diumenge, 29 d’agost de 2010

Quan manen les dones

Com exerceix el poder la dona?

Quan manen les dones

En el reportatge queda clar que el paper de la dona en càrrecs de poder està molt limitat i és molt inferior al dels homes. Malgrat sigui una cosa ja sabuda, és imprescindible continuar incidint en la igualtat de drets i deures entre homes i dones.
Fins al 1.980 no hi ha cap dona cap d'Estat. Quin any veurem una dona presidir la Generalitat?

Hi ha un aparell d'afirmacions que es fan en el vídeo que m'han cridat especialment l'atenció:
"Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, li ha costat el doble, se li perdonen la meitat dels errors i se la jutja severament o el doble que es jutja als homes". Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, sovint es fan comentaris sobre la seva orientació sexual o bé sobre els favors sexuals que l'han portada on és. En canvi, mai s'ha qüestionat l'orientació sexual d'un home per exercir un càrrec de poder.
Fins i tot la manera de vestir provoca crítiques, en el vídeo ho explica la ministra Salgado i hi ha una intervenció de Zaplana desafortunada i masclista.

"Les dones quan governen escolten més, són més sensibles, comuniquen millor, fan més política social,... per això reclamo la feminització de la política". Els països escandinaus fa anys que ho tenen clar. Fa alguns anys que a Noruega, el 80% del Parlament ha estat ocupat per dones. És per això que estan tan avançats?

dimecres, 25 d’agost de 2010

Aznar. Més.





Alter ego? Va ser el preu que ciutadans innocents van pagar per tenir un president sense escrúpols i que ens va portar a una guerra -el fracàs més flagrant de la política- amb arguments falsos?
Ha de ser notícia la visita d'Aznar a Melilla?

dissabte, 21 d’agost de 2010

Aznar

Aznar, president d'Espanya des de 1996 al 2004:











Per treure el mal gust de boca:

dimarts, 17 d’agost de 2010

Recordant

Un vespre qualsevol, un vespre de vacances, del mes d'agost, mentre preparàvem el foc per fer unes orades a la brasa després d'una tarda a la piscina compartint riures i la companyia de la família, la mort d'en Joan ens colpejava brutalment. I malauradament no ha estat l'única.
Quan la mort és injusta i arriba quan no toca, quan arriba abans d'hora, la tristesa, l'angoixa, els dubtes i les pors,... t'envaeixen. I t'ensenyen també que la mort pot arribar en qualsevol moment i que cal viure la vida d'una manera intensa, rica i plena.

Miquel Martí i Pol deuria escriure el següent poema quan el dol es pot viure de manera serena.
Poema extret del Llibre d'absències :

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

dimarts, 10 d’agost de 2010

Art a Cerdanyola



Alienats. Aquest és el resultat de la darrera obra escultòrica i absolutament espontània realitzada per diversos artistes cerdanyolencs. Els artistes que han donat forma a un contenidor de rebuig han treballat colze a colze en dues fases i en dos petits grups. Fortament influenciats per l'impressionisme, el primer grup ha estat l'encarregat de triar la peça del mobiliari urbà i de transformar-la en un intent de plasmar que la realitat és molt més complexe del que sembla i que cal esforçar-se per submergir-se en la psique humana i mostrar-ne la seva angoixa. El segon grup, responsables de culminar l'obra i amb clares influències del pop-art, han utilitzat un llenguatge i uns recursos realistes: "Jo vinc a llençar les escombraries i... les llenço. Com deia Einstein, l'espai és una realitat curvilínia".
L'obra que està situada en un carrer entre els nous jutjats i el Condis de Canaletes serà retirada en breu i portada al MAC.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Je t'aime

No en sabia res de la vida de Gainsbourg. Ni tan sols que havia existit.
La vida d'aquest cantautor francès, força productiva i potser més polèmica, ha estat portada al cinema. Ja fa uns dies, en una de les baixades al Verdi, vaig veure la pel.lícula Gainsbourg, vida d'un heroi.
Sens dubte la cançó més coneguda de Gainsbourg és Je t'aime... moi non plus. Aquesta cançó la va composar per a la seva amant, l'actriu Brigitte Bardot, amb qui va arribar a gravar-la però que no va veure la llum fins fa poc ja que el seu marit li ho va prohibir. Un any més tard, al 1.969, la gravaria amb Jane Birkin, actriu i cantant, de qui es va enamorar i amb qui es va casar i va tenir una filla. Provablement, Je t'aime és la cançó que més polèmica ha aixecat per la seva sensualitat. Va ser prohibida en diversos països per la lletra ("Je vais et je viens, entre tes reins / Tu es la vague, moi l'île nue") però provablement els sospirs i gemecs que evoquen un orgasme van motivar-ne la censura.

Cantada amb Brigitte Bardot:



Cantada amb Jane Birkin:



Me la regalo.

dilluns, 2 d’agost de 2010

diumenge, 1 d’agost de 2010

Ple de juliol

Antònio González (Jony pels amics) va ser un dels regidors absents aquest darrer ple -motius vocacionals- no obstant la seva absència, va voler fer arribar el seu parer sobre els diversos punts de l'ordre del dia.
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, el regidor no adscrit va enviar un video molt gràfic. Cal dir que molt més rejovenit, provablement els banys a Palomares hagin fet efecte, el regidor ens sorprenia als allà presents amb aquestes imatges: