divendres, 15 de gener de 2010

El ple de gener. Bombolles, follets i experiències ascètico místiques.

Mentre intentava entendre la lògica estructural que distribuïa a regidors i regidores per la sala de plens, vaig recordar que els regidors havien estat jugant a la cadira unes setmanes abans. Absorta en aquest pensament, una bombolla va cridar la meva atenció.
Al 12 minuts d'haver començat el ple, la regidora del PP, la Mònica Álvarez, ens va deleitar als allà presents amb una bombolla, petita, això si, i més encara tenint en compte tant moviment maxil.lar, feta amb un xiclet de maduixa, a jutjar pel color. És clar que també podia ser de fruites del bosc. No sé.
Al darrer consell que es va fer de comunicació, darrer i únic, es va acordar encarregar als mitjans el redactat d'un llibre d'estil. Crec que en fa falta un altre. I és que la competència social i ciutadana no deu quedar recollida en el ROM.

En el punt del cartipàs, el senyor González va intervenir, però la meva atenció va recaure en el regidor Buenaño que, amb els colzes sobre la taula, les mans agafades i amb la mirada perduda en algun punt del sostre, deuria recitar allò de: "Jesusito de mi vida...".

Ara que el González no hi és, les cases dels mestres i els seus ocupants, segueixen sent la dèria del PP. El Buenaño va preguntar també sobre el direccional, el model de gestió de les Escoles Bressol municipals, el projecte del Riu Sec i es queixà per la manca d'informació pel que fa al cartipàs ja que aquests ho havien sabut per la premsa. Gran protagonista de la nit, per cert.
La resposta de la Carmona va venir a ser un "au ves, i que et moqui la iaia".

En el foc creuat entre IC i PSc, CIU va rebre unes quantes collejas. Com que ha estat sempre a govern, primer amb els uns i després amb els altres, són els responsables de tots els mals. El Buenaño, va demanar saber perquè si tots els regidors, tant a govern com a oposició, s'abaixaven el sou, com és que els de CIU el mantenien intacte.

Crec que va ser en el punt 8, que mentre es votava, el senyor González deuria patir alguna experiència ascètico-mística mentre fullejava alguna cosa (no era l'interviu, en donc fe) perquè ell no va votar. Cosa que la Maria Reina va arreglar amb uns copets al braç i dient: "González, que no ha votao!". De totes maneres en el ple de novembre se'n va saltar algunes, de votacions, i tampoc va passar res. Total, deuria pensar ell, si tant fa si hi sóc com si no.

En un estira i arronsa entre el Cayuela i el Paco Ortiz, la premsa va ser utilitzada com a daga. L'Ortiz deia que IC no havia complert amb el sanejament i el Cayuela li deia que quan van arribar a l'ajuntament es van trobar amb un forat de 30 milions d'euros. Va parlar també de la ràtio d'endeutament, aquesta era de 551€/hab al 2.002 i al 2.009 va passar a ser de 427€hab. L'Ortiz va tensar massa i el Cayuela va treure un article de l'info recordant-li que abans del ple havíen pactat no ensenyar-se les vergonyes "però com que tu ho has fet primer, doncs jo ara trec l'article de l'info, que a més et dic que prendrem mesures legals". I això que en aquells moments algú dels que hem de suportar l'espectacle de peu, va apagar els llums, tot deixant una atmosfera d'allò més romàntica.

El González va fer una gran pregunta -producte suposo del contacte que havía mantingut amb Déu uns punts abans- en arribar als darrers punts de l'ordre del dia. Punts que van quedar pendents de ser aprovats en el ple de novembre.
González: "...no les parece que han hecho el ridículo? Han estado a la altura de la ciudadania? Porqué no los aprobaron antes?".

Quan ja la cosa acabava, IC va posar en una situació incòmode a Fèlix Riba en fer, aquest, declaracions contradictòries al ple i al TOT sobre les concessions esportives. Que Fèlix Riba va solventar llençant la pilota (que per això juga a tennis) a la teulada del Tot. Convertint en protagonista per accident al Joan Sánchez. Situació que la Carme Carmona va salvar amb una total naturalitat, d'altra banda, explicant que havien estat "els follets de la impremta".

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, i aquest ple, ja s'ha fos.



Globus d'heli. Una alternativa al xiclet per al proper ple.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Je, je. Sempre segueixo els teus resums del ple. Molt bo.

Sinònim ha dit...

Segur que era xiclet de maduixa? No seria un tros de pintallavis, que de vegades se li en va la mà?

Helena Solà ha dit...

Sinònim, Sinònim...

Roger Morales i Puig ha dit...

Ja se sap que de vegades el pintallavis va cap a llocs que no toquen...

Helena Solà ha dit...

Ara no sé perquè em ve al cap aquell poema de Papasseit, El poema de la rosa als llavis.
És clar que parla d'uns altres de llavis.

Anònim ha dit...

Són uns xulos i l'educació brilla per la seva absència.
Si és veritat que masteguen xiclet i més encara que fan bombolles, els hauríen de fer fora!
Se'ls hauria de caure la cara de vergonya!

Roger Morales i Puig ha dit...

Quines associacions, Helena... Quanta imaginació s'ha de tenir! I més parlant del ple...

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Bon resum Helena, picant i interessant com sempre!

Des de darrera del González, on era jo, encara vaig poder veure alguna cosa més...

Una abraçada i sort x la reunió d dimecres!

Helena Solà ha dit...

Anònim,
això del xiclet és fàcilment observable en el video de l'info del ple de novembre. I no és només una regidora.
Encara no he vist el video d'aquest darrer ple. Qui sap si surt la bombolla... però si, va fer-la.

Roger,
més imaginació tenen ells. Llàstima que no la utilitzen com caldria.

Ooooooohhhh... Carlos... vaaaa... Explica, explica.

Anònim ha dit...

Caram Helena. Estàs en tot. En el contingut però a la vegada amb el continent. Qué és més divertit pq no tots ens hi sabem fixar i tu a més a més li saps treure tot el suc àcid. I fa riure.

Com t'ho fas?

Anònim ha dit...

Si, això, com t'ho fas, Helena?

Anònim ha dit...

Home, sense voler treure mèrits a l'Helena, hi ha coses que no cal ser massa perspicaç per veure-les. I una d'elles és la Monica Alvarez menjant xiclet i fent bombolletes.

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Mirades de complicitat mai vistes (deu ser que la oposició uneix molt); papers que venien de fóra; un pobre ignorant, i ara a més a més no adscrit a res, que votava x votar i que casualment la lògica física de l'espai l'ha portat on havia d'haver estat els darrers 2,5 anys; i alguna cosa més a part del cinisme de sempre de més d'un.

Per cert, si permets la meva parcialitat, des d'on era també es podia veure una disposició física dels regidors de govern que mostra unitat i una alcaldessa a l'alçada de les circumstàncies...

I només 11 dies pel següent...

Helena Solà ha dit...

Carlos,

per una vegada em posaré seriosa. Una mica, només.

Per mirades, somriures de complicitat i comentaris, els de la Carmona i la Consol. Ja veurem quant els dura la felicitat.
Cert que la Carmona va estar bé. La vaig trobar molt confiada i va transmetre seguretat en el Ple. De totes maneres era un ple fàcil de gestionar.
No sé com serà com a alcaldessa.

Era el primer ple amb el canvi de papers i es va notar. Crec que tant IC com PSc s'han d'adaptar al nou rol. I van patinar tots dos.
El Miró va tenir dues intervencions poc afortunades i el Paco Ortiz va pecar d'ingenu.
La informació és poder. I ara mateix qui té la informació després de sis anys a govern és IC. Li va faltar prudència al Paco.

Aah, i ja posats, vaig trobar al Buenaño força encertat.

I per acabar. He de dir-te Carlos, que m'agrada trobar a gent d'altres partits amb qui es pugui parlar i que no sigui sectària.
Ja anirem un dia a fer un cafe.

Salut!