dimarts, 29 de desembre de 2009

Moció de censura

Abans de que acabi l'any i perquè no sigui dit, aquí va la meva crònica del ple de desembre.

Morral: "...al 2.011 ens trobarem i ens veurem les cares". No sé si és o no un alcalde de debó, era. Però el que va demostrar en el ple és que és un home de debò. El ple va agafar per uns moments uns aires de saloon més digne d'un spaghetti western de sèrie B que d'un Consistori.

Buenaño: "Hola, em dic Manel. Hola, me llamo Manuel".

González: després de tants anys, ara que ha vist la llum, quan per fi dona corda al català, marxa.

Carmona: el seu discurs, diuen, que va ser fluix. Massa. En excès. I més tenint en compte que el va llegir. Francament, veig a la Carmona capacitada per a fer un bon discurs però les circumstàncies són les que són. És alcaldessa gràcies a una curiosa jugada de carambola. Primer, l'alcaldable era en Cárdenas i ella era una més de l'equip. Segon, és alcaldessa després d'una moció de censura. I tercer, què pot fer a part de visualitzar-se a un any i escaig de les municipals? El discurs d'una alcaldessa per accident no ha de ser fàcil.

I per acabar i allò que a mi m'agrada tant, la comunicació no verbal. Tot allò que diem, sovint inconscientment, sense paraules. Les cares d'alguns regidors i regidores, que poden observar-se al video de l'info, delataven una necessitat urgent de fortasec.

Fragment inèdit de la intervenció d'en Morral al ple: