dimarts, 10 de novembre de 2009

Udols a la lluna




A tu, mig Cyrano, mig deu del vi, del que es beu de boca a boca per tacar camises,
mestre del veritable llenguatge universal,
enigmàtic artista que triangula intel.ligència, humor i erotisme,
amant de les mossegades a l'espatlla i migdiades gemegades,
orfe de pàtria,
i viatger de somnis licantrops,
he de dir-te que:
aprecio infinitament més el caviar de les teves paraules que no pas l'iranià.
El vi és un dels grans plaers que encara he de descobrir però,
sens dubte, ho faré pensant en tu, una nit de lluna plena.

Més enllà del joc, dels blocs, del vi i la prosa,
i en un moment en el que les muses no acompanyen,

gràcies

3 comentaris:

Elena Planas ha dit...

Qui el goig voldria presoner
la vida alada fa malbé.
Però qui el besa a vol alçat
viu l’alba de l’eternitat.
(William Blake)

Helena Solà ha dit...

M'agrada més com sona en la nostra llengua

Elena Planas ha dit...

Es que és una meravellosa traducció d'en Miquel Desclot.