divendres, 27 de novembre de 2009

L'instint de la seducció (part II)

En Serrano parla també del cos de l'home: "...un sistema de vasocompressió de la sang, que els pot fer més grans, més gruixuts i més flexibles i amb una mena de línia aerodinàmica que afavoreix el moviment dins del cos de la dona...", "...el fa guanyar flexibilitat i el fa molt agradable al tacte, alhora que li permet més marge de posicions i multiplica les seves possibilitats copulatòries...". I és que segons ell: "les formes biològiques femenines i masculines són dissenyades per la naturalesa per seduir i donar plaer als participants de la seducció mútua...".
"Probablement, les femelles homínides no tindrien cap preferència ni per les dimensions ni pel disseny, però sí que demanaven gust, plaer, en uns actes que cada vegada tindrien més de mental que de físic, en què ja començaven a jugar fort les relacions. En aquest sentit no seria agosarat d'afirmar que serien els desitjos de les dones que empenyerien la configuració del cos dels homes, i en el rerefons no és gens estrany l'instint de la seducció que treballa sotamà tot governant les regles del sistema de preferències. Ens pot fer una certa gràcia contemplar des de lluny aquest sexe masculí que sovint se'ns ha presentat com a símbol de dominància i del que a l'hora de cercar l'origen de la seva forma i dimensions se'l contemplava com una mena d'objecte teledirigit per expressar el poder, resulta que, al cap i a la fi, haurien estat les nostres entranyables femelles ancestrals que l'haurien fet evolucionar simplement perquè els agradava...".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo opino que el món el mou el sexe (o les ganes de fer-lo), que mou les relacións entre les persones, que mouen les persones a fer i desfer. Per tant no deixa de ser, al cap i a la fí, un objecte teledirigit per expressar el poder, agradi o no a elles.