dimecres, 23 de març de 2011

Troba la diferència. WC de l'ajuntament de Cerdanyola.

Lavabo de dones de l'ajuntament de Cerdanyola:


Lavabo d'homes de l'ajuntament de Cerdanyola:

dilluns, 21 de març de 2011

Here comes the sun...



Here comes the sun és la cançó que avui hem treballat a classe d'anglès amb els grans de l'escola. Perquè després d'un long, cold and lonely winter, here comes the sun, i aquest és un missatge preciós. Perqué avui comença la primavera i perqué els i les mestres no ensenyem només gramàtica, sinó moltes coses més.

He seleccionat aquest vídeo perquè George Harrison comparteix escenari amb Ringo Starr (tampoc és d'estranyar), Eric Clapton, Phil Collins i Elton John.

I com que a més, avui és el dia internacional de la poesia, us regalo una de Papasseït. Malgrat no ser ni tan conegut ni tan reconegut com Miquel Martí i Pol, Carner o Verdaguer, i diguin els entesos que la seva tècnica era força barroera, és el meu autor preferit:


I QUAN CONFIATS ELS ARBRES

i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos

vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:

-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la primavera

com una fletxa el seu mentó
quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
-una sageta el seu gest marxant

fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:

i la joguina com la més tallant

divendres, 18 de març de 2011

Discriminació per raons de gènere a les portes de l'escola

Aquest matí a les nou recollia del pati als i les alumnes de cinquè per pujar a l'aula. Hi havia un gran rebombori ja que a la porta d'entrada hi havia una persona repartint unes joguines, però només per als nens. No a les nenes. La qual cosa ha provocat la indignació d'aquestes. I si encara no n'hi havia prou, em deien que era una agent cívic de l'ajuntament. He sortit per parlar-hi però havia marxat. Sembla ser que aquesta persona duia una gorra i portava una armilla reflexant, i això els ha induït a pensar així.

Recordo que de petita m'havien donat, a la porta de l'escola, cromos i àlbums. No sabia que aquesta pràctica seguia en vigor. I desconec si està regulada però en tot cas si no hi ha una ordenança, seria urgent fer-la. Al meu entendre, crec que és un tema prou important com per tractar-lo al Consell Municipal d'Educació. La comunitat educativa s'hauria de posicionar al respecte. No es pot repetir el que avui ha passat i que segurament es repetirà dilluns a les portes d'alguna altra escola de Cerdanyola.

Avui m'ha semblat més important parlar de la no discriminació per raons de sexe que no pas introduir nou vocabulari en anglès. Així que he canviat la programació. I han sortit coses força interessants. Les nenes de 10 i 11 anys se senten discriminades en l'àmbit esportiu i reivindiquen jugar a futbol amb els nens. Diuen que només el futbol masculí es pren seriosament. Nens i nenes juguen junts al pati i no tenen problemes. Els problemes els tenen al fer futbol com a activitat extra-escolar ja que queden separats.

I m'ha sobtat, que de tan petites, ja se sentin així.

L'ajuntament per la igualtat?


Aquesta és una de les imatges que els i les alumnes de Cerdanyola estan veient en un audiovisual que es passa en la visita al centre d'informació del parc de l'alba. Avtivitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.
I quin és el paper de les dones? Doncs només cal veure la darrera imatge que tanca l'audiovisual (i que no he aconseguit) on una noia jove i maca amb samarreta de tirants assenyala Cerdanyola en el món.

divendres, 11 de març de 2011

My Father My Lord




No fa pas massa que la vaig veure al Verdi i en volia fer un post ja que la pel.lícula s'ho mereix. My Father my Lord em va provocar un gran impacte. És d'aquelles pel.lícules que passen els dies i encara hi vas donant voltes.

Un nen de 5 o 6 anys, amb la lògica d'un nen d'aquella edat, qüestiona allò que és inqüestionable pel pare -un rabí ultra ortodox- la religió i la fe. Religió viscuda de forma militar, tant pel que fa a la disciplina imposada com pel que fa a l'anul.lació personal. No es pensa, s'obeeix.

Hi ha algunes escenes de la pel.lícula que es recullen en aquest tràiler, com són: la contradicció de fer trencar al fill un cromo ja que el pare no accepta la idolatria a casa, com el nen personifica un gos que vol acompanyar l'amo a l'hospital, però que pel pare, el gos és un ésser de segona, o per exemple, la relació marit i muller, la qual vol tenir un altre fill però no queda embarassada i quan li ve la regla no ho pot verbalitzar al marit i ho ha de fer sota la forma d'una metàfora escrita en un paper.

El diàleg que tenen pare i fill a l'autocar camí de la platja després que el pare fes fora del niu una coloma, és per mi, l'essència de la pel.lícula.

És una pel.lícula curta, crec que no arriba a l'hora i quart i el començament és molt lent. És a més, una pel.lícula tràgica, de les que et deixen mal gust de boca. El ritme lent, els pocs diàlegs, el color de la pel.lícula (Roger, no em matis) i els escenaris, fan que el final resulti encara més tràgic.

dimecres, 9 de març de 2011

Homes i dones.

Conec un home que planxa, que compra, que cuina, que porta els nens a l'escola, els porta al pediatre, treballa,... i tothom l'admira.

Totes les dones que conec, planxen, compren, cuinen, porten els nens a l'escola, els porten al pediatre, treballen,... i ningú reconeix el que fan.