divendres, 11 de març de 2011

My Father My Lord




No fa pas massa que la vaig veure al Verdi i en volia fer un post ja que la pel.lícula s'ho mereix. My Father my Lord em va provocar un gran impacte. És d'aquelles pel.lícules que passen els dies i encara hi vas donant voltes.

Un nen de 5 o 6 anys, amb la lògica d'un nen d'aquella edat, qüestiona allò que és inqüestionable pel pare -un rabí ultra ortodox- la religió i la fe. Religió viscuda de forma militar, tant pel que fa a la disciplina imposada com pel que fa a l'anul.lació personal. No es pensa, s'obeeix.

Hi ha algunes escenes de la pel.lícula que es recullen en aquest tràiler, com són: la contradicció de fer trencar al fill un cromo ja que el pare no accepta la idolatria a casa, com el nen personifica un gos que vol acompanyar l'amo a l'hospital, però que pel pare, el gos és un ésser de segona, o per exemple, la relació marit i muller, la qual vol tenir un altre fill però no queda embarassada i quan li ve la regla no ho pot verbalitzar al marit i ho ha de fer sota la forma d'una metàfora escrita en un paper.

El diàleg que tenen pare i fill a l'autocar camí de la platja després que el pare fes fora del niu una coloma, és per mi, l'essència de la pel.lícula.

És una pel.lícula curta, crec que no arriba a l'hora i quart i el començament és molt lent. És a més, una pel.lícula tràgica, de les que et deixen mal gust de boca. El ritme lent, els pocs diàlegs, el color de la pel.lícula (Roger, no em matis) i els escenaris, fan que el final resulti encara més tràgic.