dimarts, 25 d’agost de 2009

Així és com segueixo veient Espanya, el país veí.



Així és com veig Espanya, el país veí. I cada vegada més.
Espanya no deixa de vulnerar reiteradament els nostres drets. No ens entenen ni ens volen entendre. I francament, jo tampoc els entenc.
Ens tallen les ales una vegada i una altra. I això ja fa massa temps que dura.
El govern espanyol i tot el que els envolta van en contra del principi bàsic de la democràcia. Passo de l'estatut, passo del finançament i passo d'Espanya. INDEPENDÈNCIA JA!

dilluns, 17 d’agost de 2009

Per tu



Avui el món és una mica pitjor que ahir. Avui hem perdut una mica tots. Haurem de superar aquesta barreja d'incredulitat i de negació. Et trobarem a faltar. Has deixat un buit que no podrem omplir.
Ets un lluitador i un inconformista que ha treballat per millorar Cerdanyola i per millorar Catalunya. Tu ja no la veuràs independent. Nosaltres intentarem fer realitat els teus, els nostres somnis.
Joan, trobaré a faltar les nostres xerrades quan m'acompanyaves un trosset de camí cap a casa. Gairebé sempre sobre el rumb del partit. I sempre tan crítics... Aquest vespre he estat repassant els nostres mails i no et preocupis perqué faré arribar el teu missatge a aquells que com tu deies, "potser havien menjat calçots per esmorzar".

diumenge, 16 d’agost de 2009

La maternitat d'Elna i l'amnèsia induïda del nostre país.

Aquest estiu i aprofitant uns dies de vacances a l'Empordà, no m'he pogut estar d'acostar-me a Elna a visitar la maternitat on l'Elisabeth Eidenbenz va ajudar a les embarassades catalanes a donar allum en unes condicions dignes i va salvar d'una mort segura als seus nadons. Ja fa uns mesos vaig explicar la història de la maternitat d'Elna al blog.

La visita em va deixar un regust agredolç. Les imatges no deixen indiferent, n'hi ha de ben tendres, però n'hi ha de colpidores. No em trec del cap les imatges dels nadons esquelètics que l'Elisabeth va rescatar dels camps i els va salvar. També em va impactar la foto d'una mestra republicana molt implicada políticament i que va haver de fugir, com tantes i tantes dones.

Mentre anava recorrent les diferents sales de la maternitat, el subconscient em va portar al camp de concentració de Dachau, camp d'extermini nazi que vaig visitar quan tenia 10 anys. No em van impactar els forns, ni les dutxes de gas, em van impactar les imatges de la gent que sobrevivia en el camp. Aquelles imatges em van quedar gravades a la retina. Seria impossible per a mi discernir entre les fotos dels exiliats catalans i els supervivents de Dachau.

He estudiat E.G.B., B.U.P. i C.O.U. a Catalunya i mai, he treballat la guerra civil espanyola. No vaig saber de l'existència d'aquesta maternitat fins fa dos anys i gràcies a una exposició a l'ateneu de Cerdanyola.
Els continguts d'història de primer de B.U.P. a C.O.U. han estat: paleolític, neolític, Islam, Grècia, Roma, Edat mitjana, geografia i demografia, los visigodos, Al-andalus, los reyes católicos (la professora feia les classes en castellà), Mª Cristina i algun rei més, la revolució francesa, industrial i russa, la primera guerra mundial i suposo que em descuido d'algun contingut més.

Desconec el currículum de l'ESO i del Batxillerat actuals, però espero que aquest capítol recent de la nostra història hi aparegui. Em sembla molt greu que l'educació formal d'aquest país no inclogui la seva història. I "algú" va decidir que era més important los reyes católicos que la guerra civil espanyola que van patir els nostres avis. I aquest "algú", tot i que d'un altre color, anys més tard va retirar la filosofia, perquè total, per què pensar?

I no, no penso que sigui amnèsia, la selecció dels continguts dels aprenentatges han estat molt pensats i és per això que trobo que atempta contra els drets de les persones a conèixer la seva pròpia història. I això fa que com jo, milers d'estudiants catalans nascuts en democràcia, no en sabem res de la nostra història, ni recent ni llunyana. Res de res de la història de Catalunya. Al menys a nivell formal.

divendres, 7 d’agost de 2009

dijous, 6 d’agost de 2009

Qui menja sopes, se les pensa totes. Bestial.




Una de les meves aficions és la gastronomia. M'encanta descobrir nous gustos, nous locals, cuina d'arreu del món, de casa nostra,... en definitiva, noves sensacions.
En el paleolític, l'home menjava quan tenia gana, menjava per a cobrir una necessitat fisiològica bàsica, i així actuava amb tot, per impulsos i per necessitats. Actualment, menjar és molt més que una necessitat, menjar és un acte social i és tot un plaer. Un plaer per a compartir amb la parella, els amics o la família.
Tot i no tenir cap coneixement formal, em llançaré en aquest terreny que, com ja he dit, és una de les meves grans aficions.
Començaré amb el darrer restaurant on he sopat, el Bestial. El Bestial és un restaurant situat a la platja de la barceloneta, està just a sota del peix. És un restaurant del grup Tragaluz. Cal reserva prèvia si hi vols sopar sense arriscar-te. El local és gran i minimalista, la decoració és molt original ja que algunes parets simulen formiguers. Les taules de fusta massissa i els sostres el fan acollidor. A més, és força íntim per la gran separació entre taules. Té una gran terrassa des de la qual es veu el mar i s'hi pot sopar o fer una copa. La carta és sencilla però molt complerta: amanides, l'antipasti (mínim per a dues persones i molt recomanable), pasta, rissottos, peixos i carns. El preu del cobert ronda entre els 40-50€ per cap. L'entorn és ideal ja que està a peu de platja i a més, hi ha diversos locals per a fer una copa després de sopar.
El servei és bo i és fàcil d'aparcar. Els lavabos són mixtes, cosa que pot provocar alguna anècdota divertida.

Més info: www.bestialdeltragaluz.com