dijous, 29 de juliol de 2010

L'abolició de les corrides, la fiesta nacional, la tradició, l'art, la tortura, la ministra de cultura i altres animals.

Un senyor enfundat en unes malles fúcsies i ben apretades, amb lluentons daurats i un barret amb volutes -i no vull continuar amb l'estilisme, més digne d'un membre d'Abba que de qualsevol altra cosa- que porta una espasa amb l'objectiu de travesar un toro que ha torturat prèviament amb banderoles, és art? és cultura?
Ja fa anys que ho dic, Catalonia is not Spain.

Fins quan hem de seguir aguantant que els polítics espanyols opinin sobre les decisions que pren el Parlament de Catalunya? Fins quan els haurem de sentir? Com pot dir una ministra de cultura que l'espectacle que acabo de descriure sigui cultura? Per què aguantar el cinisme sense límits del sr.Rajoy i s'atreveixi a parlar de llibertat i igualtat?

Cal anar amb compte amb els termes: tradició, cultura i tolerància. Mai, sota cap concepte, s'ha d'utilitzar com a argument la cultura o la tradició per continuar amb una tortura.
No podem ser tolerants amb determinades tradicions o aspectes culturals. No es pot tolerar l'ablació, el burka o els peus embenats de les xineses encara que es tractin de tradicions mil·lenàries i per més que aquestes formin part d'una cultura. Aquest argument no és vàlid. Afortunadament, no hem continuat amb el dret a cuixa i tampoc vivim en cavernes. És indispensable revisar les tradicions, per adaptar-les o abolir-les, si cal.
Les curses de braus no formen part de la meva cultura. La tortura, no entra dins de la meva cultura. L'argument de "és cultura" o "per tradició" no justifiquen la tortura o mort de cap animal. I incloc també la cabra que llancen des d'un campanar, els bous embolats, la matança de balenes, foques o dofins,...

Ja fa uns anys que en una tertúlia al Setè cel amb un parell d'amics, jo preparava la selectivitat i un d'ells acabava el primer any de medicina, que parlàvem de les curses de braus. Mentre que a mi em preocupava la tortura de l'animal, a ell, que per cert, és ara un reconegut psiquiatre, li preocupava la gent que disfrutava amb la tortura i mort de l'animal més que no pas l'animal.

Ara, per fi, el Parlament ha prohibit les curses de braus al nostre país. Però a Catalunya, com gairebé sempre, la felicitat no pot ser complerta doncs l'abolició de les corrides ha acabat en un coitus interruptus, i és que Espanya no ens deixa gaudir de gairebé res del que fem. Haurem d'esperar a saber si l'abolició de les corrides és o no constitucional, haurem d'esperar a saber si el Parlament de Catalunya és un parlament de pà sucat amb oli, haurem d'esperar a la decisió d'Espanya. I mentre esperem, el temps, va passant.