dissabte, 30 d’abril de 2011

Homes i dones.

Fa uns dies que un dels posts va generar un debat al Facebook. El resultat, un parell de links força divertits:



divendres, 29 d’abril de 2011

La solució als abocadors i incineradores.

Quina és la solució? El residu zero.

I per arribar al residu zero cal prevenir. La conscienciació, la sensibilització, la pedagogia,... són imprescindibles per canviar el model actual.
És imprescindible reduir, reutilitzar i reciclar. Només cal pensar en la compra que fem cada vegada que anem al súper. Com estan envasats la fruita, la verdura, la carn o el peix. I afegir-hi les ampolles d'aigua, el paper d'alumini, les llaunes,... generem molts residus. I és bo reflexionar sobre el volum de deixalles que una família de quatre membres genera en una setmana.
A més, encara hi ha gent que no recicla. Fa uns dies que vaig preguntar en una classe de primària sobre el reciclatge i sorprenentment encara hi ha famílies que només tenen "un cubell on va tot" com deia algun alumne.

L'únic model possible, l'alternativa als abocadors i incineradores és Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
La gestió que tenim de residus és contaminant, tant pel que fa als abocadors com les plantes d’incineració. Cal adoptar mesures sostenibles per fer front als residus.
Cal fer prevenció de residus.

dijous, 28 d’abril de 2011

Perquè no als abocadors ni incineradores.

Els abocadors: emeten gasos contaminants, gas metà i lixiviats que contaminen el sòl i els aqüífers per més que els residus estiguin ben embalats i hi hagi moltes capes de permeabilització. L’activitat d’un abocador pot durar centenars d’anys.

La incineració: és insostenible i perillosa. Genera CO2 i NO2. No és només que es tracti d’una mala gestió dels residus és que és una amenaça per la salut pública i suposa tot un impacte en el canvi climàtic. Produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, generen residus, les cendres. Que han d'acabar en un abocador.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Abocadors. Can Fatjó dels Aurons.

Hi ha a Bellaterra un gran clot, a causa de l’activitat de l’argilera Almar. En acabar l’activitat, estava previst omplir aquest gran clot amb terres i runes però les alarmes van saltar el passat mes de novembre amb unes declaracions de Toni Morral al diari El Punt el dia 9 d’aquell mateix mes: “Les malmeses finances de l'Ajuntament de Cerdanyola podrien disposar d'un mínim de 9 milions d'euros extres si finalment tira endavant la proposta que ICV-EUiA ha fet a l'equip de govern (PSC-CiU) d'aprofitar el futur rebliment de l'argilera de l'empresa Almar per demanar a l'Agència de Residus de Catalunya un cànon per cada tona de residus inertitzats d'ecoparc que s'hi dugui. La proposta dels ecosocialistes està inclosa dins del pla de viabilitat econòmica del consistori cerdanyolenc per al període 2010-2013, aprovat dijous”. La gerent d’Almar, Anna Margenat, explicava que el rebliment de l’argilera el farien conjuntament amb Puigfel. Ho donaven com a cosa feta.
IC fa la proposta però CIU i PSC l’accepten. Ja que així està inclosa en el pla de viabilitat.
És ERC-Cerdanyola qui fa un comunicat denunciant la situació i oposant-nos a tenir cap més abocador a Cerdanyola. Hem complert la quota amb escreix.
L’ajuntament ingressaria 9 milions a les seves arques i el particular, uns 150 milions d’euros. El clot és tres vegades més gran que l’abocador Elena.
Actualment, el clot de Can Fatjó dels Aurons està en fase 2 (formació de talussos). El que crida especialment l’atenció és que s’estan fent les obres sense el permís urbanístic municipal necessari i que tampoc hi ha l’estudi sobre l’impacte en el medi ambient. O almenys no consta.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Mª Tost, van negar a la plataforma l’existència de cap projecte per fer un abocador de deixalles. Però el passat 24 de març, a l’endemà de fer-se pública una reunió de la plataforma, el sr. Tost i CIU, l’ajuntament de Cerdanyola, mostra una carta de l’ARC a l’ajuntament de Cerdanyola amb data d’Octubre de 2.010 en la qual es diu que l’abocador és de gran interès per al Govern de la Generalitat.
El clot està gairebé a punt, els camions i les excavadores hi segueixen treballant i s’està tallant arbres de manera il.legal segons denuncia la plataforma.
La plataforma ha posat en coneixement als FGC la perillositat per a la via, de la proximitat del gran clot, que està a menys de 20 metres.
Després de tota la mobilització per part de Gent de Bellaterra, CIU defensa no dur residus als abocadors i incinerar-los (Roda de premsa que recull El Punt 5/3).

dimarts, 26 d’abril de 2011

Abocadors. Elena.

Abans havia estat una argilera de l’empresa Sugrañes. Al ple de juliol de 2.006 i amb els vots a favor d’ICV, CIU i PSC i amb els vots en contra d’ERC, PP i PAS, es va aprovar el nou abocador comarcal que entrà en funcionament el 30/11/2007 amb bales provinents de l’ecoparc de Montcada. ICV mentre estava a l’oposició havia exigit que només es diposités terres i runes. Es preveu que acabarà en uns mesos. Les bales havien de procedir d’un ecoparc d’última generació i contenir un màxim d’un 3% de matèria orgànica però la realitat és que provenen de l’ecoparc -ecoparc és un eufemisme ja que realment es tracta, per a molts, d’una planta de transferència- de Montcada i contenen un 18% però que el control deixa molt que desitjar tal i com vam constatar en la visita que vam fer a l’ecoparc al maig del 2.009. Cerdanyola ha ingressat 3 milions d’€.
Problemes de l’abocador. Les pudors, la manca de control de matèria orgànica, la separació de lixiviats amb aigües pluvials,...
Hi ha dues piscines, una que recull lixiviats i l’altre que recull aigua de pluja. Els lixiviats contenen aigua, de quina manera, mitjançant quin mecanisme s’evita que l’aigua de pluja es barregi amb els lixiviats?

dissabte, 23 d’abril de 2011

Abocadors. Can Planas.



Roger Caballé, llicenciat en Ciències Químiques i membre de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors ens explica sobre el mateix abocador de Can Planas la seva extensió i contingut.



On van a parar els lixiviats de Can Planas?

divendres, 22 d’abril de 2011

Abocadors. Can Planas.

Can Planas era una argilera. Quan es va acabar l’activitat va néixer un llac producte d'un aqüífer. Algú hi va posar peixos i la gent anava a pescar. A partir dels anys 70 es va convertir en un abocador de residus industrials i no controlats. Aquest abocador es clausurà al 1.995.

El terreny, de 18 hectàries (equivalent a 18 camps de futbol) amb fondàries que arriben als 60m (15 és el promig) conté metalls pesats, sals d’alumini, hidrocarburs, plom, crom, benzè, toluè, percloroetilè,... és un perill per a la salut ja que algunes d'aquestes substàncies són cancerígenes. A més, genera gasos. (Informe IDOM 2.006).

El clot no està aïllat, els residus estan en contacte directe amb la terra i a més, és travessat per torrents subterranis informe Hidrogeològic 2.006) per la qual cosa els residus es van escampant.

Al 2.003 es fa un informe en el que s’avisa de risc greu per contaminació i perill que els lixiviats (líquid contaminant producte de la descomposició de les deixalles) sortissin a la superfície a l’hora que s’afirmava que allà no es podia construir. Malgrat l’informe, s’hi projectaren pisos.

L’ajuntament i la Generalitat volen construir unes 4.000 vivendes. En un principi, a sobre del mateix abocador però gràcies al TSJC només poden construir al voltant del seu perímetre.

Al 2.004 els lixiviats van sortir pel nord-est i van lliscar fins al torrent de Can Magrans (el que prové de la UAB i que més endavant es diu torrent dels Gorgs). Segons la plataforma, un camió cisterna els recollí durant dos dies però després els connectaren al clavegueram. Va en contra de la normativa. I és una actuació negligent. Això ja fa més de sis anys que està així.

La manca d’informació, de transparència i també els interessos econòmics generen desconfiança. Per això la plataforma ha demanat a la Comissió de Medi Ambient de la UE que encarregui un nou informe.

La solució que Ajuntament i Generalitat van adoptar és la d’un segellat per dalt i pels costats. És la solució més ràpida i econòmica, 34 milions d’€. Però els lixiviats segueixen filtrant en el subsol.

La plataforma opta pel buidat. És la solució més cara, 190 milions i trigaria uns 3 anys.

Després de la pressió mediàtica a nivell nacional, de fet, la mateixa setmana que El País dedicava un reportatge diari durant una setmana, en el ple de desembre de 2.010, fa 3 mesos i escaig, el govern municipal, PSC i CIU, feien marxa enrere i demanaven un nou informe per estudiar solucions alternatives a les cinc que ja aportava l’estudi IDOM, que anaven des de no fer res al buidat total. El senyor Toni Morral assegura que l’anterior opció és la millor.

ERC vam presentar el novembre de 2.009 una moció per a realitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

Abocadors. Introducció.

Fa uns mesos vaig preguntar a una classe de 25 nens i nenes de deu anys, de l'escola on treballo, aquí a Cerdanyola, si sabien què era Can Planas. Només li sonava vagament a un. Els vaig demanar que ho preguntessin a casa. Només dues famílies sabien alguna cosa sobre l'abocador. La setmana passada, a l'endemà del debat, vaig coincidir amb una mare de l'escola on porto els fills, en una geladeria. No recordo com va sortir el tema però no en sabia res dels abocadors. Aquests són dos exemples però en podria posar uns quants més. Molta gent de Cerdanyola, de fet, m'atreviria a dir que la gran majoria, desconeix els problemes que tenim al nostre poble amb els abocadors.
Malgrat siguin els abocadors un dels temes estrella a tractar durant la propera legislatura, malgrat la informació que hi ha als mitjans locals i gratuïts i la difusió que des de la plataforma es fa, la informació no arriba.
Dies enrere, preparant-me pel debat dels abocadors, vaig trobar més de 60.000 pàgines a google en resposta a "abocadors Cerdanyola".
Vaig preparar un material, no sé ben bé amb quin objectiu, però havia de cumplir amb el següent: donar informació sobre els diferents abocadors de Cerdanyola, de lectura ràpida i fàcil i que no excedís d'un din-a-4, de manera que fins i tot fos comprensible per alumnes de primària.
Qui sap, potser s'animen i fan inclouen una activitat al Cerdanyola Educa.

divendres, 15 d’abril de 2011

Barri de Montflorit.

Després de la reunió amb l'Associació de veïns i veïnes del barri de Montflorit, vam quedar per fer una visita al barri per tal de veure sobre el terreny l'estat del barri. Des de molts punts de Montflorit es veu el Sincrotró Alba, el Parc Tecnològic, la UAB,... i mentre feia la visita, pensava amb el contrast de la tecnologia amb alguns carrers gairebé tercermundistes. Algunes de les fotos que he fet:


Fanal en mal estat i perillós, que a més, està enmig de la vorera i en dificulta el pas.


Horts. No repetiré el que se m'ha fet arribar. Però en tot cas, qui és el propietari? l'ajuntament? de quina manera ho regula? de quina manera es canvia de mans l'ús dels horts?




Estat d'algunes voreres.


Torres elèctriques passen per sobre de les cases.


M'han dit que pica. No ho he volgut provar. En tot cas...

Desídia?

dimarts, 12 d’abril de 2011

Almar, Puigfel, 150 milions d'€, Can Fatjó dels Aurons, Plataformes en contra dels abocadors, cartes, polítics,... (1era part)


Empresa Almar, foto presa a pocs metres del gran clot de Can Fatjó dels Aurons. Els camions de neteja de Sant Cugat em van cridar especialment l'atenció.

Polítics o venedors o demagogs o mentiders o especuladors o...?

Fragment de L'assassinat de Richard Nixon:

"Saps qui és el millor venedor del mon? Aquell home d'allà (assenyala a Richard Nixon que surt per la TV) ha sabut vendre's a tot el país, a 200 milions de persones. Dos cops. I quin va ser el seu lema de campanya al 68? Va dir que posaria fi a la guerra, que ens trauria de Vietnam. I que és el que va fer? Va enviar a 100.000 soldats més i els bombardeja a base de bé. Això es el que va fer. A veure, que va prometre l'any passat? Acabar d'una vegada amb la guerra del Vietnam. I guanya per gran majoria. Això es ser un bon venedor. Va fer una promesa, no la va complir, i va saber vendre's amb la mateixa promesa una i altra vegada".

dilluns, 4 d’abril de 2011

En l'era de les tecnologies i encara estem així.

El ministre d'indústria, Miguel Sebastian, al Congrés dels Diputats el passat dimecres:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3448210