dijous, 25 de març de 2010

La gestació d'una història d'amor



La Consol, farta de passar les nits de dissabte mirant la tele amb l'aborrit del Morral, va saber què era l'amor de veritat. Els socialistes van picar a la porta i li van prometre amor etern (ser alcaldessa consort). A la qual cosa, ella no s'hi va poder negar. (Més per ego que per amor) i el resultat és: els socialistes a l'alcaldia i la Consol transpirant felicitat per tots els poros de la seva pell. Només cal veure-la en els plens. I com somriu i li brillen els ulls quan algun regidor o regidora d'IC la critiquen per alguna cosa.

diumenge, 21 de març de 2010

Dia internacional contra el racisme

Brown eyed girl va patir alguns canvis abans de ser gravada. Era l'any 1967 quan Van Morrison composava Brown-Skinned girl. Es va considerar que la història d'amor entre un noi blanc i una noia negra "...making love in the green grass" patiria el rebuig per part de la societat de l'època. Així doncs, la noia va deixar de ser negra per a tenir els ulls i no la pell marró, i enlloc de fer l'amor sobre l'herba verda, van passar a "laughin' and a-runnin'".



Days when the rains came
Down in the hollow,
Playin' a new game,
Laughing and a running hey, hey
Skipping and a jumping
In the misty morning fog with
Our hearts a thumpin' and you
My brown eyed girl,
You my brown eyed girl.

Whatever happened
To Tuesday and so slow
Going down the old mine
With a transistor radio
Standing in the sunlight laughing,
Hiding behind a rainbow's wall,
Slipping and sliding
All along the water fall, with you
My brown eyed girl,
You my brown eyed girl.

Do you remember when we used to sing,
Sha la la la la la la la la la la te da

So hard to find my way,
Now that I'm all on my own.
I saw you just the other day,
My how you have grown,
Cast my memory back there, Lord
Sometime I'm overcome thinking 'bout
Making love in the green grass
Behind the stadium with you
My brown eyed girl
You my brown eyed girl

Do you remember when we used to sing
Sha la la la la la la la la la la te da.

divendres, 19 de març de 2010

Ple extraordinari de març.

Cap moviment maxil.lar. Aquest és el titular. No han menjat xiclet. Es veu que la cura de desintoxicació aprovada per via d'urgència fa un parell de setmanes, ha donat el seu fruit. Per primera vegada en un ple, cap regidor ni regidora han fet ús del xiclet. Això si, ha portat conseqüències. Per una banda, la somnolència extrema d'alguns regidors, preocupant, en un parell de casos, ja que van arribar a fer un cop de cap enmig del ple. I per l'altre banda, la discusió sobre la modificació dels pressupostos, 23 23, a causa del tractament per a la xicletofília.

Alarmant l'estat del senyor Antonio González. Es veu que el pobre home va patir de debò en una informativa sobre espais públics. Segons ell, i cito textualment: "reunión muy caliente de la que salí muy dolorido". No sé si potser van confondre algun espai íntim i privat, molt privat, de l'esmentat regidor per un espai públic.

Per la resta del ple, sense novetats. L'Ortiz i el Cayuela segueixen en la seva línia. El primer segueix pecant de manca de prudència com a mínim. Ni és un expert en la matèria, i a més, fa tan sols tres mesos que acaba d'aterrar i així i tot segueix exposant-se a les collejas contínues per part del Cayuela i del Buenaño. Aquest darrer, per cert, força encertat. Breu, contundent i elegant. No va caure en metàfores idiotes ni comparacions absurdes dignes de portera després del carajillo. To que està adquirint el ple aquests darrers mesos.
A banda de l'idil.li Ortiz-Cayuela, el més preocupant és la queixa pública d'aquest darrer ja que els socialistes han retallat els pressupostos pel que fa a la despesa social i en canvi, inverteixen en propaganda i promoció. Com a mínim, curiós el pla anti-crisi.

Ja en parlarem més endavant de l'estratègia socialista per evitar el debat així com de respondre a les preguntes per part de l'oposició i de la ciutadania.