divendres, 31 de juliol de 2009

Recensió del ple de juliol

Aquest cop i per estrany que sigui no tinc res a dir d'IC... què estrany... què serà?

Bé, comencem pel PP. Pels que preteníem fer el cotilla amb les relacions Buenaño i González, ens vam quedar amb les ganes. El Manolo, no hi era, i es va perdre les curioses intervencions del González. Aquest va arribar a preguntar sobre el cafè de Cordelles i pel projecte del riu Sec. Es va emportar una colleja per cada intervenció. No tenia la nit, està clar.

PSc. Recordo les paraules de la Carmona de fa un o dos plens que deia que el deure de l'oposició era controlar i fer propostes. Doncs bé, el que es diu una bona oposició, o si més no, oposició, no va ser el que van fer ahir. El que van fer ahir els socialistes va ser rajar. Perquè no puc dir ni que que van fer crítica i molt menys constructiva. Per a fer una bona oposició cal també aportar solucions i no formar part del problema. I de solucions o alternatives, res de res.

CIU. La cançó de moda de l'estiu i que entonen els convergents és aquella de "... la culpa fué..." en aquest cas d'ERC. Pels qui no s'han enterat, ERC fa més de dos anys que no està al govern, és més, és que ni està. Així que no cola.
Quan hi ha algun problema, ja tenim a la Consol carregant contra el Morral. M'admira. Carrega contra els socis de govern quan les coses van a maldades tot desvinculant-se. I el Morral que se la mira amb aquella cara de "au, em torna a tocar dormir al sofà aquesta nit". I això és el que passa amb els matrimonis mal avinguts. L'estratègia convergent consisteix a fer oposició des del govern. Lleig!

Per acabar el ple, les crispades intervencions sobre el CAP Fontetes. Que les formes no ens facin perdre el fons. I el manifest dels ocupes. Molt bo, per cert. Em va fer reflexionar.

Au, aquesta cançó va per als convergents:

3 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

Què estarà passant??? Ja només et falta no oblidar la V...

Roger Morales i Puig ha dit...

Per cert, a mi el manifest dels okupes, com sol passar amb la majoria de manifestos okupes, em va semblar un encadenament de tòpics, però amb l'agreujant que acabava amb un "jo acuso" (en aquest cas declarant culpables de gairebé tots els mals del món a Joan Saura, Toni Morral i Alfons Escoda) que tenia un "tuf" autoritari com a mínim preocupant, i que poc té a veure amb el que diuen predicar.

Helena Solà ha dit...

Ai... el manifest dels ocupes el vaig trobar molt bo en quant al missatge, l'exposició d'idees, la claretat, el to, el llenguatge,... i em va fer reflexionar. Això no treu que no estigués d'acord amb tot el manifest. I com tu dius, el final no va ser encertat. A més, parlaven d'uns fets que desconec i tampoc pretenc jutjar ni el que han fet els uns ni què han fet els altres. Per defensar-se no cal atacar a l'altre, i a més, et fa perdre credibilitat, és cert.
Suposo que seguirem parlant dels ocupes...