dilluns, 26 d’octubre de 2009

L'última classe abans de morir.



És una conferència impactant. A banda però dels sentiments que ens pugui despertar, és una autèntica lliçó de vida, de com viure plenament i ser feliços. Sento autèntica llàstima per aquells qui no saben ser feliços i més encara per a aquells que ni ho intenten. La vida pot ser més curta del que ens pensem i ens pot sorprendre desafortunadament. Hem de ser capaços de tirar a terra tots els murs que ens posin. Costi el que costi.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Impressionant.

Roger M. Puig ha dit...

Et vaig dir que no l'havia vist, però resulta que sí. Impressiona l'enteresa d'aquest home. És una lliçó.

lola ha dit...

Es evident, ens pot ajudar com a referencia per disfrutar de tot alló que ens dona la vida.