dimarts, 19 de gener de 2010

Harold i Maude.



Avui, he acabat parlant amb una amiga, que s'ha separat fa poc, sobre l'amor i el desamor, la raó i la passió, les relacions de parella, dels sentiments i les emocions. Dels tabús, del xantatge i de la mania que té la gent en ficar el nas en la vida dels demès per jutjar sense saber i dir-hi la seva.
I és que l'herència que ens va deixar tants anys de repressió encara la paguem ara. Mentre que als països escandinaus està socialment acceptat tenir diverses parelles al llarg de la vida, aquí, encara s'ha de pagar un preu ben alt per aquell i sobretot aquella que decideix viure la vida com i amb qui li sembla.
Harold i Maude són un exemple de parella atípica que decideix tirar endavant el seu amor. En Harold, un noi d'uns 20 anys i de família aburgesada, té algun trauma i fixació amb la mort. La seva mare viu obsessionada en casar-lo però ell descobreix l'amor en Maude. Una dona uns 50 anys més gran que ell que viu contra el sistema.
Harold i Maude fan una aposta per la felicitat tot obviant els convencionalismes que ens imposa la societat.
Per tu, guapa! I per la teva felicitat.

1 comentari:

Anapana ha dit...

magnífica pel·lícula, que en aquest cas il·lustra molt bé allò que dius en el post.
Les diferències del tipus (sexe, color, edat, etc..) que siguin encara continuen essent víctimes de la intolerància o si més no de la incomprensió.
Digui-li a la teva amiga que visqui com vulgui i que ara té l'oportunitat d'encetar una nova vida. Sort !!!