dilluns, 17 de gener de 2011

Tothom és feliç a la plana del castell

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però d'abocadors i residus tòxics, res de res.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró i quanta estona ens estan venen un nou barri però la veritat és que tinc els meus dubtes sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

En acabar la projecció d'un audiovisual vaig pensar que volia viure allà. Tothom és feliç a la plana del castell. Tots són guapos i sempre somriuen. I les famílies irradien felicitat per tots els poros. Fins i tot agafar una taronja en el súper els omple de felicitat. I jo vull ser com aquella senyora. Perquè jo, quan vaig al súper, els meus fills corren pels passadissos, omplen el carro amb coses que no necessites, es barallen per veure qui puja al carro,... i quan agafo taronges, doncs francament, és que no és el mateix.

I passats uns segons d'alienació mental transitòria, l'eufòria dels meus alumnes em fa reaccionar i va i pregunto per les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha. A la qual cosa se'm contesta que tot això s'ha descobert i es posarà remei gràcies a tot aquest projecte. I torno a somiar en la meva vida perfecte a la plana del castell:



1 comentari:

Anònim ha dit...

Es veritat jo també vull anar a viure en un lloc tant idilic!! envoltat de residus!!!mmmm!!

edu