dilluns, 28 de juny de 2010

La parida de l'estatut



Després de quatre anys, avui, 28 de juny de 2.010, el Tribunal Constitucional -d'Espanya- ha donat a llum a un estatut mutilat, anti-democràtic, desfasat i malaltís. Una de les coses que ha dit l'estatut només néixer ha estat que "Espanya és una unitat indisoluble".
Només em queda felicitar als pares de la criatura.

dimarts, 22 de juny de 2010

Marina Geli, sexe oral i Intereconomia

Darrerament han proliferat un estrany tipus de programes on es barregen "periodistes" amb ex-dones de torero, cunyades de cantants i fills d'algú que deuria ser famós en una època passada, i en el que fan un acurat debat sobre l'actualitat. Per posar un exemple, l'altre dia parlaven sobre l'augment de mames de la ex de Chiquetete. Era a Telecinco, crec.

Els programes del cor han envaït l'espai televisiu. I penso que cal reflexionar sobre el perquè tenim la tele que tenim. Últimament, aquest exitós format de tertúlia amb freaks i "periodistes" que fan la funció de comentarista ha arribat a d'altres àmbits suposadament seriosos en els que es parla sobre política i economia. I això ho trobo més perillós.

Mentre en el primer cas, per tots és sabut que la premsa rosa és una premsa frívola, en el segon, pressuposem que hi ha gent preparada i amb prou coneixements per a tractar qualsevol tema d'actualitat com pot ser la nova reforma laboral. I el problema rau en que la gent preparada, seriosa i responsable no fa pujar l'audiència tant com una colla d'incendiaris.

I això és el que passava la setmana passada a Intereconomía:



Anem a pams. Primera qüestió. És provable que la falta de sexe pugui provocar aquests efectes en algunes persones. I és més, potser si segueix els consells de la conselleria de sanitat catalana estaria més relaxat, l'home. Però deixant de banda la salut sexual i psicològica d'aquest comentarista, el que és molt preocupant és el nivell d'algunes cadenes de televisió i la falta d'ètica i d'escrúpols. El tot per l'audiència no s'hi val.

Per què no informen a Intereconomía i critiquen de passada a la Marina Geli per l'estat de les urgències als centres hospitalaris catalans, per les llistes d'espera i per les condicions en les que ha de treballar el personal sanitari?
S'està deixant d'informar dels problemes que ens afecten per a parlar de frivolitats. Hi ha al darrera alguna intencionalitat política?

Segona qüestió. Algunes de les preguntes que alumnes d'onze anys m'han fet al treballar la reproducció humana i la sexualitat:

- Com fan l'amor dues dones?
- Com fan l'amor dos homes?
- Què és el sexe oral?
- Què és el sexe anal?
- Com sabem que volem fer l'amor?
- Què se sent quan es fa l'amor? I després de fer-lo?
- Fa mal fer l'amor?
- Si et talles el penis, què surt, sang o semen?
- Quan et ve la menstruació pots veure l'òvul a les calcetes?

La informació és l'única eina per evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. Les campanyes informatives entre els joves i adolescents són imprescindibles.

dilluns, 21 de juny de 2010

Ja em coneixeu

Amb aquest adient eslògan es presentava ahir el candidat a l'alcaldia d'IC-EUiA, Toni Morral. No puc estar més d'acord amb aquest "Ja em coneixeu", tot i que em genera algun dubte i és que el fet de no haver pogut assistir a l'acte ja que tenia feina -la consulta i la visita del conseller Tresserres i d'en Joan Ridao- i que tampoc m'hi van convidar, va fer que no hi anés i això em provoca un dilema:

Era la sentència una declaració d'intencions? Hi havia un missatge entre línies per a la Consol?



O bé era una advertència? "Ja em coneixeu, sóc com sóc. Està en el meu ADN. No puc canviar. Ja ho deia Piaget. No sóc com els altres. Sóc diferent."



De totes maneres, davant el dubte, corre.

dissabte, 19 de juny de 2010

20 J



Demà, diumenge 20 de juny, es fa la consulta sobre la independència de Catalunya a Cerdanyola. I això és possible gràcies a l'esforç de molts voluntaris i voluntàries que creuen en la democràcia. Hem de poder decidir sobre el nostre futur.
Demà, tant SI, com NO, VOTA

dimecres, 16 de juny de 2010

Més petròlia

Per a qui vulgui consultar el sumari sencer del cas pretòria i disposi de molt de temps, només ha d'entrar aqui:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/174547-publiquem-el-sumari-sencer-del-lcas-pretoriar.html

Dues coses a destacar, la declaració de la Consol Pla, que la podeu trobar en el "Tomo" 19, pàgina 106 i de la que en transcric un fragment d'alt contingut polític i del qual se'n desprén que la Consol sap allò més bàsic que tot regidor/a hauría de saber i que és vigilar amb la roba estesa. Però que tot i ser tan bàsic, no tots saben i després passa el que passa. I és que en aquest estrany poble, el nostre, entre pretòria, ponts i Can Planas, ens podem divertir molt anant a esmorzar, dinar o sopar. I és que ara em ve al cap un dinar a l'endemà de la "cesió" de la Consol en el que vaig coincidir amb... bé, ho deixo. Ara, qui s'emporta el premi d'honor és una regidora que va esmorzar al meu costat sense adonar-se de la meva presència. Després d'una hora ben bona de confabular i en la que em deixava a caldo mentre jo prenia un suc de taronja i un entrepà de nosequè i per a que no fos dit, li vaig desitjar que li fos de profit l'esmorzar. Que no sigui dit que tants anys d'esforç dels pares i els mestres no han donat el seu fruit.

I com a mostra dels coneixements de la Consol:

PREGUNTADA para que diga por que le pidió el señor Casamitjana que la reunión que mantuvieron fuera en un sitio discreto.
MANIFIESTA que por que a la hora del desayuno hay cafeterías que se llenan de gente y que en realizada lo que quería decir era un sitio tranquilo.

L'altra cosa a destacar és "Luis Pera Zeta", "Masía Alavedra" i "Luis Casamichana". Per un moment pensava que llegia el TBO però no, era el sumari del cas.
Potser aquest video ho explica i és que provablement teníen algun dilema a l'hora de fer la transcripció d'alguns noms:



Si tinc més temps i ganes, continuaré investigant pel sumari, que no he trobat la declaració d'en Morral.

dijous, 3 de juny de 2010

Incomprensió

Devia tenir uns 12 anys quan de viatge amb la meva família pel centre d'Europa els meus pares van creure convenient visitar un camp de concentració nazi.
El camp de concentració de Dachau em va impressionar de tal manera que és de les poques coses que puc recordar perfectament d'aquell viatge. Les fotografies de les fosses comuns, els nens cadavèrics, la gent esquelètica, els barracons i les normes, els forns i les cambres de gas, el silenci entre els visitants, i els plors d'alguns d'ells,...
El poble jueu ha patit durant segles el rebuig, la incomprensió, la violència i el genocidi. I això fa que em sigui més complicat entendre com va poder l'estat d'Israel atacar uns vaixells amb ajuda humanitària, en missió de pau i en aigües internacionals.