per a la salut ja que algunes d'aquestes substàncies són cancerígenes. A més, genera gasos. (Informe IDOM 2.006).

El clot no està aïllat, els residus estan en contacte directe amb la terra i a més, és travessat per torrents subterranis informe Hidrogeològic 2.006) per la qual cosa els residus es van escampant.

Al 2.003 es fa un informe en el que s’avisa de risc greu per contaminació i perill que els lixiviats (líquid contaminant producte de la descomposició de les deixalles) sortissin a la superfície a l’hora que s’afirmava que allà no es podia construir. Malgrat l’informe, s’hi projectaren pisos.

L’ajuntament i la Generalitat volen construir unes 4.000 vivendes. En un principi, a sobre del mateix abocador però gràcies al TSJC només poden construir al voltant del seu perímetre.

Al 2.004 els lixiviats van sortir pel nord-est i van lliscar fins al torrent de Can Magrans (el que prové de la UAB i que més endavant es diu torrent dels Gorgs). Segons la plataforma, un camió cisterna els recollí durant dos dies però després els connectaren al clavegueram. Va en contra de la normativa. I és una actuació negligent. Això ja fa més de sis anys que està així.

La manca d’informació, de transparència i també els interessos econòmics generen desconfiança. Per això la plataforma ha demanat a la Comissió de Medi Ambient de la UE que encarregui un nou informe.

La solució que Ajuntament i Generalitat van adoptar és la d’un segellat per dalt i pels costats. És la solució més ràpida i econòmica, 34 milions d’€. Però els lixiviats segueixen filtrant en el subsol.

La plataforma opta pel buidat. És la solució més cara, 190 milions i trigaria uns 3 anys.

Després de la pressió mediàtica a nivell nacional, de fet, la mateixa setmana que El País dedicava un reportatge diari durant una setmana, en el ple de desembre de 2.010, fa 3 mesos i escaig, el govern municipal, PSC i CIU, feien marxa enrere i demanaven un nou informe per estudiar solucions alternatives a les cinc que ja aportava l’estudi IDOM, que anaven des de no fer res al buidat total. El senyor Toni Morral assegura que l’anterior opció és la millor.

ERC vam presentar el novembre de 2.009 una moció per a realitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Efectivament, el tema dels abocadors i més concretament el de Can Planas potser sigui un dels principals problemes (potser el principal) que té Cerdanyola a sobre de la taula. Planteja moltes discussions... Les derivades de la salut pública, les derivades de la necessitat o no d'urbanitzar-los en el futur per facilitar la instal·lació d'empreses que, en el futur, puguin ajudar-nos a sortir del forat econòmic (són realment imprescindibles?), les que potser es podríen derivar de punts de vista més "ecològics"... És a dir... encara que s'arribés a la hipotètica conclussió de que cal urbanitzar els terrenys per facilitar l'arribada d'indústries... no es podria defensar també que no es pot créixer de forma "eterna" i que algun dia caldrà aturar aquesta bogeria i començar a preservar els pocs espais "naturals" que ens queden? (en cas que es pugui considerar com espai natural un abocador com aquest).

També, potser, encara que sigui un "brindis al sol", estaria bé delimitar algun dia quins han estat els responsables de que una situació com aquesta arribés a convertir-se en una realitat.

El problema és que, com es diu al blog, la major part de veïns de Cerdanyola desconeixen -encara avui- no tan sols la gravetat, si no també l'existència del problema. I els que ara comencen a ser-ne conscients ho són gràcies a la gran tasca que ha fet la plataforma. Però és molt recent.

Un referèndum vinculant? Evidentment estaria bé... si la gent sabés del que estem parlant. Però abans caldria fer una campanya de conscienciació i informació molt potent. Ara per ara es podria pensar que, en el cas improbable de que un referèndum com aquest s'organitzés, el 90 % de la població no sabria de què va el tema. Potser és molt millor que, finalment, els polítics que durant tots aquests anys han estat al govern vagin prenent consciència de fins a quin punt "l'han cagat" durant tots aquests anys i d'una vegada per totes apostin per netejar de merda el poble...