dissabte, 29 de maig de 2010

Vaudeville. O ple de maig.

Després del vaudeville protagonitzat pels nostres representants polítics el passat dijous i en el transcurs d'un ple que s'allargà fins quarts de dotze, proposo fer un parell d'entre-actes en els que Vanesita la del tigre i Anskar podrien amenitzar la vetllada als allà presents a l'estil dels entremesos de Cervantes, per donar-hi més nivell.
Crec a més, que l'ACA té un paper important en el nostre consistori -i no ho dic pel pont- ja que seria bo que fessin una anàlisi de l'aigua que prenen els nostres representants en el transcurs del ple.

Anem a pams.
Comencem amb la "inadmissió del recurs de reposició del sr. González". Aquest vota a favor (ell diu que no ho recorda i la veritat és que podria ser que no votés, com ja he observat en diverses ocasions i que ja he fet esment anteriorment en algun post) no es llegeix l'acta del ple i ara presenta un recurs en contra d'un punt del que va votar a favor. Tot plegat un xic estrambòtic però vaja, que un mal dia el pot tenir tothom. És al punt següent que s'enganxa amb el Moreno quan està en contra de la modificació de llocs de treball que suposa un increment de 40€ mensuals per als treballadors afectats. Aquí, el Moreno li recorda que va cobrar 50.000 per no fer res i "tener el buzón caído" (vull pensar que no era en sentit metafòric). El González parla del senyor alcalde (en referència al Morral) i ho fa dues vegades, la qual cosa treu de polleguera a l'alcaldessa, i acaba preguntant-li al Moreno si no dimitia. L'alcaldessa li recorda que està en un altre punt de l'ordre del dia i el sr. González contesta que "como no he leido mucho el orden del dia i se me ha caído la segunda hoja...". La intervenció acaba amb un "no voy a irme de excursión ni a Hamburgo".

Segon round.
Es declara deserta la convocatòria per a gestionar el Bosc Tancat. I ara el sr. González ens torna a sorprendre als assistents amb la més maca declaració d'amor que mai li hagin fet a Fèlix Riba. I transcric literalment: "sr. Fèlix, me cae bien. No sé porque, porque no tenemos mucha comunicación ni mucha relación, pero son cosas que a veces ocurren en la vida..." Està clar que això és amor a primera vista. Va acabar la intervenció amb un "me gusta su fair play".
En aquest punt, el microclima de la sala de plens, càlid i humit, ja començava a fer estralls. Davant de l'espectacle, la gent assistent no s'estava de fer comentaris en veu alta. I és en aquest moment que entra a la sala de plens un senyor amb una bossa del Paco (el fruiter) que contenia una síndria. El pobre home deuria anar a comprar i al passar per davant de l'ajuntament deuria veure moviment i va pensar, puja a veure que s'hi cou, però davant del lamentable espectacle, l'home que s'hi va estar cinc minuts deuria marxar deprimit cap a casa.
I malgrat ser tot plegat tan animat i colpidor, el senyor interventor, va i se'ns adorm.

Tercer round.
Un regidor socialista al qual mai havia sentit la veu abans va entrar en còlera davant d'una moció presentada pel prota de la nit i és que el senyor González va presentar al ple una moció per a que el el sr. Rodríguez Zapatero fos substituït. El senyor Fèlix (el Riba no, of course) va escridassar al González quan aquest li va dir a la Carmona que "Cerdanyola no se merece a una alcaldessa como usted". Va haver una picabaralla entre el Moreno, la Carmona i el Fèlix amb el regidor no adscrit. Es van perdre les formes una vegada més i entre el paper d'alguns regidors i la gent del públic, vaig dubtar per un moment si assistia a algun espectacle de la Cubana. Fins i tot em preguntava si el senyor de la síndria no seria un actor...

La cançó de la nit, dedicada òbviament a en Fèlix Riba i a Antonio González:



I per acabar, una moraleja: "ojo a l'hora de confeccionar les llistes".