dimecres, 25 de novembre de 2009

La violència de gènere amb ulls de nen



"... estàvem en un prat molt bonic, amb moltes flors de molts colors. Estava agafada de la mà de la meva mare. I passejàvem pel camp. I el meu germà petit ens feia molt de riure. Estàvem molt feliços...".

Aquest és un fragment d'un text que una alumna de nou anys em va fer quan els vaig demanar que em parlessin del seu paradís.

Dos anys abans va presenciar com el seu pare matava la seva mare.

5 comentaris:

Lluís Soler i Turu ha dit...

M'ha posat la pell de gallina. T'enllaço al meu bloc.

STOP violència masclista.

Salut!

Helena Solà ha dit...

Hola Lluís,

quan parlem de violència de genere, normalment no pensem en els nens. I en són les grans víctimes.
Les dones queden anulades, però els infants queden marcats per sempre i els toca viure una infància ben negre.

Petons.

Anònim ha dit...

Helena. Fes arribar una abraçada anonima amb aquesta nena, de part de tothom que hem llegit aquesta entrada del bloc.

Ens ha posat també la pell de gallina, com l'hi ha passat a company Lluis.

Toni.

Anònim ha dit...

què no estem fent bé? tenim una societat rica en valors materials, però el més important no hem aconseguit. Toca fer-se un plantejament dels valors i dels més urgents; el masclisme i el racisme.

Helena Solà ha dit...

Sé que aquest post és polèmic i fins i tot desagradable.
Quan una nena presencia com el pare mata la mare, és que alguna cosa no fem bé. I aquí fallem tots.
Les dones no denuncien per por o perquè estan absolutament anul.lades i sotmeses. I les criatures... fins i tot n'hi ha que pensen que és normal. Els nens són maltractadors potencials i les nenes maltractades en potència.

Les dones segueixen morint en mans dels seus companys.
I tot plegat és molt complicat perquè el maltractador és aquell home de qui es van enamorar, qui estimen o van estimar, qui les ajudava, qui les protegia, qui les feia riure,... i les dones maltractades han de fer el pas i veure que d'aquell home no en queda res i que s'ha convertit en una bèstia.

No tinc la solució. Però hem d'invertir en educació, l'administració ha de ser més àgil i han de canviar les lleis.