dissabte, 29 de maig de 2010

Vaudeville. O ple de maig.

Després del vaudeville protagonitzat pels nostres representants polítics el passat dijous i en el transcurs d'un ple que s'allargà fins quarts de dotze, proposo fer un parell d'entre-actes en els que Vanesita la del tigre i Anskar podrien amenitzar la vetllada als allà presents a l'estil dels entremesos de Cervantes, per donar-hi més nivell.
Crec a més, que l'ACA té un paper important en el nostre consistori -i no ho dic pel pont- ja que seria bo que fessin una anàlisi de l'aigua que prenen els nostres representants en el transcurs del ple.

Anem a pams.
Comencem amb la "inadmissió del recurs de reposició del sr. González". Aquest vota a favor (ell diu que no ho recorda i la veritat és que podria ser que no votés, com ja he observat en diverses ocasions i que ja he fet esment anteriorment en algun post) no es llegeix l'acta del ple i ara presenta un recurs en contra d'un punt del que va votar a favor. Tot plegat un xic estrambòtic però vaja, que un mal dia el pot tenir tothom. És al punt següent que s'enganxa amb el Moreno quan està en contra de la modificació de llocs de treball que suposa un increment de 40€ mensuals per als treballadors afectats. Aquí, el Moreno li recorda que va cobrar 50.000 per no fer res i "tener el buzón caído" (vull pensar que no era en sentit metafòric). El González parla del senyor alcalde (en referència al Morral) i ho fa dues vegades, la qual cosa treu de polleguera a l'alcaldessa, i acaba preguntant-li al Moreno si no dimitia. L'alcaldessa li recorda que està en un altre punt de l'ordre del dia i el sr. González contesta que "como no he leido mucho el orden del dia i se me ha caído la segunda hoja...". La intervenció acaba amb un "no voy a irme de excursión ni a Hamburgo".

Segon round.
Es declara deserta la convocatòria per a gestionar el Bosc Tancat. I ara el sr. González ens torna a sorprendre als assistents amb la més maca declaració d'amor que mai li hagin fet a Fèlix Riba. I transcric literalment: "sr. Fèlix, me cae bien. No sé porque, porque no tenemos mucha comunicación ni mucha relación, pero son cosas que a veces ocurren en la vida..." Està clar que això és amor a primera vista. Va acabar la intervenció amb un "me gusta su fair play".
En aquest punt, el microclima de la sala de plens, càlid i humit, ja començava a fer estralls. Davant de l'espectacle, la gent assistent no s'estava de fer comentaris en veu alta. I és en aquest moment que entra a la sala de plens un senyor amb una bossa del Paco (el fruiter) que contenia una síndria. El pobre home deuria anar a comprar i al passar per davant de l'ajuntament deuria veure moviment i va pensar, puja a veure que s'hi cou, però davant del lamentable espectacle, l'home que s'hi va estar cinc minuts deuria marxar deprimit cap a casa.
I malgrat ser tot plegat tan animat i colpidor, el senyor interventor, va i se'ns adorm.

Tercer round.
Un regidor socialista al qual mai havia sentit la veu abans va entrar en còlera davant d'una moció presentada pel prota de la nit i és que el senyor González va presentar al ple una moció per a que el el sr. Rodríguez Zapatero fos substituït. El senyor Fèlix (el Riba no, of course) va escridassar al González quan aquest li va dir a la Carmona que "Cerdanyola no se merece a una alcaldessa como usted". Va haver una picabaralla entre el Moreno, la Carmona i el Fèlix amb el regidor no adscrit. Es van perdre les formes una vegada més i entre el paper d'alguns regidors i la gent del públic, vaig dubtar per un moment si assistia a algun espectacle de la Cubana. Fins i tot em preguntava si el senyor de la síndria no seria un actor...

La cançó de la nit, dedicada òbviament a en Fèlix Riba i a Antonio González:



I per acabar, una moraleja: "ojo a l'hora de confeccionar les llistes".

divendres, 28 de maig de 2010

Estreno bloc polític

Com a candidata d'ERC per a les properes municipals es feia necessari crear un nou bloc de contingut polític. El nou bloc que he obert avui és el següent: http://blocs.esquerra.cat/helena-sola

A d'altres països amb una tradició blocaire més arrelada que en el nostre, els polítics tenen dos blocs, el personal i el polític, i el tractament que aquests reben són molt diferenciats pel següent: mentre el primer bloc, el personal, representa a una persona, el segon, el bloc polític, representa a un partit.
Aquestes normes del joc van quedar establertes des d'un primer moment i estan molt consolidades.

Ara bé, la realitat d'aquí és una altra -que cal canviar- i presuposo que ve marcada perquè la blogosfera és relativament nova i hi ha qui encara no hi veu les diferències.
Quants regidors i regidores tenen bloc? Menys de la meitat. I quants d'ells en tenen dos, un de polític i un de personal? Que jo sàpiga cap.
I d'aquí, algunes conseqüències, com a mínim insòlites, que m'ha comportat ser política i tenir bloc personal.

dilluns, 17 de maig de 2010

I aleshores no en quedà cap




25 desconeguts arriben al Consistori cerdanyolenc,

25 desconeguts esperen trobar-se a l'alcaldia,

però d'un en un,

van desapareixent.

Cerdanyola films presenta:

I aleshores no en quedà cap.

I això és el que passa quan les coses comencen a anar malament,

aquest estiu,

una pel.lícula com no s'ha vist mai abans.

Et deixaran penjat (traducció literal),

un misteri per resoldre.

dimecres, 12 de maig de 2010

Contrastos

Des d'una habitació de l'oncològic on dues desconegudes comparteixen habitació, lluita i riures, i mentre passen l'estona jugant al parxís, miro per la finestra.
Una autopista de vuit carrils ens separa de l'Hesperia i del restaurant que el Santi Santamaria va obrir no fa massa a la seva cúpula. Una mica més enllà hi ha l'hospital de Bellvitge, i em ve al cap el precari servei d'urgències i el personal i els malalts que han de patir-lo. Està tot envoltat d'edificis de pisos i més pisos, horribles, vells, on fa uns anys acollien als immigrants espanyols, que com els meus avis materns, venien a Catalunya a la recerca d'una vida millor i que actualment acullen immigrants provinents del Magreb. Fa vent. Com sempre. Les poques persones que hi passen per sota intenten protegir-se i els pocs arbres que hi ha es belluguen violentament. Després de dies mirant per la mateixa finestra hi veig, allà enmig, enmig de la misèria i de l'opulència, una ermita. Per l'aspecte, sembla romànica. Pregunto. És una ermita del s. XIII. Algun dia, si tinc temps, m'hi acostaré.
Miro per una altra finestra. I hi veig els avions que s'acosten per aterrar a l'aeroport del Prat. Penso en les històries que hi ha allà dins -viatges d'empresa, de noces, de plaer, ERASMUS, guiris que busquen platja i sangria, catalans que tornen a casa, alguns amb ganes de fer-ho i d'altres amb ganes de tornar a marxar, alguns que es retroben amb el vell amor i d'altres que tot just l'enceten...- i d'on deuen venir. Quan baixo la mirada del cel, hi veig Montjuïc i l'enorme cementiri. Més a prop, els molls de càrrega, les grues i els milers de contenidors. També penso en el que hi contenen: productes made in China, Taiwan o Vietnam, blat transgènic o qualsevol altra cosa transgènica o potser, cashmir autèntic i seda de l'India, espècies,... massa romàntic. I allà, al costat de l'aparcament de l'ICO, unes pistes de tennis amb gent que hi juga. Torno a mirar el moviment de cotxes en el parking de l'ICO. I és que aparcar el cotxe pot costar una hora -una mostra més, penso, de que fem infraestructures obsoletes pensades en les necessitats de fa deu anys enlloc de tenir una mica de visió de futur- i allà enmig de tant moviment, en una mena de parada d'autobus, un espai per a fumadors. Per les bates blanques que porten, són treballadors de l'hospital.
Quan surto d'aquell cel-infern, em sento afortunada de ser "només una visita". Vaig cap al cotxe i just al meu davant, davant de l'oncològic, un anunci de grans dimensions. Mai havia vist un anunci en cap tanca publicitària com aquell: "Tanatori de gran via...". No ho puc evitar. Truco. Em queixo de la seva manca de sensibilitat per on han situat l'anunci. I l'home de l'altra banda del telèfon em diu que "és marqueting pur i dur" i que no sóc la primera que truca.

Baby I love your way



Shadows grow so long before my eyes,
And they're moving across the page.
Suddenly the day turn into night,
Far away from the city.

But don't hesitate, cause your love won't wait

Ooh baby I love your way.
Wanna tell you I love your way.
Wanna be with you night and day.

Moon appears to shine and light the sky
With the help of some firefly.
Wonder how they have the power to shine,
Shine, shine, shine,
I can see them under the pine.

But don't hesitate, cause your love won't wait

Ooh baby i love you way.
Wanna tell you i love your way.
Wanna be with you night and day.

I can see the sunset in your eyes,
Brown and grey, and blue besides.
Clouds are stalking islands in the sun.
I wish i could buy one, out of season.

dimarts, 4 de maig de 2010

Nada cambia

He volgut penjar aqui la carta que la Julia Pozo, presidenta de l'associació Defensant el 0-3, va fer arribar als mitjans fa alguns dies:

dijous 15 d’abril de 2010
Nada cambia
Durante este curso hemos ido reuniéndonos de manera periódica con el antiguo regidor de Educación, Rafael Bellido, con el que hacíamos seguimiento de los avances en los temas del 0-3 en la ciudad. Después del cambio de gobierno nos reunimos con la nueva regidora de Educación, Esther González, a la que muchos conoceréis porque asistía de manera regular a las reuniones de la Asociació. En esta primera reunión, Esther nos comunicó que ya se había decidido cuál sería el nuevo modelo de gestión del 0-3 en Cerdanyola, y que el nuevo gobierno apostaba por la gestión indirecta, apoyados por la experiencia positiva de Montflorit. También nos anunció que se estaba definiendo un marco educativo para el 0-3 con la ayuda de l@s teóric@s del ICE, y que en este proceso de definición se analizaban todos los aspectos de funcionamiento de las llars d’infants, desde los puramente asistenciales hasta los pedagógicos, pasando por los que afectan a la conciliación de la vida familiar y laboral y los económicos. Y que, ceñidos a este marco “educativo”, sería que cómo tendría que trabajar la/s empresa/s a las que se les adjudicará la gestión de Cordelles y Montflorit. Este marco educativo no está acabado, por lo que las empresas que se presenten a concurso no lo van a conocer, y no van a saber cómo les puede condicionar. Las familias tampoco.

En el pleno del mes pasado se aprobaron las bases del nuevo servicio de escola bressol. Para el pleno de este mes, Esther espera poder llevar el pliego de condiciones del concurso para que sea aprobado. En el mejor de los casos, justo antes del inicio del curso, en Septiembre, se conocerá quién gestionará Cordelles y/o Montflorit.

La semana pasada tuvo lugar en la escuela Cordelles una reunión con las familias para informarlas de este cambio. Vino Esther, como regidora, y Roser Alcaraz, como técnico responsable del 0-3 en Cerdanyola. Empezaron la reunión explicando cómo se asumió la gestión de Cordelles y porqué se había llevado directamente su funcionamiento desde la regidoría, y que también existía Montflorit con un modelo de gestión indirecto. Que era necesario unificarlos y que con la gestión indirecta se unificaban. Luego nos intentó explicar que el cambio de modelo de gestión no implicaba cambios en el funcionamiento de la escuela, que todo seguía igual. Que el cambio se basaba en que, en vez de pagar la nómina el ayuntamiento a l@s maestr@s, la pagaría la empresa que ganara el concurso; y que las familias, en vez de pagar la cuota al ayuntamiento, se la pagarían a esta empresa. Así lo presentaron. Y luego empezaron las preguntas.
Cuando acabamos la reunión supimos que nos habían querido engañar, ya que la escuela no funcionará igual. Sobre el horario de atención de las maestr@s a los niñ@s no supieron decirnos, por lo que no sabemos a ciencia cierta cuanto tiempo y en qué horario se solaparán, sólo que no será de 9 a 17h. Del equipo educativo, se reduce en dos personas, las maestras de soporte. En cada aula habrá dos personas, pero el servicio de canguraje lo hacen las mismas personas que estarán con lo niñ@s en horario “lectivo”, por lo que habrá aulas en las que el tiempo de solapamiento de l@s maestr@s será escaso; pero no supieron decirnos si serían las misma aulas o no todo el curso. No habrá maestr@s de soporte para cubrir bajas, vacaciones, permisos, indisposiciones, etc.... entonces, ¿habrá un reguero de personas desconocidas para los niños, para cubrir todo este absentismo? ¿o no habrá nadie? ¿Habrá alguien responsable de vigilar las entradas y salidas de los niñ@s? Cada aula, a las horas de entrar y salir de los peques, tendrá un solo maestro con ellos, ¿cómo habrán pensado que se va han hacer las entradas y salidas? Esperemos que a ninguno de los chiquitines haya que llevarlos a cambiar o al lavabo en el tiempo en el que l@s maestr@s esten sol@s, porque cómo no podrán dejar el aula vacía y no hay soporte …. Desde luego se acabó la música, ¿o cada maestro hará la suya?
El otro cambio “que no se produce” es el de la permanencia del equipo educativo. No hay ninguna garantía de que, salvo las dos plazas que desaparecen, el resto del equipo permanezca.
Está la voluntad de la regidoría de que no cambie, pero nada más que eso. Según ella, en Cordelles no era posible imponer la subrogación del personal en el pliego de condiciones, y por lo tanto no lo imponen. Cómo el pliego de condiciones del concurso es el mismo para las dos escuelas, en Montflorit tampoco será obligado por la empresa entrante contratar al mismo personal. “Tampoco cambia” el servicio de comedor, sólo “lo hará otra empresa distinta a Scolarest” (en esto al menos, en Cordelles, será difícil que la escuela salga perdiendo, pero en Montflorit, habrá que verlo). Como no-cambios positivos, que estos sí se acordaron de contarlos sin que nadie tuviera que preguntarlo, están que se exige un titulad@ en magisterio infantil por nivel (tres en cada escuela), y que se impone que el personal cobre a razón del convenio de la Generalitat, para evitar la “fuga” a los ciclos de 3-6, y así asegurar la calidad.
Y creo que no me dejo ningún no-cambio sin contar. Sobre los que no se nos ocurrió preguntar tampoco sabemos mucho más. Pero los no-cambios son para Cordelles y Montflorit, que para eso se unifica la gestión.
Para familias como la mía, con un bebé al que matricular, se repetirá la incertidumbre de tener que optar por una escuela pública de la que no me han podido explicar nada de su funcionamiento. Para otras, como nos pasó a la mayoría hace dos años, la decisión será si mantiene o no a sus hij@s en un centro del que sólo saben seguro que tendrá el mismo horario de apertura que tienen ahora, y cuál es su dirección. Pero el hecho de que intenten ocultar la verdad en una reunión con las familias…. me parece, francamente, muy feo.

Una vez más, no será en Educación en lo que este gobierno priorice sus inversiones. Ya sabemos por qué, en la carta de presentación de la nueva alcaldesa, no hubo ninguna referencia a la Educación cuando se enumeraban las prioridades.


Julia Pozo