dimecres, 12 de gener de 2011

Qui és més humà?

Ahir, després de rentar-me la sang i mentre feia voltes per la sala d'espera de l'hospital clínic veterinari i intentava assimilar perquè el meu gos, el Banzer, havia estat atacat d'una manera tan brutal per un gos que hauria d'haver anat lligat i amb morrió però que ni una cosa ni l'altre, mentre intentava tranquil.litzar-me i volia però no podia evitar pensar en tot plegat, i a l'espera del diagnòstic veterinari, vaig veure el següent cartell en un plafó:

El Roko és un gatet amb mala sort, va ser abandonat al carrer per la "seva família", ell va intentar d'adaptar-se a viure a la nova situació però els altres gats que vivien amb ell eren feréstecs i li feien la vida impossible. Però això no era tot, ja que alguna "persona" molesta amb els gats de la zona va decidir que el millor seria agafar una escopeta de perdigons i matar tants gats com fora possible. Així vaig conèixer el Roko, un gat desnodrit, ple de ferides i cicatrius, amb un ull perdut per un perdigó i quasi cec del tot de l'altre. Ara, que tot això no impedeix que ell sigui un gat encantador, carinyós i tonto, dic això perquè després de tot, encara confia en els humans i en busca el seu contacte.

El cartell em va regirar més encara. I mentre pensava en la crueltat humana, el veterinari m'informa que el meu gos té una vena i una artèria perforades de les mossegades, i que per això havia perdut tanta sang. Que després de fer-li una placa, una eco, una analítica, de posar-li suero... s'ha de quedar ingressat. I això em fa sentir pitjor encara. I recordo la meva experiència personal d'aquest darrer any amb la sanitat pública. I ja de nit, no entenc res.