dilluns, 29 de novembre de 2010

I ara, vull parlar d'ERC.

Sóc dona, sóc jove, sóc treballadora, sóc mare, sóc d'esquerres, sóc independentista i sóc republicana. I ha estat per mi tot un honor formar part de les llistes d'ERC al Parlament. I ha estat per mi tot un honor perquè som gent honesta i treballadora que hem fet avançar aquest país en polítiques socials i també en clau nacional, més, que en els darrers anys amb Convergència.

Som gent honesta que varem entrar a govern amb les mans netes i hem sortit amb les mans netes i la cara ben alta. Hem impulsat l'Oficina Antifrau per tal de garantir la transparència en la gestió de partits i de l'administració. Només dos partits no rebien cap donació anònima i un d'ells era ERC. Ara, cap partit pot rebre donacions anònimes gràcies a ERC. Es va portar al Congrés espanyol una proposta per a debatre el finançament dels partits que va acabar en llei.
En uns moments de desafecció política com els que vivim, o hem viscut, o francament, ja no ho sé, el cas Palau, el 3%, els Millets, Pretòries i companyia, la gent dient el nom del porc als polítics, sembla que no han incidit en aquesta campanya ja que es preveia "poca" participació. Cal tenir en compte que el 40% del cens no va anar a votar.

He explicat la manera de procedir d'Esquerra. I ara vull explicar, una petita part del que s'ha fet aquests darrers set anys a govern. I si és petita és perquè n'hi ha per escriure un llibre:

- Llei de consultes: aprofundim en la democràcia. Permet a la ciutadania ser el motor de d'iniciatives polítiques de tota mena.
- Llei del cinema: (i malgrat CIU) actualment la presència del català a les sales de cinema és d'un 2'7%. Podrem veure cinema en català en igualtat de condicions que en castellà.
- S'ha doblat el nombre de cursos de català, de parelles lingüístiques així com el pressupost.
- El català a les universitats: (i malgrat CIU) s’exigirà saber català als docents universitaris per garantir els drets lingüístics dels alumnes catalanoparlants.
Que un estudiant en una universitat pública, a Catalunya, que paga la seva matrícula, no pugui entregar un treball en català o fer una pregunta en català, s’està vulnerant els seus drets.
- El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha augmentat un 283%. S’ha duplicat les places de residència per a gent gran.
- S'han creat gairebé 40.000 noves places d'Escola Bressol. A Cerdanyola ni una malgrat haver acordat que es farien 198.
- S’ha augmentat el pressupost en un 165% per a eradicar la violència masclista.
- S'han declarat 9 nous parcs naturals. Collserola és un d'ells.
- Amb el programa NEXPIPE, 250 empreses catalanes han pogut augmentar les seves exportacions un 130% i un 20% la seva facturació.

I ara, un cop he dit això perquè si no rebento, anem a analitzar el perquè hem estat la força més castigada. I perquè hem passat de 21 a 10 diputats. I que vagi per endavant que ni sóc politòloga, ni sóc política professional. I que a més, probablement algú em tocarà el crostó.
Després de 23 anys amb un mateix govern, i independentment de qui hi hagi, en aquest cas CIU, era imprescindible un canvi. L'alternança és imprescindible i positiva.
El primer tripartit no va acabar bé. L'estatut va ser polèmic. I recordo un dolgut Carles Solà dient que abans de tornar a cantar els Segadors, miraria qui tenia al costat. I ho deia per en Mas. I és que el seu paper, anant de puntetes i d'esquenes, amb premeditació i alevosia, a pactar no se sap què amb en ZP després d'haver aprovat l'Estatut al Parlament de Catalunya i segellar-lo cantant els Segadors, és un acte de traïdoria en tota regla. Però això no li ha passat factura.
Un sector de la militància d'Esquerra, malgrat haver preferit un pacte amb CIU, va acceptar el primer tripartit. I de fet, els resultats de les eleccions després d'aquell primer tripartit van ser bons, 21 diputats. Què ha passat? Aquell mateix sector no va acceptar la renovació d'aquell tripartit. Mentres que per uns haguessin preferit canviar el soci de govern, per uns altres, l'oposició era el lloc que tocava. I encara hi ha un altre sector que no ha paït que Esquerra hagués fet president de Catalunya a un cordovès. En Maragall no va aixecar tanta polèmica i és que ser nét del poeta de la vaca cega no és el mateix que haver nascut a Còrdova. I ho dic públicament, jo també vaig ser del sector crític. Hagués fet un altre pacte. Però no per l'origen del senyor Montilla, que francament, és el que menys m'importa. També he de reconèixer que un cop ha anat avançant la legislatura i veient el que hem avançat en clau nacional i serveis socials, reconec que tinc els meus dubtes si haguéssim avançat tant amb CIU amb tots els pals a les rodes que han anat posant a lleis com la del cinema o el decret del català a les universitats.
Una altra de les causes d'aquesta derrota ha estat la retallada de l'Estatut. Aquí és on ERC s'hauria d'haver plantat i marxar del govern. No es pot acceptar la modificació d'una sola coma de l'Estatut. Estatut, recordo, aprovat per llei espanyola. Però que ni així han volgut complir. Estatut que accepto, respecto i defenso malgrat haver votat en contra, perquè així ha estat la voluntat del poble de Catalunya.
El votant d'ERC, votant crític i informat, no ha valorat la feina feta a govern i tot el que hem avançat. Però també crec que no ho hem sabut fer arribar. I això, combinat amb la renovació del tripartit, l'origen del senyor Montilla, la retallada de l'Estatut i l'aparent immobilisme d'ERC, són les causes de la davallada.

I malgrat l'adversitat, ahir al vespre vam passar una estona molt maca tots plegats, militants i simpatitzants, d'ERC i JERC. Vam sopar plegats i vam compartir conversa i riures. Vaig anar a dormir a quarts de dues de la matinada pensant que la complicitat, el bon rotllo, la llibertat d'expressió,... que tenim a la nostra secció local, és un dels punts forts que tenim i que sens dubte ens ajudarà a recuperar la representació al nostre ajuntament.
I ara podria acabar amb una de les cites de Churchill sobre victòries i derrotes però acabaré explicant-vos que ahir al vespre vaig fer un glop de cava. I el vaig fer a Can Conver. Perquè així és com veig la política.

dijous, 25 de novembre de 2010

No a la violència

No a la violència de gènere. No a la violència.





Hi ha molts videos a la xarxa sobre violència contra les dones. Tots ells resulten desagradables. Però per a qui ho pateix ho és més.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Sexe, mentides i jocs de video.

Està clar que el sexe és un reclam publicitari i ho hem constatat al llarg d’aquesta campanya per les eleccions al Parlament. En Laporta, la Nebrera o les joventuts del PSC són alguns exemples dels qui han recorregut al sexe o erotisme, amb orgasmes inclosos. Alguns amb més gràcia, i daltres, sense, han aconseguit el seu objectiu. I és que es parli d'ells.
Fa uns mesos que vaig parlar al bloc de L'instint de la seducció, d'en Sebastià Serrano, i pel que sembla, els assessors, publicistes i especialistes en marketing ho tenen clar.
Deixant el sexe de banda, el més pornogràfic és el videojoc on l’Alícia Sánchez Camacho, pujada al damunt d’una gavina –rància, com ja ho deia en Rubianes- mata independentistes i immigrants.
El videojoc del PP ha fet que em plantegés una sèrie de qüestions i fes algunes reflexions:
-Què hagués passat si un partit del país basc hagués editat un videojoc on es matés Borjamaris i folklòriques? Haguessin tingut la mateixa sort que els directius d’Egunkaria? Els haurien detingut, aïllat, empresonat i torturat? Haurien il.legalitzat el partit?
-No apliquen en aquest cas la polèmica ley de partidos? Llei que va ser impulsada pel mateix PP. És que no es fa apologia del terrorisme i s’incita a la xenofòbia?
-Les cinc onades de consultes que hem fet a Catalunya han estat exemplars. El si ha conviscut pacíficament amb el no. Hem donat una lliçó de democràcia i de civisme. Volem decidir sobre el nostre país, el nostre futur, per una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

dilluns, 15 de novembre de 2010

IC ens vol sotmetre a una colonoscòpia (i pretenen que ens agradi)

Si una cosa ens manca a Cerdanyola, és abocadors. IC, que ja fa temps que no tenia idees tan i tan bones, ens ha sorprès, corprès i deixat sense alè, després d'anunciar que volen fer de Cerdanyola la població amb més tones de residus/habitant del planeta.
Com que es preveu que els habitants de Cerdanyola -és que som així de rars- no entendríem la genial idea, IC ha dissenyat un pla estratègic per a explicar a la població els beneficis de tenir unes quantes tones més de residus en el següent vídeo:

dimarts, 2 de novembre de 2010

Rebem el Papa amb el caganer


Llegint el ban de l'alcalde Hereu, molt poètic per cert i que penjo més avall, se m'ha acudit que els barcelonins podrien rebre el Papa amb el caganer ja que aquest a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana com diu textualment el mateix alcalde a l'hora de demanar que pengin la senyera, però és que el caganer té més avantatges que la senyera i és que és tot un símbol del nostre pessebre. I poques coses hi ha tan vinculades a la religió. El caganer, amb una arrelada tradició de més de tres segles, és tot un símbol de prosperitat i bona sort per al proper any ja que es creu que fertilitza la terra amb les seves femtes.
Així doncs, proposo que els barcelonins i barcelonines pengin el caganer per a rebre el Papa com es mereix.

Ciutadans i ciutadanes,

Barcelona és una ciutat reconeguda arreu per la calidesa amb què sabem tractar els nostres hostes. Els milions de persones que cada any ens visiten en donen contínuament testimoni, i aquest és un motiu d’orgull per a tots els barcelonins i barcelonines.

Quan l’hoste que ens visita té el significat espiritual i la dimensió mundial de Sa Santedat el Papa Benet XVI, se’ns reclama un esforç addicional per fer que la seva estada entre nosaltres sigui una experiència única i un record inesborrable. Tant per a ell i els molt nombrosos ciutadans que s’hi senten identificats, com per als milions de persones que aquests dies tindran la mirada posada en la nostra ciutat. I, en definitiva, per tal que redundi en benefici de Barcelona, la seva gent i el seu prestigi internacional.

És aquesta una ocasió excepcional per mostrar-nos davant del món tal i com som. Una ciutat que treballa per la pau i la cooperació entre les ciutats i els pobles, i que fa del civisme i la convivència la seva bandera. Una ciutat tolerant, oberta i plural, capaç d’integrar i donar cabuda a totes les religions i cultures, i al mateix temps orgullosa de les seves tradicions i la seva història. Una història que ningú podria entendre sense l’aportació fonamental que l’església catòlica i tots aquells que la professen han fet i fan a la nostra manera de ser col•lectiva i als valors que avui propugnem.

Donem la benvinguda al Papa Benet XVI, que ens honorarà els propers dies 6 i 7 de novembre amb la seva visita. I agraïm-li que hagi volgut presidir l’acte de Dedicació del Temple de la Sagrada Família, una de les nostres senyes d’identitat més estimades.

Per aquest motiu, com a alcalde us vull demanar que, més enllà de les creences que lliurement tots tenim i des del respecte envers tothom, siguem els millors amfitrions de Sa Santedat i contribuïm a fer de la seva presència a Barcelona l’èxit que tots desitgem.

I atenent la nostra condició de capital de Catalunya, i en representació dels milers de catalans que de prop o des de la distància viuran també la visita del Sant Pare, us proposo que, recollint el sentit de tot l’Ajuntament, engalaneu els vostres balcons i finestres i que ho feu amb la Senyera, la nostra la bandera, la que a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana.

Santedat, sigueu benvingut a Barcelona.

Sigueu benvingut a Catalunya.