diumenge, 6 de febrer de 2011

Abbey Road

Fa uns dies, remenant pel calaix dels cds, vaig trobar Abbey Road encara precintat. No sé com havia arribat allà. No recordava haver-lo comprat ni que me l'haguessin regalat.
Abbey Road és l'últim àlbum que van editar els Beatles. Va ser l'any 1969. I és el que diuen, el seu millor àlbum. He seleccionat aquestes tres cançons que m'han cridat especialment l'atenció per la seva diversitat d'estils:








A l'agost del 2.009 vaig aprofitar uns dies per a visitar Londres. D'aquells dies en recordo molt especialment el que vaig trepitjar Abbey Road. Era finals d'agost i feia molt fred. El dia va començar amb la visita al mercat de Camden. Camden és un mercat dels que no s'acaben, miris per on miris tot són carrers i carrerons plens de botigues. És molt turístic, i allà, enmig del merchandising per a guiris es poden trobar objectes ben inútils i autèntiques orterades, roba de làtex i tapes per a wc amb qualsevol cosa, encenedors i perruques, vestits dels anys 60 o roba ciber. L'encant de Camden cal trobar-lo sortint del carrer principal i perdent-se pels carrerons. Vam trobar a la vora d'un canal i enmig de les olors d'espècies de les parades de menjar turc, tailandès, vietnamita,... unes botiguetes petites amb artesania de qualitat, un mag que venia els seus trucs i fins i tot, un cigne que caminava entre la gent. I és que així és Camden.
Després de fer algunes compres vam agafar el típic autobús londinenc que ens deixà a Abbey Road.
Abbey Road és un carrer molt tranquil d'un barri residencial, d'amples voreres i grans arbres. A banda i banda hi ha cases antigues molt ben conservades i amb grans i verds jardins. Només se sentia els ocells i el motor d'algun cotxe que passava per allà. El carrer era mullat i feia olor de terra mullada. Havia plogut aquell dia. Però per fi, havia sortit el sol que passava entre els arbres.
Vam passejar per Abbey Road. Un llarg passeig. No sabia quin d'aquells passos s'havia fet famós per la portada de l'últim disc dels Beatles. Estàvem sols a Abbey Road. Ens vam creuar amb una parella a qui vam preguntar pel famós pas de peatons. I resulta que la noia era catalana, de Reus. Vam caminar plegats fins que els flashos i la gent delatava el pas de peatons més famós de la història. I fetes les fotos de rigor, des d'allà vam agafar el bus 139 que passa per Oxford Street, Picadilly Circus, Trafalgar Square i et deixa a Charing Cross. A cinc minuts passejant a la vora del Tàmesi arribes al London Eye.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyora Solà, dos comentaris agrupats en un de sol. 'Abbey Road' no va ser l'últim disc que van editar els Beatles. Sí que va ser, en canvi, l'últim que van enregistrar, després del caos traumàtic en què s'havíen convertit les sessions de gravació de 'Let It Be'. McCartney va aconseguir que el grup s'ajuntés, un cop més, als estudis per despedir-se dels fans "comme il faut" (és diu així?). Evidentment ho van aconseguir. Fent, a més, un evident "guiño final al respetable" amb el títol del darrer tema ("The End") que deixa clar que aquell havia de ser el darrer disc dels 'Fab Four'. Però posteriorment, i després de passar per les mans de l'actualment engarjolat Phil Spector, sortia al carrer 'Let It Be'. Es convertia, així, en el darrer disc del grup. El seu, però, és un error menor que queda sobradament compensat per la seva evocadora recreació de la visita a Abbey Road. Molta enveja.

Un amic meu, beatlemaníac obsessiu, es va trobar -fa deu o dotze anys- en el mateig punt ni més ni menys que a... Paul McCartney (i als seus dos goriles), que travessaven el carrer per anar als estudis. El obre home es va posar tant nerviós que no va pensar ni en fer-se la foto amb Macca, cosa que hagués pogut aconseguir, sembla, perquè "Sir Paul" es va mostrar més que amable i va signar tot el que li van possar als morros. Trens com aquests, evidentment, no passen més que un cop a la vida. El meu amic mai ho ha superat.

Canviem de tema. I de post. Porc Senglar? Quin Porc Senglar? 'The Video Doesn't Seem To Work'.

Sempre als seus peus,

X

Helena Solà ha dit...

Senyor X,

la història del seu amic em sona molt... potser que tinguem una conversa pendent sobre home-dona, gps i neveres?

I això del porc senglar, m'han fet arribar un video no sé amb quin format, que puc veure a l'ordinador i a l'iphone però alguna cosa passa amb el format que youtube no accepta malgrat el descarrega... ho intento altre cop.

Un petó,

Helena