dissabte, 29 de gener de 2011

La lletra escarlata sobre les polítiques catalanes.

Boston s. XVIII o Catalunya 2.011?



"No serà el signe de la meva vergonya sinó de la vostra".

Ja fa uns mesos que companys i sobretot companyes de partit m'advertien de les estratègies que arriben a utilitzar altres partits per a deteriorar la imatge d'una alcaldable. He parlat amb moltes dones, portaveus, regidores, alcaldables,... d'Esquerra però també d'altres partits. I m'ha sobtat saber que han intentat deteriorar la seva imatge a base de rumors, basats en qüestions personals, i la majoria de vegades, inventats. El post que vaig penjar divendres va provocar algunes trucades i missatges i d'entre elles, la d'un regidor del nostre ajuntament, que és persona, i que es va preocupar per saber com estava. Una de les coses que em va dir, em va impactar: "eres carne de cañón, ets dona i ets jove, a mida que s'acosti la data, la pressió augmentarà".

Hi ha molta documentació per internet al respecte, però un programa de tv3 (de fa uns 3 anys) m'ha cridat especialment l'atenció. Periodistes i polítiques catalanes debaten sobre el paper de la dona en la política, arran sobretot dels rumors en què es veuen implicades les polítiques pel sol fet de ser dones, prenent com a exemple la notícia apareguda sobre la ministra francesa, que és soltera, està embarassada, i no vol fer públic el nom del pare del seu fill. Algunes reflexions extretes del debat:

- Carme Figueres. Diputada del PSC al Parlament: "La intimitat d'una dona no ha de tenir interès públic".

- Joana Ortega. Diputada d'UDC al Parlament: "Em preocupa que un rumor no es contrasti i es doni com a fet. Em preocupa que el rumor sigui donat per vàlid".

- Montserrat Nebrera. Diputada del PP al Parlament: "No m'agrada que les dones es jutgin pel fet de ser-ho i pel que puguin tenir entre les cames. M'agrada que es jutgin per les coses que fan. La intimitat és un valor que s'ha perdut".

- Anna Mercadé. Empresària i assessora d'empreses: "Hi ha dues vares de mesurar. Als homes se'ls mesura d'una manera i a les dones d'una altra. El que em preocupa és que els rumors portin a qüestionar la vàlua d'una dona. I aquest és el preu que estem pagant les dones perquè hem entrat al món dels homes. En el món empresarial també s'utilitza la vida privada de les dones. Quan una dona arriba a dalt hi ha el rumor de que se n'ha anat al llit amb el de dalt. I això és normal a les empreses.

- Adela Subirana. Empresària i consellera de Sacyr Vallehermoso: "Les dones estem al món del treball però el protagonisme el tenen els homes. Només el 4% de directors i presidents de bancs són dones. I en el cas d'Espanya és per llinatge. En l'àmbit econòmic no hi ha dones. En igualtat de condicions, gairebé sempre hi posen un home".

dijous, 27 de gener de 2011

Als polítics mediocres que tenim a Cerdanyola

"...la política ha deixat de ser esgrima de paraules i idees d’alta escola per passar al pressing catch sobre fang...", "...El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn, la nostra ciutat, i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé. Són els mals polítics, i malauradament n'hi ha molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació,...". Són dos fragments del discurs que vaig fer en l'acte de presentació de candidatura a l'alcaldia el passat el 3 de març del 2.010 i que avui m'ha semblat important tornar a citar.

Vull adreçar-me als polítics mediocres, als qui enlloc de parlar del seu projecte, pensen que tot s'hi val en política i recorren a la guerra bruta. Us dic, que no vull entrar en aquest joc. Que no hi entraré. Perquè no suporto el joc brut, la covardia ni la doble moral. Que la vida privada és això, privada. Que no tinc res a amagar ni de què avergonyir-me. Que no entenc que enlloc de fer debat d'idees o de maneres de fer o pensar, es pugui arribar a l'absoluta baixesa moral d'anar estenent rumors de portera. Tanta por us faig?
Abans de ser política, sóc persona. I és així com veig als altres alcaldables.
I que seran, si és que és necessari i així ho penso, els serveis jurídics del partit qui faran la seva feina. Que jo no vull ni puc perdre el temps ni les energies en unes regles de joc que no són per a mi. Que jo si que tinc feina.

Que respecto i no entro a valorar a aquell o aquella que fa ús de la seva família per a fer campanya, i que aquest fet, no pot donar peu a vulnerar els seus drets. En el meu cas, he optat per preservar la intimitat de la meva família i dels meus fills, que per cert, són menors.

Que el 22 de maig poden passar moltes coses. I es pot donar la paradoxa que un partit sense representació a l'actualitat, tingui la clau del nou govern. Us puc ben assegurar que si tinc jo la clau, no faré alcalde (i dic alcalde) a una persona sense ètica ni escrúpols.

Tal i com cita la Llei Orgànica 1/1982, de protecció, entre d’altres, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge, es consideren aquests drets com a fonamentals, fins al punt de voler-los elevar com a constitucionals; i jo em pregunto, tots aquells que pretenen erigir-se dintre de la representació del poble, encara no saben que el respecte a aquests drets, és a dir, a la intimitat personal i de la família del ciutadà, constitueix un límit a l’exercici de la seva pròpia llibertat d’expressió?

Per aquells qui no ho recordin, la llibertat d’un individu acaba quan comença la de l’altre, i en aquets sentit, la pròpia llei reconeix que la violació a qualsevol d’aquests drets, que s'estableixen com a fonamentals i constitucionals, constitueix una violació, per tant, a la llibertat de la pròpia persona.

Per què el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l ‘article 18 de la Constitució Espanyola, és un dret protegit civilment enfront a tot tipus d’intromissió il·legítima, i més encara, quan es fa sense cap tipus de fonamentació, fora d’actes que inclouen com a personatge públic i que no guarden cap mena de relació amb la meva vida política.

Esteu a temps de canviar les normes del joc.

dimarts, 25 de gener de 2011

Quan la comunicació no verbal ens contradiu.



Deixant de banda l'humor de l'APM, cal fixar-se en la comunicació no verbal. Quan es menteix es tendeix a no mirar a la cara i baixar la vista. És el cas del Rajoy i "los pequeños hilitos de plastelina" o del Solbes i la crisi. Molt significatiu és el riure que se li escapa al Camps al dir que "és el govern més transparent de la història".

Cerdanyola educa?

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró. El que em va sorprendre és l’estona que es dedica a vendre un nou barri, la qual cosa em fa dubtar sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però en cap moment es fa menció a les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha a tan sols 500 metres del Sincrotró.

Això fa que em plantegi diverses qüestions: per què una activitat que ha d’explicar què és el Sincrotró, acaba sent un publi-reportatge sobre una futura zona residencial? Per què no es dona informació referent als abocadors que hi ha a la zona?

Potser seria una bona oportunitat per a explicar als alumnes de Cerdanyola en quina ciutat viuen, quines agressions ambientals han patit els darrers anys i quines són les solucions que es proposen.

(Carta enviada als mitjans locals)

dimecres, 19 de gener de 2011

Moció per a la creació de zones d'aparcament especials per a conductores embarassades i mares i pares de nadons

Ahir vam fer arribar als partits polítics amb representació a l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès la moció que hi ha a continuació. Des d'Esquerra Cerdanyola demanem a l'equip de govern que assumeixin la moció i que la presentin al proper ple en nom d'Esquerra. Demanem també a la resta de partits que hi donin suport:

Justificació

No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i homes i dones amb nadons, conductors, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle per a poder accedir-hi o sortir-ne.  Aquestes dificultats fan que es propiciin situacions de perill.

Algunes dades:

- Segons la Direcció General de Trafic (DGT), el nombre de conductores ha augmentat en més d’un 74,67 % des de l’any 1980 fins el 2009.

Dones conductores:
1980:       22,86%
2009:       39,93%

- Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT),  ha hagut un total de 578 naixements a Cerdanyola al llarg del 2.009 


La proposta d’Esquerra

Des d’Esquerra Cerdanyola pensem que hem de posar totes les facilitats a aquest col.lectiu que està discriminat a l’hora de fer ús del seu cotxe particular però no a l’hora d’utilitzar el transport públic. Pensem que han de tenir les mateixes facilitats d’accés a un aparcament que qualsevol altre usuari i que per tal que això sigui així, cal habilitar aparcaments especials per a aquest col.lectiu.
- Zones d’aplicació.
Tots els aparcaments en bateria de la ciutat de Cerdanyola, ja sigui a la via pública, tant els de pagament o zona blava com els exempts de pagament, com als parkings de titularitat pública-municipal.
- Període d’aplicació.
Des de les 20 setmanes de gestació i fins el cumplimient de l’any del nadó.
Des que el volum de la gestant dificulti l’accés al vehicle i fins que el nadó utilitzi una cadireta del grup1.

La moció:
Moció per a la creació de zones d’aparcament especials per a conductores en estat de gestació i mares i pares de nadons.

Exposició de motius.


No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i dones amb nadons, conductores, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle.

Proposta de resolució.

Habilitar places d’aparcament especials per a dones embarassades i homes i dones amb nadons que utilitzin les cadiretes d’automòbil del grup 0 i 0+ en les zones d’aparcament en bateria i semi-bateria, tant de la vía pública com dels aparcaments soterrats públics.
Que aquestes zones d’aparcament per aquest col.lectiu estiguin senyalitzades i que, de la mateixa manera i mitjançant una enganxina estigui identificat el vehicle.
Relitzar els canvis pertinents de la normativa vigent per tal d'adaptar-la a aquestes modificacions .

dilluns, 17 de gener de 2011

Tothom és feliç a la plana del castell

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però d'abocadors i residus tòxics, res de res.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró i quanta estona ens estan venen un nou barri però la veritat és que tinc els meus dubtes sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

En acabar la projecció d'un audiovisual vaig pensar que volia viure allà. Tothom és feliç a la plana del castell. Tots són guapos i sempre somriuen. I les famílies irradien felicitat per tots els poros. Fins i tot agafar una taronja en el súper els omple de felicitat. I jo vull ser com aquella senyora. Perquè jo, quan vaig al súper, els meus fills corren pels passadissos, omplen el carro amb coses que no necessites, es barallen per veure qui puja al carro,... i quan agafo taronges, doncs francament, és que no és el mateix.

I passats uns segons d'alienació mental transitòria, l'eufòria dels meus alumnes em fa reaccionar i va i pregunto per les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha. A la qual cosa se'm contesta que tot això s'ha descobert i es posarà remei gràcies a tot aquest projecte. I torno a somiar en la meva vida perfecte a la plana del castell:



dimecres, 12 de gener de 2011

Qui és més humà?

Ahir, després de rentar-me la sang i mentre feia voltes per la sala d'espera de l'hospital clínic veterinari i intentava assimilar perquè el meu gos, el Banzer, havia estat atacat d'una manera tan brutal per un gos que hauria d'haver anat lligat i amb morrió però que ni una cosa ni l'altre, mentre intentava tranquil.litzar-me i volia però no podia evitar pensar en tot plegat, i a l'espera del diagnòstic veterinari, vaig veure el següent cartell en un plafó:

El Roko és un gatet amb mala sort, va ser abandonat al carrer per la "seva família", ell va intentar d'adaptar-se a viure a la nova situació però els altres gats que vivien amb ell eren feréstecs i li feien la vida impossible. Però això no era tot, ja que alguna "persona" molesta amb els gats de la zona va decidir que el millor seria agafar una escopeta de perdigons i matar tants gats com fora possible. Així vaig conèixer el Roko, un gat desnodrit, ple de ferides i cicatrius, amb un ull perdut per un perdigó i quasi cec del tot de l'altre. Ara, que tot això no impedeix que ell sigui un gat encantador, carinyós i tonto, dic això perquè després de tot, encara confia en els humans i en busca el seu contacte.

El cartell em va regirar més encara. I mentre pensava en la crueltat humana, el veterinari m'informa que el meu gos té una vena i una artèria perforades de les mossegades, i que per això havia perdut tanta sang. Que després de fer-li una placa, una eco, una analítica, de posar-li suero... s'ha de quedar ingressat. I això em fa sentir pitjor encara. I recordo la meva experiència personal d'aquest darrer any amb la sanitat pública. I ja de nit, no entenc res.