dimarts, 24 de novembre de 2009

Aquest blog fa un any

Ara ja fa un any que vaig decidir-me i vaig obrir aquest blog personal. El primer post va ser sobre els Innus. Va ser un documental que vaig veure a les 7 del matí d'un dissabte al 33. I és que així va el món de la televisió, si és que no vols veure toreros, fills de toreros, amants dels fills dels toreros i fins i tot a la veïna de l'amant del fill del torero. Em va semblar tan interessant el problema dels Innus, i sabia la poca difusió que se n'havia fet del tema, que va ser per a mi, la gota que em va fer obrir el blog.
El món dels blocs és molt interessant. M'ha aportat moltes coses. M'ha permès parlar en veu alta, compartir pensaments i idees i fins i tot fer-ne debat, al meu propi blog i a d'altres.
El llenguatge escrit comporta implícitament, reflexió. Tant pel que fa al missatge, l'objecte del post, com per la forma. I és important trobar espais on puguem reflexionar, ser creatius i fer volar la imaginació, encara que sigui durant cinc minuts, i sobretot en un món, tan accelerat, com en el que hi vivim.
En aquest blog, tot i tractar-se d'un blog personal, hi ha una forta càrrega pel que fa al contingut polític. Crec que la forma de veure la vida és important i ens influencia en tot. I per tant, també en la política. Hem de ser crítics, però la crítica no és vàlida per a mi si no és constructiva. A més, si és en clau d'humor, i sempre des del respecte, millor.
Una de les millors coses que m'ha aportat el blog, a banda del joc i de les bones estones, és la gent que he conegut.
Gràcies a tots i a totes, blocaires, seguidors i seguidores.

23 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

Doncs moltes felicitats. I que duri.

Ja saps que sóc dels visitants habituals del teu bloc i coincideixo amb tot el que dius en aquest post. Crec que una de les coses que ens està aportant escriure en blocs com el teu és el d'aconseguir que trenquem barreres que segurament sense els blocs no aconseguiriem trencar.

Així que espero que continuis donant vida al teu mosaic, encara que sigui en moments en els quals les muses no t'acabin d'acompanyar.

PD: Missatge de futur: entre el mosaic i el gris, em quedo amb el mosaic.

núria ha dit...

Per molts anys Helena i amunt les muses !!!!!!!!

Jordi ha dit...

Felicitats amb nata i xocolata!. Suposo que el vi ja el posarà la Planes. I la Núria ens ballarà alguna bella composició de dansa, sincopant moviments al ritme de músiques suggeridores.

núria ha dit...

Aquí tothom a ballar el Mamma Mia :)
ara preparo la coreo

Helena Solà ha dit...

Roger,

entre el gris i un mosaic... no hi ha color!

Gràcies.

Helena Solà ha dit...

Una nit de lluna plena al forat del vent, prenent com a aperitiu unes trufes amb nata ben regades amb vi blanc, tot sincopant moviments al ritme de músiques suggeridores...

qui continua la història?

Roger Morales i Puig ha dit...

Sento trencar el romanticisme, però a mi les paraules Forat del Vent, més que portar-me a una nit de lluna plena i tal, em porten a una etapa d'acné, de classes amb olor de tigre (per què mai funcionaven les dutxes del gimnàs de l'institut?), de quiero y no puedo... En fi, una etapa per oblidar.

Definitivament, el Forat del Vent no aixeca les meves passions. M'hauré de conformar amb ser lector passiu de les vostres imaginacions.

Helena Solà ha dit...

Òstia Roger!!!!!!!!!!!!!!!!! Per favor!!!!!!! Això és el que fa el cinema independent!
Núria, segueix anant al Kursaal a menjar crispetes.

Lluís Soler i Turu ha dit...

Felicitats Helena!! Obrir un bloc és molt fàcil, el que realment costa és mantenir el ritme d'actualitzacions. Ànims i a seguir amb la bona feina!!

núria ha dit...

Roger, no veuries pas la teva adolescència en aquest paratge. Una cortina de dolces crispetes taparien aquests records. Tu deixa’t portar i gaudeix d’un moment d’imaginació i romanticisme ( coi tio )

Anònim ha dit...

Felicitats, va molt bé que hi hagi blocs com el teu, has aconseguit un espai lliure i plural.
Sempre hi ha informació tant propera, com de més enllà del nostre municipi i del nostre País.
L'apartat de música hi té molt de gruix i les manipulacions amb el photoshop sempre són molt originals. Endavant !!!!

Elena Planas ha dit...

Doncs a mi, quan miro cap al Forat del Vent, els records m’oloren a ginesta i una suau picor a l’esquena em fa venir al cap les branquetes, pedretes i fulles que em van acollir tantes vegades com alternativa a la duresa dels pupitres. Roger, si vols, conec un bon terapeuta. Núria, duc boles d’anís a la butxaca per jugar a Hansel i Gretel. Helena, hi ha algunes muses d’ulls color raïm que dansen amb les paraules al voltant d’una taula, i això sempre acompanya.
Happy birthbloggerday!

Helena Solà ha dit...

Gràcies Lluís. El teu si que és un bloc com déu mana i no com el meu que és totalment irreverent.
Un petó.

Helena Solà ha dit...

Núria, la Planas parla de jugar a Hansel i Gretel. No sé si t'adones que tenen una relació fraternal.
La taula, la deixa per a mi...
Gràcies a tots!

Octavi Moreno Griera ha dit...

Helena, feliç aniversari Blocaire i que en facis molts més.

En quant al tema “forat del vent” no m’incita a la sensualitat, poder massa aire per fer segons que.

Jo m’inclino més per un lloc on fer teràpia de grup i que tot el dolent marxi d’una ventada.

felicitats i molts ànims per continuar

Helena Solà ha dit...

Va estar bé la teràpia de grup al 1916, oi? Si més no vam riure molt i d'això es tracta.

Gràcies Octavi.

núria ha dit...

Helena, Sí, sí, ja ja, però el Gormiti de l’aire nedant per la meva banyera el tinc jo :)

Elena Planas ha dit...

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciaba el coxis.
Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i mare no t'adormis.
Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel

Helena Solà ha dit...

Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror

núria ha dit...

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel :)

Helena Solà ha dit...

Núria, que no en tens prou amb en Roger i en Jorba?
Aquests propers dies a l'Instint de la seducció, explicaré i amb arguments científics, com m'ha seduit la Planas. ;)

núria ha dit...

és que m'agraden molt els Antònia Font, je

Helena Solà ha dit...

Tu concentrat en el camí cap a Sant Cugat i en els caminants. Mentres que jo, aniré buscant la lluna en una nit de lluna nova...