divendres, 31 de juliol de 2009

Recensió del ple de juliol

Aquest cop i per estrany que sigui no tinc res a dir d'IC... què estrany... què serà?

Bé, comencem pel PP. Pels que preteníem fer el cotilla amb les relacions Buenaño i González, ens vam quedar amb les ganes. El Manolo, no hi era, i es va perdre les curioses intervencions del González. Aquest va arribar a preguntar sobre el cafè de Cordelles i pel projecte del riu Sec. Es va emportar una colleja per cada intervenció. No tenia la nit, està clar.

PSc. Recordo les paraules de la Carmona de fa un o dos plens que deia que el deure de l'oposició era controlar i fer propostes. Doncs bé, el que es diu una bona oposició, o si més no, oposició, no va ser el que van fer ahir. El que van fer ahir els socialistes va ser rajar. Perquè no puc dir ni que que van fer crítica i molt menys constructiva. Per a fer una bona oposició cal també aportar solucions i no formar part del problema. I de solucions o alternatives, res de res.

CIU. La cançó de moda de l'estiu i que entonen els convergents és aquella de "... la culpa fué..." en aquest cas d'ERC. Pels qui no s'han enterat, ERC fa més de dos anys que no està al govern, és més, és que ni està. Així que no cola.
Quan hi ha algun problema, ja tenim a la Consol carregant contra el Morral. M'admira. Carrega contra els socis de govern quan les coses van a maldades tot desvinculant-se. I el Morral que se la mira amb aquella cara de "au, em torna a tocar dormir al sofà aquesta nit". I això és el que passa amb els matrimonis mal avinguts. L'estratègia convergent consisteix a fer oposició des del govern. Lleig!

Per acabar el ple, les crispades intervencions sobre el CAP Fontetes. Que les formes no ens facin perdre el fons. I el manifest dels ocupes. Molt bo, per cert. Em va fer reflexionar.

Au, aquesta cançó va per als convergents:

dimecres, 29 de juliol de 2009

Morràlix i Miròlix contra la zitzània municipal




Som a l'any 2.009 després de Crist. Tota Catalunya és ocupada pels altres... Tota? No! Un llogaret de l'Est habitat per iniciativos indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l'invassor. La vida doncs no és gens planera per als legionaris socialistes, convergents ni populars dels petits campaments de Cerdanyola... és clar que tampoc ho és per als iniciativos.
Sort d'en Morràlix, l'heroic guerrer de les aventures, viu com una centella i enginyosament astut. D'ací que sempre li són encomanades les missions més perilloses. Extrau la seva força de la beguda màgica inventada pel druida Rodríguix. Miròlix és l'amic inseparable d'en Morràlix. En el seu temps lliure fa de repartidor de menhirs. És capaç d'abandonar-ho tot per tal de seguir Morràlix en una nova aventura.
Quan semblava que la pau regnava al poblet tossudament iniciativo... la zitzània s'apoderà del ple. Aconseguiran en Morràlix i en Miròlix vèncer una vegada més? Caldrà que en Rodríguix prepari poció extra? Resistiràn?

diumenge, 26 de juliol de 2009

Natalia Estemírova, l'activista txetxena, ha estat assassinada

Dilluns al vespre en la concentració contra la violència a les dones que va organitzar el col·lectiu Dones x Dones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, es va denunciar el recent assassinat de l’activista txetxena pels drets humans i de les dones, Natalia Estemírova.

Estemírova era representant a Grozni, la capital txetxena, de l'ONG Memorial, una entitat russa de defensa dels drets humans. Era una persona molt crítica amb el règim del president txetxè Ramzan Kadírov, a qui denunciava sovint per tortures i segrestos i altres abusos comesos contra la població civil. L’activista, que havia treballat amb la periodista també assassinada Anna Politkòvskaia, era també assessora del Defensor del Poble txetxè i membre de la comissió de control social de les institucions penitenciàries.

“Jo em declaro obertament pacifista –deia Estemírova– perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres”. I com a gran defensora de les dones, en parlava com a heroïnes, com a supervivents perquè “el seu paper és i ha estat indispensable”. L’activista acostumava a dir que el pes de la guerra ha recaigut sempre sobre les dones, que les dones són les que denuncien els segrestos, els crims i la violència del govern rus i del seu propi país, les qui han hagut d’assumir les responsabilitats de la família.

Però tot i que “és ben cert que les dones tenim una oportunitat important per a la pau i el futur de Txetxènia" – deia, “queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències”.

No podem acceptar que es continuïn segrestant i assassinant persones que denuncien atemptats contra els drets humans. S’ha dut a terme una recollida d’adhesions per enviar una carta a l’ambaixador rus demanant que s’investigui el tema a la qual Esquerra s’hi ha adherit. Cal tenir en compte que, segons l’agència informativa Kavkaz Uzel, ja són 35 les persones segrestades durant el primer semestre d’aquest 2009 i que l’any passat la xifra va arribar a les 42.

Incivisme per part de tots

Divendres al vespre vaig anar a Blanes al concurs internacional de pirotècnia. És tot un espectacle poder gaudir dels focs artificials des de la platja. Al cap d'una hora d'haver acabat encara hi havia força gent. L'ambient era molt agradable.
Allà a la platja hi havia parelles, famílies, grups d'amics, i també un grupet de quatre nois que per l'aspecte, rossos i d'ulls blaus, semblaven escandinaus. Per la pila de llaunes de cervesa que hi havia al seu costat i per l'estat en que estaven, havien begut força. M'hi vaig fixar especialment en ells perquè van fer una mica de forat a la sorra i van tirar-hi les llaunes, després van afegir-hi una mica de sorra per sobre. Es van aixecar i marxaven cap al passeig. Al passar pel meu costat no vaig poder evitar preguntar d'on eren. De seguida em van dir que eren d'Eslovenia, i al moment, suposo que per la meva expressió no verbal es van adonar del motiu de la meva pregunta. Es van dir alguna cosa entre ells i un d'ells em va dir que la paperera era plena i que passava una màquina que netejava la sorra. Li vaig dir que era cert que la paperera era plena, i el mateix passava amb la resta de papereres de tot el passeig, estava d'acord amb ell que això ho dificultava però no era motiu per deixar la platja d'aquesta manera. Em van demanar una solució. Per un moment em vaig sentir com si estigués vigilant el pati de l'escola... els vaig dir que deixessin les llaunes al costat de la paperera i així ho van fer. Els ho vaig agrair i aquí s'acaba la història. I a més, tot de "bon rotllo" i vam parlar una mica i tot.
No només em va sorprendre la seva actitud, totalment incívica per part d'aquests nois, si nó que també em va sorprendre l'actitud de la resta de la gent que se'ls mirava però que ningú hi va dir res. I que per tant, consentien.

dimecres, 22 de juliol de 2009

FUCK YOU!

I'm sorry but I'm not going to be polite neither politically correct. So don't read it if you think it could hurt you. I warn you. So you decide.
I dedicate this song to that kind of people who unfortunately sometimes we meet along our lives. I dedicate this song to that people who's narrow and tiny minded, to that people who's living a hateful life and they want the same for us, to that people who's got a hole in their soul, to that people who's green with envy, to that people who is unabled to have a good feelings and hate is the most powerful feeling, to that people who's got an empty heart, to that people who enjoys hurting people with no reason, to that people who don't think about nothing else than in themselves and no matter the way they take if the can achieve their aims, to that people with two faces.
And I specially dedicate this song to one person who SHOULD understand this post with no troubles.
I'm sick of these people, I can't stand them, and so, Fuck you!



Per demanda popular (via mail), afegeixo la lletra:

Look inside,
Look inside your tiny mind
Now look a bit harder
Cause we're so uninspired,
so sick and tired of all the
hatred you harbor

So you say
It's not okay to be gay
Well I think you're just evil
You're just some racist who
can't tie my laces
Your point of view is medieval

Fuck you (Fuck you)
Fuck you very, very much
Cause we hate what you do
And we hate your whole crew
So please don't stay in touch

Fuck you (Fuck You)
Fuck you very, very much
Cause your words don't translate
And it's getting quite late
So please don't stay in touch

Do you get,
Do you get a little kick out of
being slow minded?
You want to be like your father
It's approval your after
Well that's not how you find it

Do you,
Do you really enjoy living a
life that's so hateful?
Cause there's a hole where
your soul should be
Your losing control of it and
it's really distasteful

Fuck you (Fuck You)
Fuck you very, very much
Cause we hate what you do
And we hate your whole crew
So please don't stay in touch

Fuck you (Fuck You)
Fuck you very, very much
Cause your words don't
translate and it's getting
quite late
So please don't stay in touch

Fuck you, Fuck you, Fuck you,
Fuck you, Fuck you, Fuck you,
Fuck yooooou

You say
You think we need to go to war
well you're already in one
Cause it's people like you
who need to get slew
No one wants your opinion

Fuck you (Fuck You)
Fuck you very, very much
Cause we hate what you do
And we hate your whole crew
So please don't stay in touch

Fuck you (Fuck You)
Fuck you very, very much
Cause your words don't
translate and it's getting
quite late
So please don't stay in touch

Fuck you, Fuck you
Fuck you, Fuck you
Fuck you, Fuck you

dimecres, 15 de juliol de 2009

La política i la mala política.

La paraula política ve del grec, ciutadà o civil. Fou Aristòtil qui introduí aquest terme i és a Grècia i de la mà dels grans pensadors que es comença a pensar i a debatre sobre l'organització, tant política com urbana, de les ciutats. Des d'aleshores ençà, la nostra terra ha tingut i patit diverses formes d'organització política, des de la monarquia absoluta a la monarquia parlamentària, passant per la dictadura o la república.

Actualment vivim en democràcia. Votem als nostres representants al parlament, al senat, als ajuntaments,... Ningú ho dubta. I sobretot perquè fa tan sols 33 anys que hem sortit d'una dictadura. Però jo ho dubto. I molt. I cada vegada més. Els polítics, són els nostres treballadors. Treballen per a nosaltres. Ens representen. A nosaltres i als nostres interessos. I han de deixar de prendre decisions de manera unilateral, com uns pares inflexibles. No hem d'estar sota una dictadura democràtica, no escollim a qui ens mana si no a qui ens representa. No som menors. I això que és una evidència, no és així a la pràctica. I per posar alguns exemples, la manipulació descarada del PP els dies posteriors als atemptats de l'11 de març, l'escàndol de Terra Mítica, els interessos econòmics i absolutament personals en el tema del transvasament de l'Ebre, en Mas anant d'amagat a Madrid a pactar amb en ZP, el Clos reprès per en Gorbatxov al negar-se a contestar una pregunta,... i així una llarga llista. I obvio la política municipal.

Cada partit polític té un ideari, uns objectius, un programa,... que és el fa que la gent els voti o no. Però què passa quan no es compleixen les promeses electorals? no podem fer res més que no votar-los a les properes eleccions. I punt. Estem desemparats. Vaig fer la consulta a un advocat que, primer, va riure, i després, va dir-me que els hauríem de denunciar a tots. Tot i l'anècdota, cal reflexionar sobre l'estafa que patim.

El que hauria de ser un treball en equip per millorar el nostre entorn i malgrat la diversitat d'idees, es converteix en un treball aïllat per partits que quan en tenen l'ocasió, s'apunyalen, i si és per l'esquena, millor. I així no es pot funcionar, així Cerdanyola no pot créixer bé.
Són els mals polítics, i malauradament n'hi molts, aquells que practiquen la doble moral, el joc brut, les mentides, la manipulació, els que suposadament han de dur a terme una política social i resulten ser més de dretes que els de dretes,... són ells, els culpables del desencís general, del vot nul o en blanc i del pasotisme de la gent que argumenten allò de que "tots són iguals".

La fi no justifica els mitjans i és necessari anar cap a una política kantiana. Per ètica i per principis.

dimecres, 8 de juliol de 2009

El gran reality show dels socialistes de Cerdanyola

Després del cafè que en Víctor Francos va prendre a l'ateneu, molt inspirador, per cert, se li va acudir presentar una moció. Com no podia ser d'altra manera, en la línia de les anteriors, originals i absolutament pensades per a la ciutadania de Cerdanyola i les seves necessitats.
La moció que presentaran al ple de juliol consisteix a fer un bon ús per un equipament oblidat, l'edifici dels funcionaris. Aquest edifici serà l'escenari d'un programa que cavalcarà entre la popular sèrie Friends i El gran germà.
Tots aquells regidors, presidents de partits, càrrecs de confiança,... expulsats dels seus propis partits o de casa seva, podran ocupar un pis. Enlloc d'haver nominats per a sortir, aquesta moció que és totalment inclusiva, ja que per això són gent d'esquerres, hi haurà incorporacions.
Evidentment hi haurà càmeres per tot l'edifici així com a l'interior dels diferents habitatges. En els banys no, ja que podrien comportar restrenyiment i un regidor amb restrenyiment no rendiria.
Així doncs, podrem veure com el Miró li demana tomàquets a la Laura, o com l'Octavi prepara una festa sorpresa a la Consol. Les imatges "d'edredoning" no seran emeses per no ferir sensibilitats. El presentador del reality serà la Veu, en Jorba, és clar.
Per tal de que la senyal pugui arribar a les llars catalanes, la famosa antena de la ràdio, es col.locarà al terrat de l'edifici. En funció de l'èxit del nou reality caldrà valorar canviar l'antena per una de més potent.
Des d'aqui animo a la resta de partits per tal de que aquesta moció tiri endavant i sigui aprovada per unanimitat.

La nova executiva d'ERC a Cerdanyola

Dilluns de la setmana passada a ERC Cerdanyola varem renovar l'executiva. Es va presentar una única candidatura, encapçalada per en Francesc Rossinyol i que va ser aprovada amb més del 90% dels vots. L'informe de gestió i econòmic varen ser aprovats per unanimitat. Aquesta nova executiva és una executiva sòlida i forta ja que té el recolzament de gairebé tota l'assemblea. Hem fusionat l'experiència de gent que fa anys que milita al partit amb noves idees i aportacions per part de la gent que ha entrat nova a l'executiva. La gent que en forma part som gent treballadora, amb empenta, amb les idees molt clares, eficients i creatius. I per tant, necessaris per Cerdanyola. Aquestes paraules d'en Miquel Martí i Pol defineixen bé l'esperit de la nova executiva: "Plors i laments de què serveixen, gent que lluiti és el que cal".
Els membres de la nova executiva són els següents:

Francesc Rossinyol------------ Presidència
Eudald Pladevall-------------- Sec. de finances
Enric del Amo----------------- Sec. d'organització
Daniel Mallen----------------- Sec. de política municipal
J. Vicente Mañanas----------- Sec. d'imatge i comunicació
Joan Tornel------------------- Sec. de Medi ambient i territori
Concep Miró------------------- Sec. de salut, acc. social i ciutadania
Carles Pla-------------------- Sec. per Bellaterra
Joan Sola--------------------- Sec. d'educació universitat i cultura
J. Balàs----------------------- Sec. de comerç i restauració
Jordi Gasssiot---------------- Sec. de drets laborals
Helena Solà------------------- Portaveu i secretaria d'igualtat.

divendres, 3 de juliol de 2009

Concert al castell, glamour, club de fans d'en Jorba i regidor amb xancles.

Ahir vaig anar al concert al castell de Sant Marçal. Era el capvespre, el sol anava desapareixent, un camí de torxes il.luminava l'entrada. Una copa de cava ens esperava a l'arribar. La il.luminació jugava amb el castell, els arbres i la música, tot recordant al Belvedere. Les senyores, amb collars de perles i xals. Les estrelles ens aixoplugaven... l'escenari era romàntic.
I aquella veu. Aquella veu d'home, greu en el seu punt just, dolça i a la vegada masculina. Què no faries si et xiuxiuegés a cau d'orella... ahir mateix es va crear el seu club de fans. La presidenta, com no podia ser d'altra manera, és una de les great bloggers, una gran científico-ideòloga, que anava amb un vestit estil Jackie Kennedy i un bolso de Prada. I en aquest escenari, tot parlant de la veu d'en Jorba... es va trencar tot el glamour i romanticisme de l'acte. Com no podia ser d'altra manera, un regidor. Un regidor vestit amb samarreta i xancletes.
Si us plau, no podrien fer un curs de protocol? Ara, no em vull ficar amb qui el financia... però mentrestant la regidora de cultura, no els podria donar quatre consells? Ella si que té classe i glamour i un bonic collar de perles cultivades.

dijous, 2 de juliol de 2009

L'escàndol Monsanto arriba a Catalunya de la mà de CIU, PP i PSc

Monsanto, empresa dedicada als productes de l'agricultura (herbicides, plaguicides,...) ja fa anys que va començar a manipular genèticament el blat i altres productes. Monsanto necessitava fer la patent dels gens que havia creat artificialment. Això suposà un conflicte per a l'oficina de patents dels E.E.U.U., però res com pagar les campanyes polítiques per a saltar obstacles. Així doncs, Monsanto aconseguí patentar diversos gens. Va vendre el seus productes a alguns pagesos nord-americans. Al cap de poc temps i gràcies a la pol.linització (el vent, les abelles,...), milions d'hectàries de camps de blat van quedar contaminades amb blat transgènic de Monsanto. Aquesta empresa denuncià i segueix fent-ho, als agricultors per utilitzar el seu blat, (recordo que patentat). Molts agricultors han perdut els seus camps per a poder pagar les demandes milionàries de Monsanto. Els jutges consideren que encara que sigui per la pol.linització, aquests estan fent ús d'un producte patentat.

Europa era encara verge dels productes Monsanto i dels transgènics fins fa poc. Monsanto ha començat per Catalunya. Gràcies a CIU, PP i PSc (recordo que ho escric amb minúscula perque han de dir "Catalunya" amb la boca petita) han decidit avui al Parlament no regular els transgènics. ERC i ICV s'han quedat sols. CIU, PP i PSc s'han oposat a regular els productes transgènics. Això vol dir que ni tan sols tenim el dret com a consumidors de tenir els transgènics etiquetats. No sabem què comprem.

Per a més informació, videos, documents, webs,... sobre l'escàndol Monsanto, plataformes anti-transgènics i productes transgènics: http://www.somloquesembrem.org/