divendres, 25 de febrer de 2011

Ple de febrer resumit en una imatge i una frase.

La imatge:


La frase:
Ortiz, en el transcurs del ple: "...la llibertat d'expressió està garantida al diari digital de l'ajuntament."

dimarts, 22 de febrer de 2011

Socialistes vs IC.

El meteorit que va caure la tarda que la Carme Carmona feia la presentació de la seva candidatura condiciona la campanya electoral.

Desplegament de mitjans en la lluita per l'alcaldia d'IC i PSC:

diumenge, 20 de febrer de 2011

Dirty Dancing

Ahir vaig anar al Casablanca, cinema que hi ha davant dels jardinets de Gràcia a veure Dirty Dancing en versió Sing Along (el públic canta i fa comentaris de la pel·lícula i fins i tot hi ha qui va disfressat).
És la primera vegada que vaig a veure una pel·lícula en aquest format, de fet, no sabia que existia, i és divertit i terapèutic. Per la qual cosa se'm va acudir que a partir d'ara els plens municipals podrien desenvolupar-se en versió Sing Along. Un cant a la participació.

Selecció de fragments de la pel·lícula (els codis d'inserció estan desactivats):

Ball final


Hungry eyes, un dels assajos

El ball més sensual i que més crits va provocar.

She's like the wind, cançó composada per Patrick Swayze

Ball espectacular


Festa del personal

dilluns, 14 de febrer de 2011

The Beatles per Valentine's day.

The New York Times va publicar una llista amb les 100 millors cançons d'amor amb motiu de Sant Valentí. Curiosament, 7 cançons de la llista són dels Beatles. I dues d'elles estan entre les 10 primeres. Tot i que jo hagués triat unes altres, les set millors cançons d'amor dels Beatles segons el NYT són: In my life, Michelle, The long and winding road, Girl, Here, There and Everywhere i PS I love you.

La selecció que en faig de la llista:

Wonderful tonight d'Eric Clapton ocupa el lloc número tres del ranking.


You are so beautiful de Joe Cocker.


With or without you d'U2.

divendres, 11 de febrer de 2011

El bon savoir faire d'alguns polítics locals (1era part)

L'Editorial del Tot Cerdanyola d'aquesta setmana mereix una especial atenció:

Un mail equivocat al un lloc equivocat.

Aquesta setmana hem rebut al mail del TOT Cerdanyola una carta d'una "suposada" lectora per publicar a la secció EXPRESSA'T, un espai concebut a manera de "cartes al director" i reservat perquè els ciutadans que no tenen altres canals puguin manifestar les seves queixes i opinions sobre qualsevol tema relacionat amb l'actualitat del seu entorn. El mail portava per assumpte:"FWD:Rv: Articulo de la Esther, Falta encontrar un firmante" i era de marcat caire polític, crític amb un partit i afalagador per un altre. Algú es va equivocar i no va rectificar l'assumpte en el moment de trametre el mail definitiu. Era una carta de partit polític mal "camuflada" com a carta d'un ciutadà més. Poc nivell demostra "l'estratega comunicatiu" de torn, apropiant-se d'un espai de caràcter obert, amb vocació de servei i no un estri per a campanyes polítiques. I encara falten tres mesos per les eleccions!! com per posar-se a tremolar!!

dijous, 10 de febrer de 2011

Les estratègies d'en Morral a la caça d'independents.

Aquí es pot observar l'estratègia del nostre ex-alcalde a l'hora de captar gent per a la llista d'IC. Les imatges corresponen a una visita al barri Banús, barri en el qual el candidat a l'alcaldia per IC, canvia, curiosament, l'accent de la plaça Sant Ramon per un fort accent andalús :


"Quan el Toni et mira amb aquells ulls, amb la mirada que té, no pots dir-li que no" Eva Torralba, 2.003.
Algun contratemps patit durant la campanya:

dilluns, 7 de febrer de 2011

Senglar corrent per Canaletes

Aquest porc senglar que corria per l'avinguda de Canaletes de Cerdanyola a plena llum del dia, no trobava el corredor biològic -d'amplada més que suficient segons els científics, o això diuen a l'oficina d'informació del parc de l'alba- i és per això que l'ajuntament portarà a terme un pla -ho estan estudiant- per a proveir als animalons del parc d'un gps que els ajudi a orientar-se.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Abbey Road

Fa uns dies, remenant pel calaix dels cds, vaig trobar Abbey Road encara precintat. No sé com havia arribat allà. No recordava haver-lo comprat ni que me l'haguessin regalat.
Abbey Road és l'últim àlbum que van editar els Beatles. Va ser l'any 1969. I és el que diuen, el seu millor àlbum. He seleccionat aquestes tres cançons que m'han cridat especialment l'atenció per la seva diversitat d'estils:








A l'agost del 2.009 vaig aprofitar uns dies per a visitar Londres. D'aquells dies en recordo molt especialment el que vaig trepitjar Abbey Road. Era finals d'agost i feia molt fred. El dia va començar amb la visita al mercat de Camden. Camden és un mercat dels que no s'acaben, miris per on miris tot són carrers i carrerons plens de botigues. És molt turístic, i allà, enmig del merchandising per a guiris es poden trobar objectes ben inútils i autèntiques orterades, roba de làtex i tapes per a wc amb qualsevol cosa, encenedors i perruques, vestits dels anys 60 o roba ciber. L'encant de Camden cal trobar-lo sortint del carrer principal i perdent-se pels carrerons. Vam trobar a la vora d'un canal i enmig de les olors d'espècies de les parades de menjar turc, tailandès, vietnamita,... unes botiguetes petites amb artesania de qualitat, un mag que venia els seus trucs i fins i tot, un cigne que caminava entre la gent. I és que així és Camden.
Després de fer algunes compres vam agafar el típic autobús londinenc que ens deixà a Abbey Road.
Abbey Road és un carrer molt tranquil d'un barri residencial, d'amples voreres i grans arbres. A banda i banda hi ha cases antigues molt ben conservades i amb grans i verds jardins. Només se sentia els ocells i el motor d'algun cotxe que passava per allà. El carrer era mullat i feia olor de terra mullada. Havia plogut aquell dia. Però per fi, havia sortit el sol que passava entre els arbres.
Vam passejar per Abbey Road. Un llarg passeig. No sabia quin d'aquells passos s'havia fet famós per la portada de l'últim disc dels Beatles. Estàvem sols a Abbey Road. Ens vam creuar amb una parella a qui vam preguntar pel famós pas de peatons. I resulta que la noia era catalana, de Reus. Vam caminar plegats fins que els flashos i la gent delatava el pas de peatons més famós de la història. I fetes les fotos de rigor, des d'allà vam agafar el bus 139 que passa per Oxford Street, Picadilly Circus, Trafalgar Square i et deixa a Charing Cross. A cinc minuts passejant a la vora del Tàmesi arribes al London Eye.

dissabte, 5 de febrer de 2011

La festa del reciclatge

La festa té com a objectiu sensibilitzar la població dels beneficis del reciclatge. Amb el reciclatge o gestió de residus es reutilitzen elements o parts d'alguna cosa, objecte, aparell,... al que se li dóna alguna utilitat en arribar al final de la seva vida.

Imatges de la festa:


dijous, 3 de febrer de 2011

Torneu-me el fill!

Per a qui ahir no va veure el reportatge, ho pot fer clicant: Els nens robats del franquisme

El nostre país no està fent res per reparar les injustícies dels qui avui dia encara pateixen les conseqüències del franquisme. I per mi, això és el més vergonyós de tot.

A propósito de Elly


Aquesta nit projecten a l'Ateneu "A propósito de Elly", pel.lícula iraniana molt recomanable. Fa uns mesos que la vaig veure al Verdi -reconec que em va fer una mica de mandra- i francament, em va agradar molt. La relació de parella, observable en tres o quatre matrimonis mitjançant els rols i els diàlegs, és sorprenentment, molt semblant a la nostra. A més, la situació de caos i estrès que acaben vivint els personatges per unes mitges veritats fa que la tensió vagi augmentant al llarg de la pel.lícula sense perdre la versemblança.

Roger, si llegeixes això, sigues benevolent.