dimarts, 29 de setembre de 2009

La tuna ha cantat aquest matí a l'ajuntament

Aquest matí ben d'hora, una tuna un pel granadeta i formada per dos regidors i una regidora que portava la veu cantant, ha entonat aquesta cançó. El Morral, no se n'ha pogut estar i ha sortit al balcó. Amb llàgrimes al ulls per l'emoció i amb un mocador blanc, els ha acomiadat.



dilluns, 28 de setembre de 2009

Augment de la natalitat. Un efecte colateral de la crisi.

La premsa britànica es feia ressò, aquests dies, de l'augment de la taxa de natalitat i analitzava les seves causes. A Anglaterra la taxa de natalitat és la més alta dels darrers 50 anys. Per la estadista Karen Dunnell la crisi econòmica és una de les principals causes: "L'atur i la situació econòmica estan, provablement, tenint un impacte". Les parelles surten menys que abans i es queden més a casa i això fa que busquin altres formes de distracció i sembla que el sexe és una d'elles. Tot i que a Anglaterra l'abortament és lliure i no està penalitzat ni perseguit com a casa nostra, no contemplen aquesta opció. Segons la mateixa estadista, en temps de crisi, l'arribada d'un nadó dona felicitat i omple buits. A més, també tenen ajudes econòmiques importants, no com aquí. La natalitat va sempre lligada a factors econòmics i socioculturals. És la primera vegada en els darrers deu anys que l'increment de població es veu més afectat pels naixements que per l'arribada d'immigrants.
Un fenomen similar està passant a E.E.U.U. tot i que allà, hi ha altres factors.
L'atur, així com la recessió econòmica, està afectant a Cerdanyola també. Si ens comportem igual que els anglesos, la natalitat es dispararà al nostre poble.

divendres, 25 de setembre de 2009

El ple de Setembre, una esbatussada més.

Aqui teniu el video resum del ple de Setembre. Kathleen Turner en el paper de Consol Pla, Michael Douglas en el paper de Toni Morral i Danny De Vito d'Antonio Gonzalez:

dilluns, 21 de setembre de 2009

El PP va enrere i enrere i enrere i enrere i...

Divendres, quan tornava amb cotxe cap a casa vaig sentir per la ràdio el següent: Esperanza Aguirre dará a los profesores la condición de autoridad pública y pondrá tarimas en las aulas y quiere que los alumnos saluden en pie.

Al vespre vaig veure un fragment de la pel.lícula Lugares comunes:

dijous, 17 de setembre de 2009

La llengua és una font de plaer.

Amb aquest títol tan suggerent en Màrius Serra feia una xerrada per a mestres la setmana passada a Sant Cugat.
"Cal jugar amb la llengua i buscar el plaer. El joc té mala premsa entre la societat i entre el món adult on cal ser seriós i rigoròs. Però jugar amb la llengua pot ser compatible i de fet, ho és, amb ser seriós i rigorós".
Crec que hem d'anar més enllà de les paraules d'en Màrius Serra. Aquesta idea d'unir joc i rigor és aplicable també a les matemàtiques, a les socials i a la resta de les àrees. Quan ensenyem als nostres alumnes les capacitats és fantàstic fer-ho al pati i jugar amb l'aigua i amb ampolles de diferents capacitats i buidar i omplir, així relacionen que dues ampolles de mig litre en fan un, per exemple. Per aprendre les comarques i capital comarcal de Catalunya podem tornar a sortir al pati i jugar amb una pilota, qui la llença diu una comarca i qui la rep diu la seva capital, per aprendre les taules de multiplicar es pot motivar als nens a aprendre-les perquè poden ser una contrasenya per entrar a classe i, per dividir es pot jugar a cartes, així es treballa el quocient, el dividend, el residu,... Hi ha res millor que veure com un nen aprèn divertint-se i gaudint? Els mestres i les mestres hem de ser creatius i crear situacions de joc a l'aula per a motivar als nostres alumnes.
No només hem de jugar amb la llengua i obtenir plaer amb la llengua. Hem d'unir el joc a la nostra vida i obtenir plaer en tot allò que fem.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Què passa a Cerdanyola ràdio?

Porto vàries emissores de ràdio sintonitzades al cotxe i quan surt Cerdanyola ràdio, és fàcilment detectable per la mala qualitat del so. Cerdanyola ràdio és la nostra ràdio, on podem posar-nos al dia de l'actualitat de Cerdanyola i escoltar música de bona qualitat, però és una llàstima escoltar la Bonnie Tyler en aquestes condicions.
Ahir mateix al matí i suposo que per la pluja, era impossible sentir res. I quan t'allunyes uns pocs quilòmetres de Cerdanyola ja no se sent res. El més estrany em va passar ahir anant per Barcelona, l'equip de periodistes de Cerdanyola ràdio tenen un domini del francès espectacular. I per qui no s'ho cregui, que faci la prova!



http://www.cerdanyolaradio.com/

dilluns, 14 de setembre de 2009

Arenys de Munt. La primera peça del dòmino. Part II

Arenys de Munt. La primera peça del dòmino. Part I



Clicant a sobre de la imatge es veu augmentat i millora la qualitat. Després cal fer un altre clic a "full screen".

dissabte, 12 de setembre de 2009

Arenys de Munt, el primer pas cap a la independència.

Quina constitució tenim, quines lleis tenim i quins polítics tenim que posen totes les traves possibles als ciutadans i ciutadanes d'Arenys a opinar sobre una qüestió tan fonamental com l'autodeterminació de Catalunya i que a la vegada permeten una manifestació falangista pels carrers d'aquest poble el mateix dia que els seus ciutadans estan cridats a anar a les urnes??????????????????

Recordem que l'ONU reconeix en la seva la carta fundacional que “tots els pobles tenim dret a la lliure determinació". De què tenen por?
Mitja Europa s'ha posat les mans al cap per la situació d'Arenys. Allà seria impensable permetre cap tipus de manifestació falangista.
En López Tena diu avui a l'Avui: "...Govern espanyol, Advocacia de l’Estat, jutgessa espanyola, Falange Española y de las JONS, president de la Generalitat, delegat del govern espanyol (que és un càrrec diferent de l’anterior), PP, PSOE, PSC, C’s; tots, junts i per separat, han perdut. Volien impedir la democràcia, fer impossible que la gent voti, i han fracassat. Tot ho han fet servir: pressions, intimidacions, amenaces, prohibicions sense judici. I han perdut: la consulta per la independència de Catalunya es fa. Cap de les forces polítiques, institucions i persones que a Catalunya o a Espanya són contràries a la independència de Catalunya ha donat cap argument en defensa de les seves idees. Ningú ha dit en què i per què ens convé als catalans formar part de l’Estat espanyol i no tenir un Estat propi...".

Ahir al vespre, després de la manifestació de Barcelona i passejant per les diferents parades d'Arc de Triomf, em vaig trobar a un amic del Cercle Català de Negocis que em comentava que Espanya ens està xuclant 22.000.000.000.€ l'any i això fa 30 anys que dura. Ell creu que Arenys és la primera pedra d'una nova Catalunya i que "els bolets apareixen perquè plou".
El Cercle Català de Negocis és una associació d'empresaris, directius, autònoms i professionals que han creat un lobby amb l'objectiu de tenir un estat propi català per a acabar amb l'espoli fiscal i garantir la competitivitat de les empreses catalanes.

Més informació: www.ccn.cat

diumenge, 6 de setembre de 2009

L'amor marca la nostra vida i la nostra història.

Almodis de la Marca va néixer a França però es desconeix la data exacta, tot i que va ser cap als voltants de l'any 1.020. Filla de nobles, va destacar ràpidament per la seva bellesa però també per la seva intel.ligència i pel seu caràcter, la qual cosa va propiciar que els pares la casessin de molt jove, massa, amb un cosí seu. Aquell matrimoni durà dos anys i el Papa el va anul.lar per consanguinitat. Poc després la varen casar amb Ponç de Llenguadoc, un home força més gran que ella, ric i poderós amb qui tingué tres fills. Ponç era molt religiós i estava molt influenciat per la cultura austera dels càtars.

En aquest escenari, Ramón Berenguer I, comte de Barcelona, casat en segones núpcies i amb un fill de la primera dona, s'allotjà a casa d'Almodis i Ponç. Es diu que en aquell mateix sopar tant Almodis com Ramón Berenguer mostraren els seus encants i es van seduir mútuament. Aquella mateixa nit varen compartir llit. Abans del trenc de l'alba, ambdós amants fugiren cap a Barcelona. Hi ha qui els anomena Paris i Helena. Quan Ponç s'adonà del que havia succeït, va ordenar perseguir-los però va fer tard. En un primer moment hi va haver un aixecament al Llenguadoc per la indignació davant del "segrest" d'Almodis, però Ponç va pensar que s'havia lliurat d'una dona massa carnal. En aquella època els homes repudiaven a les dones per carnals o per castes. O segurament, per a qualsevol altra cosa...

En arribar a Barcelona, "Paris" repudià a la seva dona, doncs ell era casat i es casà amb "Helena". Amb aquest matrimoni, el comtat de Barcelona adquirí els drets sobre el comtat de Carcassona.
Almodis, amb el seu tarannà i com no podia ser d'altra manera, va governar al costat del seu marit. Van passar dos anys fins que van solventar diversos conflictes amb els sarraïns, l'esglèsia,... aleshores Almodis donà a llum a dos fills bessons. Ramón Berenguer i Berenguer Ramón. Almodis va fer tots els possibles per a que els seus fills en fossin els hereus enlloc del primogènit. La qual cosa la portà a que en Pere Ramón, el primogènit, l'escanyés fins a la mort el 1.071.

Almodis reposa a la catedral de Barcelona. I a pocs metres, està el Palau Reial on varen viure. Actualment obert al públic ja que és un museu i per tant es pot visitar.
Qui vulgui entrar a la catedral ha de tenir en compte dues coses, la primera és l'horari de misses, ja que tanquen l'accés a una part de la catedral i per tant no es pot accedir a la tomba d'Almodis. La segona cosa important és que cal anar amb l'espatlla tapada, no es pot entrar amb samarreta sense mànigues ja que és del tot indecorós. La qual cosa em porta a una curiosa associació d'idees i és que l'actual Papa va voler tapar fa anys un gran escàndol de pederastia amb diversos capellans implicats i també em va fer pensar sobre aquell affair sobre l'excumulgació d'uns pares al practicar un abortament a la seva filla de tan sols nou anys, embarassada després d'una violació. Al violador no el van excomulgar, per això.

dijous, 3 de setembre de 2009

I ara el poder judicial.

Fa uns dies era l'estat espanyol qui decidia anar en contra del principi bàsic de la democràcia i ara és el poder judicial.
El referèndum d'Arenys de Munt és un referèndum no vinculant, es tracta d'una consulta popular i, així i tot, Estat i poder judicial s'han posat d'acord i han accelerat tot el procés per a prohibir que els ciutadans i ciutadanes d'Arenys votin i decideixin lliurement si volen o no la independència de Catalunya.
M'esgarrifa pensar en quin país visc que no permet parlar a la seva gent. Aquesta és una mostra més de l'actitud despòtica que Espanya té vers Catalunya. Aquest fet evidencia, una vegada més, que vivim sota una dictadura maquillada de democràcia. Ens exprimeixen i ens maltracten.
Afortunadament, els mitjans s'han fet ressò de la notícia que ha traspassat fronteres. Aquestes són les paraules d'un ciutadà anglès: "Avui l'Estat espanyol ha demanat als tribunals prohibir el referèndum privat planificat per un consell local de Catalunya. Quina democràcia té por de la veu de la gent?".
Diverses poblacions de Catalunya s'estan mobilitzant per a seguir les passes d'Arenys. La maquinària està en marxa.