dimecres, 3 de juny de 2009

Romeo i Julieta

Em vaig llegir aquesta obra de Shakespeare quan tenia 14 anys. Aleshores vaig pensar que no podia ser amor el que sentien. Aquest és un dels fragments més romàntics de l'obra. N'hi ha més.

Romeo: Amor, et juro per la lluna que plateja les fulles d'aquests arbres...
Julieta: No juris per la lluna, la inconstant, que canvia de forma cada mes, no fos que el teu amor fos igual que ella.
Romeo: Per què podré jurar?
Julieta: Per res. No juris. O, si vols, pots jurar per tu mateix, que ets el déu de la meva idolatria, i et creuré.
Romeo: Si l'amor estimat...
Julieta: No, no juris. Per bé que amb tu m'alegri, no m'alegra, massa impetuós, massa sobtat, massa com un llampec que, en veure'l, ja deixa d'existir. Bona nit, dolç amor! Potser l'alè d'aquest estiu convertirà la poncella d'amor en una bella flor. Bona nit, bona nit. Que el dolç repòs que tinc al pit t'arribi fins al cor.
Romeo: Oh, tan insatisfet em vols deixar?
Julieta: Què voldries encara, aquesta nit?
Romeo: L'intercanvi del teu amor pel meu.
Julieta: Jo ja te l'he donat abans de demanar-me'l i més m'estimaria que estigués per donar.
Romeo: Me'l prendries? Per què, amor?
Julieta: Per ser més generosa i tornar-te'l a donar. I tanmateix, només vull el que tinc; sóc generosa com el mar, el meu amor és tan profund com ell; com més el dono més tinc. L'amor i el mar són infinits.
Romeo: Oh nit feliç. Tinc por que tot sigui només un somni de la nit, massa afalagador per ser real.