divendres, 23 de desembre de 2011

Feliç 2.012




"...QUE CADA NIT, SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU, PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN, NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG I EL VOLEM PER A TU..."

Bones festes i un millor 2.012

dissabte, 26 de novembre de 2011

Burbujas de amor

M'he passat el matí cantant i ballant Burbujas de amor, en pijama i a la cuina perquè els meus fills i el gos m'han fet fora del menjador.
Sé que entre l'escena i el tema avui caurà un mite.

Mai em va agradar aquest tema de Juan Luis Guerra, i tampoc sé perquè m'ha donat per aquí, fa anys que no la sentia. Però veure com se la cantaven l'O i la D quan fèiem 3er de B.U.P. era infinitament més interessant que el Cantar del Mio Cid.

divendres, 16 de setembre de 2011

¿Cómo se dice cubo en catalán?

Situació real viscuda avui a la meva aula.

Un alumne de sisè, nascut i escolaritzat a Catalunya, em pregunta "¿Cómo se dice cubo en inglés?". A la qual cosa li contesto "look up in a dictionary".
Als tres minuts torna amb un diccionari a la mà i em pregunta "¿Cómo se se dice cubo en catalán?"

Aquesta situació m'ha fet pensar en la immersió lingüística i les polèmiques generades arrel de les sentències del TSJC i del Tribunal Suprem, i el mal que alguns partits estan fent a la nostra escola, a la nostra llengua i a la nostra societat.
No sé si tot plegat ha estat el producte d'un fi electoralista o bé la ignorància elevada a l'enèssima potència, però el que tinc clar, és que Espanya ens està escanyant i cada dia que passa ens deixa menys aire.

dijous, 15 de setembre de 2011

dilluns, 12 de setembre de 2011

Discurs de la Diada

Bon dia a tothom,

(abans de llegir el manifest vull dir que una estelada ha pogut onejar durant una hora aquesta nit al balcó del nostre ajuntament després de 80 anys. És el nostre desig que pugui onejar permanentment).

l'Onze de Setembre és una data important, una diada de festa i reivindicació. Pels independentistes, aquests darrers anys han esdevingut extraordinaris. Les onades de consultes, la marxa a Brussel•les, la resposta multitudinària del nostre poble davant la desvirtuació de l'Estatut de Catalunya, les protestes en contra de la sentència del TSJC que vol acabar amb el nostre model educatiu i en definitiva, un seguit de situacions que han exigit que siguem a la primera línia, defensant l'autogovern del país. Com a país, estem immersos en un procés similar a una segona transició durant la que el paper de la societat civil ha de ser el d'un agent protagonista en l'aprofundiment democràtic i la lluita per l'autogovern.

Necessitem respostes en un moment on les relacions amb Espanya estan en un punt de no retorn. Afrontem nous desafiaments en el camp de la defensa dels nostres drets lingüístics,ens veiem abocats a lluitar per fites que ja crèiem superades. Un any després de la gran manifestació del 10 de juliol i un cop tancat el cicle de consultes populars, ha quedat palès que la gran majoria dels catalans volen decidir el nostre futur en pau i llibertat. El país ens està demanant a crits un pas endavant. Ara toca:

Defensar el model d'immersió lingüística a les escoles. El català ha de ser la llengua vehicular de l'educació i ha de seguir guanyant rellevància social. És necessari que seguim treballant per aconseguir mesures legals que arreu dels Països Catalans assegurin que aquesta part de la nostra identitat, de la nostra ànima i de la nostra forma d'entendre el món, sigui protegida dels greus atacs als que ens veiem sotmesos constantment. La immersió lingüística és garantia de cohesió social i és un dels elements que ens ha permès construir una societat unida i sense exclusions.Mestres, pares i mares, alumnes. Tots hem de ser demà a les set de la tarda davant el nostre ajuntament. Demà, Catalunya es manifestarà en contra de la sentència del TSJC i com deia el desaparegut lingüista, Joan Solà, que va morir ara fa uns mesos i volem recordar avui, el “català pateix una malaltia política i també social, Espanya no accepta el plurilingüisme”. No per això ens arronsarem i avui diem ben alt que cal seguir lluitant. Volem que els nostres fills puguin fer amb normalitat allò que els seus avis van haver de fer d'amagat. No res de l'altre món: créixer i formar-se en la seva llengua materna. Avui i aquí mateix, aquells que volen línies educatives en castellà, aquells que voldrien el català fora de les escoles i minoritzat com si fos una curiositat folklòrica, seran tan cínics de fer una ofrena floral durant els actes de la Diada.

Durant els propers quatre anys, Catalunya ha de poder fer un pas endavant en dos aspectes que són fonamentals: hem d'aconseguir recaptar els nostres impostos i determinar la nostra política econòmica sense interferències. És hora de plantar cara i acabar amb l'espoli econòmic al que històricament ens han sotmès. Si volem volar més amunt, hem de deixar anar pes i ja és hora de que deixem d'arrossegar a les nostres esquenes el pes d'un estat que viu de nosaltres.

Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que el catalans i les catalanes tenim dret a decidir. Aquest és un camí que només arribarà al seu destí un cop convoquem un referèndum oficial i vinculat a tot el país. La consulta que vam fer a Cerdanyola, malgrat l'actitud gens participativa de l'Ajuntament, oposada a que els cerdanyolencs poguéssim votar tot exercint de manera cívica el dret més fonamental, un dret que l'Estat espanyol ens nega constantment, entestats com estan a no entendre'ns per continuar imposant-nos la seva voluntat i el seu domini. Avui i aquí, també faran la seva ofrena partits que no volen que decidim en llibertat el nostre futur, que no reconeixen que els catalans tinguem prou senderi o capacitat per expressar lliures de coaccions cap a on volem anar.

Per tots aquests motius som aquí avui, per commemorar i reivindicar la nostra Festa Nacional, per deixar ben clar que la nostra lluita segueix endavant. No podem acabar sense recordar el recentment desaparegut Heribert Barrera i és per això que acabarem el nostre parlament amb paraules seves: “En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes a Espanya... Però durant aquest vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor”. Això, no ens ho podem permetre. Hem de ser imparables i seguir caminant cap a la independència.

Visca Catalunya Lliure!

divendres, 9 de setembre de 2011

Riu Sec / Rio Seco

L'abans i el després de la cirurgia socialista en la revista municipal.




dissabte, 3 de setembre de 2011

Sóc mestra i no acato la sentència del TSJC. Em declaro insubmisa.

Podria dir-ho més fort però no més clar. Sóc mestra i no acato la sentència del TSJC. Em declaro insubmisa.

La societat catalana ha plantat cara a la sentència del TSJC. En destaco alguns exemples:

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals:"Hi ha una topada entre la llei i la legitimitat democràtica, i això és molt greu, perquè si hem de triar, escollim la legitimitat democràtica"

La Federació d'Associacions de Pares i Mares (representen un total de 2.042 AMPAs) apel.len a la insubmissió.

Associacions de mestres i sindicats (Rosa Sensat, USTEC-STES, CONC,...) defensen la immersió lingüística.

En Joan Solà, que moria fa uns mesos, de ben segur que ens hagués deleitat amb algun dels seus articles. Malauradament no hi és però si que li vull donar veu: "El català té una malaltia política".



diumenge, 28 d’agost de 2011

Art a Cerdanyola (II edició)


Si a l'agost passat diversos artistes cerdanyolencs ens sorprenien amb l'obra Alienats, aquest agost, ho han tornat a fer. Aquesta vegada podem trobar l'obra a la confluència del carrer Castella i l'Avda. Amèrica al barri de Serraparera.
De la mateixa manera que en l'anterior edició han treballat aquests artistes, en dos grups i per separat, ja que malgrat complementar-se no volen barrejar estils a l'hora de treballar per tal de provocar un impacte més profund en el visitant.
El primer grup, el més jove i inexpert, ha estat el responsable de la tria de l'escenari i del missatge principal que volen transmetre. Davant de la crisi de la construcció, econòmica, político-ideològica,... i fortament influenciats pel moviment pro-plaça Juan Pablo II i les jornades JMJ, què millor que una caseta d'aigua o de llum o de vés a saber què, en un punt perdut i oblidat de Cerdanyola, amb l'escenari de fons de la fàbrica de l'Aiscondel, per reivindicar, al més pur estil noucentista que "la realitat és la que és, però per això estem els artistes, per canviar-la des de l'art".
El segon grup, més granadets i amb molts anys d'experiència a les seves esquenes han tingut l'objectiu d'enfortir la idea principal. Fortament influenciats pel laïcisme, creuen que "si la religió no és una pràctica privada, i l'església exerceix un fort poder polític, per què ens hem d'estimar d'amagat quan l'amor és el més gran dels sentiments? Estimem-nos doncs i aprofitem per reutilitzar el matalàs que a la nostra edat les molles fan mal a la ronyonada i on hi hagi un de visco, molt millor".

dimecres, 6 de juliol de 2011

Estratègies de negociació.

La prèvia a la negociació.

Casals d'estiu del PSC. Activitat: venda de cartipàs.
L'altre dia per error, buscant el despatx de l'oposició a l'ajuntament vaig entrar al despatx del Víctor Francos.

Publicitat. Més.

Els millors anuncis d'aquest estiu:





divendres, 17 de juny de 2011

Carta d'Stéphane Hessel als indignats de Barcelona, després dels aldarulls al Parlament

Aquests dies que no em toca més remei que fer repòs a casa -reconec que dimecres vaig tenir una sobre saturació de televisió i entre les imatges dels aldarulls a les portes del Parlament i l'Ana Obregón en banyador- em passava pel cap part del discurs que en Tresserras va fer durant l'acte de cloenda de campanya per a les eleccions municipals de Cerdanyola. Va dir alguna cosa així, "la normalitat, no és notícia" (tot i que es referia als polítics, ja en parlaré més endavant, es mereix un post, és extrapolable). Segurament, el 99% dels indignats que estaven concentrats a les portes del Parlament, ho van fer de forma pacífica, però això no és notícia. Crec que Stéphane Hessel expressa molt bé en la seva carta el que molts de nosaltres pensem:

"Veient els esdeveniments que han tingut lloc davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, expresso el meu rebuig més ferm cap a qualsevol agressió, coacció, insult o actitud violenta utilitzada per grups minoritaris, aprofitant la pacífica onada d'indignació que ha recorregut les ciutats espanyoles des del dia 15 de maig.
Des del primer moment vaig deixar constància i reitero el meu suport als milers i milers de ciutadans espanyols que, sempre de manera pacífica, han manifestat la seva indignació davant d'una economia deshumanitzada i davant del dèficit democràtic de les nostres societats, i han passat de la indiferència al compromís pels valors profunds de la democràcia, sempre a través de vies pacífiques.

Considero, per tant, intolerable qualsevol intent de paralitzar les institucions de representació democràtica, així com la coacció de tot tipus exercida contra els representats de la voluntat popular. Això no té res a veure amb la resistència pacífica ni amb la legítima dissidència democràtica. Això no es pot tolerar, i no hem de permetre que alguns grups, des de dins o des de fora del moviment dels indignats, intentin aprofitar aquests fets per tal d'enterbolir el bon propòsit i les actituds majoritàries dels ciutadans que s'han movilitzat pacíficament durant les últimes setmanes a gairebé un centenar de poblacions espanyoles.

Sempre m'he manifestat a favor d'aprofundir en la democràcia, de la llibertat d'expressió i del respecte pels altres com a úniques vies per al progrés de les nostres societats. Desitjo que els indignats espanyols sàpiguen trobar, amb la mateixa actitud pacífica i dialogant amb què van irrompre en l'escena pública fa unes setmanes, el seu camí per seguir expressant aquest compromís cap al futur."


Stéphane Hessel

dilluns, 13 de juny de 2011

Contradiccions en la presa de possessió

És com a mínim complicat, ser republicana i independentista, ser coherent amb els propis ideals i prendre possessió de l'acta de regidora quan la fòrmula és la següent:

"Jureu o prometeu per la seva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?".

Ser republicana i prometre lleialtat al Rei, i ser independentista i prometre respectar i fer respectar la Constitució és absurd a més d'una falsedat i va en contra de les pròpies idees. I aquesta contradicció s'havia d'expressar en la presa de possessió del càrrec:

dijous, 2 de juny de 2011

En lo mas íntimo quiero Chilly



Ahir tenia la tele posada mentre anava preparant el sopar. No hi parava massa atenció fins que vaig sentir "En lo mas íntimo quiero Chilly".

Fa uns anys que Mitsubishi va treure al mercat el model "Pajero" que una mica més tard passaria a dir-se "Montero" per raons més que evidents.

No sé si el futur d'aquest gel íntim passa pel canvi de nom però en tot cas no incita massa a comprar-lo. O potser si...

divendres, 27 de maig de 2011

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

Pels imbècils, covards i massa sovint envejosos.

1.- El meu sou és de 1.383€ net al mes. És públic. I es pot consultar a la web del departament d'ensenyament.

2.- No he cobrat mai absolutament res per fer la feina que faig a ERC.

3.- No he cobrat mai res de cap administració pública a excepció del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, departament pel qual treballo en el cos de mestres i pel qual en rebo la meva nòmina.

4.- La meva feina a ERC m'ha suposat despeses vàries (mòbil, cangurs, formació, benzina,...) que he pagat jo de la meva butxaca.

5.- He estat durant 13 anys a Creu Roja treballant-hi com a voluntària, compromesa amb la justícia social tot recolzant persones en situació de vulnerabilitat. I ho he fet de manera altruista. Rebent moltes coses a canvi que et fan créixer com a persona però mai diners. De la mateixa manera he estat treballant per Cerdanyola. En recomano l'experiència.

6.- La imbecilitat, la covardia i l'enveja són actituds pròpies dels mediocres.

7.- Estaria bé valorar la tasca feta al 2.015 després de quatre anys de feina. Recordo que encara no sóc regidora.

8.- Pretenia demanar una mica respecte però molt em temo que sigui un concepte incomprensible per a alguns.

dimecres, 25 de maig de 2011

Gràcies a vosaltres, DECIDIM.


Amb aquest pastís ens sorprenia la militància el passat dilluns durant la primera reunió després de conèixer els resultats electorals.
Avui, rellegint el post de divendres, només podria repetir el mateix.
GRÀCIES A TOTS ELS QUI HO HEU FET POSSIBLE!!!!

divendres, 20 de maig de 2011

Gràcies a vosaltres, decidirem.

Feliç i satisfeta. Així és com em sento en acabar la campanya per a les eleccions municipals. I ho estic per la feina feta, per l’equip que som, perquè ho hem donat tot i més, perquè tenim un molt bon projecte i un programa excel·lent, perquè la nostra llista és una llista de persones competents, preparades, i sobretot amb molta il·lusió i ganes de treballar per Cerdanyola.

Aquests dies la gent em pregunta que si m’agrada la política. A tots ells els he dit el mateix. No m’agrada que no tinguem escoles bressol pels nostres fills, no m’agrada que es pugui malmetre el Parc Natural de Collserola amb el Túnel d’Horta, no m’agrada tenir un abocador com el de Can Planas i que no es faci res i tampoc m’agraden les maneres que alguns polítics tenen de fer política. I com que tot això no m’agrada, he decidit formar part d’un equip de gent, que com jo, hem treballat per Cerdanyola de manera voluntària i dedicant el nostre temps lliure, tot aportant allò que sabem fer per tal de posar un granet de sorra per millorar el poble on vivim, el poble que estimem.

Amb el ple convenciment que l’esforç fet es veurà reflectit en els resultats de diumenge i amb l’orgull de poder dir amb la boca grossa que la campanya que hem fet ha estat neta, només em queda agrair les hores i les ganes de totes les persones, totes les entitats, que d’una manera o una altra ens han aportat les seves propostes, la seva visió de Cerdanyola, la seva voluntat de treballar per la comunitat. I també a totes aquelles ciutadanes i ciutadans que se’ns han apropat per conèixer el nostre programa, per fer-nos arribar les seves inquietuds. A totes i tots, moltes gràcies.
A Cerdanyola, amb el vostre suport, diumenge Decidim.

dimecres, 18 de maig de 2011

ERC Cerdanyola a l'APM

Fer política és molt dur però ho hem fet sense perdre el sentit de l'humor. Per això volem compartir aquest vídeo amb vosaltres:

divendres, 13 de maig de 2011

Entrevista política per Cerdanyola Ràdio.

El passat dimecres, en Xavi Poza, director d'informatius de Cerdanyola Ràdio em va realitzar l'entrevista que teniu a continuació on donava resposta a qüestions diverses com la valoració del darrer mandat, futurs pactes, abocador de Can Planas, participació ciutadana o punts del nostre programa per exemple:

dimarts, 10 de maig de 2011

Web de campanya.

www.acerdanyoladecidim.cat

Si vols conèixer el nostre programa.

Si vols conèixer el nostre candidat i les propostes que tenim per Bellaterra.

Si vols saber més sobre la nostra llista.

Si vols saber més sobre la candidata.

Visita la web de campanya d'ERC Cerdanyola per a les municipals del 22 de maig: www.acerdanyoladecidim.cat

Vídeo de campanya

diumenge, 8 de maig de 2011

Entrevista personal per Cerdanyola Ràdio.

Dimecres es va emetre a Cerdanyola Ràdio, 105.3, l'entrevista que el Xavi Casas em va fer pel programa Gent de Cerdanyola.
Es tracta d'una entrevista personal en la que responc a qüestions diverses sobre la meva infància, la joventut, el present i el futur de Cerdanyola o com veig el món, entre d'altres.

dimarts, 3 de maig de 2011

OLE TU!

Divendres em despertava amb la pregunta que en Cuní feia al seu programa d' Els Matins: "S'ha de casar el príncep William per amor?"
He donat algunes voltes a la pregunta i francament, és que no l'entenc. I mentre hi donava voltes a aquesta qüestió -tampoc moltes- pensava que una bona mesura anti-crisi és acabar amb el pressupost que té la monarquia, d'uns nou milions d'euros anuals i que amb això tindríem l'hospital Ernest Lluch. Aquest si que seria un bon gest pel poble.

Dissabte, mentre feia una breu parada per casa veia això a les notícies de no sé quina cadena:


I diumenge, el més irritant, el discurs que l'alcadable de CIU, Alfons Escoda, feia a la inauguració de la plaça Juan Pablo II: "Un Papa que probablement molts estimem, i que no tothom ha d’estar absolutament d’acord amb tot el que va fer. Però és que la ciutat, els noms dels carrers, també expressen aquesta pluralitat. Tampoc tothom està d’acord, ni té perquè estar d’acord absolutament amb tot el que va fer Francesc Layret, o Pablo Iglesias o Lluís Companys, per parlar de places veïnes. L’important és que tots sapiguem reconèixer els valors positius i el gran valor que tots hem de defensar que és entendre i viure la pluralitat de la ciutat. Perquè amagar la pluralitat seria posar la primera pedra de l'autoritarisme"

Francesc Layret: polític i advocat català, defensor del moviment obrer que va ser assassinat quan anava a veure els seus companys de la CNT que havien estat detinguts.

Lluís Companys: un dels fundadors d'ERC i president de la Generalitat de Catalunya. Va patir l'exili on va ser detingut per acabar essent afusellat.

Pablo Iglesias: fundador del PSOE i de la UGT.

Papa Juan Pablo II: cap de l'estat més petit i més ric del món, condemnà l'ús d'anticonceptius, l'avortament, les parelles homosexuals o l'eutanasia a la vegada que no va prendre mesures contra els casos de pederàstia.

Si, les comparacions són odioses.

El Roger Morales penjava això al seu blog:


Dilluns, el premi Nobel de la Pau i president dels EEUU, el senyor Obama, anuncia la mort de Bin Laden i diu que s'ha fet justícia.

dissabte, 30 d’abril de 2011

Homes i dones.

Fa uns dies que un dels posts va generar un debat al Facebook. El resultat, un parell de links força divertits:



divendres, 29 d’abril de 2011

La solució als abocadors i incineradores.

Quina és la solució? El residu zero.

I per arribar al residu zero cal prevenir. La conscienciació, la sensibilització, la pedagogia,... són imprescindibles per canviar el model actual.
És imprescindible reduir, reutilitzar i reciclar. Només cal pensar en la compra que fem cada vegada que anem al súper. Com estan envasats la fruita, la verdura, la carn o el peix. I afegir-hi les ampolles d'aigua, el paper d'alumini, les llaunes,... generem molts residus. I és bo reflexionar sobre el volum de deixalles que una família de quatre membres genera en una setmana.
A més, encara hi ha gent que no recicla. Fa uns dies que vaig preguntar en una classe de primària sobre el reciclatge i sorprenentment encara hi ha famílies que només tenen "un cubell on va tot" com deia algun alumne.

L'únic model possible, l'alternativa als abocadors i incineradores és Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
La gestió que tenim de residus és contaminant, tant pel que fa als abocadors com les plantes d’incineració. Cal adoptar mesures sostenibles per fer front als residus.
Cal fer prevenció de residus.

dijous, 28 d’abril de 2011

Perquè no als abocadors ni incineradores.

Els abocadors: emeten gasos contaminants, gas metà i lixiviats que contaminen el sòl i els aqüífers per més que els residus estiguin ben embalats i hi hagi moltes capes de permeabilització. L’activitat d’un abocador pot durar centenars d’anys.

La incineració: és insostenible i perillosa. Genera CO2 i NO2. No és només que es tracti d’una mala gestió dels residus és que és una amenaça per la salut pública i suposa tot un impacte en el canvi climàtic. Produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, generen residus, les cendres. Que han d'acabar en un abocador.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Abocadors. Can Fatjó dels Aurons.

Hi ha a Bellaterra un gran clot, a causa de l’activitat de l’argilera Almar. En acabar l’activitat, estava previst omplir aquest gran clot amb terres i runes però les alarmes van saltar el passat mes de novembre amb unes declaracions de Toni Morral al diari El Punt el dia 9 d’aquell mateix mes: “Les malmeses finances de l'Ajuntament de Cerdanyola podrien disposar d'un mínim de 9 milions d'euros extres si finalment tira endavant la proposta que ICV-EUiA ha fet a l'equip de govern (PSC-CiU) d'aprofitar el futur rebliment de l'argilera de l'empresa Almar per demanar a l'Agència de Residus de Catalunya un cànon per cada tona de residus inertitzats d'ecoparc que s'hi dugui. La proposta dels ecosocialistes està inclosa dins del pla de viabilitat econòmica del consistori cerdanyolenc per al període 2010-2013, aprovat dijous”. La gerent d’Almar, Anna Margenat, explicava que el rebliment de l’argilera el farien conjuntament amb Puigfel. Ho donaven com a cosa feta.
IC fa la proposta però CIU i PSC l’accepten. Ja que així està inclosa en el pla de viabilitat.
És ERC-Cerdanyola qui fa un comunicat denunciant la situació i oposant-nos a tenir cap més abocador a Cerdanyola. Hem complert la quota amb escreix.
L’ajuntament ingressaria 9 milions a les seves arques i el particular, uns 150 milions d’euros. El clot és tres vegades més gran que l’abocador Elena.
Actualment, el clot de Can Fatjó dels Aurons està en fase 2 (formació de talussos). El que crida especialment l’atenció és que s’estan fent les obres sense el permís urbanístic municipal necessari i que tampoc hi ha l’estudi sobre l’impacte en el medi ambient. O almenys no consta.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Mª Tost, van negar a la plataforma l’existència de cap projecte per fer un abocador de deixalles. Però el passat 24 de març, a l’endemà de fer-se pública una reunió de la plataforma, el sr. Tost i CIU, l’ajuntament de Cerdanyola, mostra una carta de l’ARC a l’ajuntament de Cerdanyola amb data d’Octubre de 2.010 en la qual es diu que l’abocador és de gran interès per al Govern de la Generalitat.
El clot està gairebé a punt, els camions i les excavadores hi segueixen treballant i s’està tallant arbres de manera il.legal segons denuncia la plataforma.
La plataforma ha posat en coneixement als FGC la perillositat per a la via, de la proximitat del gran clot, que està a menys de 20 metres.
Després de tota la mobilització per part de Gent de Bellaterra, CIU defensa no dur residus als abocadors i incinerar-los (Roda de premsa que recull El Punt 5/3).

dimarts, 26 d’abril de 2011

Abocadors. Elena.

Abans havia estat una argilera de l’empresa Sugrañes. Al ple de juliol de 2.006 i amb els vots a favor d’ICV, CIU i PSC i amb els vots en contra d’ERC, PP i PAS, es va aprovar el nou abocador comarcal que entrà en funcionament el 30/11/2007 amb bales provinents de l’ecoparc de Montcada. ICV mentre estava a l’oposició havia exigit que només es diposités terres i runes. Es preveu que acabarà en uns mesos. Les bales havien de procedir d’un ecoparc d’última generació i contenir un màxim d’un 3% de matèria orgànica però la realitat és que provenen de l’ecoparc -ecoparc és un eufemisme ja que realment es tracta, per a molts, d’una planta de transferència- de Montcada i contenen un 18% però que el control deixa molt que desitjar tal i com vam constatar en la visita que vam fer a l’ecoparc al maig del 2.009. Cerdanyola ha ingressat 3 milions d’€.
Problemes de l’abocador. Les pudors, la manca de control de matèria orgànica, la separació de lixiviats amb aigües pluvials,...
Hi ha dues piscines, una que recull lixiviats i l’altre que recull aigua de pluja. Els lixiviats contenen aigua, de quina manera, mitjançant quin mecanisme s’evita que l’aigua de pluja es barregi amb els lixiviats?

dissabte, 23 d’abril de 2011

Abocadors. Can Planas.



Roger Caballé, llicenciat en Ciències Químiques i membre de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors ens explica sobre el mateix abocador de Can Planas la seva extensió i contingut.



On van a parar els lixiviats de Can Planas?

divendres, 22 d’abril de 2011

Abocadors. Can Planas.

Can Planas era una argilera. Quan es va acabar l’activitat va néixer un llac producte d'un aqüífer. Algú hi va posar peixos i la gent anava a pescar. A partir dels anys 70 es va convertir en un abocador de residus industrials i no controlats. Aquest abocador es clausurà al 1.995.

El terreny, de 18 hectàries (equivalent a 18 camps de futbol) amb fondàries que arriben als 60m (15 és el promig) conté metalls pesats, sals d’alumini, hidrocarburs, plom, crom, benzè, toluè, percloroetilè,... és un perill per a la salut ja que algunes d'aquestes substàncies són cancerígenes. A més, genera gasos. (Informe IDOM 2.006).

El clot no està aïllat, els residus estan en contacte directe amb la terra i a més, és travessat per torrents subterranis informe Hidrogeològic 2.006) per la qual cosa els residus es van escampant.

Al 2.003 es fa un informe en el que s’avisa de risc greu per contaminació i perill que els lixiviats (líquid contaminant producte de la descomposició de les deixalles) sortissin a la superfície a l’hora que s’afirmava que allà no es podia construir. Malgrat l’informe, s’hi projectaren pisos.

L’ajuntament i la Generalitat volen construir unes 4.000 vivendes. En un principi, a sobre del mateix abocador però gràcies al TSJC només poden construir al voltant del seu perímetre.

Al 2.004 els lixiviats van sortir pel nord-est i van lliscar fins al torrent de Can Magrans (el que prové de la UAB i que més endavant es diu torrent dels Gorgs). Segons la plataforma, un camió cisterna els recollí durant dos dies però després els connectaren al clavegueram. Va en contra de la normativa. I és una actuació negligent. Això ja fa més de sis anys que està així.

La manca d’informació, de transparència i també els interessos econòmics generen desconfiança. Per això la plataforma ha demanat a la Comissió de Medi Ambient de la UE que encarregui un nou informe.

La solució que Ajuntament i Generalitat van adoptar és la d’un segellat per dalt i pels costats. És la solució més ràpida i econòmica, 34 milions d’€. Però els lixiviats segueixen filtrant en el subsol.

La plataforma opta pel buidat. És la solució més cara, 190 milions i trigaria uns 3 anys.

Després de la pressió mediàtica a nivell nacional, de fet, la mateixa setmana que El País dedicava un reportatge diari durant una setmana, en el ple de desembre de 2.010, fa 3 mesos i escaig, el govern municipal, PSC i CIU, feien marxa enrere i demanaven un nou informe per estudiar solucions alternatives a les cinc que ja aportava l’estudi IDOM, que anaven des de no fer res al buidat total. El senyor Toni Morral assegura que l’anterior opció és la millor.

ERC vam presentar el novembre de 2.009 una moció per a realitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

Abocadors. Introducció.

Fa uns mesos vaig preguntar a una classe de 25 nens i nenes de deu anys, de l'escola on treballo, aquí a Cerdanyola, si sabien què era Can Planas. Només li sonava vagament a un. Els vaig demanar que ho preguntessin a casa. Només dues famílies sabien alguna cosa sobre l'abocador. La setmana passada, a l'endemà del debat, vaig coincidir amb una mare de l'escola on porto els fills, en una geladeria. No recordo com va sortir el tema però no en sabia res dels abocadors. Aquests són dos exemples però en podria posar uns quants més. Molta gent de Cerdanyola, de fet, m'atreviria a dir que la gran majoria, desconeix els problemes que tenim al nostre poble amb els abocadors.
Malgrat siguin els abocadors un dels temes estrella a tractar durant la propera legislatura, malgrat la informació que hi ha als mitjans locals i gratuïts i la difusió que des de la plataforma es fa, la informació no arriba.
Dies enrere, preparant-me pel debat dels abocadors, vaig trobar més de 60.000 pàgines a google en resposta a "abocadors Cerdanyola".
Vaig preparar un material, no sé ben bé amb quin objectiu, però havia de cumplir amb el següent: donar informació sobre els diferents abocadors de Cerdanyola, de lectura ràpida i fàcil i que no excedís d'un din-a-4, de manera que fins i tot fos comprensible per alumnes de primària.
Qui sap, potser s'animen i fan inclouen una activitat al Cerdanyola Educa.

divendres, 15 d’abril de 2011

Barri de Montflorit.

Després de la reunió amb l'Associació de veïns i veïnes del barri de Montflorit, vam quedar per fer una visita al barri per tal de veure sobre el terreny l'estat del barri. Des de molts punts de Montflorit es veu el Sincrotró Alba, el Parc Tecnològic, la UAB,... i mentre feia la visita, pensava amb el contrast de la tecnologia amb alguns carrers gairebé tercermundistes. Algunes de les fotos que he fet:


Fanal en mal estat i perillós, que a més, està enmig de la vorera i en dificulta el pas.


Horts. No repetiré el que se m'ha fet arribar. Però en tot cas, qui és el propietari? l'ajuntament? de quina manera ho regula? de quina manera es canvia de mans l'ús dels horts?




Estat d'algunes voreres.


Torres elèctriques passen per sobre de les cases.


M'han dit que pica. No ho he volgut provar. En tot cas...

Desídia?

dimarts, 12 d’abril de 2011

Almar, Puigfel, 150 milions d'€, Can Fatjó dels Aurons, Plataformes en contra dels abocadors, cartes, polítics,... (1era part)


Empresa Almar, foto presa a pocs metres del gran clot de Can Fatjó dels Aurons. Els camions de neteja de Sant Cugat em van cridar especialment l'atenció.

Polítics o venedors o demagogs o mentiders o especuladors o...?

Fragment de L'assassinat de Richard Nixon:

"Saps qui és el millor venedor del mon? Aquell home d'allà (assenyala a Richard Nixon que surt per la TV) ha sabut vendre's a tot el país, a 200 milions de persones. Dos cops. I quin va ser el seu lema de campanya al 68? Va dir que posaria fi a la guerra, que ens trauria de Vietnam. I que és el que va fer? Va enviar a 100.000 soldats més i els bombardeja a base de bé. Això es el que va fer. A veure, que va prometre l'any passat? Acabar d'una vegada amb la guerra del Vietnam. I guanya per gran majoria. Això es ser un bon venedor. Va fer una promesa, no la va complir, i va saber vendre's amb la mateixa promesa una i altra vegada".

dilluns, 4 d’abril de 2011

En l'era de les tecnologies i encara estem així.

El ministre d'indústria, Miguel Sebastian, al Congrés dels Diputats el passat dimecres:

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3448210

dimecres, 23 de març de 2011

Troba la diferència. WC de l'ajuntament de Cerdanyola.

Lavabo de dones de l'ajuntament de Cerdanyola:


Lavabo d'homes de l'ajuntament de Cerdanyola:

dilluns, 21 de març de 2011

Here comes the sun...



Here comes the sun és la cançó que avui hem treballat a classe d'anglès amb els grans de l'escola. Perquè després d'un long, cold and lonely winter, here comes the sun, i aquest és un missatge preciós. Perqué avui comença la primavera i perqué els i les mestres no ensenyem només gramàtica, sinó moltes coses més.

He seleccionat aquest vídeo perquè George Harrison comparteix escenari amb Ringo Starr (tampoc és d'estranyar), Eric Clapton, Phil Collins i Elton John.

I com que a més, avui és el dia internacional de la poesia, us regalo una de Papasseït. Malgrat no ser ni tan conegut ni tan reconegut com Miquel Martí i Pol, Carner o Verdaguer, i diguin els entesos que la seva tècnica era força barroera, és el meu autor preferit:


I QUAN CONFIATS ELS ARBRES

i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos

vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:

-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la primavera

com una fletxa el seu mentó
quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
-una sageta el seu gest marxant

fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:

i la joguina com la més tallant

divendres, 18 de març de 2011

Discriminació per raons de gènere a les portes de l'escola

Aquest matí a les nou recollia del pati als i les alumnes de cinquè per pujar a l'aula. Hi havia un gran rebombori ja que a la porta d'entrada hi havia una persona repartint unes joguines, però només per als nens. No a les nenes. La qual cosa ha provocat la indignació d'aquestes. I si encara no n'hi havia prou, em deien que era una agent cívic de l'ajuntament. He sortit per parlar-hi però havia marxat. Sembla ser que aquesta persona duia una gorra i portava una armilla reflexant, i això els ha induït a pensar així.

Recordo que de petita m'havien donat, a la porta de l'escola, cromos i àlbums. No sabia que aquesta pràctica seguia en vigor. I desconec si està regulada però en tot cas si no hi ha una ordenança, seria urgent fer-la. Al meu entendre, crec que és un tema prou important com per tractar-lo al Consell Municipal d'Educació. La comunitat educativa s'hauria de posicionar al respecte. No es pot repetir el que avui ha passat i que segurament es repetirà dilluns a les portes d'alguna altra escola de Cerdanyola.

Avui m'ha semblat més important parlar de la no discriminació per raons de sexe que no pas introduir nou vocabulari en anglès. Així que he canviat la programació. I han sortit coses força interessants. Les nenes de 10 i 11 anys se senten discriminades en l'àmbit esportiu i reivindiquen jugar a futbol amb els nens. Diuen que només el futbol masculí es pren seriosament. Nens i nenes juguen junts al pati i no tenen problemes. Els problemes els tenen al fer futbol com a activitat extra-escolar ja que queden separats.

I m'ha sobtat, que de tan petites, ja se sentin així.

L'ajuntament per la igualtat?


Aquesta és una de les imatges que els i les alumnes de Cerdanyola estan veient en un audiovisual que es passa en la visita al centre d'informació del parc de l'alba. Avtivitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.
I quin és el paper de les dones? Doncs només cal veure la darrera imatge que tanca l'audiovisual (i que no he aconseguit) on una noia jove i maca amb samarreta de tirants assenyala Cerdanyola en el món.

divendres, 11 de març de 2011

My Father My Lord




No fa pas massa que la vaig veure al Verdi i en volia fer un post ja que la pel.lícula s'ho mereix. My Father my Lord em va provocar un gran impacte. És d'aquelles pel.lícules que passen els dies i encara hi vas donant voltes.

Un nen de 5 o 6 anys, amb la lògica d'un nen d'aquella edat, qüestiona allò que és inqüestionable pel pare -un rabí ultra ortodox- la religió i la fe. Religió viscuda de forma militar, tant pel que fa a la disciplina imposada com pel que fa a l'anul.lació personal. No es pensa, s'obeeix.

Hi ha algunes escenes de la pel.lícula que es recullen en aquest tràiler, com són: la contradicció de fer trencar al fill un cromo ja que el pare no accepta la idolatria a casa, com el nen personifica un gos que vol acompanyar l'amo a l'hospital, però que pel pare, el gos és un ésser de segona, o per exemple, la relació marit i muller, la qual vol tenir un altre fill però no queda embarassada i quan li ve la regla no ho pot verbalitzar al marit i ho ha de fer sota la forma d'una metàfora escrita en un paper.

El diàleg que tenen pare i fill a l'autocar camí de la platja després que el pare fes fora del niu una coloma, és per mi, l'essència de la pel.lícula.

És una pel.lícula curta, crec que no arriba a l'hora i quart i el començament és molt lent. És a més, una pel.lícula tràgica, de les que et deixen mal gust de boca. El ritme lent, els pocs diàlegs, el color de la pel.lícula (Roger, no em matis) i els escenaris, fan que el final resulti encara més tràgic.

dimecres, 9 de març de 2011

Homes i dones.

Conec un home que planxa, que compra, que cuina, que porta els nens a l'escola, els porta al pediatre, treballa,... i tothom l'admira.

Totes les dones que conec, planxen, compren, cuinen, porten els nens a l'escola, els porten al pediatre, treballen,... i ningú reconeix el que fan.



divendres, 25 de febrer de 2011

Ple de febrer resumit en una imatge i una frase.

La imatge:


La frase:
Ortiz, en el transcurs del ple: "...la llibertat d'expressió està garantida al diari digital de l'ajuntament."

dimarts, 22 de febrer de 2011

Socialistes vs IC.

El meteorit que va caure la tarda que la Carme Carmona feia la presentació de la seva candidatura condiciona la campanya electoral.

Desplegament de mitjans en la lluita per l'alcaldia d'IC i PSC:

diumenge, 20 de febrer de 2011

Dirty Dancing

Ahir vaig anar al Casablanca, cinema que hi ha davant dels jardinets de Gràcia a veure Dirty Dancing en versió Sing Along (el públic canta i fa comentaris de la pel·lícula i fins i tot hi ha qui va disfressat).
És la primera vegada que vaig a veure una pel·lícula en aquest format, de fet, no sabia que existia, i és divertit i terapèutic. Per la qual cosa se'm va acudir que a partir d'ara els plens municipals podrien desenvolupar-se en versió Sing Along. Un cant a la participació.

Selecció de fragments de la pel·lícula (els codis d'inserció estan desactivats):

Ball final


Hungry eyes, un dels assajos

El ball més sensual i que més crits va provocar.

She's like the wind, cançó composada per Patrick Swayze

Ball espectacular


Festa del personal

dilluns, 14 de febrer de 2011

The Beatles per Valentine's day.

The New York Times va publicar una llista amb les 100 millors cançons d'amor amb motiu de Sant Valentí. Curiosament, 7 cançons de la llista són dels Beatles. I dues d'elles estan entre les 10 primeres. Tot i que jo hagués triat unes altres, les set millors cançons d'amor dels Beatles segons el NYT són: In my life, Michelle, The long and winding road, Girl, Here, There and Everywhere i PS I love you.

La selecció que en faig de la llista:

Wonderful tonight d'Eric Clapton ocupa el lloc número tres del ranking.


You are so beautiful de Joe Cocker.


With or without you d'U2.

divendres, 11 de febrer de 2011

El bon savoir faire d'alguns polítics locals (1era part)

L'Editorial del Tot Cerdanyola d'aquesta setmana mereix una especial atenció:

Un mail equivocat al un lloc equivocat.

Aquesta setmana hem rebut al mail del TOT Cerdanyola una carta d'una "suposada" lectora per publicar a la secció EXPRESSA'T, un espai concebut a manera de "cartes al director" i reservat perquè els ciutadans que no tenen altres canals puguin manifestar les seves queixes i opinions sobre qualsevol tema relacionat amb l'actualitat del seu entorn. El mail portava per assumpte:"FWD:Rv: Articulo de la Esther, Falta encontrar un firmante" i era de marcat caire polític, crític amb un partit i afalagador per un altre. Algú es va equivocar i no va rectificar l'assumpte en el moment de trametre el mail definitiu. Era una carta de partit polític mal "camuflada" com a carta d'un ciutadà més. Poc nivell demostra "l'estratega comunicatiu" de torn, apropiant-se d'un espai de caràcter obert, amb vocació de servei i no un estri per a campanyes polítiques. I encara falten tres mesos per les eleccions!! com per posar-se a tremolar!!

dijous, 10 de febrer de 2011

Les estratègies d'en Morral a la caça d'independents.

Aquí es pot observar l'estratègia del nostre ex-alcalde a l'hora de captar gent per a la llista d'IC. Les imatges corresponen a una visita al barri Banús, barri en el qual el candidat a l'alcaldia per IC, canvia, curiosament, l'accent de la plaça Sant Ramon per un fort accent andalús :


"Quan el Toni et mira amb aquells ulls, amb la mirada que té, no pots dir-li que no" Eva Torralba, 2.003.
Algun contratemps patit durant la campanya:

dilluns, 7 de febrer de 2011

Senglar corrent per Canaletes

Aquest porc senglar que corria per l'avinguda de Canaletes de Cerdanyola a plena llum del dia, no trobava el corredor biològic -d'amplada més que suficient segons els científics, o això diuen a l'oficina d'informació del parc de l'alba- i és per això que l'ajuntament portarà a terme un pla -ho estan estudiant- per a proveir als animalons del parc d'un gps que els ajudi a orientar-se.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Abbey Road

Fa uns dies, remenant pel calaix dels cds, vaig trobar Abbey Road encara precintat. No sé com havia arribat allà. No recordava haver-lo comprat ni que me l'haguessin regalat.
Abbey Road és l'últim àlbum que van editar els Beatles. Va ser l'any 1969. I és el que diuen, el seu millor àlbum. He seleccionat aquestes tres cançons que m'han cridat especialment l'atenció per la seva diversitat d'estils:








A l'agost del 2.009 vaig aprofitar uns dies per a visitar Londres. D'aquells dies en recordo molt especialment el que vaig trepitjar Abbey Road. Era finals d'agost i feia molt fred. El dia va començar amb la visita al mercat de Camden. Camden és un mercat dels que no s'acaben, miris per on miris tot són carrers i carrerons plens de botigues. És molt turístic, i allà, enmig del merchandising per a guiris es poden trobar objectes ben inútils i autèntiques orterades, roba de làtex i tapes per a wc amb qualsevol cosa, encenedors i perruques, vestits dels anys 60 o roba ciber. L'encant de Camden cal trobar-lo sortint del carrer principal i perdent-se pels carrerons. Vam trobar a la vora d'un canal i enmig de les olors d'espècies de les parades de menjar turc, tailandès, vietnamita,... unes botiguetes petites amb artesania de qualitat, un mag que venia els seus trucs i fins i tot, un cigne que caminava entre la gent. I és que així és Camden.
Després de fer algunes compres vam agafar el típic autobús londinenc que ens deixà a Abbey Road.
Abbey Road és un carrer molt tranquil d'un barri residencial, d'amples voreres i grans arbres. A banda i banda hi ha cases antigues molt ben conservades i amb grans i verds jardins. Només se sentia els ocells i el motor d'algun cotxe que passava per allà. El carrer era mullat i feia olor de terra mullada. Havia plogut aquell dia. Però per fi, havia sortit el sol que passava entre els arbres.
Vam passejar per Abbey Road. Un llarg passeig. No sabia quin d'aquells passos s'havia fet famós per la portada de l'últim disc dels Beatles. Estàvem sols a Abbey Road. Ens vam creuar amb una parella a qui vam preguntar pel famós pas de peatons. I resulta que la noia era catalana, de Reus. Vam caminar plegats fins que els flashos i la gent delatava el pas de peatons més famós de la història. I fetes les fotos de rigor, des d'allà vam agafar el bus 139 que passa per Oxford Street, Picadilly Circus, Trafalgar Square i et deixa a Charing Cross. A cinc minuts passejant a la vora del Tàmesi arribes al London Eye.

dissabte, 5 de febrer de 2011

La festa del reciclatge

La festa té com a objectiu sensibilitzar la població dels beneficis del reciclatge. Amb el reciclatge o gestió de residus es reutilitzen elements o parts d'alguna cosa, objecte, aparell,... al que se li dóna alguna utilitat en arribar al final de la seva vida.

Imatges de la festa:


dijous, 3 de febrer de 2011

Torneu-me el fill!

Per a qui ahir no va veure el reportatge, ho pot fer clicant: Els nens robats del franquisme

El nostre país no està fent res per reparar les injustícies dels qui avui dia encara pateixen les conseqüències del franquisme. I per mi, això és el més vergonyós de tot.

A propósito de Elly


Aquesta nit projecten a l'Ateneu "A propósito de Elly", pel.lícula iraniana molt recomanable. Fa uns mesos que la vaig veure al Verdi -reconec que em va fer una mica de mandra- i francament, em va agradar molt. La relació de parella, observable en tres o quatre matrimonis mitjançant els rols i els diàlegs, és sorprenentment, molt semblant a la nostra. A més, la situació de caos i estrès que acaben vivint els personatges per unes mitges veritats fa que la tensió vagi augmentant al llarg de la pel.lícula sense perdre la versemblança.

Roger, si llegeixes això, sigues benevolent.

dissabte, 29 de gener de 2011

La lletra escarlata sobre les polítiques catalanes.

Boston s. XVIII o Catalunya 2.011?



"No serà el signe de la meva vergonya sinó de la vostra".

Ja fa uns mesos que companys i sobretot companyes de partit m'advertien de les estratègies que arriben a utilitzar altres partits per a deteriorar la imatge d'una alcaldable. He parlat amb moltes dones, portaveus, regidores, alcaldables,... d'Esquerra però també d'altres partits. I m'ha sobtat saber que han intentat deteriorar la seva imatge a base de rumors, basats en qüestions personals, i la majoria de vegades, inventats. El post que vaig penjar divendres va provocar algunes trucades i missatges i d'entre elles, la d'un regidor del nostre ajuntament, que és persona, i que es va preocupar per saber com estava. Una de les coses que em va dir, em va impactar: "eres carne de cañón, ets dona i ets jove, a mida que s'acosti la data, la pressió augmentarà".

Hi ha molta documentació per internet al respecte, però un programa de tv3 (de fa uns 3 anys) m'ha cridat especialment l'atenció. Periodistes i polítiques catalanes debaten sobre el paper de la dona en la política, arran sobretot dels rumors en què es veuen implicades les polítiques pel sol fet de ser dones, prenent com a exemple la notícia apareguda sobre la ministra francesa, que és soltera, està embarassada, i no vol fer públic el nom del pare del seu fill. Algunes reflexions extretes del debat:

- Carme Figueres. Diputada del PSC al Parlament: "La intimitat d'una dona no ha de tenir interès públic".

- Joana Ortega. Diputada d'UDC al Parlament: "Em preocupa que un rumor no es contrasti i es doni com a fet. Em preocupa que el rumor sigui donat per vàlid".

- Montserrat Nebrera. Diputada del PP al Parlament: "No m'agrada que les dones es jutgin pel fet de ser-ho i pel que puguin tenir entre les cames. M'agrada que es jutgin per les coses que fan. La intimitat és un valor que s'ha perdut".

- Anna Mercadé. Empresària i assessora d'empreses: "Hi ha dues vares de mesurar. Als homes se'ls mesura d'una manera i a les dones d'una altra. El que em preocupa és que els rumors portin a qüestionar la vàlua d'una dona. I aquest és el preu que estem pagant les dones perquè hem entrat al món dels homes. En el món empresarial també s'utilitza la vida privada de les dones. Quan una dona arriba a dalt hi ha el rumor de que se n'ha anat al llit amb el de dalt. I això és normal a les empreses.

- Adela Subirana. Empresària i consellera de Sacyr Vallehermoso: "Les dones estem al món del treball però el protagonisme el tenen els homes. Només el 4% de directors i presidents de bancs són dones. I en el cas d'Espanya és per llinatge. En l'àmbit econòmic no hi ha dones. En igualtat de condicions, gairebé sempre hi posen un home".

dijous, 27 de gener de 2011

Als polítics mediocres que tenim a Cerdanyola

"...la política ha deixat de ser esgrima de paraules i idees d’alta escola per passar al pressing catch sobre fang...", "...El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn, la nostra ciutat, i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé. Són els mals polítics, i malauradament n'hi ha molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació,...". Són dos fragments del discurs que vaig fer en l'acte de presentació de candidatura a l'alcaldia el passat el 3 de març del 2.010 i que avui m'ha semblat important tornar a citar.

Vull adreçar-me als polítics mediocres, als qui enlloc de parlar del seu projecte, pensen que tot s'hi val en política i recorren a la guerra bruta. Us dic, que no vull entrar en aquest joc. Que no hi entraré. Perquè no suporto el joc brut, la covardia ni la doble moral. Que la vida privada és això, privada. Que no tinc res a amagar ni de què avergonyir-me. Que no entenc que enlloc de fer debat d'idees o de maneres de fer o pensar, es pugui arribar a l'absoluta baixesa moral d'anar estenent rumors de portera. Tanta por us faig?
Abans de ser política, sóc persona. I és així com veig als altres alcaldables.
I que seran, si és que és necessari i així ho penso, els serveis jurídics del partit qui faran la seva feina. Que jo no vull ni puc perdre el temps ni les energies en unes regles de joc que no són per a mi. Que jo si que tinc feina.

Que respecto i no entro a valorar a aquell o aquella que fa ús de la seva família per a fer campanya, i que aquest fet, no pot donar peu a vulnerar els seus drets. En el meu cas, he optat per preservar la intimitat de la meva família i dels meus fills, que per cert, són menors.

Que el 22 de maig poden passar moltes coses. I es pot donar la paradoxa que un partit sense representació a l'actualitat, tingui la clau del nou govern. Us puc ben assegurar que si tinc jo la clau, no faré alcalde (i dic alcalde) a una persona sense ètica ni escrúpols.

Tal i com cita la Llei Orgànica 1/1982, de protecció, entre d’altres, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge, es consideren aquests drets com a fonamentals, fins al punt de voler-los elevar com a constitucionals; i jo em pregunto, tots aquells que pretenen erigir-se dintre de la representació del poble, encara no saben que el respecte a aquests drets, és a dir, a la intimitat personal i de la família del ciutadà, constitueix un límit a l’exercici de la seva pròpia llibertat d’expressió?

Per aquells qui no ho recordin, la llibertat d’un individu acaba quan comença la de l’altre, i en aquets sentit, la pròpia llei reconeix que la violació a qualsevol d’aquests drets, que s'estableixen com a fonamentals i constitucionals, constitueix una violació, per tant, a la llibertat de la pròpia persona.

Per què el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l ‘article 18 de la Constitució Espanyola, és un dret protegit civilment enfront a tot tipus d’intromissió il·legítima, i més encara, quan es fa sense cap tipus de fonamentació, fora d’actes que inclouen com a personatge públic i que no guarden cap mena de relació amb la meva vida política.

Esteu a temps de canviar les normes del joc.

dimarts, 25 de gener de 2011

Quan la comunicació no verbal ens contradiu.



Deixant de banda l'humor de l'APM, cal fixar-se en la comunicació no verbal. Quan es menteix es tendeix a no mirar a la cara i baixar la vista. És el cas del Rajoy i "los pequeños hilitos de plastelina" o del Solbes i la crisi. Molt significatiu és el riure que se li escapa al Camps al dir que "és el govern més transparent de la història".

Cerdanyola educa?

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró. El que em va sorprendre és l’estona que es dedica a vendre un nou barri, la qual cosa em fa dubtar sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però en cap moment es fa menció a les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha a tan sols 500 metres del Sincrotró.

Això fa que em plantegi diverses qüestions: per què una activitat que ha d’explicar què és el Sincrotró, acaba sent un publi-reportatge sobre una futura zona residencial? Per què no es dona informació referent als abocadors que hi ha a la zona?

Potser seria una bona oportunitat per a explicar als alumnes de Cerdanyola en quina ciutat viuen, quines agressions ambientals han patit els darrers anys i quines són les solucions que es proposen.

(Carta enviada als mitjans locals)

dimecres, 19 de gener de 2011

Moció per a la creació de zones d'aparcament especials per a conductores embarassades i mares i pares de nadons

Ahir vam fer arribar als partits polítics amb representació a l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès la moció que hi ha a continuació. Des d'Esquerra Cerdanyola demanem a l'equip de govern que assumeixin la moció i que la presentin al proper ple en nom d'Esquerra. Demanem també a la resta de partits que hi donin suport:

Justificació

No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i homes i dones amb nadons, conductors, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle per a poder accedir-hi o sortir-ne.  Aquestes dificultats fan que es propiciin situacions de perill.

Algunes dades:

- Segons la Direcció General de Trafic (DGT), el nombre de conductores ha augmentat en més d’un 74,67 % des de l’any 1980 fins el 2009.

Dones conductores:
1980:       22,86%
2009:       39,93%

- Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT),  ha hagut un total de 578 naixements a Cerdanyola al llarg del 2.009 


La proposta d’Esquerra

Des d’Esquerra Cerdanyola pensem que hem de posar totes les facilitats a aquest col.lectiu que està discriminat a l’hora de fer ús del seu cotxe particular però no a l’hora d’utilitzar el transport públic. Pensem que han de tenir les mateixes facilitats d’accés a un aparcament que qualsevol altre usuari i que per tal que això sigui així, cal habilitar aparcaments especials per a aquest col.lectiu.
- Zones d’aplicació.
Tots els aparcaments en bateria de la ciutat de Cerdanyola, ja sigui a la via pública, tant els de pagament o zona blava com els exempts de pagament, com als parkings de titularitat pública-municipal.
- Període d’aplicació.
Des de les 20 setmanes de gestació i fins el cumplimient de l’any del nadó.
Des que el volum de la gestant dificulti l’accés al vehicle i fins que el nadó utilitzi una cadireta del grup1.

La moció:
Moció per a la creació de zones d’aparcament especials per a conductores en estat de gestació i mares i pares de nadons.

Exposició de motius.


No és fins a l’any 1985 que l’Estat Espanyol aprovà les primeres lleis on es reconeixien els drets de les persones amb problemes de mobilitat i autonomia personal. Malgrat el que s’ha fet des d’aleshores, encara queda molta feina per fer i moltes barreres arquitectòniques i socials per superar.
Les dones embarassades, i dones amb nadons, conductores, es troben massa sovint amb la dificultat d’accedir a algunes places d’aparcament. Aquest col.lectiu pateix les conseqüències d’una societat pensada per als homes. Es dóna la paradoxa que mentre en el transport públic hi ha una sensibilitat cap a aquest col.lectiu tot tenint un tracte preferent, la mobilitat en el vehicle per a les dones embarassades o amb nadons és sovint impossible, en un acte tan quotidià, com és entrar o sortir del vehicle.
Els aparcaments en bateria i semi-bateria són escenari habitual d’aquesta problemàtica ja que no hi ha espai suficient que permeti l’accés al vehicle d’una dona en avançat estat de gestació o d’un nadó.
Les cadiretes d’automòbil del grup 0 i grup 0+ són utilitzades també com a cadira de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle.

Proposta de resolució.

Habilitar places d’aparcament especials per a dones embarassades i homes i dones amb nadons que utilitzin les cadiretes d’automòbil del grup 0 i 0+ en les zones d’aparcament en bateria i semi-bateria, tant de la vía pública com dels aparcaments soterrats públics.
Que aquestes zones d’aparcament per aquest col.lectiu estiguin senyalitzades i que, de la mateixa manera i mitjançant una enganxina estigui identificat el vehicle.
Relitzar els canvis pertinents de la normativa vigent per tal d'adaptar-la a aquestes modificacions .

dilluns, 17 de gener de 2011

Tothom és feliç a la plana del castell

La setmana passada vaig acompanyar un grup d'alumnes de primària a fer una visita al centre d'informació del parc de l'alba per a fer una activitat emmarcada en el Cerdanyola Educa sobre el Sincrotró Alba.

Qualitat ecològica, corredor biològic, qualitat de vida per a les persones (aquí parlen d'habitatge de renda lliure i protegit amb plaques solars per a escalfar l'aigua), mobilitat sostenible (carril bici i àmplies voreres per a crear passejos agradables i confortables), energies renovables i netes, estalvi d'aigua potable, qualitat tecnològica,... són paraules que apareixen al llarg de la visita, però d'abocadors i residus tòxics, res de res.

Objectivament no podria dir quanta estona es dedica a parlar del sincrotró i quanta estona ens estan venen un nou barri però la veritat és que tinc els meus dubtes sobre els objectius de l'activitat, que recordem-ho, és adreçat als alumnes de primària de les nostres escoles.

En acabar la projecció d'un audiovisual vaig pensar que volia viure allà. Tothom és feliç a la plana del castell. Tots són guapos i sempre somriuen. I les famílies irradien felicitat per tots els poros. Fins i tot agafar una taronja en el súper els omple de felicitat. I jo vull ser com aquella senyora. Perquè jo, quan vaig al súper, els meus fills corren pels passadissos, omplen el carro amb coses que no necessites, es barallen per veure qui puja al carro,... i quan agafo taronges, doncs francament, és que no és el mateix.

I passats uns segons d'alienació mental transitòria, l'eufòria dels meus alumnes em fa reaccionar i va i pregunto per les 200.000 tones de residus tòxics que hi ha. A la qual cosa se'm contesta que tot això s'ha descobert i es posarà remei gràcies a tot aquest projecte. I torno a somiar en la meva vida perfecte a la plana del castell:



dimecres, 12 de gener de 2011

Qui és més humà?

Ahir, després de rentar-me la sang i mentre feia voltes per la sala d'espera de l'hospital clínic veterinari i intentava assimilar perquè el meu gos, el Banzer, havia estat atacat d'una manera tan brutal per un gos que hauria d'haver anat lligat i amb morrió però que ni una cosa ni l'altre, mentre intentava tranquil.litzar-me i volia però no podia evitar pensar en tot plegat, i a l'espera del diagnòstic veterinari, vaig veure el següent cartell en un plafó:

El Roko és un gatet amb mala sort, va ser abandonat al carrer per la "seva família", ell va intentar d'adaptar-se a viure a la nova situació però els altres gats que vivien amb ell eren feréstecs i li feien la vida impossible. Però això no era tot, ja que alguna "persona" molesta amb els gats de la zona va decidir que el millor seria agafar una escopeta de perdigons i matar tants gats com fora possible. Així vaig conèixer el Roko, un gat desnodrit, ple de ferides i cicatrius, amb un ull perdut per un perdigó i quasi cec del tot de l'altre. Ara, que tot això no impedeix que ell sigui un gat encantador, carinyós i tonto, dic això perquè després de tot, encara confia en els humans i en busca el seu contacte.

El cartell em va regirar més encara. I mentre pensava en la crueltat humana, el veterinari m'informa que el meu gos té una vena i una artèria perforades de les mossegades, i que per això havia perdut tanta sang. Que després de fer-li una placa, una eco, una analítica, de posar-li suero... s'ha de quedar ingressat. I això em fa sentir pitjor encara. I recordo la meva experiència personal d'aquest darrer any amb la sanitat pública. I ja de nit, no entenc res.