divendres, 5 de febrer de 2010

Sociaquè?

No fa ni tan sols dos mesos que tenim als socialistes governant Cerdanyola i de moment han demanat a la Generalitat que sigui considerada com un ERE, espai de regulació especial, la zona que va des de Santa Maria de les Feixes a Montflorit, abans de que passi a ser parc natural, tal i com està previst. El fet de que aquella zona sigui un ERE i no parc natural vol dir que és una zona susceptible de ser construïda.
La intervenció de la regidora socialista Laura Martínez, a banda d'estar fora de to per l'excés d'agressivitat que va demostrar, una vegada més, va ésser del tot absurda al dir que no construiran malgrat hagin presentat les al.legacions. No va respondre, almenys amb arguments ni sentit, a la pregunta que la Rosa Guallar, en nom de Via Verda, li va fer en el ple de Gener. I és que absurd no voler construir però demanar que una àrea de Collserola sigui un ERE enlloc de ser Parc Natural.

El capitol de socianosequè no acaba aquí. Resulta que la regidora d'educació, Esther González va dir en un acte públic que trauran a concurs la gestió de les escoles bressol (dues i no més) que tenim a Cerdanyola.
Els hi pressuposava als socianosequè, o potser nosequèistes?, que portarien a terme polítiques socials, d'esquerres. Però resulta que la darrera moda és anar privatitzant. I en el joc de la privatització entra també sanitat i educació. Els dos grans pilars que haurien de ser de gestió directe. Al meu entendre, és clar. Que jo si que sóc d'esquerres.
L'escola pública catalana corre un gran perill des de que tenim a en Maragall de conseller. I la seva pèssima gestió l'estem notant any rere any a les escoles.
Espero i desitjo que la decisió de portar a concurs la gestió de les EBM de Cerdanyola no sigui en ferm. Tot i que crec que ja és un fet. A la vegada que també espero que en el plec de condicions es parli d'educació, d'infants, de qualitat, de millora de les ratios, de doble mestra a les aules, d'especialistes de psicomotricitat, plàstica o música, per exemple, i que es tingui en compte a les cooperatives sense ànim de lucre que fa anys que aposten per la qualitat educativa en el 0-3 i espero no sentir a parlar d'empreses, ni de crisi, ni d'empresàries emprenedores i molt menys d'interessos econòmics -cosa que ja va passar en la moció presentada pels socialistes al juny del 2.009- quan estem parlant de l'educació dels més petits.