dimecres, 15 de juliol de 2009

La política i la mala política.

La paraula política ve del grec, ciutadà o civil. Fou Aristòtil qui introduí aquest terme i és a Grècia i de la mà dels grans pensadors que es comença a pensar i a debatre sobre l'organització, tant política com urbana, de les ciutats. Des d'aleshores ençà, la nostra terra ha tingut i patit diverses formes d'organització política, des de la monarquia absoluta a la monarquia parlamentària, passant per la dictadura o la república.

Actualment vivim en democràcia. Votem als nostres representants al parlament, al senat, als ajuntaments,... Ningú ho dubta. I sobretot perquè fa tan sols 33 anys que hem sortit d'una dictadura. Però jo ho dubto. I molt. I cada vegada més. Els polítics, són els nostres treballadors. Treballen per a nosaltres. Ens representen. A nosaltres i als nostres interessos. I han de deixar de prendre decisions de manera unilateral, com uns pares inflexibles. No hem d'estar sota una dictadura democràtica, no escollim a qui ens mana si no a qui ens representa. No som menors. I això que és una evidència, no és així a la pràctica. I per posar alguns exemples, la manipulació descarada del PP els dies posteriors als atemptats de l'11 de març, l'escàndol de Terra Mítica, els interessos econòmics i absolutament personals en el tema del transvasament de l'Ebre, en Mas anant d'amagat a Madrid a pactar amb en ZP, el Clos reprès per en Gorbatxov al negar-se a contestar una pregunta,... i així una llarga llista. I obvio la política municipal.

Cada partit polític té un ideari, uns objectius, un programa,... que és el fa que la gent els voti o no. Però què passa quan no es compleixen les promeses electorals? no podem fer res més que no votar-los a les properes eleccions. I punt. Estem desemparats. Vaig fer la consulta a un advocat que, primer, va riure, i després, va dir-me que els hauríem de denunciar a tots. Tot i l'anècdota, cal reflexionar sobre l'estafa que patim.

El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé.
Són els mals polítics, i malauradament n'hi molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació, els que suposadament han de dur a terme una política social i resulten ser més de dretes que els de dretes,... són ells, els culpables del desencís general, del vot nul o en blanc i del pasotisme de la gent que argumenten allò de que "tots són iguals".

La fi no justifica els mitjans i és necessari anar cap a una política kantiana. Per ètica i per principis.

12 comentaris:

superegidor ha dit...

Amen!!! Beneït sigui el senyor!!!
Felicitats Helena, però no calia fer aquest escrit per tornar a guanyar-me, ja t'hem dit que el nostre amor-internàutic era temporal!!!
De veritat, felicitats, avui m'has emocionat.
Mua!!!

Helena Solà ha dit...

Gràcies Super, i a més, jo sóc més guapa!
Fora conyes, és el que penso i és el que pensem molts i moltes. Cal fer una reflexió molt profunda. Cal canviar el model que tenim. Quan una persona s'acosta a la política, perdó, als polítics, verge de qualsevol prejudici, no pot fer res més que al.lucinar. I pot intentar canviar-ho, o pot pensar que són les regles del joc(brut) i jugar. Afortunadament he descobert que hi ha gent íntegra en política, poca, molt poca, però espero de veritat que el rumb polític actual canvii pel bé de tots i totes cap a una política kantiana, on la fi no justifiqui la punyalada per l'esquena.

Petons super!

Roger Morales i Puig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Roger Morales i Puig ha dit...

Hi ha coses contra les quals, objectivament, no hi puc dir res. Com el descrèdit de la política, per exemple.

Ara bé, sobre això de qui és més guapa o guapo... Que això que les rosses són més guapes és un mite de l'època del destape :p

(si no ens ho prenem amb humor...)

Helena Solà ha dit...

Sort que no has fet menció a cap altre mite sobre les rosses...
I crec que el color del cabell hi té poc a veure. I si no, fem la prova, jo em poso morena i tu ros, a veure què tal!
Ara, també et dic que el super em seguirà preferint a mi. Lo vostre és un affair sense importància...

Petons als dos!

superegidor ha dit...

Suposo que aquí el meu criteri té més importància que el vostre, no? Total, tractem el vostre físic-intel.lecte, no?
Doncs així, us haig de dir, i faig us d'una expressió una mica grollera i de la meva imaginació, que està més bona l'Helena vestida que tu en pilotes Roger. Ei, em sap greu Roger!!
Pel que fa a l'intel·lecte, i com que coneixo una mica més l'Helena, també et guanya. Però Roger, tu continua així que fas punts dins del meu cor!!!
Un petó als dos.

Roger Morales i Puig ha dit...

Li diré a ma mare que visiti aquest bloc i ja veureu com quedarà indiscutiblement clar qui és més guapo i intel·ligent.

Helena Solà ha dit...

non comment...

Anònim ha dit...

Pannikar, a la seva darrera entrevista ens proposa un canvi radical en el model social, donada la fallida de la situació actual.
Penso que els polítics (no tots) són un reflex de la societat actual, el model de l'engany, cop de colze, i el tot val.
En el teu article fas referència a Aristòtil i a Kant, organització i ètica, mira un dia qualsevol les sessions del parlament i/o "del congreso de los diputados" la majoria d'aquests senyors o no saben qui eren o ho han oblidat.
Et felicito per lo didàctic del teu escrit.
Des de la societat civil mirarem de fer la feina ben feta !!!!

Helena Solà ha dit...

Passa'm si us plau l'enllaç de l'entrevista d'en Pannikar, sembla interessant.
Cal reflexionar sobre els models que tenim, i no només això, crear-ne un debat, arribar a unes conclusions i aplicar-les.

Ricard ha dit...

ânims Helena,

No et conec, al contrari dels que escriuen, i he arribat el teu blog per casualitat, però desprès de llegir uns quants post, et veig molt implicada en política, i en costa de creure que pensis el que diu aquest post, et deixo alguna cosa que vaig escriure fa temps,
http://golfes.bloc.cat/post/12834/205349

Rècords, des de Ripollet

Ricard

Anònim ha dit...

Està molt ben pensat tot això, però qui són els guap@s que formaràn un partit i mantindran les promeses de canvi fins arribar al poder? A tothom, 99%, se li puja el poder al cap, i es molt dificil portar una politica ben madura pels interessos de tothom.