diumenge, 26 de juliol de 2009

Incivisme per part de tots

Divendres al vespre vaig anar a Blanes al concurs internacional de pirotècnia. És tot un espectacle poder gaudir dels focs artificials des de la platja. Al cap d'una hora d'haver acabat encara hi havia força gent. L'ambient era molt agradable.
Allà a la platja hi havia parelles, famílies, grups d'amics, i també un grupet de quatre nois que per l'aspecte, rossos i d'ulls blaus, semblaven escandinaus. Per la pila de llaunes de cervesa que hi havia al seu costat i per l'estat en que estaven, havien begut força. M'hi vaig fixar especialment en ells perquè van fer una mica de forat a la sorra i van tirar-hi les llaunes, després van afegir-hi una mica de sorra per sobre. Es van aixecar i marxaven cap al passeig. Al passar pel meu costat no vaig poder evitar preguntar d'on eren. De seguida em van dir que eren d'Eslovenia, i al moment, suposo que per la meva expressió no verbal es van adonar del motiu de la meva pregunta. Es van dir alguna cosa entre ells i un d'ells em va dir que la paperera era plena i que passava una màquina que netejava la sorra. Li vaig dir que era cert que la paperera era plena, i el mateix passava amb la resta de papereres de tot el passeig, estava d'acord amb ell que això ho dificultava però no era motiu per deixar la platja d'aquesta manera. Em van demanar una solució. Per un moment em vaig sentir com si estigués vigilant el pati de l'escola... els vaig dir que deixessin les llaunes al costat de la paperera i així ho van fer. Els ho vaig agrair i aquí s'acaba la història. I a més, tot de "bon rotllo" i vam parlar una mica i tot.
No només em va sorprendre la seva actitud, totalment incívica per part d'aquests nois, si nó que també em va sorprendre l'actitud de la resta de la gent que se'ls mirava però que ningú hi va dir res. I que per tant, consentien.

1 comentari:

Anapana ha dit...

Tanst anys de submissió passen factura, si no som capaços de defensar la nostra llengua, amb una rendició immediata a la primera de canvi, fins i tot amb persones que després acabem descobrint que també són catalans, com vols que els hi diguem que a casa nostra siguin més respectuosos ?
Aquesta actitut deplorable queda ben maquillada amb allò de que els catalans som practicants de la tolerància i la convivència, l'únic lloc on ens sentim forts i en treiem pit es al aixopluc d'internet on la presència del català és destacada, que fàcil i còmode protegits darrera la pantalla de l'ordinador.
Per tant felicito i molt a tots aquells /aquelles que teniu dignitat i autoestima.