dimarts, 23 de novembre de 2010

Sexe, mentides i jocs de video.

Està clar que el sexe és un reclam publicitari i ho hem constatat al llarg d’aquesta campanya per les eleccions al Parlament. En Laporta, la Nebrera o les joventuts del PSC són alguns exemples dels qui han recorregut al sexe o erotisme, amb orgasmes inclosos. Alguns amb més gràcia, i daltres, sense, han aconseguit el seu objectiu. I és que es parli d'ells.
Fa uns mesos que vaig parlar al bloc de L'instint de la seducció, d'en Sebastià Serrano, i pel que sembla, els assessors, publicistes i especialistes en marketing ho tenen clar.
Deixant el sexe de banda, el més pornogràfic és el videojoc on l’Alícia Sánchez Camacho, pujada al damunt d’una gavina –rància, com ja ho deia en Rubianes- mata independentistes i immigrants.
El videojoc del PP ha fet que em plantegés una sèrie de qüestions i fes algunes reflexions:
-Què hagués passat si un partit del país basc hagués editat un videojoc on es matés Borjamaris i folklòriques? Haguessin tingut la mateixa sort que els directius d’Egunkaria? Els haurien detingut, aïllat, empresonat i torturat? Haurien il.legalitzat el partit?
-No apliquen en aquest cas la polèmica ley de partidos? Llei que va ser impulsada pel mateix PP. És que no es fa apologia del terrorisme i s’incita a la xenofòbia?
-Les cinc onades de consultes que hem fet a Catalunya han estat exemplars. El si ha conviscut pacíficament amb el no. Hem donat una lliçó de democràcia i de civisme. Volem decidir sobre el nostre país, el nostre futur, per una societat més justa, inclusiva i cohesionada.