dijous, 29 d’octubre de 2009

El ple d'Octubre



Aquest és l'estat de la sala de plens. Es pot veure clarament al nostre alcalde amb algunes canes de més, la premsa un pèl estresada amb tanta notícia, els regidors esverats i la ciutadania al.lucinada.



Els regidors, una espècie única i autòctona de Cerdanyola. Si en veus un, no li donis menjar després de les 12, no el mullis i sobretot, el més important, mai, mai, deixis que cesi a un company, perquè aleshores, ells canvien i es tornen perillosos...

dilluns, 26 d’octubre de 2009

L'última classe abans de morir.



És una conferència impactant. A banda però dels sentiments que ens pugui despertar, és una autèntica lliçó de vida, de com viure plenament i ser feliços. Sento autèntica llàstima per aquells qui no saben ser feliços i més encara per a aquells que ni ho intenten. La vida pot ser més curta del que ens pensem i ens pot sorprendre desafortunadament. Hem de ser capaços de tirar a terra tots els murs que ens posin. Costi el que costi.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Va de vagines

Les actrius porno nord-americanes dels anys 90 van començar a depilar-se i operar-se la vagina, tot estrenyent-la, disminuint els llavis tant majors com menors i fent liposuccions del monte de venus. Algunes joves i adolescents, han començat a seguir aquesta moda i s'estan operant la vagina. Aquesta nova modalitat de cirurgia s'ha extès de tal manera que actualment és una operació de cirurgia plàstica més, com pugui ser-ho una rinoplàstia o un augment de mames. Aquesta "moda" tan absurda ha arribat ja a casa nostra.
No estem parlant aquí de cap reconstrucció vaginal ni de cap intervenció per causa mèdica, estem parlant de cirurgia plàstica vaginal amb l'objectiu de tenir una vagina més "fashion".

Trobo important recordar que si el nostre cos és com és, és per algun motiu. Els llavis majors tenen la funció de protegir les parts més delicades de la vulva tot aïllant-la dels gèrmens i evitant que aquesta es ressequi i que pateixi fregaments (com pugui ser portar un texà ajustat). Els llavis menors són sensibles i protegeixen el clítoris. El clítoris és l'únic òrgan que tenim els humans amb l'única funció de donar plaer. Té més terminacions nervioses que el penis. Els llavis menors augmenten de tamany i canvien de color amb l'excitació, i sembla que això no és estètic.

Una intervenció totalment innecessària i per motius estètics pot afectar directament a la sensibilitat i salut de la vagina i al plaer de la dona. I no obstant això, hi ha dones, moltes, que ja s'han operat. Les adolescents demanen aquesta intervenció com a regal d'aniversari. I els pares els hi ho regalen, i els metges els hi ho practiquen. I aquí estan fallant els pares i els metges. Els pares han d'educar i no ho fan. I els metges no deuen ni saber què és allò del jurament hipocràtic, ja que són els primers que argumenten que "les dones han de poder mirar la seva vagina i sentir-se felices amb el que tenen".

Mentres en una part del planeta, al tercer món, es practiquen ablacions a nenes, a l'altra banda, al primer món, les dones es sotmeten a la cirurgia plàstica vaginal per a tenir vagines a la moda, tot renunciant al propi plaer i per a donar més plaer a un home. I ja està bé donar plaer, però també cal rebre'l, i sense passar per quiròfan. La dona ha de deixar de ser considerada com un objecte i cal fer un plantejament molt seriós sobre la sexualitat femenina, la parella i el rol de la dona en aquesta societat.

Per a veure el reportatge: www.beperkthoudbaar.info/docu

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Morral loves Escoda

Després de tot, ara queden clares les autèntiques intencions del nostre, encara, alcalde.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

El paradís.

Escolteu la música, tanqueu els ulls i imagineu que esteu tranquils, relaxats, còmodes, a gust... Us sentiu feliços... sou al paradís.
Com és el vostre paradís?

Aquest exercici el vaig fer amb els meus alumnes pre-adolescents la setmana passada. El resultat: aproximadament la meitat èren en una platja de sorra fina, aigües transparents, turqueses, amb peixos,...i l’altre meitat describien el paisatge d’un bosc amb flors i vegetació, papallones, salts d’aigua, llacs, nenúfars, ocells, “pins que canten amb el vent”,... el sol, el cel, els núvols, la posta de sol, les estrelles,... també èren un element comú a tots. És clar que hi va haver un parell d’excepcions, el que va entrar al món dels pokemons per a ser-ne el rei i el que era al seu llit.
El que tenen en comú els paradisos dels meus alumnes és la presència de natura verge, aigua i la solitud. Malgrat que tots estaven acompanyats per algun amic o amiga o bé en aquest paradís coneixien l’amor,... estaven “lluny de la civilització”.
Els i les protagonistes de les històries d’amor són descrits principalment pel físic. N’hi ha dues a destacar. Una d’elles transcorre en una platja solitària on coneix una noia i “...parlem del món i de l’univers i de les estrelles. Mengem ous ferrats i patates fregides, el meu menjar preferit i fem una migdiada. Quan ens despertem ens banyem i fem el mort a l’aigua. Després agafem un veler i naveguem pel món.” L’altre història d’amor que també transcorre a la platja diu d’ella que “si plou i ella riu, surt l’arc de Sant Martí, però si s’enfada, les flors es moren, per això jo sempre la faré feliç”.





dimecres, 7 d’octubre de 2009

Buenaño, desperta!

Des de fa més de 30 anys que Catalunya viu en democràcia. D'acord que potser és una democràcia mal entesa per alguns però democràcia al cap i a la fi. Què vol dir democràcia? Ja en vaig parlar aquest estiu en un post però les declaracions del regidor i president del PP de Cerdanyola, Manolo Buenaño, semblen sortides de qualsevol forma d'organització política, totalment desfasada, retrògrada i rància, més semblant a una dictadura que no pas una democràcia.

I torno a repetir la pregunta: de què tenen por? quins polítics tenen por de que el seu poble parli, es manifesti, voti, pensi i decideixi?? per què no deixen d'anar en contra del principi més fonamental d'una democràcia? Per què formen part del sistema polític quan estan en contra del principi bàsic de l'organització política per la qual hi treballen?

Buenaño, com a ciutadana de Cerdanyola, et demano un argument, només un, pel qual "t'oposes rotundament" a fer una consulta, que recordo que es tracta d'una consulta popular i no vinculant, a Cerdanyola. Amb aquesta actitud et negues a tu mateix i als teus el dret a decidir que Espanya sigui "una, grande y libre". Quin cinisme. Tot i que no sabria dir si per lo de "grande" o "libre"...
I per cert, tinc un suggeriment per la diada del 2.010, porta-li les flors a la teva mare. Sigues almenys coherent.

Per què Espanya em nega el dret a poder decidir lliurement sobre l'autodeterminació del meu país? Per què m'ho nega un regidor de Cerdanyola? Per què? Reclamo el meu dret a decidir lliurement sobre el futur de la meva nació.
L'ONU reconeix en la seva la carta fundacional que “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació". Doncs decidim.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Moonlighting

Ahir al vespre, baixant pel carrer Sant Ramón, em vaig trobar amb una lluna plena espectacular. Algun núvol prim la mig cobria com si tingués vergonya de mostrar-se nua.



Aquest tema és de la mítica sèrie de detectius dels anys 80 que duia el mateix nom.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Ajuntament de Cerdanyola, el culebrot continua.

El Morral ha cessat a la Consol. I m'atreveixo a dir que aquesta afirmació és l'única de les que he sentit aquesta setmana que sigui un fet. La resta, especulacions, rumors, opinions,... no són res més que això. Però el que més em sorprèn és com alguns, que són bastants, tracten una opinió personal com si fos un fet inqüestionable. No vull parlar dels rumors i de les especulacions aquí però algun dia hi dedicaré un post. Val la pena.

La meva opinió personal sobre el cessament. Només calia veure-li la cara al Morral i la llengua a la Consol. La situació era insostenible tal i com he anat parodiant al llarg del blog amb alguns posts.
En desconec la causa que els ha portat fins aquí i no em vull quedar amb el que era fàcilment observable: la mala relació, CIU fent oposició des del govern, falta d'entesa en temes importants com l'ARE, el 0-3, el CAP Fontetes,... tot això que hem pogut percebre els ciutadans i ciutadanes no és res més que el resultat d'una mala negociació, d'una mala relació que cap de les dues parts ha sabut reconduir i no han sabut o no han volgut treballar en equip. Com deia, la causa la desconec i francament, tampoc m'interessa. El que ens ha de preocupar ara és la situació en la que ens trobem. I en quina situació ens trobem?

Els convergents, no sé si mitjançant la dimissió o el cessament, sortiran de govern. Almenys, és el que es preveu. I ara, en aquest punt, és quan hem de jugar amb les matemàtiques i l'especulació. Perquè el que faré ara és només això, especular.

OPCIÓ 1: PSc entra al govern de la mà de CIU. CIU deu pensar, ens ho perdonarà el nostre electorat? Podem explicar-ho? Si troben una explicació que pugui satisfer al seu electorat, potser s'hi llancin. Però ho dubto.

OPCIÓ 2: PSc entra al govern de la mà del PP. El PP deu pensar... no sé què deu pensar algú del PP. Ho deixo.

OPCIÓ 3: PSc entra al govern de la mà de qui sigui. Li interessa al PSc a menys de dos anys de les eleccions agafar l'alcaldia en un moment com aquest i a més sense ni un duro a les arques municipals? Qui seria l'alcalde o alcaldessa? La marxa del Càrdenas deixa un gran dubte però, la ciutadania identificaria a X regidor/a com a alcalde? els interessa visualitzar a algú altre que no sigui el seu candidat per a les municipals del 2.011?

OPCIÓ 4: Segueix governant IC en minoria i la resta de partits, PP, PSc i CIU es dediquen a fer oposició i cremar-los tant com puguin. Perquè ja se sap que en l'amor i en la política tot s'hi val. Però sobretot perquè la política municipal del nostre poble està concebuda com una mal partit de futbol, on si puc faig falta quan l'àrbitre no miri. El que sigui per a que guanyi el meu equip. Enlloc de pensar en fer un autèntic treball en equip per a que qui en tregui rendiment de la feina feta, sigui Cerdanyola.