dijous, 23 de desembre de 2010

Bones festes


Tivoli gardens, Copenhaguen.


La felicitat és fer el que es desitja i desitjar el que es fa.
No somiïs la teva vida, viu els teus somnis.

Bones festes a tots i un millor 2.011.

Helena

dimarts, 21 de desembre de 2010

Cantada de nadal al ple Municipal

Per tancar l'any i celebrar la primera retransmissió en directe d'un ple municipal, els regidors i regidores han preparat un espectacle ben diferent als que ens tenen acostumats. Dijous 23 de Desembre a les 19'00 a la sala de plens de l'ajuntament, els nostres representants al Consistori faran la cantada de nadal.

Programa:

Consol Pla i Alfons Escoda, A que no te vas:



Consol Pla, Ese Hombre:



Rosa Jiménez, Maria José Cervantes i Esther González, Furia española:



Antoni Morral, Jordi Miró i Santi Cayuela, Ho farem tota la nit:



Antoni Morral, Me dediqué a perderte:



Rafael Bellido i Gustavo Arias, Escuela de calor (homenatge a les escoles bressol):



Fèlix Riba, Estoy loco por el tenis:



Josep Tarrés, Ma solitude:



Carme Carmona, Laura Martínez, Paco Ortiz, Javi Montes i Noelia Sánchez, Los putos amos:



Manuel Buenaño, Gibraltar español (y Cataluña tambienc):



Mónica Álvarez, Will you still love me tomorrow, Manolo?:



Rosa Vilaró, Marta Pujol, Carmen Rebollo i Maria Reina, Las chicas son guerreras:



Félix Sánchez toca l'arpa com a tribut a Harpo Marx:



Antonio González s'encarregarà dels entremesos:

dissabte, 18 de desembre de 2010

Publicitat. Més.

Quan es fa la publicitat d'un producte cal tenir en compte molts factors. Però sobretot cal pensar a qui va adreçat el producte, el públic. Si aquest és masculí, femení, gent jove, gent gran o nens,...

Abans de que un anunci sigui vist per televisió es projecta a un públic variat i amb major presència del perfil a qui va adreçat. Malgrat això, un cop l'anunci ja s'està visionant per la TV, aquest ha de ser modificat si "disgusta" a part del públic.

En el cas de l'anunci de Häagen Dasz que vaig penjar dos posts més avall, els publicistes van tenir en compte que el moment romàntic que van voler mostrar s'hagués pogut trencar si el gust del gelat no hagués estat del gust de la noia, en aquest cas de les consumidores que són les que se senten identificades. I en tot l'anunci, malgrat ocupar la terrina de gelat un pla exclusiu per a ella, el gust del gelat queda tapat. I aquest "detall" hagués influït en el volum de vendes.

Hi ha un anunci de baileys que es va passar molt a les nostres televisions fa cosa d'un any i que van haver de retallar. En acabar l'anunci, es veia com un braç fort, masculí, amb una copa de bayleys a la mà, agafava una noia que duia un vestit de seda daurat amb l'esquena descoberta i l'apropava cap a ell. En fer aquest gest, el baileys sortia de la copa amb un suggeridor moviment que anava cap a l'esquena de la noia i el seu vestit. Mentres que per als homes evocava una ejaculació, les dones pensaven que la gracieta de l'home els embrutaria un vestit tan bo. I l'escena va ser retallada.

Fa cosa d'uns 20 o 30 anys que un anunci va fer que Johnson&Johnson hagués de retirar un xampú del mercat. Curiosament era el xampú més bo de la marca però un mal anunci el va fulminar. La dona que sortia com a imatge del xampú i malgrat ser molt maca, passava dels 40. Les dones de 20, 30 i 40 no volien assemblar-se a un dona que havia passat la quarantena. Però el més curiós és que les dones de 50 tampoc ja que se sentien identificades amb dones més joves.

La joventut, la bellesa i el sexe són un reclam publicitari. Malgrat no haver trobat en el youtube l'anunci de baileys del que parlo, n'he trobat un que és prou suggeridor i en el que s'alternen les imatges del baileys caient dins d'una copa, i uns llavis de noia que es van movent. En què fa pensar?



N'hi ha d'altres que triomfen per no caure en els tòpics i que són molt creatius:

divendres, 17 de desembre de 2010

Magdalenes



Ahir, va ser un dia d'aquells tan pesats de finals de primer trimestre, on es sumen les avaluacions, els informes, la cantada de nadal, els alumnes neguitosos per l'arribada de les festes, les "noves" tecnologies que fallen massa sovint a les escoles i que ens compliquen la vida i de quina manera,...

Ahir, mentre fèiem l'assaig general de l'obra que estem treballant en el taller de teatre en anglès, un alumne amb algunes dificultats de relació i amb tolerància a la frustració zero, no va poder controlar la tensió acumulada de la setmana.

Avui, quan acabava la classe d'anglès a cinquè, ha vingut a veure'm per demanar-me disculpes i m'ha portat una capsa molt maca que guardava sis magdalenes embolicades amb paper vermell ben lluent, que havia fet ell mateix amb ajuda de la mare, ahir per la tarda.

diumenge, 12 de desembre de 2010

Les dones i el romanticisme a la publicitat.

Fa uns dies que la Núria del Laboratori d'idees penjava al seu blog un spot publicitari de la marca Häagen Dasz, que penjo a continuació. En aquest spot apareix una parella -joves i macos, of course- veient ballet en un gran teatre, i ho fan en la intimitat de les bambolines, la qual cosa tenyeix de romanticisme el moment. A continuació, el noi li dona una cullera i una terrina de gelat a la noia. I què podria trencar el romanticisme d'aquest moment? Els publicistes ho han tingut present.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Christmas is all around

Christmas is all around és el resultat



de la barreja d'un videoclip dels anys 80




amb una cançó dels 60

dilluns, 29 de novembre de 2010

I ara, vull parlar d'ERC.

Sóc dona, sóc jove, sóc treballadora, sóc mare, sóc d'esquerres, sóc independentista i sóc republicana. I ha estat per mi tot un honor formar part de les llistes d'ERC al Parlament. I ha estat per mi tot un honor perquè som gent honesta i treballadora que hem fet avançar aquest país en polítiques socials i també en clau nacional, més, que en els darrers anys amb Convergència.

Som gent honesta que varem entrar a govern amb les mans netes i hem sortit amb les mans netes i la cara ben alta. Hem impulsat l'Oficina Antifrau per tal de garantir la transparència en la gestió de partits i de l'administració. Només dos partits no rebien cap donació anònima i un d'ells era ERC. Ara, cap partit pot rebre donacions anònimes gràcies a ERC. Es va portar al Congrés espanyol una proposta per a debatre el finançament dels partits que va acabar en llei.
En uns moments de desafecció política com els que vivim, o hem viscut, o francament, ja no ho sé, el cas Palau, el 3%, els Millets, Pretòries i companyia, la gent dient el nom del porc als polítics, sembla que no han incidit en aquesta campanya ja que es preveia "poca" participació. Cal tenir en compte que el 40% del cens no va anar a votar.

He explicat la manera de procedir d'Esquerra. I ara vull explicar, una petita part del que s'ha fet aquests darrers set anys a govern. I si és petita és perquè n'hi ha per escriure un llibre:

- Llei de consultes: aprofundim en la democràcia. Permet a la ciutadania ser el motor de d'iniciatives polítiques de tota mena.
- Llei del cinema: (i malgrat CIU) actualment la presència del català a les sales de cinema és d'un 2'7%. Podrem veure cinema en català en igualtat de condicions que en castellà.
- S'ha doblat el nombre de cursos de català, de parelles lingüístiques així com el pressupost.
- El català a les universitats: (i malgrat CIU) s’exigirà saber català als docents universitaris per garantir els drets lingüístics dels alumnes catalanoparlants.
Que un estudiant en una universitat pública, a Catalunya, que paga la seva matrícula, no pugui entregar un treball en català o fer una pregunta en català, s’està vulnerant els seus drets.
- El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha augmentat un 283%. S’ha duplicat les places de residència per a gent gran.
- S'han creat gairebé 40.000 noves places d'Escola Bressol. A Cerdanyola ni una malgrat haver acordat que es farien 198.
- S’ha augmentat el pressupost en un 165% per a eradicar la violència masclista.
- S'han declarat 9 nous parcs naturals. Collserola és un d'ells.
- Amb el programa NEXPIPE, 250 empreses catalanes han pogut augmentar les seves exportacions un 130% i un 20% la seva facturació.

I ara, un cop he dit això perquè si no rebento, anem a analitzar el perquè hem estat la força més castigada. I perquè hem passat de 21 a 10 diputats. I que vagi per endavant que ni sóc politòloga, ni sóc política professional. I que a més, probablement algú em tocarà el crostó.
Després de 23 anys amb un mateix govern, i independentment de qui hi hagi, en aquest cas CIU, era imprescindible un canvi. L'alternança és imprescindible i positiva.
El primer tripartit no va acabar bé. L'estatut va ser polèmic. I recordo un dolgut Carles Solà dient que abans de tornar a cantar els Segadors, miraria qui tenia al costat. I ho deia per en Mas. I és que el seu paper, anant de puntetes i d'esquenes, amb premeditació i alevosia, a pactar no se sap què amb en ZP després d'haver aprovat l'Estatut al Parlament de Catalunya i segellar-lo cantant els Segadors, és un acte de traïdoria en tota regla. Però això no li ha passat factura.
Un sector de la militància d'Esquerra, malgrat haver preferit un pacte amb CIU, va acceptar el primer tripartit. I de fet, els resultats de les eleccions després d'aquell primer tripartit van ser bons, 21 diputats. Què ha passat? Aquell mateix sector no va acceptar la renovació d'aquell tripartit. Mentres que per uns haguessin preferit canviar el soci de govern, per uns altres, l'oposició era el lloc que tocava. I encara hi ha un altre sector que no ha paït que Esquerra hagués fet president de Catalunya a un cordovès. En Maragall no va aixecar tanta polèmica i és que ser nét del poeta de la vaca cega no és el mateix que haver nascut a Còrdova. I ho dic públicament, jo també vaig ser del sector crític. Hagués fet un altre pacte. Però no per l'origen del senyor Montilla, que francament, és el que menys m'importa. També he de reconèixer que un cop ha anat avançant la legislatura i veient el que hem avançat en clau nacional i serveis socials, reconec que tinc els meus dubtes si haguéssim avançat tant amb CIU amb tots els pals a les rodes que han anat posant a lleis com la del cinema o el decret del català a les universitats.
Una altra de les causes d'aquesta derrota ha estat la retallada de l'Estatut. Aquí és on ERC s'hauria d'haver plantat i marxar del govern. No es pot acceptar la modificació d'una sola coma de l'Estatut. Estatut, recordo, aprovat per llei espanyola. Però que ni així han volgut complir. Estatut que accepto, respecto i defenso malgrat haver votat en contra, perquè així ha estat la voluntat del poble de Catalunya.
El votant d'ERC, votant crític i informat, no ha valorat la feina feta a govern i tot el que hem avançat. Però també crec que no ho hem sabut fer arribar. I això, combinat amb la renovació del tripartit, l'origen del senyor Montilla, la retallada de l'Estatut i l'aparent immobilisme d'ERC, són les causes de la davallada.

I malgrat l'adversitat, ahir al vespre vam passar una estona molt maca tots plegats, militants i simpatitzants, d'ERC i JERC. Vam sopar plegats i vam compartir conversa i riures. Vaig anar a dormir a quarts de dues de la matinada pensant que la complicitat, el bon rotllo, la llibertat d'expressió,... que tenim a la nostra secció local, és un dels punts forts que tenim i que sens dubte ens ajudarà a recuperar la representació al nostre ajuntament.
I ara podria acabar amb una de les cites de Churchill sobre victòries i derrotes però acabaré explicant-vos que ahir al vespre vaig fer un glop de cava. I el vaig fer a Can Conver. Perquè així és com veig la política.

dijous, 25 de novembre de 2010

No a la violència

No a la violència de gènere. No a la violència.





Hi ha molts videos a la xarxa sobre violència contra les dones. Tots ells resulten desagradables. Però per a qui ho pateix ho és més.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Sexe, mentides i jocs de video.

Està clar que el sexe és un reclam publicitari i ho hem constatat al llarg d’aquesta campanya per les eleccions al Parlament. En Laporta, la Nebrera o les joventuts del PSC són alguns exemples dels qui han recorregut al sexe o erotisme, amb orgasmes inclosos. Alguns amb més gràcia, i daltres, sense, han aconseguit el seu objectiu. I és que es parli d'ells.
Fa uns mesos que vaig parlar al bloc de L'instint de la seducció, d'en Sebastià Serrano, i pel que sembla, els assessors, publicistes i especialistes en marketing ho tenen clar.
Deixant el sexe de banda, el més pornogràfic és el videojoc on l’Alícia Sánchez Camacho, pujada al damunt d’una gavina –rància, com ja ho deia en Rubianes- mata independentistes i immigrants.
El videojoc del PP ha fet que em plantegés una sèrie de qüestions i fes algunes reflexions:
-Què hagués passat si un partit del país basc hagués editat un videojoc on es matés Borjamaris i folklòriques? Haguessin tingut la mateixa sort que els directius d’Egunkaria? Els haurien detingut, aïllat, empresonat i torturat? Haurien il.legalitzat el partit?
-No apliquen en aquest cas la polèmica ley de partidos? Llei que va ser impulsada pel mateix PP. És que no es fa apologia del terrorisme i s’incita a la xenofòbia?
-Les cinc onades de consultes que hem fet a Catalunya han estat exemplars. El si ha conviscut pacíficament amb el no. Hem donat una lliçó de democràcia i de civisme. Volem decidir sobre el nostre país, el nostre futur, per una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

dilluns, 15 de novembre de 2010

IC ens vol sotmetre a una colonoscòpia (i pretenen que ens agradi)

Si una cosa ens manca a Cerdanyola, és abocadors. IC, que ja fa temps que no tenia idees tan i tan bones, ens ha sorprès, corprès i deixat sense alè, després d'anunciar que volen fer de Cerdanyola la població amb més tones de residus/habitant del planeta.
Com que es preveu que els habitants de Cerdanyola -és que som així de rars- no entendríem la genial idea, IC ha dissenyat un pla estratègic per a explicar a la població els beneficis de tenir unes quantes tones més de residus en el següent vídeo:

dimarts, 2 de novembre de 2010

Rebem el Papa amb el caganer


Llegint el ban de l'alcalde Hereu, molt poètic per cert i que penjo més avall, se m'ha acudit que els barcelonins podrien rebre el Papa amb el caganer ja que aquest a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana com diu textualment el mateix alcalde a l'hora de demanar que pengin la senyera, però és que el caganer té més avantatges que la senyera i és que és tot un símbol del nostre pessebre. I poques coses hi ha tan vinculades a la religió. El caganer, amb una arrelada tradició de més de tres segles, és tot un símbol de prosperitat i bona sort per al proper any ja que es creu que fertilitza la terra amb les seves femtes.
Així doncs, proposo que els barcelonins i barcelonines pengin el caganer per a rebre el Papa com es mereix.

Ciutadans i ciutadanes,

Barcelona és una ciutat reconeguda arreu per la calidesa amb què sabem tractar els nostres hostes. Els milions de persones que cada any ens visiten en donen contínuament testimoni, i aquest és un motiu d’orgull per a tots els barcelonins i barcelonines.

Quan l’hoste que ens visita té el significat espiritual i la dimensió mundial de Sa Santedat el Papa Benet XVI, se’ns reclama un esforç addicional per fer que la seva estada entre nosaltres sigui una experiència única i un record inesborrable. Tant per a ell i els molt nombrosos ciutadans que s’hi senten identificats, com per als milions de persones que aquests dies tindran la mirada posada en la nostra ciutat. I, en definitiva, per tal que redundi en benefici de Barcelona, la seva gent i el seu prestigi internacional.

És aquesta una ocasió excepcional per mostrar-nos davant del món tal i com som. Una ciutat que treballa per la pau i la cooperació entre les ciutats i els pobles, i que fa del civisme i la convivència la seva bandera. Una ciutat tolerant, oberta i plural, capaç d’integrar i donar cabuda a totes les religions i cultures, i al mateix temps orgullosa de les seves tradicions i la seva història. Una història que ningú podria entendre sense l’aportació fonamental que l’església catòlica i tots aquells que la professen han fet i fan a la nostra manera de ser col•lectiva i als valors que avui propugnem.

Donem la benvinguda al Papa Benet XVI, que ens honorarà els propers dies 6 i 7 de novembre amb la seva visita. I agraïm-li que hagi volgut presidir l’acte de Dedicació del Temple de la Sagrada Família, una de les nostres senyes d’identitat més estimades.

Per aquest motiu, com a alcalde us vull demanar que, més enllà de les creences que lliurement tots tenim i des del respecte envers tothom, siguem els millors amfitrions de Sa Santedat i contribuïm a fer de la seva presència a Barcelona l’èxit que tots desitgem.

I atenent la nostra condició de capital de Catalunya, i en representació dels milers de catalans que de prop o des de la distància viuran també la visita del Sant Pare, us proposo que, recollint el sentit de tot l’Ajuntament, engalaneu els vostres balcons i finestres i que ho feu amb la Senyera, la nostra la bandera, la que a tots els catalans i catalanes ens identifica, representa i agermana.

Santedat, sigueu benvingut a Barcelona.

Sigueu benvingut a Catalunya.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Ple d'Octubre en una cançó



A Cerdanyola tenim sequera.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Joan Solà





Catalunya està de dol.
En Joan Solà va ser un home que va estimar la llengua catalana i la seva terra. Humilitat, honestedat i humanitat és el que destacaria d'en Joan Solà, per sobre de la seva gran intel.ligència, preparació i sentit de l'humor. Un home de mirada neta i somriure murri.

És difícil fer una tria dels seus articles i conferències. He seleccionat la xerrada que ens va fer a Cerdanyola en un dels actes previs a la consulta que vam realitzar al nostre poble i una entrevista que va fer a Catalunya Ràdio.
Dels seus articles, són de lectura obligatòria, Miserables i Plantem cara.

Catalunya ha perdut avui un gran home. I anem escassos.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Inauguració de Ca n'Oliver. Atrapats en el temps. En el temps dels ibers.



Starring: Bill Murray as Toni Morral and Andy Mc Dowell as Consol Pla.

Sinopsi: Arriba el dia de la marmota a Cerdanyola. Morral, un home que havia estat alcalde producte d'un pacte amb CIU, cessa a Consol Pla. La portaveu convergent, més dolguda del que ja estava, bufeteja Morral -en públic i en privat- una i una altra vegada fent que cada dia sigui el mateix per a Morral. Pla, anclada en el temps i Toni Morral, que corre el risc de patir mania persecutòria (sentir-se perseguit per forces incontrolables, així com ser l'escollit per una alta missió, com la de salvar al món) protagonitzen Atrapats en el temps. El fet de que cada dia sigui igual per a Morral, ja que està atrapat en una espiral espai-temps, és molt interessant ja que veiem les múltiples opcions que té el nostre protagonista per escapar dels deliris més que patològics i repetitius, des de ja fa anys, de la seva companya de cartell i que constitueixen el seu dia a dia.
La pel·lícula, que analitza les causes d'aquesta més que patològica i insana relació entre Pla i Morral, aposta per una tensió sexual no resolta durant els anys de govern.

With the help of my friends

Aquesta cançó la van composar John Lennon i Paul McCartney per a Ringo Starr. Tot i ser el bateria de la banda, el van fer cantar algunes cançons malgrat les seves pors: "What would you do if I sang out of tune? Would you stand up and walk out on me?". És un diàleg entre Ringo i els seus amics, George, Paul i John que contesten a les seves pors.
Ringo va ser el darrer dels Beatles en ingressar a la banda i potser era el més sensible. Va haver de ser substituït alguna vegada mentre gravaven, per McCartney, a causa de les tensions durant els darrers temps. De fet, va arribar a marxar a Grècia al iot de Peter Sellers mentre gravaven un dels darrers àlbums.
La cançó, com moltes dels Beatles, va ser cantada per Joe Cocker, Wet wet wet o Bon Jovi.





dijous, 30 de setembre de 2010

En terra catalana

"La Carme va néixer el 28 d’abril de 1953 a Barcelona. El seu pare, nascut a Albacete, va ser enxampat per la guerra al bàndol republicà. Reclutat per l’exèrcit popular sense haver-ho demanat, va acabar defensant els valors de la República, creient en una societat més justa. La seva mare, nascuda a La Unión, Murcia, en una família de fermes conviccions laiques i avançada en la seva època -era filla única i no va ser batejada- va tenir accés a l’educació i el treball en uns temps d’esperances escapçades i més encara per a una dona.
El curs de la guerra els va dur primer a Catalunya, el pare lluità a la batalla de l’Ebre. I després a França, travessant els Pirineus en retirada. Al Sud de França van conèixer la vergonya dels camps de concentració i de tornada a Espanya, ell es va passar tres anys a presons de Logroño i Sevilla, menjant sopes de ceba i all, i ella va ser internada per roja en un centre de reeducació de l’església nacional catòlica. Quan van poder tornar a estar junts van decidir buscar una vida millor a Barcelona, on van tornar a topar amb la fam i la misèria. A Barcelona, a les barraques de Montjuïc, va néixer la Carme. Vull explicar això ja que m'ha semblat important perquè en certa manera explica molt de la meva mare, del seu compromís, de la seva trajectòria.

Amb 4 mesos tota la família s’instal•là a la Barceloneta, on la Carme va passar la seva infància. Després es van traslladar al Poble Sec. Va deixar l’escola aviat, una escola de por i silenci a càrrec de monges que la utilitzaven de criada mainadera. Va començar a treballar en una llibreria, la propietària, la Begoña, va ser la seva primera mestra, la que li deixava llibres, li recomanava lectures.
Passats uns anys va esdevenir analista informàtica del Banc Atlàntic. Es va casar i va quedar embarassada. Moment en el que va decidir millorar el seu català i parlar-lo a casa ja que seria la llengua que utilitzaria amb els seus fills. Amb mi i el meu germà..."

"...Com els bancs ja guanyen prou diners, ella va considerar que calia guanyar prou drets i es va fer delegada sindical de CCOO. Els seus companys de feina la recorden com una dona forta i dolça, divertida, sempre rient i disposada a ajudar. Mai deixava ningú de costat ni guardava forces per l’endemà. Molt implicada i lluitadora, de fortes conviccions. Hi ha gent que sempre carrega els favors en compte, la Carme ni era conscient que feia favors a la gent, ho feia igual que la vinya dóna raïm, perquè és el seu fruit.

Era una dona tossuda. Volia ser universitària i ho va aconseguir als 34 anys per ser Assistent Social. Realitzant les pràctiques va conèixer el Pablo, arribat de l'Uruguai buscant un lloc on viure dignament i amb prou feines va trobar un alberg de beneficiència. Però també va trobar la dignitat al costat de la Carme, amb qui va compartir la generositat dels que se saben iguals més enllà de les diferències econòmiques. I per nadal el teníem a casa, com un més de la família.
El 1986, amb un grup d’amics i coneguts van fundar SOS Racisme per defensar les drets de les persones sense atendre al seu origen. I va començar a viatjar, a viatjar molt, i va treballar molt com a voluntària, a Nicaragua. I sempre ho va fer des de la discreció i la humilitat. Diuen que la humilitat, com la foscor, permet veure millor les llums del firmament.

Quan el 22 d’octubre de 2009 li van diagnosticar el càncer, no va dir res a ningú i va anar al cinema, a l’Ateneu, tal com tenia previst. La Carme era així. Mai s’ha queixat, al contrari, animava als demés a portar millor la malaltia. Com que ja estava prejubilada va decidir treballar d'assistent social, el que sempre havia volgut fer i malgrat estar diagnosticada, va poder realitzar el seu somni. Va treballar d'assistent social per al Departament d'Ensenyament...".

"...Quan ens vam acomiadar, hores abans de morir, va demanar que llencéssim les seves cendres en terra catalana...".

Gràcies a tots i a totes als que d'una o altra manera heu estat al nostre costat i seguiu estant.
Gràcies als que ens expliqueu les vostres vivències al costat de la meva mare.

Siguem com les onades del mar



"Siguem com les onades del mar,
que tot i trencar-se contra el rocam,
troben forces per tornar a començar."

Sergio Bambarén.

dissabte, 11 de setembre de 2010

Els regidors canten, o no, Els segadors



Alguns regidors i regidores no han cantat, tot i que algun i alguna movia els llavis de tant en tant i sense encert, l'himne nacional de Catalunya. Quina ha estat la causa?

1.- Raons ideològiques? Per coherència no haguessin sortit. O no? És més important sortir a la foto? D'aqui els cops de colze?
2.- No se sabien l'himne nacional de Catalunya? Un càrrec públic que representa a ciutadans i ciutadanes de Catalunya se suposa que té uns coneixements mínims del seu país. O tampoc?
3.- Afonia col.lectiva?
4.- Timidesa sense precedents?

Proposo que els regidors cantin Els segadors en començar cada ple, per anar refrescant la memòria i practicar l'entonació i segur que així acaben vencent la vergonya. Vergonya que no tenien en el ball d'autoritats.
Aqui els deixo l'himne per a que vagin practicant per l'any vinent.



Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

diumenge, 29 d’agost de 2010

Quan manen les dones

Com exerceix el poder la dona?

Quan manen les dones

En el reportatge queda clar que el paper de la dona en càrrecs de poder està molt limitat i és molt inferior al dels homes. Malgrat sigui una cosa ja sabuda, és imprescindible continuar incidint en la igualtat de drets i deures entre homes i dones.
Fins al 1.980 no hi ha cap dona cap d'Estat. Quin any veurem una dona presidir la Generalitat?

Hi ha un aparell d'afirmacions que es fan en el vídeo que m'han cridat especialment l'atenció:
"Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, li ha costat el doble, se li perdonen la meitat dels errors i se la jutja severament o el doble que es jutja als homes". Quan una dona arriba a un càrrec de responsabilitat, sovint es fan comentaris sobre la seva orientació sexual o bé sobre els favors sexuals que l'han portada on és. En canvi, mai s'ha qüestionat l'orientació sexual d'un home per exercir un càrrec de poder.
Fins i tot la manera de vestir provoca crítiques, en el vídeo ho explica la ministra Salgado i hi ha una intervenció de Zaplana desafortunada i masclista.

"Les dones quan governen escolten més, són més sensibles, comuniquen millor, fan més política social,... per això reclamo la feminització de la política". Els països escandinaus fa anys que ho tenen clar. Fa alguns anys que a Noruega, el 80% del Parlament ha estat ocupat per dones. És per això que estan tan avançats?

dimecres, 25 d’agost de 2010

Aznar. Més.





Alter ego? Va ser el preu que ciutadans innocents van pagar per tenir un president sense escrúpols i que ens va portar a una guerra -el fracàs més flagrant de la política- amb arguments falsos?
Ha de ser notícia la visita d'Aznar a Melilla?

dissabte, 21 d’agost de 2010

Aznar

Aznar, president d'Espanya des de 1996 al 2004:











Per treure el mal gust de boca:

dimarts, 17 d’agost de 2010

Recordant

Un vespre qualsevol, un vespre de vacances, del mes d'agost, mentre preparàvem el foc per fer unes orades a la brasa després d'una tarda a la piscina compartint riures i la companyia de la família, la mort d'en Joan ens colpejava brutalment. I malauradament no ha estat l'única.
Quan la mort és injusta i arriba quan no toca, quan arriba abans d'hora, la tristesa, l'angoixa, els dubtes i les pors,... t'envaeixen. I t'ensenyen també que la mort pot arribar en qualsevol moment i que cal viure la vida d'una manera intensa, rica i plena.

Miquel Martí i Pol deuria escriure el següent poema quan el dol es pot viure de manera serena.
Poema extret del Llibre d'absències :

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

dimarts, 10 d’agost de 2010

Art a Cerdanyola



Alienats. Aquest és el resultat de la darrera obra escultòrica i absolutament espontània realitzada per diversos artistes cerdanyolencs. Els artistes que han donat forma a un contenidor de rebuig han treballat colze a colze en dues fases i en dos petits grups. Fortament influenciats per l'impressionisme, el primer grup ha estat l'encarregat de triar la peça del mobiliari urbà i de transformar-la en un intent de plasmar que la realitat és molt més complexe del que sembla i que cal esforçar-se per submergir-se en la psique humana i mostrar-ne la seva angoixa. El segon grup, responsables de culminar l'obra i amb clares influències del pop-art, han utilitzat un llenguatge i uns recursos realistes: "Jo vinc a llençar les escombraries i... les llenço. Com deia Einstein, l'espai és una realitat curvilínia".
L'obra que està situada en un carrer entre els nous jutjats i el Condis de Canaletes serà retirada en breu i portada al MAC.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Je t'aime

No en sabia res de la vida de Gainsbourg. Ni tan sols que havia existit.
La vida d'aquest cantautor francès, força productiva i potser més polèmica, ha estat portada al cinema. Ja fa uns dies, en una de les baixades al Verdi, vaig veure la pel.lícula Gainsbourg, vida d'un heroi.
Sens dubte la cançó més coneguda de Gainsbourg és Je t'aime... moi non plus. Aquesta cançó la va composar per a la seva amant, l'actriu Brigitte Bardot, amb qui va arribar a gravar-la però que no va veure la llum fins fa poc ja que el seu marit li ho va prohibir. Un any més tard, al 1.969, la gravaria amb Jane Birkin, actriu i cantant, de qui es va enamorar i amb qui es va casar i va tenir una filla. Provablement, Je t'aime és la cançó que més polèmica ha aixecat per la seva sensualitat. Va ser prohibida en diversos països per la lletra ("Je vais et je viens, entre tes reins / Tu es la vague, moi l'île nue") però provablement els sospirs i gemecs que evoquen un orgasme van motivar-ne la censura.

Cantada amb Brigitte Bardot:



Cantada amb Jane Birkin:



Me la regalo.

dilluns, 2 d’agost de 2010

diumenge, 1 d’agost de 2010

Ple de juliol

Antònio González (Jony pels amics) va ser un dels regidors absents aquest darrer ple -motius vocacionals- no obstant la seva absència, va voler fer arribar el seu parer sobre els diversos punts de l'ordre del dia.
I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, el regidor no adscrit va enviar un video molt gràfic. Cal dir que molt més rejovenit, provablement els banys a Palomares hagin fet efecte, el regidor ens sorprenia als allà presents amb aquestes imatges:

dijous, 29 de juliol de 2010

L'abolició de les corrides, la fiesta nacional, la tradició, l'art, la tortura, la ministra de cultura i altres animals.

Un senyor enfundat en unes malles fúcsies i ben apretades, amb lluentons daurats i un barret amb volutes -i no vull continuar amb l'estilisme, més digne d'un membre d'Abba que de qualsevol altra cosa- que porta una espasa amb l'objectiu de travesar un toro que ha torturat prèviament amb banderoles, és art? és cultura?
Ja fa anys que ho dic, Catalonia is not Spain.

Fins quan hem de seguir aguantant que els polítics espanyols opinin sobre les decisions que pren el Parlament de Catalunya? Fins quan els haurem de sentir? Com pot dir una ministra de cultura que l'espectacle que acabo de descriure sigui cultura? Per què aguantar el cinisme sense límits del sr.Rajoy i s'atreveixi a parlar de llibertat i igualtat?

Cal anar amb compte amb els termes: tradició, cultura i tolerància. Mai, sota cap concepte, s'ha d'utilitzar com a argument la cultura o la tradició per continuar amb una tortura.
No podem ser tolerants amb determinades tradicions o aspectes culturals. No es pot tolerar l'ablació, el burka o els peus embenats de les xineses encara que es tractin de tradicions mil·lenàries i per més que aquestes formin part d'una cultura. Aquest argument no és vàlid. Afortunadament, no hem continuat amb el dret a cuixa i tampoc vivim en cavernes. És indispensable revisar les tradicions, per adaptar-les o abolir-les, si cal.
Les curses de braus no formen part de la meva cultura. La tortura, no entra dins de la meva cultura. L'argument de "és cultura" o "per tradició" no justifiquen la tortura o mort de cap animal. I incloc també la cabra que llancen des d'un campanar, els bous embolats, la matança de balenes, foques o dofins,...

Ja fa uns anys que en una tertúlia al Setè cel amb un parell d'amics, jo preparava la selectivitat i un d'ells acabava el primer any de medicina, que parlàvem de les curses de braus. Mentre que a mi em preocupava la tortura de l'animal, a ell, que per cert, és ara un reconegut psiquiatre, li preocupava la gent que disfrutava amb la tortura i mort de l'animal més que no pas l'animal.

Ara, per fi, el Parlament ha prohibit les curses de braus al nostre país. Però a Catalunya, com gairebé sempre, la felicitat no pot ser complerta doncs l'abolició de les corrides ha acabat en un coitus interruptus, i és que Espanya no ens deixa gaudir de gairebé res del que fem. Haurem d'esperar a saber si l'abolició de les corrides és o no constitucional, haurem d'esperar a saber si el Parlament de Catalunya és un parlament de pà sucat amb oli, haurem d'esperar a la decisió d'Espanya. I mentre esperem, el temps, va passant.

dilluns, 26 de juliol de 2010

kit de supervivència per a regidores i regidors

Aquest proper dijous i coincidint amb el darrer ple abans de les vacances d'estiu, els regidors i regidores podran gaudir de les avantatges que els ofereix el novedós kit per sobreviure al ple municipal. "Només amb aigua i xiclet! I a sobre no m'entero de res! Com volen que aguanti cinc hores de ple?" deia carregada de raó la regidora Xxxxxxxxx.

El kit està format per: sonda nasogàstrica, sonda vesical, taps per les oïdes, Gymnopilus spectabilis i prozac.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Espanya no reconeix Kosovo com a nou Estat

I és que Espanya és així. Ja fa dos anys que Kosovo va autoproclamar-se Estat i fins ara no hem tingut la sentència de la CIJ de les Nacions Unides. I és que segons la CIJ, Kosovo no ha violat cap llei internacional i per tant, s'ha de reconèixer la seva sobirania.
Espanya, juntament amb quatre països més, van ser els únics d'Europa en mostrar-se contraris. Ara, un cop publicada la sentència els líders de diferents països han tornat a posicionar-se a favor i en contra. I francament, és com a mínim sorprenent que davant d'aquest nou Estat que va decidir de manera legal independitzar-se, que la resta d'Estats hi suquin pa, i reconeguin o no a Kosovo com a nou Estat.
La situació legal de Kosovo obre una nova porta a Catalunya que els nostres juristes hauran d'estudiar. I per això, i abans de que s'esveri el galliner, ja ens volen tallar les ales:

dijous, 8 de juliol de 2010

Morral, the new Hero

En un acte de generositat mai abans vist, Iniciativa Cerdanyola ha decidit compartir el seu alcaldable amb la resta del planeta.

Davant de les preguntes sense resposta que ens fem, dels problemes que no es solventen, la desafecció política que vivim... -no tan sols a Cerdanyola- la solució és Toni Morral. "Per una nova perspectiva, una nova oportunitat, una bona alternativa, Morral serà l'Heroi que convertirà un dia normal en alguna cosa especial".

Després de la presentació de la seva candidatura amb l'adient slogan "Ja em coneixeu" IC llençarà un vídeo promocional del seu líder espiritual que serà visionat per primera vegada i en exclusiva mundial el proper dissabte 10 de juliol a les 18 hores (I és que un dels punts forts d'aquest partit, a banda de la diplomàcia és l'impol.lut ús del calendari).
Per a qui no pugui esperar a dissabte, producte de l'ansietat, o bé, sigui tan desconsiderat que assisteixi a la manifestació contra la sentència del TC, pot veure el vídeo clicant aqui.

Nota: cal esperar uns 30 segons per a veure en Toni Morral aclamat pel món.
Advertència: no apte per a sensibles. Pot provocar reaccions adverses i diverses.

El Pop Paul a Cerdanyola



Aprovada amb els vots a favor de CIU, PSc i IC-EUiA en el ple extraordinari i convocat per via d'urgència la moció relativa a forçar la 26ena plaça del ple municipal per al pop Paul. El PP i el regidor no adscrit s'han abstingut i per motius diferents. Per al PP, el nom de Paul no era convenient ja que podia amenaçar la unitat d'Espanya -tot i donar suport a la resta de la moció- ja que consideraven que el Pop s'havia de dir Pablo la qual cosa no ha estat acceptada pel nou regidor ja que aquest, tot i residir a Alemanya és anglès de naixement i "si a Alemanya m'han respectat el nom, per què me l'han de traduir aquí?". I és que el nou regidor està encara familiaritzant-se amb la curiosa realitat municipal i l'esquizofrènica realitat catalana. "És que encara no ha conegut Ciutadans" deia l'alcaldessa. L'abstenció del regidor no adscrit ha estat motivada per "l'estrany origen del pop" ja que ell considera que al ple ha d'haver pop, però a la gallega.

Podem doncs felicitar-nos ja que aquest consistori ha demostrat estar unit davant de l'adversitat tot posant seny, intel.ligència i valentia per tirar endavant Cerdanyola davant de la greu crisi econòmica que estem patint, del cràter financer i de la greu mancança d'equipaments.
El Consistori ha portat a terme per primera vegada una auto-avaluació/auto-crítica -sempre constructiva- i s'han adonat dels enfrontaments estèrils i el desgast que suposa la presa de decisions. Així doncs, deixaran en mans del pop Paul aquesta feina ja que sempre encerta (producte d'aplicar de manera rigorosa el mètode científic) i a més, no s'estressa.
Es preveu que el nou regidor decidirà en el ple de juliol si el Pont va o no a terra, si l'Altis esdevindrà o no una biblioteca i si es construiran més pisos o no en els terrenys del direccional.

dijous, 1 de juliol de 2010

No vull les molles, vull el pa sencer

NO VULL L'ESTATUT, VULL LA INDEPENDÈNCIA



Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I allò que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Ovidi Montllor

dilluns, 28 de juny de 2010

La parida de l'estatut



Després de quatre anys, avui, 28 de juny de 2.010, el Tribunal Constitucional -d'Espanya- ha donat a llum a un estatut mutilat, anti-democràtic, desfasat i malaltís. Una de les coses que ha dit l'estatut només néixer ha estat que "Espanya és una unitat indisoluble".
Només em queda felicitar als pares de la criatura.

dimarts, 22 de juny de 2010

Marina Geli, sexe oral i Intereconomia

Darrerament han proliferat un estrany tipus de programes on es barregen "periodistes" amb ex-dones de torero, cunyades de cantants i fills d'algú que deuria ser famós en una època passada, i en el que fan un acurat debat sobre l'actualitat. Per posar un exemple, l'altre dia parlaven sobre l'augment de mames de la ex de Chiquetete. Era a Telecinco, crec.

Els programes del cor han envaït l'espai televisiu. I penso que cal reflexionar sobre el perquè tenim la tele que tenim. Últimament, aquest exitós format de tertúlia amb freaks i "periodistes" que fan la funció de comentarista ha arribat a d'altres àmbits suposadament seriosos en els que es parla sobre política i economia. I això ho trobo més perillós.

Mentre en el primer cas, per tots és sabut que la premsa rosa és una premsa frívola, en el segon, pressuposem que hi ha gent preparada i amb prou coneixements per a tractar qualsevol tema d'actualitat com pot ser la nova reforma laboral. I el problema rau en que la gent preparada, seriosa i responsable no fa pujar l'audiència tant com una colla d'incendiaris.

I això és el que passava la setmana passada a Intereconomía:



Anem a pams. Primera qüestió. És provable que la falta de sexe pugui provocar aquests efectes en algunes persones. I és més, potser si segueix els consells de la conselleria de sanitat catalana estaria més relaxat, l'home. Però deixant de banda la salut sexual i psicològica d'aquest comentarista, el que és molt preocupant és el nivell d'algunes cadenes de televisió i la falta d'ètica i d'escrúpols. El tot per l'audiència no s'hi val.

Per què no informen a Intereconomía i critiquen de passada a la Marina Geli per l'estat de les urgències als centres hospitalaris catalans, per les llistes d'espera i per les condicions en les que ha de treballar el personal sanitari?
S'està deixant d'informar dels problemes que ens afecten per a parlar de frivolitats. Hi ha al darrera alguna intencionalitat política?

Segona qüestió. Algunes de les preguntes que alumnes d'onze anys m'han fet al treballar la reproducció humana i la sexualitat:

- Com fan l'amor dues dones?
- Com fan l'amor dos homes?
- Què és el sexe oral?
- Què és el sexe anal?
- Com sabem que volem fer l'amor?
- Què se sent quan es fa l'amor? I després de fer-lo?
- Fa mal fer l'amor?
- Si et talles el penis, què surt, sang o semen?
- Quan et ve la menstruació pots veure l'òvul a les calcetes?

La informació és l'única eina per evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. Les campanyes informatives entre els joves i adolescents són imprescindibles.

dilluns, 21 de juny de 2010

Ja em coneixeu

Amb aquest adient eslògan es presentava ahir el candidat a l'alcaldia d'IC-EUiA, Toni Morral. No puc estar més d'acord amb aquest "Ja em coneixeu", tot i que em genera algun dubte i és que el fet de no haver pogut assistir a l'acte ja que tenia feina -la consulta i la visita del conseller Tresserres i d'en Joan Ridao- i que tampoc m'hi van convidar, va fer que no hi anés i això em provoca un dilema:

Era la sentència una declaració d'intencions? Hi havia un missatge entre línies per a la Consol?



O bé era una advertència? "Ja em coneixeu, sóc com sóc. Està en el meu ADN. No puc canviar. Ja ho deia Piaget. No sóc com els altres. Sóc diferent."



De totes maneres, davant el dubte, corre.

dissabte, 19 de juny de 2010

20 J



Demà, diumenge 20 de juny, es fa la consulta sobre la independència de Catalunya a Cerdanyola. I això és possible gràcies a l'esforç de molts voluntaris i voluntàries que creuen en la democràcia. Hem de poder decidir sobre el nostre futur.
Demà, tant SI, com NO, VOTA

dimecres, 16 de juny de 2010

Més petròlia

Per a qui vulgui consultar el sumari sencer del cas pretòria i disposi de molt de temps, només ha d'entrar aqui:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/174547-publiquem-el-sumari-sencer-del-lcas-pretoriar.html

Dues coses a destacar, la declaració de la Consol Pla, que la podeu trobar en el "Tomo" 19, pàgina 106 i de la que en transcric un fragment d'alt contingut polític i del qual se'n desprén que la Consol sap allò més bàsic que tot regidor/a hauría de saber i que és vigilar amb la roba estesa. Però que tot i ser tan bàsic, no tots saben i després passa el que passa. I és que en aquest estrany poble, el nostre, entre pretòria, ponts i Can Planas, ens podem divertir molt anant a esmorzar, dinar o sopar. I és que ara em ve al cap un dinar a l'endemà de la "cesió" de la Consol en el que vaig coincidir amb... bé, ho deixo. Ara, qui s'emporta el premi d'honor és una regidora que va esmorzar al meu costat sense adonar-se de la meva presència. Després d'una hora ben bona de confabular i en la que em deixava a caldo mentre jo prenia un suc de taronja i un entrepà de nosequè i per a que no fos dit, li vaig desitjar que li fos de profit l'esmorzar. Que no sigui dit que tants anys d'esforç dels pares i els mestres no han donat el seu fruit.

I com a mostra dels coneixements de la Consol:

PREGUNTADA para que diga por que le pidió el señor Casamitjana que la reunión que mantuvieron fuera en un sitio discreto.
MANIFIESTA que por que a la hora del desayuno hay cafeterías que se llenan de gente y que en realizada lo que quería decir era un sitio tranquilo.

L'altra cosa a destacar és "Luis Pera Zeta", "Masía Alavedra" i "Luis Casamichana". Per un moment pensava que llegia el TBO però no, era el sumari del cas.
Potser aquest video ho explica i és que provablement teníen algun dilema a l'hora de fer la transcripció d'alguns noms:



Si tinc més temps i ganes, continuaré investigant pel sumari, que no he trobat la declaració d'en Morral.

dijous, 3 de juny de 2010

Incomprensió

Devia tenir uns 12 anys quan de viatge amb la meva família pel centre d'Europa els meus pares van creure convenient visitar un camp de concentració nazi.
El camp de concentració de Dachau em va impressionar de tal manera que és de les poques coses que puc recordar perfectament d'aquell viatge. Les fotografies de les fosses comuns, els nens cadavèrics, la gent esquelètica, els barracons i les normes, els forns i les cambres de gas, el silenci entre els visitants, i els plors d'alguns d'ells,...
El poble jueu ha patit durant segles el rebuig, la incomprensió, la violència i el genocidi. I això fa que em sigui més complicat entendre com va poder l'estat d'Israel atacar uns vaixells amb ajuda humanitària, en missió de pau i en aigües internacionals.

dissabte, 29 de maig de 2010

Vaudeville. O ple de maig.

Després del vaudeville protagonitzat pels nostres representants polítics el passat dijous i en el transcurs d'un ple que s'allargà fins quarts de dotze, proposo fer un parell d'entre-actes en els que Vanesita la del tigre i Anskar podrien amenitzar la vetllada als allà presents a l'estil dels entremesos de Cervantes, per donar-hi més nivell.
Crec a més, que l'ACA té un paper important en el nostre consistori -i no ho dic pel pont- ja que seria bo que fessin una anàlisi de l'aigua que prenen els nostres representants en el transcurs del ple.

Anem a pams.
Comencem amb la "inadmissió del recurs de reposició del sr. González". Aquest vota a favor (ell diu que no ho recorda i la veritat és que podria ser que no votés, com ja he observat en diverses ocasions i que ja he fet esment anteriorment en algun post) no es llegeix l'acta del ple i ara presenta un recurs en contra d'un punt del que va votar a favor. Tot plegat un xic estrambòtic però vaja, que un mal dia el pot tenir tothom. És al punt següent que s'enganxa amb el Moreno quan està en contra de la modificació de llocs de treball que suposa un increment de 40€ mensuals per als treballadors afectats. Aquí, el Moreno li recorda que va cobrar 50.000 per no fer res i "tener el buzón caído" (vull pensar que no era en sentit metafòric). El González parla del senyor alcalde (en referència al Morral) i ho fa dues vegades, la qual cosa treu de polleguera a l'alcaldessa, i acaba preguntant-li al Moreno si no dimitia. L'alcaldessa li recorda que està en un altre punt de l'ordre del dia i el sr. González contesta que "como no he leido mucho el orden del dia i se me ha caído la segunda hoja...". La intervenció acaba amb un "no voy a irme de excursión ni a Hamburgo".

Segon round.
Es declara deserta la convocatòria per a gestionar el Bosc Tancat. I ara el sr. González ens torna a sorprendre als assistents amb la més maca declaració d'amor que mai li hagin fet a Fèlix Riba. I transcric literalment: "sr. Fèlix, me cae bien. No sé porque, porque no tenemos mucha comunicación ni mucha relación, pero son cosas que a veces ocurren en la vida..." Està clar que això és amor a primera vista. Va acabar la intervenció amb un "me gusta su fair play".
En aquest punt, el microclima de la sala de plens, càlid i humit, ja començava a fer estralls. Davant de l'espectacle, la gent assistent no s'estava de fer comentaris en veu alta. I és en aquest moment que entra a la sala de plens un senyor amb una bossa del Paco (el fruiter) que contenia una síndria. El pobre home deuria anar a comprar i al passar per davant de l'ajuntament deuria veure moviment i va pensar, puja a veure que s'hi cou, però davant del lamentable espectacle, l'home que s'hi va estar cinc minuts deuria marxar deprimit cap a casa.
I malgrat ser tot plegat tan animat i colpidor, el senyor interventor, va i se'ns adorm.

Tercer round.
Un regidor socialista al qual mai havia sentit la veu abans va entrar en còlera davant d'una moció presentada pel prota de la nit i és que el senyor González va presentar al ple una moció per a que el el sr. Rodríguez Zapatero fos substituït. El senyor Fèlix (el Riba no, of course) va escridassar al González quan aquest li va dir a la Carmona que "Cerdanyola no se merece a una alcaldessa como usted". Va haver una picabaralla entre el Moreno, la Carmona i el Fèlix amb el regidor no adscrit. Es van perdre les formes una vegada més i entre el paper d'alguns regidors i la gent del públic, vaig dubtar per un moment si assistia a algun espectacle de la Cubana. Fins i tot em preguntava si el senyor de la síndria no seria un actor...

La cançó de la nit, dedicada òbviament a en Fèlix Riba i a Antonio González:



I per acabar, una moraleja: "ojo a l'hora de confeccionar les llistes".

divendres, 28 de maig de 2010

Estreno bloc polític

Com a candidata d'ERC per a les properes municipals es feia necessari crear un nou bloc de contingut polític. El nou bloc que he obert avui és el següent: http://blocs.esquerra.cat/helena-sola

A d'altres països amb una tradició blocaire més arrelada que en el nostre, els polítics tenen dos blocs, el personal i el polític, i el tractament que aquests reben són molt diferenciats pel següent: mentre el primer bloc, el personal, representa a una persona, el segon, el bloc polític, representa a un partit.
Aquestes normes del joc van quedar establertes des d'un primer moment i estan molt consolidades.

Ara bé, la realitat d'aquí és una altra -que cal canviar- i presuposo que ve marcada perquè la blogosfera és relativament nova i hi ha qui encara no hi veu les diferències.
Quants regidors i regidores tenen bloc? Menys de la meitat. I quants d'ells en tenen dos, un de polític i un de personal? Que jo sàpiga cap.
I d'aquí, algunes conseqüències, com a mínim insòlites, que m'ha comportat ser política i tenir bloc personal.

dilluns, 17 de maig de 2010

I aleshores no en quedà cap




25 desconeguts arriben al Consistori cerdanyolenc,

25 desconeguts esperen trobar-se a l'alcaldia,

però d'un en un,

van desapareixent.

Cerdanyola films presenta:

I aleshores no en quedà cap.

I això és el que passa quan les coses comencen a anar malament,

aquest estiu,

una pel.lícula com no s'ha vist mai abans.

Et deixaran penjat (traducció literal),

un misteri per resoldre.

dimecres, 12 de maig de 2010

Contrastos

Des d'una habitació de l'oncològic on dues desconegudes comparteixen habitació, lluita i riures, i mentre passen l'estona jugant al parxís, miro per la finestra.
Una autopista de vuit carrils ens separa de l'Hesperia i del restaurant que el Santi Santamaria va obrir no fa massa a la seva cúpula. Una mica més enllà hi ha l'hospital de Bellvitge, i em ve al cap el precari servei d'urgències i el personal i els malalts que han de patir-lo. Està tot envoltat d'edificis de pisos i més pisos, horribles, vells, on fa uns anys acollien als immigrants espanyols, que com els meus avis materns, venien a Catalunya a la recerca d'una vida millor i que actualment acullen immigrants provinents del Magreb. Fa vent. Com sempre. Les poques persones que hi passen per sota intenten protegir-se i els pocs arbres que hi ha es belluguen violentament. Després de dies mirant per la mateixa finestra hi veig, allà enmig, enmig de la misèria i de l'opulència, una ermita. Per l'aspecte, sembla romànica. Pregunto. És una ermita del s. XIII. Algun dia, si tinc temps, m'hi acostaré.
Miro per una altra finestra. I hi veig els avions que s'acosten per aterrar a l'aeroport del Prat. Penso en les històries que hi ha allà dins -viatges d'empresa, de noces, de plaer, ERASMUS, guiris que busquen platja i sangria, catalans que tornen a casa, alguns amb ganes de fer-ho i d'altres amb ganes de tornar a marxar, alguns que es retroben amb el vell amor i d'altres que tot just l'enceten...- i d'on deuen venir. Quan baixo la mirada del cel, hi veig Montjuïc i l'enorme cementiri. Més a prop, els molls de càrrega, les grues i els milers de contenidors. També penso en el que hi contenen: productes made in China, Taiwan o Vietnam, blat transgènic o qualsevol altra cosa transgènica o potser, cashmir autèntic i seda de l'India, espècies,... massa romàntic. I allà, al costat de l'aparcament de l'ICO, unes pistes de tennis amb gent que hi juga. Torno a mirar el moviment de cotxes en el parking de l'ICO. I és que aparcar el cotxe pot costar una hora -una mostra més, penso, de que fem infraestructures obsoletes pensades en les necessitats de fa deu anys enlloc de tenir una mica de visió de futur- i allà enmig de tant moviment, en una mena de parada d'autobus, un espai per a fumadors. Per les bates blanques que porten, són treballadors de l'hospital.
Quan surto d'aquell cel-infern, em sento afortunada de ser "només una visita". Vaig cap al cotxe i just al meu davant, davant de l'oncològic, un anunci de grans dimensions. Mai havia vist un anunci en cap tanca publicitària com aquell: "Tanatori de gran via...". No ho puc evitar. Truco. Em queixo de la seva manca de sensibilitat per on han situat l'anunci. I l'home de l'altra banda del telèfon em diu que "és marqueting pur i dur" i que no sóc la primera que truca.

Baby I love your way



Shadows grow so long before my eyes,
And they're moving across the page.
Suddenly the day turn into night,
Far away from the city.

But don't hesitate, cause your love won't wait

Ooh baby I love your way.
Wanna tell you I love your way.
Wanna be with you night and day.

Moon appears to shine and light the sky
With the help of some firefly.
Wonder how they have the power to shine,
Shine, shine, shine,
I can see them under the pine.

But don't hesitate, cause your love won't wait

Ooh baby i love you way.
Wanna tell you i love your way.
Wanna be with you night and day.

I can see the sunset in your eyes,
Brown and grey, and blue besides.
Clouds are stalking islands in the sun.
I wish i could buy one, out of season.

dimarts, 4 de maig de 2010

Nada cambia

He volgut penjar aqui la carta que la Julia Pozo, presidenta de l'associació Defensant el 0-3, va fer arribar als mitjans fa alguns dies:

dijous 15 d’abril de 2010
Nada cambia
Durante este curso hemos ido reuniéndonos de manera periódica con el antiguo regidor de Educación, Rafael Bellido, con el que hacíamos seguimiento de los avances en los temas del 0-3 en la ciudad. Después del cambio de gobierno nos reunimos con la nueva regidora de Educación, Esther González, a la que muchos conoceréis porque asistía de manera regular a las reuniones de la Asociació. En esta primera reunión, Esther nos comunicó que ya se había decidido cuál sería el nuevo modelo de gestión del 0-3 en Cerdanyola, y que el nuevo gobierno apostaba por la gestión indirecta, apoyados por la experiencia positiva de Montflorit. También nos anunció que se estaba definiendo un marco educativo para el 0-3 con la ayuda de l@s teóric@s del ICE, y que en este proceso de definición se analizaban todos los aspectos de funcionamiento de las llars d’infants, desde los puramente asistenciales hasta los pedagógicos, pasando por los que afectan a la conciliación de la vida familiar y laboral y los económicos. Y que, ceñidos a este marco “educativo”, sería que cómo tendría que trabajar la/s empresa/s a las que se les adjudicará la gestión de Cordelles y Montflorit. Este marco educativo no está acabado, por lo que las empresas que se presenten a concurso no lo van a conocer, y no van a saber cómo les puede condicionar. Las familias tampoco.

En el pleno del mes pasado se aprobaron las bases del nuevo servicio de escola bressol. Para el pleno de este mes, Esther espera poder llevar el pliego de condiciones del concurso para que sea aprobado. En el mejor de los casos, justo antes del inicio del curso, en Septiembre, se conocerá quién gestionará Cordelles y/o Montflorit.

La semana pasada tuvo lugar en la escuela Cordelles una reunión con las familias para informarlas de este cambio. Vino Esther, como regidora, y Roser Alcaraz, como técnico responsable del 0-3 en Cerdanyola. Empezaron la reunión explicando cómo se asumió la gestión de Cordelles y porqué se había llevado directamente su funcionamiento desde la regidoría, y que también existía Montflorit con un modelo de gestión indirecto. Que era necesario unificarlos y que con la gestión indirecta se unificaban. Luego nos intentó explicar que el cambio de modelo de gestión no implicaba cambios en el funcionamiento de la escuela, que todo seguía igual. Que el cambio se basaba en que, en vez de pagar la nómina el ayuntamiento a l@s maestr@s, la pagaría la empresa que ganara el concurso; y que las familias, en vez de pagar la cuota al ayuntamiento, se la pagarían a esta empresa. Así lo presentaron. Y luego empezaron las preguntas.
Cuando acabamos la reunión supimos que nos habían querido engañar, ya que la escuela no funcionará igual. Sobre el horario de atención de las maestr@s a los niñ@s no supieron decirnos, por lo que no sabemos a ciencia cierta cuanto tiempo y en qué horario se solaparán, sólo que no será de 9 a 17h. Del equipo educativo, se reduce en dos personas, las maestras de soporte. En cada aula habrá dos personas, pero el servicio de canguraje lo hacen las mismas personas que estarán con lo niñ@s en horario “lectivo”, por lo que habrá aulas en las que el tiempo de solapamiento de l@s maestr@s será escaso; pero no supieron decirnos si serían las misma aulas o no todo el curso. No habrá maestr@s de soporte para cubrir bajas, vacaciones, permisos, indisposiciones, etc.... entonces, ¿habrá un reguero de personas desconocidas para los niños, para cubrir todo este absentismo? ¿o no habrá nadie? ¿Habrá alguien responsable de vigilar las entradas y salidas de los niñ@s? Cada aula, a las horas de entrar y salir de los peques, tendrá un solo maestro con ellos, ¿cómo habrán pensado que se va han hacer las entradas y salidas? Esperemos que a ninguno de los chiquitines haya que llevarlos a cambiar o al lavabo en el tiempo en el que l@s maestr@s esten sol@s, porque cómo no podrán dejar el aula vacía y no hay soporte …. Desde luego se acabó la música, ¿o cada maestro hará la suya?
El otro cambio “que no se produce” es el de la permanencia del equipo educativo. No hay ninguna garantía de que, salvo las dos plazas que desaparecen, el resto del equipo permanezca.
Está la voluntad de la regidoría de que no cambie, pero nada más que eso. Según ella, en Cordelles no era posible imponer la subrogación del personal en el pliego de condiciones, y por lo tanto no lo imponen. Cómo el pliego de condiciones del concurso es el mismo para las dos escuelas, en Montflorit tampoco será obligado por la empresa entrante contratar al mismo personal. “Tampoco cambia” el servicio de comedor, sólo “lo hará otra empresa distinta a Scolarest” (en esto al menos, en Cordelles, será difícil que la escuela salga perdiendo, pero en Montflorit, habrá que verlo). Como no-cambios positivos, que estos sí se acordaron de contarlos sin que nadie tuviera que preguntarlo, están que se exige un titulad@ en magisterio infantil por nivel (tres en cada escuela), y que se impone que el personal cobre a razón del convenio de la Generalitat, para evitar la “fuga” a los ciclos de 3-6, y así asegurar la calidad.
Y creo que no me dejo ningún no-cambio sin contar. Sobre los que no se nos ocurrió preguntar tampoco sabemos mucho más. Pero los no-cambios son para Cordelles y Montflorit, que para eso se unifica la gestión.
Para familias como la mía, con un bebé al que matricular, se repetirá la incertidumbre de tener que optar por una escuela pública de la que no me han podido explicar nada de su funcionamiento. Para otras, como nos pasó a la mayoría hace dos años, la decisión será si mantiene o no a sus hij@s en un centro del que sólo saben seguro que tendrá el mismo horario de apertura que tienen ahora, y cuál es su dirección. Pero el hecho de que intenten ocultar la verdad en una reunión con las familias…. me parece, francamente, muy feo.

Una vez más, no será en Educación en lo que este gobierno priorice sus inversiones. Ya sabemos por qué, en la carta de presentación de la nueva alcaldesa, no hubo ninguna referencia a la Educación cuando se enumeraban las prioridades.


Julia Pozo

dijous, 29 d’abril de 2010

Crònica del ple d'Abril

No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.
No tornaré a evidenciar el cinisme de la regidora d'educació en un ple.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Everybody hurts



When the day is long and the night, the night is yours alone,
When you're sure you've had enough of this life, well hang on
Don't let yourself go, 'cause everybody cries and everybody hurts sometimes

Sometimes everything is wrong. Now it's time to sing along
When your day is night alone, (hold on, hold on)
If you feel like letting go, (hold on)
When you think you've had too much of this life, well hang on

'Cause everybody hurts. Take comfort in your friends
Everybody hurts. Don't throw your hand. Oh, no. Don't throw your hand
If you feel like you're alone, no, no, no, you are not alone

If you're on your own in this life, the days and nights are long,
When you think you've had too much of this life to hang on

Well, everybody hurts sometimes,
Everybody cries. And everybody hurts sometimes
And everybody hurts sometimes. So, hold on, hold on
Hold on, hold on, hold on, hold on, hold on, hold on
Everybody hurts. You are not alone

dissabte, 24 d’abril de 2010

La culpa va ser de... (part II)

Que la informació és poder és una cosa que tots sabem. I que aquesta pot ésser manipulada i parcial, també.

Aquests dies he parlat amb força gent sobre el "Pont". I sovint és difícil discernir el que és una opinió, sobretot perquè aquesta està expressada com si fos un fet objectiu i no ho és, del que és veritablement un fet objectiu. A més, cal afegir els rumors, aquella cosa que tant agrada a alguns, que els provoca salivera només de pesar-hi. I els rumors i l'especulació en l'àmbit polític són el pa nostre de cada dia.

Quan el joc polític és tan brut i pervers perquè tot s'hi val -perquè la manera de fer política és una lluita de punyals per l'esquena- quan hi ha un conflicte o un problema fa més difícil encara discernir si hi ha o no al darrera de tot plegat un objectiu polític. I és aquí on entra també la font d'informació. I malauradament, "la font", sempre és parcial perquè al darrera hi ha una intencionalitat.

Problema+especulacions+rumors+informació+desinformació+opinions+intencions+política+ el joc del telèfon = mal funcionament polític.

No entraré en el que s'ha dit o m'han dit aquests dies per no contribuir a la causa però he pensat sovint en un exercici de comunicació que faig als meus alumnes perquè s'adonin de que quan transmetem informació ometem una part i n'afegim una altra. Cal que siguem crítics i sobretot conscients de que la informació no és neta i que aquesta ve acompanyada d'una forta càrrega d'intencions. De manera que, per exemple, davant d'aquesta afirmació "l'informe diu..." he preguntat si l'havien vist. I resulta que no. Que aleshores rectifiquen i diuen "m'han dit que l'informe diu". I la cosa canvia substancialment.

I així estem i així ens va.

divendres, 16 d’abril de 2010

La culpa fue del cha-cha-chá (I part)



Aquesta ha estat la cançó que més vegades s'ha escoltat aquesta setmana a la nostra estranya i curiosa vila.
Cal dir que ni molt menys ha estat la primera vegada, és més, és tan habitual al nostre consistori que la proposo com a himne.

Segons la Viquipèdia: Un pont és una estructura construïda per a salvar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc... tot passant-hi per damunt.

Si l'obstacle és el propi pont, és a dir, que el pont no salva cap obstacle si no que és un obstacle en si mateix, i és més, si és té en compte que no té cap utilitat ja que a pocs metres i en ambdós sentits ja hi ha un pont, es pot considerar que el "el pont" de la discòrdia sigui un pont?

dilluns, 12 d’abril de 2010

Cerdanyola també ha de poder decidir!

Aquest proper dimecres 14 d'Abril a les 21h a l'Ateneu de Cerdanyola es fa l'acte central de Cerdanyola Decideix. Fan falta 200 voluntaris com a mínim i 12.000€. És imprescindible que hi participem si ho volem fer possible.
Sóc de Cerdanyola i vull poder votar al meu poble si vull o no la independència del meu país. Cerdanyola també ha de poder decidir.
Arenys va posar en marxa la maquinària el passat setembre i des d'aleshores ençà, 170 poblacions més van fer el referèndum el 13 de desembre i unes 200 ho faran el proper 25 d'abril.
- Què demanem amb aquest referèndum? Poder decidir sobre el futur del nostre país, d'una manera democràtica i participativa.
- Qui té por de la democràcia i de la llibertat? Doncs a Cerdanyola el PSc i el PP. Ambdós partits van votar en contra de la moció per a donar suport al referèndum consultiu. Com pot haver un partit polític (dos) que votin en contra d'una consulta popular? Que votin en contra del principi més fonamental d'una democràcia?
Hi ha unes paraules d'en Gerard Fernández que resumeix molt bé el perquè d'aquest referèndum: "...tenim el dret a saber, opinar i decidir quin model de país anhelem i per això fem aquest referèndum, perquè som profundament democràtics i no ens fa por la llibertat.".


dimecres, 7 d’abril de 2010

Llegenda de primavera




Segons diu una llegenda, fa molts i molts anys, un noble castellà va enamorar-se d'una princesa escandinava. S'hi van casar i la va portar a viure al seu castell situat dalt d'un turó des d'on es veia una vall.
Al cap de no massa temps, la princesa, enyorada de la blancor de la seva terra, deixà de somriure.
Ell, que només la volia veure feliç, va manar plantar tota la vall de cirerers. Així que un cop l'any, per aquesta època, entre finals de març i primers d'abril, queda tota la vall coberta de blanc.
El somriure tornà a la boca de la princesa escandinava.

Moltes de les cireres que menjarem aquest estiu tenen al darrera aquesta bonica llegenda de la vall del Jerte.

dijous, 25 de març de 2010

La gestació d'una història d'amor



La Consol, farta de passar les nits de dissabte mirant la tele amb l'aborrit del Morral, va saber què era l'amor de veritat. Els socialistes van picar a la porta i li van prometre amor etern (ser alcaldessa consort). A la qual cosa, ella no s'hi va poder negar. (Més per ego que per amor) i el resultat és: els socialistes a l'alcaldia i la Consol transpirant felicitat per tots els poros de la seva pell. Només cal veure-la en els plens. I com somriu i li brillen els ulls quan algun regidor o regidora d'IC la critiquen per alguna cosa.

diumenge, 21 de març de 2010

Dia internacional contra el racisme

Brown eyed girl va patir alguns canvis abans de ser gravada. Era l'any 1967 quan Van Morrison composava Brown-Skinned girl. Es va considerar que la història d'amor entre un noi blanc i una noia negra "...making love in the green grass" patiria el rebuig per part de la societat de l'època. Així doncs, la noia va deixar de ser negra per a tenir els ulls i no la pell marró, i enlloc de fer l'amor sobre l'herba verda, van passar a "laughin' and a-runnin'".



Days when the rains came
Down in the hollow,
Playin' a new game,
Laughing and a running hey, hey
Skipping and a jumping
In the misty morning fog with
Our hearts a thumpin' and you
My brown eyed girl,
You my brown eyed girl.

Whatever happened
To Tuesday and so slow
Going down the old mine
With a transistor radio
Standing in the sunlight laughing,
Hiding behind a rainbow's wall,
Slipping and sliding
All along the water fall, with you
My brown eyed girl,
You my brown eyed girl.

Do you remember when we used to sing,
Sha la la la la la la la la la la te da

So hard to find my way,
Now that I'm all on my own.
I saw you just the other day,
My how you have grown,
Cast my memory back there, Lord
Sometime I'm overcome thinking 'bout
Making love in the green grass
Behind the stadium with you
My brown eyed girl
You my brown eyed girl

Do you remember when we used to sing
Sha la la la la la la la la la la te da.

divendres, 19 de març de 2010

Ple extraordinari de març.

Cap moviment maxil.lar. Aquest és el titular. No han menjat xiclet. Es veu que la cura de desintoxicació aprovada per via d'urgència fa un parell de setmanes, ha donat el seu fruit. Per primera vegada en un ple, cap regidor ni regidora han fet ús del xiclet. Això si, ha portat conseqüències. Per una banda, la somnolència extrema d'alguns regidors, preocupant, en un parell de casos, ja que van arribar a fer un cop de cap enmig del ple. I per l'altre banda, la discusió sobre la modificació dels pressupostos, 23 23, a causa del tractament per a la xicletofília.

Alarmant l'estat del senyor Antonio González. Es veu que el pobre home va patir de debò en una informativa sobre espais públics. Segons ell, i cito textualment: "reunión muy caliente de la que salí muy dolorido". No sé si potser van confondre algun espai íntim i privat, molt privat, de l'esmentat regidor per un espai públic.

Per la resta del ple, sense novetats. L'Ortiz i el Cayuela segueixen en la seva línia. El primer segueix pecant de manca de prudència com a mínim. Ni és un expert en la matèria, i a més, fa tan sols tres mesos que acaba d'aterrar i així i tot segueix exposant-se a les collejas contínues per part del Cayuela i del Buenaño. Aquest darrer, per cert, força encertat. Breu, contundent i elegant. No va caure en metàfores idiotes ni comparacions absurdes dignes de portera després del carajillo. To que està adquirint el ple aquests darrers mesos.
A banda de l'idil.li Ortiz-Cayuela, el més preocupant és la queixa pública d'aquest darrer ja que els socialistes han retallat els pressupostos pel que fa a la despesa social i en canvi, inverteixen en propaganda i promoció. Com a mínim, curiós el pla anti-crisi.

Ja en parlarem més endavant de l'estratègia socialista per evitar el debat així com de respondre a les preguntes per part de l'oposició i de la ciutadania.

dijous, 25 de febrer de 2010

Ple de febrer. No tinc paraules.

El ple de febrer ha continuat en la línia dels anteriors. No vull ni resumir-lo i ni tan sols adjectivar-lo perquè francament, no em ve de gust.
Quatre regidors i regidores socialistes han menjat xiclet en aquest ple. Espero poder esborrar de la meva retina a certa regidora socialista traient la llengua per estirar el xiclet que anava des de les pales superiors fins a la punta de l'esmentat múscul. La imatge, lluny de ser eròtica ha estat més aviat desagradable. Espero no somiar-hi.
No es pot afegir algun article en el ROM o bé fer una moció sobre la conveniència de l'ús del xiclet? Podria anar més o menys així: "Atès que, menjar xiclet en en una sessió plenària està considerat de mal gust. Atès que,...".
Potser al ple de març ens sorprenen menjant pipes i escopint-ne les pellofes.
Les sessions plenàries de l'ajuntament haurien de ser un aconteixement suficientment important com perquè els regidors i regidores tinguessin una actitud de respecte, per educació i per imatge, vers a l'acte en si i a la resta dels allà presents. Potser hauríen de prendre consciència que no estan a la terrassa d'un bar amb els amics fent unes tapes. Penso que la cap de protocol de l'ajuntament en podria fer un seguiment.
Això del xiclet ha quedat en una anècdota quan l'esmentada regidora, en acabar el ple per donar pas al plenillo ha dit a la seva companya de marxar per no haver de suportar a la gent. Sap aquesta regidora què vol dir ser regidora? Sap quin és el seu compromís amb Cerdanyola? Els regidors i regidores es deuen a la ciutadania. El seu sou surt dels nostres impostos i el ple és un dels escenaris on els ciutadans i ciutadanes poden fer les seves queixes, suggeriments, precs i preguntes, transmetre les seves angoixes,... és un escenari on poder participar i ser, almenys, escoltats. I escoltats amb el respecte que es mereixen. I ja no dic contestats perquè això ja seria massa demanar.
He sentit vergonya i autèntic fàstic.

I perquè no sigui dit que no he aportat res d'interessant, tornant cap a casa, mentre escoltava la ràdio, m'ha sorprès el següent titular: "Les femelles són promisqües perquè en depèn l'espècie". Avui s'ha fet públic un estudi que afirma que les femelles de la majoria d'espècies, des dels insectes als mamífers, són promisqües i la causa és biològica. Han fet un experiment amb dos grups de mosques, en el primer grup, les mosques es relacionaven de forma natural mentre que en el segon, les mosques només podien relacionar-se amb un sol mascle. Després de 15 generacions de monogàmia, el segon grup de mosques s'ha extingit.

I abans d'acabar, un aclariment. Aquest és el meu bloc personal. Per a aquells que els preocupa el fet de que pugui abstenir-me d'opinar, que no ho penso fer. Que dir el que penso en veu alta és per a mi un dret. Pels que em diuen que a partir d'ara hauré de moderar els comentaris, que tampoc ho penso fer.
I no ho penso fer mentre els plens del nostre ajuntament siguin com ha estat aquesta nit.