dimecres, 21 d’octubre de 2009

Va de vagines

Les actrius porno nord-americanes dels anys 90 van començar a depilar-se i operar-se la vagina, tot estrenyent-la, disminuint els llavis tant majors com menors i fent liposuccions del monte de venus. Algunes joves i adolescents, han començat a seguir aquesta moda i s'estan operant la vagina. Aquesta nova modalitat de cirurgia s'ha extès de tal manera que actualment és una operació de cirurgia plàstica més, com pugui ser-ho una rinoplàstia o un augment de mames. Aquesta "moda" tan absurda ha arribat ja a casa nostra.
No estem parlant aquí de cap reconstrucció vaginal ni de cap intervenció per causa mèdica, estem parlant de cirurgia plàstica vaginal amb l'objectiu de tenir una vagina més "fashion".

Trobo important recordar que si el nostre cos és com és, és per algun motiu. Els llavis majors tenen la funció de protegir les parts més delicades de la vulva tot aïllant-la dels gèrmens i evitant que aquesta es ressequi i que pateixi fregaments (com pugui ser portar un texà ajustat). Els llavis menors són sensibles i protegeixen el clítoris. El clítoris és l'únic òrgan que tenim els humans amb l'única funció de donar plaer. Té més terminacions nervioses que el penis. Els llavis menors augmenten de tamany i canvien de color amb l'excitació, i sembla que això no és estètic.

Una intervenció totalment innecessària i per motius estètics pot afectar directament a la sensibilitat i salut de la vagina i al plaer de la dona. I no obstant això, hi ha dones, moltes, que ja s'han operat. Les adolescents demanen aquesta intervenció com a regal d'aniversari. I els pares els hi ho regalen, i els metges els hi ho practiquen. I aquí estan fallant els pares i els metges. Els pares han d'educar i no ho fan. I els metges no deuen ni saber què és allò del jurament hipocràtic, ja que són els primers que argumenten que "les dones han de poder mirar la seva vagina i sentir-se felices amb el que tenen".

Mentres en una part del planeta, al tercer món, es practiquen ablacions a nenes, a l'altra banda, al primer món, les dones es sotmeten a la cirurgia plàstica vaginal per a tenir vagines a la moda, tot renunciant al propi plaer i per a donar més plaer a un home. I ja està bé donar plaer, però també cal rebre'l, i sense passar per quiròfan. La dona ha de deixar de ser considerada com un objecte i cal fer un plantejament molt seriós sobre la sexualitat femenina, la parella i el rol de la dona en aquesta societat.

Per a veure el reportatge: www.beperkthoudbaar.info/docu

2 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

El documental que et vaig comentar: http://www.beperkthoudbaar.info/docu/

Està en holandès i anglès...

El tema és brutal.

Helena Solà ha dit...

Gràcies Roger, l'afegeixo.