dilluns, 28 de desembre de 2009

Nit de reis




Aquest conte me'l va explicar en Jaume Cela, mestre meu, quan feia setè o vuitè d'EGB. Ens explicava històries gairebé cada dia, com fan els bons mestres. No recordo amb exactitud els detalls i m'inventaré una part però em va semblar que la història d'amor era molt maca.
Ja fa uns quants anys, durant uns nadals, que en un petit i fred pis d'una ciutat grisa qualsevol, hi vivia una parella que s'estimaven molt. Eren molt feliços junts tot i no tenir res més que lo just per a menjar i l'amor que sentien l'un per l'altre.
Mentre al carrer se sentien les nadales i les llums de colors brillaven, l'Albert estava trist perquè no tenia diners per a fer el regal de reis que l'Alba es mereixia. I el mateix li passava a ella.
L'Albert, tot i treballar en una fàbrica, era escriptor i tenia una ploma de gran valor. Va decidir vendre-la per a poder comprar un raspall de plata preciós per a que l'Alba es raspallés els seus llargs cabells daurats.
L'Alba va decidir tallar-se els seus bonics cabells. Els va vendre i amb els diners que li van donar va comprar fulls i tinta per a que l'Albert pogués escriure aquelles històries tan apassionants que cada nit li explicava abans d'anar a dormir...

5 comentaris:

núria ha dit...

Tant de bo ell pugui aconseguir un boli per a seguir escrivint
Bon Any Helena

Helena Solà ha dit...

Segur que ho fa! Es venen el raspall, que total, per a què el volen i problema arreglat.
Això si, ella sense cabell... ;)

Bon any Núria! I qbue l'any que estem a punt d'encetar sigui millor que el que deixem!

Putxinel·li ha dit...

Potser s'estimaven però no es coneixien tant. Ara, com la realitat mana, aquell conte va acabar com molts sopars de nadal, en una "bronca". Bon any!!!

Elena Planas ha dit...

I perquè no deixen d'alimentar als usurers i es limiten simplement a estimar-se? Ella pot llaurar el pit d'ell amb els seus cabells i ell escriure mots secrets a l'esquena d'ella. No sé. Digo.

Helena Solà ha dit...

S'estimaven tant que van renunciar a allò que més els agradava per l'altre.
Una mica de romanticisme! Que és nadal!

Putxinel.li,
jo crec que el final va ser un altre i no precisament una bronca.
Però potser tens raó i necessitaven teràpia per a parelles per a solventar un problema de comunicació.

Abans de que ningú se'm queixi al.legant discriminació, també podem fer que sigui ella l'escriptora i ell el de la llarga melena. Que sempre sou els homes els posseïdors d'intel.ligència i les dones de bellesa.

Planas,
el teu final és una bona alternativa. Segur que l'esquena de l'estimada és una bona font d'inspiració per a un escriptor igual que el pit d'ell és un bon lloc per fondre's-hi.

Bones festes!