dissabte, 30 de gener de 2010

divendres, 29 de gener de 2010

Ple de Gener.

Ha estat el ple més aborrit, cansat i pedant que he assistit. Sense contingut i de continent lamentable. Cada vegada pitjor.

Res a destacar a banda del duel entre l'Ortiz i el Cayuela. La cita serà la setmana vinent, crec, és que després de tantes càbales no em va quedar clar. Suposo que serà a la plaça de la vila a les 12. Com ha de ser un duel entre cavallers i pel seu honor.

La fantàstica "Oda a mi calle" inspirada en un moment de mania persecutòria elevada a l'enèssima potència, del González: "Mi calle/ mitad zona verde, mitad urbana/ de aroma fecal/ mal asfaltada/ pero mi calle, al fin y al cabo."

El punt culinari o si més no, verd, el van posar la Consol, el Bellido i la Carmona, tot parlant de patates calentes i pastanagues (era en relació a l'ARE i altres). Que ara em ve al cap, cert senyor amb sobrenom de tubercle que es vol penjar una estelada a... bé, ho deixo.

La cançó de la nit (mèrit d'un senyor en el torn del plenillo):



La imatge:



Surreslista, i sobretot traumàtic. Molt traumàtic.

dimecres, 27 de gener de 2010

Ple de Gener. Trobades a la tercera fase.

En el ple de demà es donaran les explicacions oportunes sobre el cràter multi milionari, 5.000 milions de pessetes, 30 milions d'euros, que es van trobar IC, CIU i ERC al 2.003 a l'entrar a govern.
Fonts municipals han avançat que els responsables han estat alienígenes que van trobar-hi gust, gust per aterrar, en el nostre municipi.
Mentre aquests nouvinguts omplien amb escòries espacials i molt especials l'antiga argilera Elena, van trobar-se mancats d'un nou cràter per a poder aterrar. Cosa que van solventar realitzant un forat d'iguals dimensions al de l'antiga argilera, a les arques municipals.
Les mateixes fonts han indicat que algun d'aquests visitants va decidir quedar-se a Cerdanyola a la vegada que s'han mostrat satisfets per la seva transparència, "som pioners, és el primer govern que reconeix haver estat en mans d'alienígenes" així com de la bona gestió realitzada al llarg de tants anys.
Han reconegut també, que el festival de Blues ha estat un mitjà de comunicació amb els alienígenes "però com que va agradar a la gent de Cerdanyola, hem decidit deixar-lo".
Per una altra banda, diverses entitats i associacions de la ciutat han quedat convençudes de les explicacions donades ja que sospitaven "que tant forat havia d'estar relacionat", i que sempre és important mantenir l'equilibri, "si n'omples un, en buides un altre".


diumenge, 24 de gener de 2010

You make me feel




Looking out on the morning rain
I used to feel uninspired
And when I knew I had to face another day
Lord, it made me feel so tired
Before the day I met you, life was so unkind
But your love was the key to peace my mind

Cause you make me feel, you make me feel,
you make me feel like
A natural woman

When my soul was
in the lost-and-found
You came along to claim it
I didn't know just what was wrong with me
Till your kiss helped me name it
Now I'm no longer doubtful of what I'm living for
Cause if I make you happy
I don't need no more

Cause you make me feel, you make me feel,
you make me feel like
A natural woman

Oh, baby, what you've done to me
You make me feel so good inside
And I just want to be close to you
You make me fell so alive

Cause you make me feel, you make me feel,
you make me feel like
A natural woman

dimecres, 20 de gener de 2010

dimarts, 19 de gener de 2010

Harold i Maude.



Avui, he acabat parlant amb una amiga, que s'ha separat fa poc, sobre l'amor i el desamor, la raó i la passió, les relacions de parella, dels sentiments i les emocions. Dels tabús, del xantatge i de la mania que té la gent en ficar el nas en la vida dels demès per jutjar sense saber i dir-hi la seva.
I és que l'herència que ens va deixar tants anys de repressió encara la paguem ara. Mentre que als països escandinaus està socialment acceptat tenir diverses parelles al llarg de la vida, aquí, encara s'ha de pagar un preu ben alt per aquell i sobretot aquella que decideix viure la vida com i amb qui li sembla.
Harold i Maude són un exemple de parella atípica que decideix tirar endavant el seu amor. En Harold, un noi d'uns 20 anys i de família aburgesada, té algun trauma i fixació amb la mort. La seva mare viu obsessionada en casar-lo però ell descobreix l'amor en Maude. Una dona uns 50 anys més gran que ell que viu contra el sistema.
Harold i Maude fan una aposta per la felicitat tot obviant els convencionalismes que ens imposa la societat.
Per tu, guapa! I per la teva felicitat.

divendres, 15 de gener de 2010

El ple de gener. Bombolles, follets i experiències ascètico místiques.

Mentre intentava entendre la lògica estructural que distribuïa a regidors i regidores per la sala de plens, vaig recordar que els regidors havien estat jugant a la cadira unes setmanes abans. Absorta en aquest pensament, una bombolla va cridar la meva atenció.
Al 12 minuts d'haver començat el ple, la regidora del PP, la Mònica Álvarez, ens va deleitar als allà presents amb una bombolla, petita, això si, i més encara tenint en compte tant moviment maxil.lar, feta amb un xiclet de maduixa, a jutjar pel color. És clar que també podia ser de fruites del bosc. No sé.
Al darrer consell que es va fer de comunicació, darrer i únic, es va acordar encarregar als mitjans el redactat d'un llibre d'estil. Crec que en fa falta un altre. I és que la competència social i ciutadana no deu quedar recollida en el ROM.

En el punt del cartipàs, el senyor González va intervenir, però la meva atenció va recaure en el regidor Buenaño que, amb els colzes sobre la taula, les mans agafades i amb la mirada perduda en algun punt del sostre, deuria recitar allò de: "Jesusito de mi vida...".

Ara que el González no hi és, les cases dels mestres i els seus ocupants, segueixen sent la dèria del PP. El Buenaño va preguntar també sobre el direccional, el model de gestió de les Escoles Bressol municipals, el projecte del Riu Sec i es queixà per la manca d'informació pel que fa al cartipàs ja que aquests ho havien sabut per la premsa. Gran protagonista de la nit, per cert.
La resposta de la Carmona va venir a ser un "au ves, i que et moqui la iaia".

En el foc creuat entre IC i PSc, CIU va rebre unes quantes collejas. Com que ha estat sempre a govern, primer amb els uns i després amb els altres, són els responsables de tots els mals. El Buenaño, va demanar saber perquè si tots els regidors, tant a govern com a oposició, s'abaixaven el sou, com és que els de CIU el mantenien intacte.

Crec que va ser en el punt 8, que mentre es votava, el senyor González deuria patir alguna experiència ascètico-mística mentre fullejava alguna cosa (no era l'interviu, en donc fe) perquè ell no va votar. Cosa que la Maria Reina va arreglar amb uns copets al braç i dient: "González, que no ha votao!". De totes maneres en el ple de novembre se'n va saltar algunes, de votacions, i tampoc va passar res. Total, deuria pensar ell, si tant fa si hi sóc com si no.

En un estira i arronsa entre el Cayuela i el Paco Ortiz, la premsa va ser utilitzada com a daga. L'Ortiz deia que IC no havia complert amb el sanejament i el Cayuela li deia que quan van arribar a l'ajuntament es van trobar amb un forat de 30 milions d'euros. Va parlar també de la ràtio d'endeutament, aquesta era de 551€/hab al 2.002 i al 2.009 va passar a ser de 427€hab. L'Ortiz va tensar massa i el Cayuela va treure un article de l'info recordant-li que abans del ple havíen pactat no ensenyar-se les vergonyes "però com que tu ho has fet primer, doncs jo ara trec l'article de l'info, que a més et dic que prendrem mesures legals". I això que en aquells moments algú dels que hem de suportar l'espectacle de peu, va apagar els llums, tot deixant una atmosfera d'allò més romàntica.

El González va fer una gran pregunta -producte suposo del contacte que havía mantingut amb Déu uns punts abans- en arribar als darrers punts de l'ordre del dia. Punts que van quedar pendents de ser aprovats en el ple de novembre.
González: "...no les parece que han hecho el ridículo? Han estado a la altura de la ciudadania? Porqué no los aprobaron antes?".

Quan ja la cosa acabava, IC va posar en una situació incòmode a Fèlix Riba en fer, aquest, declaracions contradictòries al ple i al TOT sobre les concessions esportives. Que Fèlix Riba va solventar llençant la pilota (que per això juga a tennis) a la teulada del Tot. Convertint en protagonista per accident al Joan Sánchez. Situació que la Carme Carmona va salvar amb una total naturalitat, d'altra banda, explicant que havien estat "els follets de la impremta".

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, i aquest ple, ja s'ha fos.



Globus d'heli. Una alternativa al xiclet per al proper ple.

dimecres, 13 de gener de 2010

Tota la veritat sobre l'Estatut



Això és el que està passant a Madrid amb l'Estatut. L'estan trinxant.

dilluns, 11 de gener de 2010

España = "paela", toros, sangria, siesta, fiesta... (part II)

El curs passat, 2.008-09, l'escola on treballava com a especialista d'anglès, el CEIP Carles Buigas de Cerdanyola es va agermanar amb una escola anglesa de Richmond, Meadlands.
El director de l'escola i una mestra van venir a passar uns dies aquí per a visitar l'escola i parlar del projecte. Vam acordar centrar el projecte en els festivals, havíem de fer intercanvi de les festes i tradicions que celebrem tant aquí com a allà. Mitjançant vídeo conferència els i les alumnes entrarien en contacte i crèiem que aquesta era una bona manera i molt motivadora en la qual es creava un context real dins de l'aula per a practicar l'anglès oral.
La primera vídeo conferència va ser una festa que l'escola anglesa va preparar per a nosaltres, "A Barcelona's day".
Quan vam iniciar la vídeo conferència només es veia el director de cintura en avall. Vestia un pantaló negre i una faixa vermella. Vaig pensar que anava de casteller. Li vam demanar que col.loqués bé la web cam i aleshores he de reconèixer que no entenia què estava passant.
Portava una camisa blanca amb volants al pit i un barret de cordobès. Però què feia un casteller amb un barret cordobés? Resulta que, anava vestit de Tio Pepe.
Les mestres anaven vestides de flamenques amb vestits de faralaes i al darrere hi havia un mural molt ben pintat amb un tablao flamenc.
Van començar a ballar sevillanes.
I que dur que és ser català.
En acabar, tots molt contents i satisfets del seu ball, ens van dir que ens esperava una altra sorpresa. Crec que només em va sortir un "Oh, really?".
I realment ens va sorprendre altra vegada. Aquest cop amb la coreografia sencera de la Macarena.

dissabte, 9 de gener de 2010

España = "paela", toros, sangria, siesta, fiesta... (part I)




Al 1998 vaig participar en unes jornades a la Universitat de Saint Luke's a Exeter, Anglaterra, com a representat de la UAB. Van participar en aquestes jornades sis universitats de cinc països europeus: França, Anglaterra, Dinamarca, Suècia i Catalunya.
El primer dia vam fer un exercici que consistia en omplir una cartolina tamany DIN-A-3 on col.locavem un país dels participants en les jornades i havíem d'escriure de manera esquemàtica, tipus mapa de claus, què en sabíem. I això havíem de repetir-ho amb tots els països participants. En acabar, se li donava a cada país la seva cartolina i ho llegien en veu alta.
A les "nostres" cartolines, on hi havia Spain, les van omplir amb: paela, toros, sangria, siesta, fiesta i flamenc -i què dur que és ser català-. Els camells i el desert em van sobtar. Però el "tomorrow" que ens van posar el danesos em va fer preguntar sobre el significat. Que van aclarir-me sense cap inconvenient. I es veu que a Espanya, el país veí, tot es deixa per a l'endemà. I no crec que haguessin llegit a Larra.

Com que m'ensumava que la cosa podia anar per aquí, vaig preparar una projecció de diapositives amb imatges dels Pirineus, el Montseny, Montserrat, la Costa Brava, art romànic i gòtic, el modernisme de Gaudí,... algú em va preguntar estranyat com és que teníem boscos i on era el desert.

Aquesta setmana s'ha entrat una ILP al Parlament de Catalunya per abolir d'una vegada per totes les curses de braus, "las corridas". Encara han de passar uns mesos per a que aquesta abolició sigui un fet, però el primer pas està fet.
Pagar per veure com maten a un animal és una cosa que mai he entès. I l'argument de les tradicions el trobo absurd, sobretot quan es tracta d'una tradició que tortura i mata un animal tot fent-ne un espectacle.

Aquesta setmana també hem sabut que turisme de Catalunya patrocinarà a l'equip de rugbi de Perpinyà la USAP. S'espera que la USAP promocioni Catalunya pel territori francès però també per Europa a través de la participació a la HCup.

CATALONIA IS NOT SPAIN.

dissabte, 2 de gener de 2010

Apostasia per a començar l'any.

La setmana passada, el Papa i Rouco Varela van fer un espectacle a Madrid, el primer, mitjançant vídeo conferència i l'altre en directe.
Han iniciat una croada en contra de l'avortament, del divorci i el matrimoni gay.
I és que em treuen de polleguera tots aquells que imposen, el que sigui, als altres, tot aniquilant la llibertat a decidir lliurement. I en aquest cas la imposició és sobre la pròpia vida i la felicitat.
Com que sóc atea estic convençuda que la vida, la que ens toca viure aquí i ara, és única i que s'ha de viure plenament. No ens espera res més enllà de la mort. Hem de trobar el paradís en aquesta vida.
Per què una dona ha de ser infeliç i aguantar a un brètol de per vida i privar-se de l'amor? Per què un infant ha de néixer sense ésser estimat? Per què no poden casar-se dos homes si així ho volen?
I totes aquestes prohibicions i imposicions les fa un home que se sent legitimat després de tapar o intentar-ho, diversos casos de pederàstia per part de representants de Déu.

Hi ha moltes maneres molt suggeridores de començar bé un any però començar-lo dient no a l'església n'és una de molt bona. Comencem l'any sense imposicions, sense pors i sense fonamentalismes i per la llibertat que cada individu hem de tenir a gaudir de la pròpia vida com ens sembli. Declarem-nos en apostasia.
Més informació: http://ateus.org/?page_id=49

L'instint de la seducció. Conclusions.

Segons en Sebastià Serrano hem vingut al món a festejar. A qualsevol lloc i en qualsevol moment utilitzem una sèrie de gestos de manera semiconscient per seduir.

Les dones.
Mirem més i millor als ulls. I és que amb una bona mirada podem aconseguir enriquir una relació amb el joc d'ara et miro, ara no, ara ens mirem,... qui manté la mirada mentres parla gaudeix d'un estatus més alt. Les dones somriem més i obrim més la boca i els ulls, ens refreguem els llavis amb la llengua, aixequem més les celles, en definitiva, gesticulem més.
Les dones articulem de manera més precisa, més ràpida i pronunciem i articulem millor. També modulem millor la veu i en la intimitat la nostra veu és més suau, rica i sensual.
La veu, la mirada, els gestos,... són elements propis del flirteig, de la seducció. Les dones podem fer augmentar el nivell de testosterona en un home fins a un 150% i només amb la comunicació no verbal. El desig sexual fa que els llavis s'inflin, les pupil.les es dilatin, el cor s'acceleri, el cos comenci a transpirar fins que gràcies al sistema parasimpàtic, els missatges del cervell arriben a l'engonal.

Els homes.
Abans de despertar qualsevol susceptibilitat, recordo que tot és una teoria d'en Sebastià Serrano la qual està basada en diferents estudis.
Donen més ordres i ho fan directament. Amb la forma més directa, l'imperatiu. L'home mana més directament i sense embuts. Mentre que la dona ho fa amb insinuacions, més subtilment.
La veu té un gran atractiu i pot ser un element decisiu a l'hora de triar parella. Els homes utilitzen sovint tons monòtons i avorrits, com a màxim pot variar el volum però modula molt poc.
Els homes fan preguntes més llargues i rebuscades de manera que els entrevistats prefereixen que el locutor sigui una dona. Els locutors fan preguntes fins a tres vegades més llargues que les locutores. Per a una dona, preguntar és una forma d'apropar-se mentre que per a l'home forma part d'un interrogatori.

Si som capaços d'elaborar un bon missatge amb imaginació, agudesa, coherència i controlem el llenguatge no verbal, ens podem guanyar una bona reputació.
En Sebastià Serrano conclou que en la comunicació no verbal hi ha l'èxit i el fracàs de les relacions de parella.