dilluns, 30 de novembre de 2009

Zombies a Cerdanyola



Des de fa uns dies, un estrany fenomen s'ha apoderat d'alguns cerdanyolencs. Tot sembla indicar que ha estat el resultat de l'exposició continuada durant anys als gasos emanats per l'abocador de Can Planas.
Les víctimes, tot i que sota una aparença gairebé normal, han perdut qualsevol tipus d'activitat cerebral, incloent la capacitat de raonar, la memòria, el sentit comú, la sinceritat i la valentia. És important destacar entre d'altres símptomes una agressivitat excepcional cap als seus conciutadans.
Tenen a més, unes ànsies de sang tan insòlites que els porten a menjar-se a ells mateixos si no troben cap víctima en qui abocar les seves misèries.

Oasi



diumenge, 29 de novembre de 2009

L'instint de la seducció (part IV)

La fascinació per la creativitat.
Per a en Sebastià Serrano, la creativitat és un dels millors indicadors d'intel.ligència. Les estratègies de creativitat són també estratègies de seducció.

"...Estareu d'acord en què tenim una certa fascinació pels comportaments sorprenents i d'aquesta evidència en trobem un bon tast en el gust que tots plegats tenim pel sentit de l'humor, fins al punt que la seva experiència pot resultar una de les millors mostres de l'existència del plaer com a resultat de les nostres activitats. També la música, la literatura i l'art en general basen el desencadenament de l'experiència plaent en la capacitat de sorprendre. Disparen en nosaltres els mecanismes de plaer, la química del plaer, i com que sovint lliguem plaer amb bellesa parlem de la bellesa d'aquesta acrobàcia mental que nosaltres podem reproduir en el nostre pensament".

"... podem aconseguir decantar els favors d'una companya en l'enlluernador joc de les interaccions per a l'aparellament. En aquest joc, hi desplegariem tota una munió de formes de creativitat, especialment el sentit de l'humor, el joguinejar, la capacitat de distreure, de jugar amb la canalla, de contar històries, de dansar o de mostrar habilitats musicals. Les persones creatives serien ben vistes i gaudirien d'un bon estatus...".

"...quan un individu oferia una mostra de la seva creativitat esdevenia cada cop més atractiu i en moltes de les seves intervencions mitjançant activitat corporal, mental, o les dues plegades podia despertar en altres una combinació de curiositat, encant, felicitat, rapte estètic, admiració, desig o adoració i, per descomptat, en molts casos, enveja o gelosia...".

"Les femelles homínides començarien ben aviat a preferir mascles amb un repertori més gran de manifestacions de creativitat que de la mateixa manera que sabien resoldre un problema podien entretenir la mainada. Començava a arrelar un cert gust sexual per la intel.ligència creativa...".

dissabte, 28 de novembre de 2009

A en Morral només li queda una opció



Starring: "el nen del poble". Also starring: ho deixo per a la vostra imaginació.

L'instint de la seducció (part III)

Les dones i els homes ens sentim atrets cap a l'altre per qüestions absolutament diferents. I és que segons sembla, mentre les dones hem evolucionat, els homes, segueixen guiant-se per instints força primaris.

I sobre les dones diu: "...i en el cas especial de Woody Allen, amb un aspecte físic que no és el d'un venedor ni de força, ni de salut, ni de joventut, a través dels seus textos, de les seves pel.lícules i de la seva conversa hi podrà veure una intel.ligència meravellosa i una capacitat d'excitar i de produir novetats que poden arribar a esdevenir molt més atractives per a una dona que uns bons músculs o unes espatlles ben amples. De fet, ara comença a haver-hi proves suficients per pensar que en els moments de fertilitat màxima, quan estan al mig del cicle de la menstruació, les dones es fixen més -i s'hi senten molt més atretes- en trets com la creativitat artística, el sentit de l'humor, la força de l'argumentació rigorosa i científica o l'enfilall d'històries ben contades i plenes d'anginy i imaginació...".

I això és el que diu sobre els homes: "...com de diferent pot arribar a ser el comportament dels homes del de les dones en l'espai de les relacions interpersonals. Per començar, la focalització d'una bona part de les seves preferències va cap a l'atractiu físic, la seva fixació en els cossos de les dones sovint és contundent. Hi ha diferents raons per explicar-ho, com la importància i el condicionament que té sobre el comportament masculí la presència de fortes dosis de testosterona, l'hormona masculina per excel.lència, a la sang, que afavoreix la concentració en les percepcions visuals, l'esclat contundent del desig i la unidimensionalitat de la tasca en què es concentra...".

Conclusió: "...Això diu molt a favor de les dones, ja que els homes, encara que no oblidin aquests atributs -per a alguns són molt importants- es deixen dur, molt sovint, per l'atractiu físic com a criteri essencial...".

Sant Cugat per la Independència

Ajudem al veïns i veïnes de Sant Cugat participant com a voluntaris/es en la consulta popular i no vinculant -gràcies al TC- que portaran a terme el proper 13 de Desembre.
Aquest tarda a "La Unió", carrer d'Anselm Clavé 15 de Sant Cugat, formació i informació per a voluntaris.
Lluitem per la nostra llibertat, pel dret a decidir sobre el futur del nostre país. Plantem cara a Espanya, a l'Espanya que va posar totes les traves legals, polítiques i mediàtiques per a frenar la consulta d'Arenys. No deixem que Espanya guanyi aquesta partida. Tenim l'oportunitat de fer-nos sentir.
Perquè una democràcia forta, ben arrelada, és també una democràcia participativa.
Quina democràcia té por de la veu dels seus ciutadans?

divendres, 27 de novembre de 2009

El ple de Novembre, on sobrava testosterona i hi mancava humilitat

Doncs si, per fer un resum del que va ser el ple de novembre dir que sobrava testosterona i hi mancava humilitat.
És el ple més desagradable que he presenciat mai. Ahir es van perdre els papers i el respecte. Alguns regidors i regidores perden el temps confabulant i parant emboscades, amb indis inclosos, als seus rivals (rivals), enlloc de treballar per a la ciutat que és el que haurien de fer. I és que hi havia intervencions més dignes d'un ring de boxe que d'un ple.

Ahir, PSc, CIU i PP anaven agafadets de la mà. 16 regidors i regidores votant unànimement. Què bonic. Què ben avinguts. L'oposició va fer de govern i el govern d'oposició. El món al rebés. Quina llàstima que no siguin capaços de veure's amb els ulls de la ciutadania de Cerdanyola.

La prepotència i l'arrogància que transpiraven ahir més d'un regidor i regidora era més típica d'un xulo de taverna que d'un representant del poble. I és que es veu que des de que tenim al Mini Morral, se'ls ha pujat de tal manera els fums a alguns i a algunes, que descuiden totalment la comunicació no verbal, perquè no vull pensar que estar assegut com al sofà de ca la sogra, el posat xulesc amb somriure tort i cella aixecada, mastegar xiclet (he de dir en defensa seva que no van fer bombolles) i llegir el Tot (suposo que deurien llegir la romàntica carta que el González li dedica al seu company de partit Buenaño), no deu ser premeditat.

Saben que el seu sou surt dels nostres impostos? Saben que han de tractar a tothom amb respecte? Són conscients de que s'estan faltant al respecte a ells mateixos/es? Són conscients de que estan treballant?

Per una vegada vull felicitar als regidors i regidores d'IC per aguantar estoicament i no picar l'ham. Perquè no diré aqui, per ser políticament incorrecte, què és el que despertaven en mi aquests regidors/es. I que quedi clar, la felicitació només és per les formes. Res més.

Au, si practiquen una miqueta, d'aqui al ple de desembre els veurem fer això:

L'instint de la seducció (part II)

En Serrano parla també del cos de l'home: "...un sistema de vasocompressió de la sang, que els pot fer més grans, més gruixuts i més flexibles i amb una mena de línia aerodinàmica que afavoreix el moviment dins del cos de la dona...", "...el fa guanyar flexibilitat i el fa molt agradable al tacte, alhora que li permet més marge de posicions i multiplica les seves possibilitats copulatòries...". I és que segons ell: "les formes biològiques femenines i masculines són dissenyades per la naturalesa per seduir i donar plaer als participants de la seducció mútua...".
"Probablement, les femelles homínides no tindrien cap preferència ni per les dimensions ni pel disseny, però sí que demanaven gust, plaer, en uns actes que cada vegada tindrien més de mental que de físic, en què ja començaven a jugar fort les relacions. En aquest sentit no seria agosarat d'afirmar que serien els desitjos de les dones que empenyerien la configuració del cos dels homes, i en el rerefons no és gens estrany l'instint de la seducció que treballa sotamà tot governant les regles del sistema de preferències. Ens pot fer una certa gràcia contemplar des de lluny aquest sexe masculí que sovint se'ns ha presentat com a símbol de dominància i del que a l'hora de cercar l'origen de la seva forma i dimensions se'l contemplava com una mena d'objecte teledirigit per expressar el poder, resulta que, al cap i a la fi, haurien estat les nostres entranyables femelles ancestrals que l'haurien fet evolucionar simplement perquè els agradava...".

dijous, 26 de novembre de 2009

L'instint de la seducció (part I)

Dimarts vaig anar a L'aranya i l'Olivia em va aconsellar un parell de llibres d'en Sebastià Serrano: L'instint de la seducció i El regal de la comunicació. Buscava alguna cosa relacionada amb la comunicació no verbal ja que m'apassiona. Les mirades, els somriures, els moviments, són més importants que el propi missatge.

Vaig començar per L'instint de la seducció i he de dir que no m'esperava en absolut el que m'he trobat. La primera part del llibre ens explica les arrels de la comunicació no verbal, de l'art de la seducció. Com que en Sebastià Serrano és un expert en la matèria i és a més un bon escriptor, en transcriuré alguns fragments.

El llenguatge verbal ens dona informació de com és el món mentre que la informació que trobem en els signes no verbals reflecteix l'estat emocional, les actituds davant dels altres,... sovint aquesta informació no verbal la rebem de manera gairebé inconscient. És quan diem allò de "no ens hem dit res però ens ho hem dit tot".

Segons en Sebastià Serrano els nostres cossos estan dissenyats per seduir: "...L'adaptació total a caminar drets tindria força conseqüències en la percepció dels cossos entre mascles i femelles i modificaria tant la focalització en determinats rituals d'aproximació. Primer, les mans, eren cada vegada més destres, més agafadores i més creatives en l'art de tocar...".

La desaparició del periode de zel, i l'augment del pit en la dona, la diferencia de la resta de femelles mamífers. "...aquests canvis en la morfologia de les femelles trasbalsarà, i de quina manera, els sistemes de comunicació entre mascles i femelles. De tant, m'imagino l'astorament i la desorientació dels mascles que es veurien abocats a modificar el temps dels rituals d'aproximació i els indrets corporals...", "...es considera el pit de la dona com el primer punt del seu cos -un delicat punt d'acumulació- on l'home fixa la seva atenció, els avantatges en l'alletament -si hi eren- passarien a tenir una funció molt secundària....".

dimecres, 25 de novembre de 2009

La violència de gènere amb ulls de nen



"... estàvem en un prat molt bonic, amb moltes flors de molts colors. Estava agafada de la mà de la meva mare. I passejàvem pel camp. I el meu germà petit ens feia molt de riure. Estàvem molt feliços...".

Aquest és un fragment d'un text que una alumna de nou anys em va fer quan els vaig demanar que em parlessin del seu paradís.

Dos anys abans va presenciar com el seu pare matava la seva mare.

Les dones, les muses.

Petita selecció de bones cançons inspirades en dones.



















dimarts, 24 de novembre de 2009

Aquest blog fa un any

Ara ja fa un any que vaig decidir-me i vaig obrir aquest blog personal. El primer post va ser sobre els Innus. Va ser un documental que vaig veure a les 7 del matí d'un dissabte al 33. I és que així va el món de la televisió, si és que no vols veure toreros, fills de toreros, amants dels fills dels toreros i fins i tot a la veïna de l'amant del fill del torero. Em va semblar tan interessant el problema dels Innus, i sabia la poca difusió que se n'havia fet del tema, que va ser per a mi, la gota que em va fer obrir el blog.
El món dels blocs és molt interessant. M'ha aportat moltes coses. M'ha permès parlar en veu alta, compartir pensaments i idees i fins i tot fer-ne debat, al meu propi blog i a d'altres.
El llenguatge escrit comporta implícitament, reflexió. Tant pel que fa al missatge, l'objecte del post, com per la forma. I és important trobar espais on puguem reflexionar, ser creatius i fer volar la imaginació, encara que sigui durant cinc minuts, i sobretot en un món, tan accelerat, com en el que hi vivim.
En aquest blog, tot i tractar-se d'un blog personal, hi ha una forta càrrega pel que fa al contingut polític. Crec que la forma de veure la vida és important i ens influencia en tot. I per tant, també en la política. Hem de ser crítics, però la crítica no és vàlida per a mi si no és constructiva. A més, si és en clau d'humor, i sempre des del respecte, millor.
Una de les millors coses que m'ha aportat el blog, a banda del joc i de les bones estones, és la gent que he conegut.
Gràcies a tots i a totes, blocaires, seguidors i seguidores.

dilluns, 23 de novembre de 2009

ERC Cerdanyola demana un referèndum per decidir sobre el futur dels abocadors

Al 1992 la ONU va celebrar a Rio de Janeiro ( Brasil ) una gran conferència mundial sobre medi ambient i desenvolupament que, entre d'altres coses, significà el tret de sortida per a múltiples projectes internacionals.

Mitjançant una extensa declaració es van establir els principis rectors del desenvolupament sostenible i per fi, les qüestions relacionades amb el medi ambient van situar-se al centre del debat mundial. El desè principi de l'esmentada declaració fixava que la millor manera de tractar les qüestions ambientals era amb la participació de tota la ciutadania interessada, en l'àmbit corresponent, garantint l'accés a la informació i la capacitat d'intervenir en els processos de decisió.

Si juguem tots, el medi ambient guanya. Si les decisions es prenen als despatxos, el medi ambient surt perdent i això és justament el que durant molts anys ha passat a la nostra ciutat.

No s'ha donat l'adequada publicitat a les informacions fonamentals, l'ajuntament mai ens ha parlat a les clares dels seus projectes i la incompetència en la gestió s'ha tapat darrere polítiques de desenvolupament que no han fet de Cerdanyola del Vallès una ciutat millor per a les persones que hi vivim. Això sí, cada cop som més i la pressió sobre els nostres espais naturals també és major.

Aquesta dinàmica s'ha d'acabar i és important que tornem la paraula als ciutadans. L'esquema de la democràcia limitada a quatre anys de legislatura i una oferta de partits decebedora no ens serveix, forma part d'una manera d'entendre la democràcia i la convivència que ha de fonamentar-se en un model molt més extens.

Durant l'any 2009 a Sant Celoni ( Vallès Oriental ) va celebrar-se un referèndum amb l'objectiu de que els ciutadans decidissin de manera vinculant si volien la construcció d'una ARE ( Àrea Residencial Estratègica ) que destruiria un paratge natural i incrementaria de manera molt important el volum de la població. La ciutadania va parlar i aquest projecte no tirarà endavant. El Medi Ambient va sortir guanyant i s'ha generat un precedent molt important a nivell català que no podem obviar.

Des de la Secció Local d'Esquerra de Cerdanyola del Vallès ens comprometem a impulsar referèndums vinculants amb els que la ciutadania pugui expressar el seu parer respecte a les qüestions que afectin al patrimoni més important que tenim, el Medi Ambient.

Comencem per demanar al govern municipal que enceti un debat seriós amb els agents socials i partits polítics per plantejar un procés participatiu on s'informi objectivament als ciutadans sobre quina és la situació real dels abocadors a la Plana del Castell i es plantegin les possibles vies d'actuació per tal que la ciutadania decideixi.

Entenem que l'actual govern municipal, configurat en exclusiva per representants d'ICV-EUiA no hauria de tenir majors problemes en impulsar un procés participatiu vinculant on es tracti als ciutadans com a adults i s'enriqueixi la democràcia participativa. La nostra proposta encaixa plenament amb els continguts programàtics d'aquesta marca política i volem recolzar-los amb l'oferiment de participar activament en la confecció i execució d'aquest tipus de polítiques.

En conseqüència, la nostra secció local presentarà una moció a la propera sessió plenària de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l'objectiu d'exposar els anteriors punts de vista i plantejar la proposta concreta d'organitzar un referèndum vinculant sobre el futur de la Plana del Castell.

divendres, 20 de novembre de 2009

"El plaer és a les teves mans".

El plaer és a les teves mans. Aquest és l'eslògan d'una campanya que s'està portant a terme a Extremadura i que inclou cursos de masturbació.
La seva veïna, la Conselleria d'igualtat de la Junta d'Andalusia defensa la campanya ja que la masturbació ha estat sempre lligada a mentides i llegendes. Han editat un manual amb instruccions i és que segons la Conselleria «desde siempre hemos dejado que el hombre descubriese que era lo que nos gustaba que nos acariciasen. Con la masturbación tenemos la oportunidad de descubrirlo nosotras mismas». «Para mejorar el deseo recomendamos leer algunos libros eróticos y no la lectura de revistas o películas pornográficas ya que puede darnos una visión deformada y limitada de lo que es la experiencia sexual».
Com és evident, el PP i l'església han posat el crit al cel. No sé si abans o després de.
Proposo des d'aquí portar a terme una campanya similar per a la nostra població. Segons els experts, el sexe actua com a tranquilitzant, analgèsic i anti-histamínic natural. I n'hi ha que ho necessiten. Durant el joc sexual secretem oxitocina i durant l'acte sexual, endorfines, hormones responsables de la sensació de benestar. Durant l'orgasme segreguem també prolactina i serotonina. I això produeix una sensació de felicitat complerta.
Haguessin fracassat les negociacions d'haver aplicat el manual de la Junta d'Andalusia?

Música per acompanyar:

dilluns, 16 de novembre de 2009

George Harrison-Pattie Boyd-Eric Clapton



George Harrison, Pattie Boyd i Eric Clapton són els protagonistes del triangle amorós més sonat de la història del rock. Eric Clapton coneix a Pattie Boyd quan aquesta era la dona de George Harrison. Només conèixer-la s'enamora d'ella fins al punt de confessar-li al seu amic George que s'havia enamorat de la seva dona.

Clapton intenta seduir-la durant anys i fins i tot composa Layla per a ella però així i tot no resulta. Es diu que Clapton va caure en l'heroïna per aquesta història. Quan aconsegueix ensortir-se de l'heroïna continua intentant seduir a Boyd fins que aquesta, finalment, cau als seus braços.
Pattie Boyd deixa a George Harrison i es casa amb Eric Clapton. Però la felicitat no els durà gaire ja que al cap de poc temps de casar-se, Clapton deixa embarassada a una model. I això sumat a l'alcoholisme d'ell i la infertilitat d'ella fa trencar el matrimoni.

Aquest affair no trenca la relació d'amistat entre Clapton i Harrison ja que aquest darrer va arribar a tocar amb la resta dels Beatles en el seu casament i fins i tot van fer concerts junts i es pot escoltar Something cantada pels dos.

Pattie Boyd va ser la musa inspiradora per a tots dos compositors. Harrison va escriure Something i Clapton Layla.






dijous, 12 de novembre de 2009

dimarts, 10 de novembre de 2009

Udols a la lluna




A tu, mig Cyrano, mig deu del vi, del que es beu de boca a boca per tacar camises,
mestre del veritable llenguatge universal,
enigmàtic artista que triangula intel.ligència, humor i erotisme,
amant de les mossegades a l'espatlla i migdiades gemegades,
orfe de pàtria,
i viatger de somnis licantrops,
he de dir-te que:
aprecio infinitament més el caviar de les teves paraules que no pas l'iranià.
El vi és un dels grans plaers que encara he de descobrir però,
sens dubte, ho faré pensant en tu, una nit de lluna plena.

Més enllà del joc, dels blocs, del vi i la prosa,
i en un moment en el que les muses no acompanyen,

gràcies

dilluns, 9 de novembre de 2009

Altra vegada un notari vulnera els drets de la meva llengua

Al febrer de 2.004 vaig denunciar davant la Junta Directiva del Col.legi de Notaris de Catalunya la notari que em va fer les escriptures d'una compra per fer-me-les en castellà. I és que segons el decret de 30 de juliol de 1.998 204/1998 les escriptures han de fer-se en català a menys que el comprador les demani expressament en castellà i òbviament, aquest no va ser el meu cas.
La resposta del la JDCN va ser que la notari en qüestió no acceptava la meva queixa ja que el banc, mitjancer entre la notari i jo, sempre se li havia adreçat en castellà. Argument d'altra banda absurd ja que la client era i jo i en cap moment vaig fer la petició esmentada.

La setmana passada, 5 anys i mig més tard, en una altra operació de compra, em trobo que un altre notari, em torna a fer les escriptures en castellà. Quan li recordo que aquestes per defecte de forma han d'estar en català, em diu que com que a Cerdanyola la majoria de gent parla en castellà, que sempre les fa en castellà i que no ha tingut mai cap problema.
És el segon notari que vulnera els meus drets i els de la meva llengua tot saltant-se les normatives. Em preocupa tant pensar que els notaris actuen per desconeixement, com per desídia. En tot cas, altra vegada hauré de fer el viatge cap a Barcelona.

L'objectiu d'aquest post és donar a conèixer els drets que tenim i que desconeixem pel que fa a la nostra llengua, i que d'altra banda, no tenim perqué fer-ho ja que no som experts ni tenim perqué ser-ho, en qüestions legals. Vull aprofitar també per animar a la gent a denunciar i és que crec que aquesta és l'única manera que tenim de fer respectar els nostres drets.

L'adreça del Col.legi de notaris de Catalunya és: C/ del Notariat 4, 08001 Barcelona. El telf: 93.317.48.00.
Oficina de garanties lingüístiques: 93.567.10.00.

dijous, 5 de novembre de 2009

Cerdanyola vice



Els veïns de l'avinguda Catalunya han presentat una instància a l'ajuntament tot demanant canviar l'actual arbrat per palmeres. Es veu que no s'han adaptat mai a la nova imatge i aquella remodelació, que fou tan traumàtica, fa necessari el canvi. Els veïns consideren que també ha de canviar la fauna i que cal substituir als pardals i coloms per flamencs i lloros. Així Cerdanyola estarà a l'alçada de ciutats com Miami, tan en el fons, com en les formes.

dimarts, 3 de novembre de 2009

El cas Petròlia esquitxa Cerdanyola


Aquí es poden apreciar alguns dels efectes dels residus altament tòxics. És el resultat de la recerca de petroli als abocadors.

Cerdanyola no és només notícia pel trencament del govern. Ara el nostre poble ha saltat als mitjans nacionals gràcies al cas "Petròlia" i és que s'ha descobert allò que l'estudi IDOM ha estat amagant fins ara i que gràcies a unes escoltes telefòniques ha saltat a la llum pública. Es tracta d'un jaciment d'or negre que hi ha sota de l'abocador de Can Planas. D'aquí l'interès de l'empresari Casamitjana per construir al Direccional. A banda de les substàncies altaments contaminants que emet l'abocador i que es dispersen per l'aire i que podem observar els seus efectes en els regidors, ple rere ple, aquesta troballa és l'explicació de tot plegat. Per això la voluntat altruista d'un govern de concentració, per això la picabaralla entre regidors del PP, per això el cessament de la Consol, per això la marxa i retorn del Càrdenas, per això la Carmona feia callar a l'alcalde al darrer ple, per tot això aquest estat de nervis i aquesta situació d'haver perdut el nord. I ICV, que per això són ecologistes de debò volen construir al direccional, per una banda, aprofitar totes les substàncies canceroses i altament nocives, ja que al cap d'un temps d'estar-ne exposats, a la gent del poble ens brillarà el cap a la nit i així estalviarem en consum elèctric i per l'altra, el petroli, recurs natural i tan preuat.

Un funeral de muerte



Aviso de l'alt contingut escatològic d'aquest vídeo. També vull advertir que en cap cas es tracta de cap metàfora relacionada amb la política municipal i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Fins i tot l'esquitxada...
De fet, l'únic objectiu d'aquest post és el de recomanar una comèdia de nivell. Si quan eres adolescent i anaves al cinema a veure una comèdia tothom reia menys tu perquè realment el que t'hagués agradat fer era assassinar al guionista per insultar la teva intel.ligència, aquesta pel.lícula t'agradarà. És una de les millors comèdies que he vist.
El fragment no és representatiu de la pel.lícula i segurament hagués triat un altre però el youtube és també un recurs limitat.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Gràcies Millet, Alavedra, Prenafeta, Camps, Muñoz,...

I els doncs les gràcies perquè espero que hi hagi CONSEQÜÈNCIES.
Per la gent que ha decidit implicar-se i treballar en un partit polític, i quan dic treballar em refereixo també a dedicar-hi temps lliure sense cap tipus de remuneració econòmica, com en som la majoria, perquè pensa que pot ajudar o contribuir d'alguna manera a millorar el nostre entorn o perquè pensa que ja n'hi ha prou, es pot veure malparada a causa d'aquells qui entenen la política com la manera de fer diners. D'escàndols en tenim molts exemples malauradament, i no cal anar gaire lluny, al país germà en tenim una bona pila: Terra Mítica, transvasament de l'Ebre, cas de Santos a Mallorca, cas Gürtel,... i ara s'està aixecant la polseguera al nostre país amb el cas Pretòria.
Per la falta d'ètica i d'escrúpols i l'ànsia d'enriquir-se d'alguns, costi el que costi, la resta de gent que treballa seriosament i seguint uns principis, els que siguin, però sense perdre de vista en cap moment l'ètica, es veu greument perjudicada ja que la tendència de la gent és posar a tots els polítics en el mateix sac. Gràcies a tots aquests escàndols i a aquesta gent que entra en política amb l'únic afany de fer diners, el vot en blanc va guanyant terreny a la vegada que creix el desencís general. Quantes vegades hem sentit o dit allò de "tots són iguals"?

Ha d'haver una solució a tot plegat. I la solució passa per fer una reforma integral pel que fa al control del maneig del diner públic. Es fa indispensable el fet de passar rigorosos controls a l'hora de cedir o vendre terrenys, donar llicències, concessions administratives,... qualsevol activitat de tipus econòmica i administrativa hauria de ser examinada amb lupa. No sé ni com ni de quina manera però mitjançant inspeccions, auditories,... cal control.lar les diferents administracions públiques així com el destí final del diner públic.
D'altra banda, tampoc entenc com pot ser possible que sigui legal la compatibilitat de tenir un càrrec a l'administració pública i a la vegada poder tenir empreses privades que a més, acostumen a estar relacionats amb l'activitat política que es desenvolupa i que a més, opten a concursos públics i guanyen. Hauria de ser incompatible. Hauria de ser il·legal.

Fa uns anys es va aprovar la polèmica "ley de partidos" que suposà la privació de drets fonamentals d'una part de la població, principalment basca. Fins i tot Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació davant de l'ambigüetat de la llei i el fet de que es puguessin il.legalitzar partits pel fet de proposar canvis en la constitució o de lleis, de forma pacífica. Per què no fer una reforma integral de les lleis que tenen a veure amb els partits polítics i la forma de finançar-se?

Donacions anònimes a partits. Xifres en euros. Any 2.005:

Unió ------------- 148.499
CDC -------------- 3.181.810
PP --------------- 3.068.741
PSOE ------------- 847.700
ICV -------------- 0
ERC -------------- 0

Aquest és el paradís fiscal dels partits polítics que tenim. No sé si l'únic. Les seves Illes Caiman.
La meva pregunta totalment innocent: tenen alguna cosa a veure aquestes xifres amb l'especulació urbanística? Va part de l'apropiació indeguda d'alguns polítics a finançar el seu partit? Hi ha interessos per a no controlar el diner públic?

Another day in paradise

Les cançons acostumen a portar-me records, sensacions. Another day in paradise em transporta al viatge de fi de curs de 8è a Mallorca. Tornàvem cap a l'hotel després de passar el dia a la cala de Sa Foradada. Recordo l'olor de la crema del sol barrejada amb la sal, l'escalfor de la pell després d'un dia de platja i la felicitat absoluta. A l'autocar sonava Another day in paradise i aleshores el meu anglès només em permetia imaginar què deia la cançó. Només entenia "paradise" i aleshores jo pensava que ja hi era.
Anys més tard vaig saber de què parlava la cançó i res tenia a veure amb el que jo havia imaginat. Phil Collins va escriure la cançó tot fent una crítica de la pobresa extrema que hi ha a EEUU, el contrast que hi ha a l'entrar als estudis de Hollywood amb la quantitat de homeless que hi ha Los Angeles el va fer escriure aquesta cançó.



Aquestes són altres cançons que van sonar molt aquell maig del 90 a Mallorca: