dilluns, 14 de setembre de 2009

Arenys de Munt. La primera peça del dòmino. Part II

2 comentaris:

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Felicitats pel reportatge Helena, n'havia vist poques imatges i el teu vídeo resulta bastant explicatiu. Com bé dius, és increïble que encara es permetin manifestacions d'aquest tipus en un país que les ha patit massa. Només m'ha sobrat un crit, el famós "pu... Espanya", no crec que els que volen la independència democràticament s'hagin de posar a l'alçada dels que promouen el feixisme, tot i que les reaccions escalfades del moment són comprensibles.

En qualsevol cas, un acte de civisme i de democràcia, que com exposo al meu bloc, no hauria de fer tanta por, i malgrat Arenys sigui anecdòtic, és un punt d'inflexió important que fa que, els que voleu la independència, tingueu encara més motius per seguir lluitant.

Salutacions!

Helena Solà ha dit...

Hola Carlos,

em sorprens positivament! Estic totalment d'acord amb tu. Per a reivindicar el que sigui s'ha de fer sempre amb respecte i realment a Arenys es va aconseguir tot i les provocacions falangistes que van arribar a cridar "libertad". Cal ser cínic.

Hi ha independentistes que senten odi cap a Espanya, la qual cosa entenc però no comparteixo.
Jo vull la independència del meu país i tinc o hauría de tenir el dret a decidir i cal que lluitem per a viure en un país més just i plenament democràtic on els ciutadans i ciutadanes puguem decidir i que els nostres representants polítics no tingui por de la voluntat del seu poble.

Salut!