dimarts, 8 de desembre de 2009

La sanitat catalana, incompatible amb la societat del benestar.

Imatge d'urgències de l'hospital de Bellvitge:
malalts i més malalts, en llits i més llits, i en cadires els menys afortunats, amuntegats pels passadissos, sense cap tipus d'intimitat, esperant hores i hores a ser atesos. En passar per allà, no m'atreveixo a mirar a ningú, en un intent de donar la intimitat que no tenen. Els laments de dolor, toquen. Els familiars que han d'acompanyar, després de les llargues hores d'incertesa i de cansament i d'estar de peu, acaben tirats pel terra. El panorama, desolador.
En preguntar al personal sanitari, ens diuen que han de treballar sota aquestes condicions cada dia.
No entenc l'estat de les urgències als hospitals catalans. No entenc que una persona, després de tres dies i tres nits asseguda en una cadira a urgències, se li digui que té càncer. No entenc que després d'un mes i mig de diagnòstic, un càncer estigui sense tractar.
Quan un porta tota la vida treballant, pagant IBIs, plusvàlues, IRPF, Seguretat Social, Impost de successions, IVA, Impost de transmissions patrimonials, hisenda,... el que espera és que com a mínim, quan està malalt, sigui tractat en unes condicions mínimes i amb dignitat.
Urgències de l'hospital de Bellvitge, és per a mi, la prova més evident del mal estat de la sanitat pública al nostre país.
Hi veig un problema de mala gestió pública i de desídia. I tot plegat, regat amb el conformisme que ens caracteritza.

7 comentaris:

Te de llimona ha dit...

Totalment d'acord. Posar-se malalt és un luxe que els pobres no ens podem permetre. I no només és a Bellvitge on hi ha aquesta situació sinó que m'atreviria a dir que a totes les grans ciutats catalanes. Fa poc vaig estar una hora esperant al meu CAP i, cansada després d'esperar aquest temps, vaig marxar sense ser atesa. Després de fer una queixa, l'únic que he rebut és una carta de disculpa en què es veu a dir que "les coses són així", sense cap solució.
I em nego a pagar una mútua per tenir dret a una sanitat de qualitat.

Ricard ha dit...

Helena, m'agrada seguir l'actualitat del poble del costat a través del teu bloc, una bona mirada penso jo, malgrat tot en trobo amb l'obligació de dir-te que fa dies trobo afaltar un post amb la teva opinió sobre el nou pacte de govern

Helena Solà ha dit...

Hola Te de llimona,

és cert, no és només a Bellvitge. Disortadament, els serveis d'urgències del Clínic i Sant Pau també estan així. I segurament, més.
És un escàndol. I més quan pensem que fa anys que tenim les competències en matèria de sanitat.
Malgrat la resposta, vas fer molt bé en queixar-te.

Salut!

Helena Solà ha dit...

Hola Ricard,

primer de tot, agrair-te que en siguis seguidor.
Quan vaig obrir el bloc, tenia molt clar que aquest seria personal i no polític malgrat que inevitablement hi ha contingut polític.
He de reconèixer que tens raó i que fa dies que hi donc voltes, però em fa una mandra...
M'ho poso com a deures.


Salut!

Anònim ha dit...

patètica la imatge de les urgències de tots els hospitals del País, no ens podem conformar, hem de començar a EXIGIR, tant els malals com els seus familiars necessiten recolçament, tenen dret a la dignitat, i ser atessos amb qualitat. També vull assenyalar a la majoria del personal médic com a víctimes d'aquesta injusta situació.
Un cop més ens hem de treure el son de les orelles i lluitar pels nostres drets.

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Hola Helena,

Malauradament has descrit perfectament la imatge característica de les urgències dels nostres hospitals, malauradament tot són cues, presses i, com a conseqüència, diagnòstics equivocats.

Fa 3 mesos ens va deixar un familiar bàsic en la meva família i, malgrat el tracte rebut en planta va ser quasi perfecte, vam patir a urgències dos diagnòstics equivocats en un espai de temps de 2-3 setmanes, el que era una infecció al ronyó, va acabar sent un càncer sense cura.

En fi, m'ha sensibilitzat molt el teu post, estic totalment d'acord i crec que entre tots ens hi hem de posar para canviar les coses.

Salut!

Helena Solà ha dit...

Hola Carlos,

entendria el panorama d'urgències en el cas d'una catàstrofe (accident de trens, aeri, terratrèmol, atemptat, fuita tòxica...). Si en una situació normal els hospitals estan colapsats, què pot arribar a passar en cas d'una catàstrofe?
Sanitat i ensenyament, cada vegada pitjor. I això no pot ser. Tendim cap al model anglès enlloc de tendir cap al model finès. No hem d'inventar res, només copiar.

Salut! I felicitats!