dilluns, 29 de novembre de 2010

I ara, vull parlar d'ERC.

Sóc dona, sóc jove, sóc treballadora, sóc mare, sóc d'esquerres, sóc independentista i sóc republicana. I ha estat per mi tot un honor formar part de les llistes d'ERC al Parlament. I ha estat per mi tot un honor perquè som gent honesta i treballadora que hem fet avançar aquest país en polítiques socials i també en clau nacional, més, que en els darrers anys amb Convergència.

Som gent honesta que varem entrar a govern amb les mans netes i hem sortit amb les mans netes i la cara ben alta. Hem impulsat l'Oficina Antifrau per tal de garantir la transparència en la gestió de partits i de l'administració. Només dos partits no rebien cap donació anònima i un d'ells era ERC. Ara, cap partit pot rebre donacions anònimes gràcies a ERC. Es va portar al Congrés espanyol una proposta per a debatre el finançament dels partits que va acabar en llei.
En uns moments de desafecció política com els que vivim, o hem viscut, o francament, ja no ho sé, el cas Palau, el 3%, els Millets, Pretòries i companyia, la gent dient el nom del porc als polítics, sembla que no han incidit en aquesta campanya ja que es preveia "poca" participació. Cal tenir en compte que el 40% del cens no va anar a votar.

He explicat la manera de procedir d'Esquerra. I ara vull explicar, una petita part del que s'ha fet aquests darrers set anys a govern. I si és petita és perquè n'hi ha per escriure un llibre:

- Llei de consultes: aprofundim en la democràcia. Permet a la ciutadania ser el motor de d'iniciatives polítiques de tota mena.
- Llei del cinema: (i malgrat CIU) actualment la presència del català a les sales de cinema és d'un 2'7%. Podrem veure cinema en català en igualtat de condicions que en castellà.
- S'ha doblat el nombre de cursos de català, de parelles lingüístiques així com el pressupost.
- El català a les universitats: (i malgrat CIU) s’exigirà saber català als docents universitaris per garantir els drets lingüístics dels alumnes catalanoparlants.
Que un estudiant en una universitat pública, a Catalunya, que paga la seva matrícula, no pugui entregar un treball en català o fer una pregunta en català, s’està vulnerant els seus drets.
- El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha augmentat un 283%. S’ha duplicat les places de residència per a gent gran.
- S'han creat gairebé 40.000 noves places d'Escola Bressol. A Cerdanyola ni una malgrat haver acordat que es farien 198.
- S’ha augmentat el pressupost en un 165% per a eradicar la violència masclista.
- S'han declarat 9 nous parcs naturals. Collserola és un d'ells.
- Amb el programa NEXPIPE, 250 empreses catalanes han pogut augmentar les seves exportacions un 130% i un 20% la seva facturació.

I ara, un cop he dit això perquè si no rebento, anem a analitzar el perquè hem estat la força més castigada. I perquè hem passat de 21 a 10 diputats. I que vagi per endavant que ni sóc politòloga, ni sóc política professional. I que a més, probablement algú em tocarà el crostó.
Després de 23 anys amb un mateix govern, i independentment de qui hi hagi, en aquest cas CIU, era imprescindible un canvi. L'alternança és imprescindible i positiva.
El primer tripartit no va acabar bé. L'estatut va ser polèmic. I recordo un dolgut Carles Solà dient que abans de tornar a cantar els Segadors, miraria qui tenia al costat. I ho deia per en Mas. I és que el seu paper, anant de puntetes i d'esquenes, amb premeditació i alevosia, a pactar no se sap què amb en ZP després d'haver aprovat l'Estatut al Parlament de Catalunya i segellar-lo cantant els Segadors, és un acte de traïdoria en tota regla. Però això no li ha passat factura.
Un sector de la militància d'Esquerra, malgrat haver preferit un pacte amb CIU, va acceptar el primer tripartit. I de fet, els resultats de les eleccions després d'aquell primer tripartit van ser bons, 21 diputats. Què ha passat? Aquell mateix sector no va acceptar la renovació d'aquell tripartit. Mentres que per uns haguessin preferit canviar el soci de govern, per uns altres, l'oposició era el lloc que tocava. I encara hi ha un altre sector que no ha paït que Esquerra hagués fet president de Catalunya a un cordovès. En Maragall no va aixecar tanta polèmica i és que ser nét del poeta de la vaca cega no és el mateix que haver nascut a Còrdova. I ho dic públicament, jo també vaig ser del sector crític. Hagués fet un altre pacte. Però no per l'origen del senyor Montilla, que francament, és el que menys m'importa. També he de reconèixer que un cop ha anat avançant la legislatura i veient el que hem avançat en clau nacional i serveis socials, reconec que tinc els meus dubtes si haguéssim avançat tant amb CIU amb tots els pals a les rodes que han anat posant a lleis com la del cinema o el decret del català a les universitats.
Una altra de les causes d'aquesta derrota ha estat la retallada de l'Estatut. Aquí és on ERC s'hauria d'haver plantat i marxar del govern. No es pot acceptar la modificació d'una sola coma de l'Estatut. Estatut, recordo, aprovat per llei espanyola. Però que ni així han volgut complir. Estatut que accepto, respecto i defenso malgrat haver votat en contra, perquè així ha estat la voluntat del poble de Catalunya.
El votant d'ERC, votant crític i informat, no ha valorat la feina feta a govern i tot el que hem avançat. Però també crec que no ho hem sabut fer arribar. I això, combinat amb la renovació del tripartit, l'origen del senyor Montilla, la retallada de l'Estatut i l'aparent immobilisme d'ERC, són les causes de la davallada.

I malgrat l'adversitat, ahir al vespre vam passar una estona molt maca tots plegats, militants i simpatitzants, d'ERC i JERC. Vam sopar plegats i vam compartir conversa i riures. Vaig anar a dormir a quarts de dues de la matinada pensant que la complicitat, el bon rotllo, la llibertat d'expressió,... que tenim a la nostra secció local, és un dels punts forts que tenim i que sens dubte ens ajudarà a recuperar la representació al nostre ajuntament.
I ara podria acabar amb una de les cites de Churchill sobre victòries i derrotes però acabaré explicant-vos que ahir al vespre vaig fer un glop de cava. I el vaig fer a Can Conver. Perquè així és com veig la política.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Un poema de Maria Aurèlia Capmany.

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Helena Solà ha dit...

Aquí en va un de la Maria Mercè Marçal.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Anapana ha dit...

Ara és moment de tornar a connectar amb la gent del carrer, a recuperar l’essència d’ERC, i a tirar endavant un projecte que harmonitzi amb la situació actual del País.
Aquest partit té la magnífica combinació(celler d’ERC) de gran reserva i anyada jove.
Cal ara recordar a Miquel Martí i Pol; Plors i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal.

ex-anònim ha dit...

Que no sigui vist amb bons ulls que un cordovès sigui President de la Generalitat, és per fer-s'ho mirar.

Com volem fer un país integrador i cohesionat, sinó sóm capaços d'admetre amb normalitat que un ciutadà de Catalunya, encara que nascut a fora, arribi al capdamunt del poder a casa nostra? Amb aquests condicionants, es fa difícil que les persones que no han nascut aquí, o que porten cognoms foranis assimilin mai com a propis no ja els plantejaments independentistes sinó senzillament la identitat catalana.

D'igual manera que hi ha gent que no volia Montilla com a President de Catalunya simplement per no ser nascut aquí, també hi havia persones que se sentien molestes perquè aquesta gent no ho veiés bé, malgrat no combregar amb el PSC i, fins i tot, situar-se en el sobiranisme.