dijous, 29 de juliol de 2010

L'abolició de les corrides, la fiesta nacional, la tradició, l'art, la tortura, la ministra de cultura i altres animals.

Un senyor enfundat en unes malles fúcsies i ben apretades, amb lluentons daurats i un barret amb volutes -i no vull continuar amb l'estilisme, més digne d'un membre d'Abba que de qualsevol altra cosa- que porta una espasa amb l'objectiu de travesar un toro que ha torturat prèviament amb banderoles, és art? és cultura?
Ja fa anys que ho dic, Catalonia is not Spain.

Fins quan hem de seguir aguantant que els polítics espanyols opinin sobre les decisions que pren el Parlament de Catalunya? Fins quan els haurem de sentir? Com pot dir una ministra de cultura que l'espectacle que acabo de descriure sigui cultura? Per què aguantar el cinisme sense límits del sr.Rajoy i s'atreveixi a parlar de llibertat i igualtat?

Cal anar amb compte amb els termes: tradició, cultura i tolerància. Mai, sota cap concepte, s'ha d'utilitzar com a argument la cultura o la tradició per continuar amb una tortura.
No podem ser tolerants amb determinades tradicions o aspectes culturals. No es pot tolerar l'ablació, el burka o els peus embenats de les xineses encara que es tractin de tradicions mil·lenàries i per més que aquestes formin part d'una cultura. Aquest argument no és vàlid. Afortunadament, no hem continuat amb el dret a cuixa i tampoc vivim en cavernes. És indispensable revisar les tradicions, per adaptar-les o abolir-les, si cal.
Les curses de braus no formen part de la meva cultura. La tortura, no entra dins de la meva cultura. L'argument de "és cultura" o "per tradició" no justifiquen la tortura o mort de cap animal. I incloc també la cabra que llancen des d'un campanar, els bous embolats, la matança de balenes, foques o dofins,...

Ja fa uns anys que en una tertúlia al Setè cel amb un parell d'amics, jo preparava la selectivitat i un d'ells acabava el primer any de medicina, que parlàvem de les curses de braus. Mentre que a mi em preocupava la tortura de l'animal, a ell, que per cert, és ara un reconegut psiquiatre, li preocupava la gent que disfrutava amb la tortura i mort de l'animal més que no pas l'animal.

Ara, per fi, el Parlament ha prohibit les curses de braus al nostre país. Però a Catalunya, com gairebé sempre, la felicitat no pot ser complerta doncs l'abolició de les corrides ha acabat en un coitus interruptus, i és que Espanya no ens deixa gaudir de gairebé res del que fem. Haurem d'esperar a saber si l'abolició de les corrides és o no constitucional, haurem d'esperar a saber si el Parlament de Catalunya és un parlament de pà sucat amb oli, haurem d'esperar a la decisió d'Espanya. I mentre esperem, el temps, va passant.

dilluns, 26 de juliol de 2010

kit de supervivència per a regidores i regidors

Aquest proper dijous i coincidint amb el darrer ple abans de les vacances d'estiu, els regidors i regidores podran gaudir de les avantatges que els ofereix el novedós kit per sobreviure al ple municipal. "Només amb aigua i xiclet! I a sobre no m'entero de res! Com volen que aguanti cinc hores de ple?" deia carregada de raó la regidora Xxxxxxxxx.

El kit està format per: sonda nasogàstrica, sonda vesical, taps per les oïdes, Gymnopilus spectabilis i prozac.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Espanya no reconeix Kosovo com a nou Estat

I és que Espanya és així. Ja fa dos anys que Kosovo va autoproclamar-se Estat i fins ara no hem tingut la sentència de la CIJ de les Nacions Unides. I és que segons la CIJ, Kosovo no ha violat cap llei internacional i per tant, s'ha de reconèixer la seva sobirania.
Espanya, juntament amb quatre països més, van ser els únics d'Europa en mostrar-se contraris. Ara, un cop publicada la sentència els líders de diferents països han tornat a posicionar-se a favor i en contra. I francament, és com a mínim sorprenent que davant d'aquest nou Estat que va decidir de manera legal independitzar-se, que la resta d'Estats hi suquin pa, i reconeguin o no a Kosovo com a nou Estat.
La situació legal de Kosovo obre una nova porta a Catalunya que els nostres juristes hauran d'estudiar. I per això, i abans de que s'esveri el galliner, ja ens volen tallar les ales:

dijous, 8 de juliol de 2010

Morral, the new Hero

En un acte de generositat mai abans vist, Iniciativa Cerdanyola ha decidit compartir el seu alcaldable amb la resta del planeta.

Davant de les preguntes sense resposta que ens fem, dels problemes que no es solventen, la desafecció política que vivim... -no tan sols a Cerdanyola- la solució és Toni Morral. "Per una nova perspectiva, una nova oportunitat, una bona alternativa, Morral serà l'Heroi que convertirà un dia normal en alguna cosa especial".

Després de la presentació de la seva candidatura amb l'adient slogan "Ja em coneixeu" IC llençarà un vídeo promocional del seu líder espiritual que serà visionat per primera vegada i en exclusiva mundial el proper dissabte 10 de juliol a les 18 hores (I és que un dels punts forts d'aquest partit, a banda de la diplomàcia és l'impol.lut ús del calendari).
Per a qui no pugui esperar a dissabte, producte de l'ansietat, o bé, sigui tan desconsiderat que assisteixi a la manifestació contra la sentència del TC, pot veure el vídeo clicant aqui.

Nota: cal esperar uns 30 segons per a veure en Toni Morral aclamat pel món.
Advertència: no apte per a sensibles. Pot provocar reaccions adverses i diverses.

El Pop Paul a Cerdanyola



Aprovada amb els vots a favor de CIU, PSc i IC-EUiA en el ple extraordinari i convocat per via d'urgència la moció relativa a forçar la 26ena plaça del ple municipal per al pop Paul. El PP i el regidor no adscrit s'han abstingut i per motius diferents. Per al PP, el nom de Paul no era convenient ja que podia amenaçar la unitat d'Espanya -tot i donar suport a la resta de la moció- ja que consideraven que el Pop s'havia de dir Pablo la qual cosa no ha estat acceptada pel nou regidor ja que aquest, tot i residir a Alemanya és anglès de naixement i "si a Alemanya m'han respectat el nom, per què me l'han de traduir aquí?". I és que el nou regidor està encara familiaritzant-se amb la curiosa realitat municipal i l'esquizofrènica realitat catalana. "És que encara no ha conegut Ciutadans" deia l'alcaldessa. L'abstenció del regidor no adscrit ha estat motivada per "l'estrany origen del pop" ja que ell considera que al ple ha d'haver pop, però a la gallega.

Podem doncs felicitar-nos ja que aquest consistori ha demostrat estar unit davant de l'adversitat tot posant seny, intel.ligència i valentia per tirar endavant Cerdanyola davant de la greu crisi econòmica que estem patint, del cràter financer i de la greu mancança d'equipaments.
El Consistori ha portat a terme per primera vegada una auto-avaluació/auto-crítica -sempre constructiva- i s'han adonat dels enfrontaments estèrils i el desgast que suposa la presa de decisions. Així doncs, deixaran en mans del pop Paul aquesta feina ja que sempre encerta (producte d'aplicar de manera rigorosa el mètode científic) i a més, no s'estressa.
Es preveu que el nou regidor decidirà en el ple de juliol si el Pont va o no a terra, si l'Altis esdevindrà o no una biblioteca i si es construiran més pisos o no en els terrenys del direccional.

dijous, 1 de juliol de 2010

No vull les molles, vull el pa sencer

NO VULL L'ESTATUT, VULL LA INDEPENDÈNCIA



Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I allò que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Ovidi Montllor