dijous, 27 de gener de 2011

Als polítics mediocres que tenim a Cerdanyola

"...la política ha deixat de ser esgrima de paraules i idees d’alta escola per passar al pressing catch sobre fang...", "...El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn, la nostra ciutat, i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé. Són els mals polítics, i malauradament n'hi ha molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació,...". Són dos fragments del discurs que vaig fer en l'acte de presentació de candidatura a l'alcaldia el passat el 3 de març del 2.010 i que avui m'ha semblat important tornar a citar.

Vull adreçar-me als polítics mediocres, als qui enlloc de parlar del seu projecte, pensen que tot s'hi val en política i recorren a la guerra bruta. Us dic, que no vull entrar en aquest joc. Que no hi entraré. Perquè no suporto el joc brut, la covardia ni la doble moral. Que la vida privada és això, privada. Que no tinc res a amagar ni de què avergonyir-me. Que no entenc que enlloc de fer debat d'idees o de maneres de fer o pensar, es pugui arribar a l'absoluta baixesa moral d'anar estenent rumors de portera. Tanta por us faig?
Abans de ser política, sóc persona. I és així com veig als altres alcaldables.
I que seran, si és que és necessari i així ho penso, els serveis jurídics del partit qui faran la seva feina. Que jo no vull ni puc perdre el temps ni les energies en unes regles de joc que no són per a mi. Que jo si que tinc feina.

Que respecto i no entro a valorar a aquell o aquella que fa ús de la seva família per a fer campanya, i que aquest fet, no pot donar peu a vulnerar els seus drets. En el meu cas, he optat per preservar la intimitat de la meva família i dels meus fills, que per cert, són menors.

Que el 22 de maig poden passar moltes coses. I es pot donar la paradoxa que un partit sense representació a l'actualitat, tingui la clau del nou govern. Us puc ben assegurar que si tinc jo la clau, no faré alcalde (i dic alcalde) a una persona sense ètica ni escrúpols.

Tal i com cita la Llei Orgànica 1/1982, de protecció, entre d’altres, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge, es consideren aquests drets com a fonamentals, fins al punt de voler-los elevar com a constitucionals; i jo em pregunto, tots aquells que pretenen erigir-se dintre de la representació del poble, encara no saben que el respecte a aquests drets, és a dir, a la intimitat personal i de la família del ciutadà, constitueix un límit a l’exercici de la seva pròpia llibertat d’expressió?

Per aquells qui no ho recordin, la llibertat d’un individu acaba quan comença la de l’altre, i en aquets sentit, la pròpia llei reconeix que la violació a qualsevol d’aquests drets, que s'estableixen com a fonamentals i constitucionals, constitueix una violació, per tant, a la llibertat de la pròpia persona.

Per què el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l ‘article 18 de la Constitució Espanyola, és un dret protegit civilment enfront a tot tipus d’intromissió il·legítima, i més encara, quan es fa sense cap tipus de fonamentació, fora d’actes que inclouen com a personatge públic i que no guarden cap mena de relació amb la meva vida política.

Esteu a temps de canviar les normes del joc.

5 comentaris:

Elena Planas ha dit...

Doncs sí, les dones lliures continuen fent nosa a mota gent. Es el que tenen les arrels cristianes d’Occident, que encara es fan servir per encendre pires.

Jordi ha dit...

D'on no n'hi ha, no en raja.
Petons!.

Mercè ha dit...

Els ambiciosos que no saben què és el respecte pels altres, el treball en equip, que no tenen capacitat per liderar res de res, perquè sempre que ho han intentat han fracasat rotundament per inútils i covards; per aconseguir els seus proposits (per ells no pel poble), només els queda un camí: la traició, l'insult, l'injúria, la desqualificació de l'ADVERSÀRIA entrant en el terreny personal.
Treballa com tu saps fer-ho, i tant de bo tinguis la clau del nou govern.

Helena Solà ha dit...

Planas,

em sembla que Torquemada corre per Cerdanyola...

Jordi,

petons i trufes amb nata.

Mercè,

saps que la majoria de polítics que pateixen aquesta situació són dones? M'està rondant alguna cosa pel cap des de fa dies... ja veurem com ho materialitzo però sé que cal denunciar-ho. Cal fer-ho públic. La gent ho ha de saber. I jo no sóc ni de les que em callo ni amago el cap sota l'ala. És l'avantatge de no ser "política professional" ni animal de partit. I això em dóna una altra perspectiva.

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Com diu el Jordi, d'on no n'hi ha no en raja i d'aquests, malauradament, en patim uns quants.

Ànims Helena, petons!