diumenge, 28 de juny de 2009

Pornografia surrealista al ple de juny.

He hagut de deixar passar tres dies i fer molts retocs per a poder penjar aquest post. Francament, em costa trobar les paraules per poder transmetre el que sento. Durant el ple, va haver moments en que dubtava de si era real el que estava passant o bé, delirava. Així que seguint el consell d'un bon escriptor i mestre meu, he decidit esperar a que el mal de panxa marxés. De totes maneres, m'abstindré de fer molts comentaris.

El PSc (i "c" amb minúscules. On és l'Estatut? I el finançament?) presenta una moció per a fer un conveni amb les llars d'infants privades de Cerdanyola. El conveni és del tot inespecífic i per tant, difícil de valorar. Altres poblacions com la veïna Montcada han fet un conveni molt interessant, ajuntament i llars d'infants privades. Penso que un bon conveni pot ser molt positiu sempre que repercuteixi en la millora de la qualitat educativa. Però la moció presentada pels socialistes és buida de contingut. No faré cap comentari al respecte. Òbviament el conveni no pot ser econòmic a menys que les llars d'infants siguin cooperatives sense ànim de lucre. Evidentment l'administració pública no pot concedir subvencions a empreses privades. Curiosament, cap d'elles té la subvenció de la Generalitat. Caldria saber-ne els motius.
En cap dels punts de la moció presentada per aquest partit progre i d'esquerres diu res sobre la millora de la qualitat, en canvi diu "...VI. Agreujada la situació de les escoles bressol privades per les baixes d'alumnes que pateixen a causa de la crisi econòmica actual...". Què curiós, ara em ve al cap aquella famosa i afortunada frase d'un regidor d'IC el qual comparava Tàndem amb "Talleres Manolo de la cantonada". Quina curiosa associació d'idees... realment és preocupant l'amnesia d'alguns regidors i regidores d'aquest ajuntament. Perqué no vull pensar que és mala fe, no.

Aquesta moció va prosperar amb els vots a favor dels socialistes, CIU, i PP. Però això no és el més al.lucinant. El més ABSOLUTAMENT AL.LUCINANT és l'abstenció per part d'IC! I jo com ells, m'abstinc, perque ara segur que feriria moltes sensibilitats. On és la coherència política? I la credibilitat? I la transparència?

Bé, continuem amb la dosi de surrealisme. Un cop la moció és aprovada per majoria, el sr. Gonzalez del PP, va, i no si li acut res millor que preguntar-li a l'alcalde que què passarà quan una de les llars d'infants privades vulgui tancar. Em vaig haver de pessigar. Era una broma? Era conscient del que feia tan sols dos minuts acabava de votar? És un cínic? Sóc jo que deliro? Però ho va acabar d'arreglar amb: "...los niños que van a las escuelas bressol municipales proceden de familias mas pudientes que los que van a las escuelas privadas concertadas...". Una gran conclusió, si senyor! Més val que em torni a mossegar la llengua...

Jo, modestament, proposo des d'aquí, que es pengi un cartell a la porta de la sala de plens amb el següent text: "Perill. Espectacle no recomanat per a menors d'edat, persones amb problemes cardíacs, dones embarassades, ni per a persones sensibles. En cas de qualsevol dany moral o psicològic no ens en fem responsables".

dijous, 25 de juny de 2009

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Em veig amb l'obligació moral de fer la màxima difusió del proper acte del Grup Acte de Sobirania:

El dia 27 de juny, a partir de les 5 de la tarda, farem un seguit d’accions que ens duran a plantar-nos davant el Parlament de Catalunya per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats, o no, a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre el projecte de Construcció Nacional.
La teva implicació personal és imprescindible per a l’èxit de la convocatòria. Els que viviu lluny, busqueu els companys, organitzeu-vos, i veniu plegats. Si voleu organitzar un autocar, truqueu-nos i ens coordinarem (Rosa 692 047 183).
S’ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en definitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.
Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d’asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.
El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu. Ens sentim hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de la de Brussel·les el 2009.

✱ El mes de maig, vam fer un assaig de mobilització per Internet, consistent a enviar massivament una carta oberta al President de la Generalitat.

✱ El dia de Corpus, ens vam concentrar davant la Generalitat de Catalunya, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes. Ara en recollirem la resposta.

Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.


NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR



grup@actedesobirania.cat www.actedesobirania.cat

dijous, 18 de juny de 2009

Imagine

Avui he fet la darrera sessió d'anglès amb els meus alumnes. I per acabar ho hem fet amb una cançó, Imagine de John Lennon.
Quan no podem canviar la realitat, almenys, podem somiar-la.




Imagine there's no Heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today

Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

dimarts, 9 de juny de 2009

Morral, Bellido, ho sentiu això??

No, no és el vostre coixí que us crida, són els 40.000 infants nascuts el darrer any a Catalunya i que han fet que la taxa de natalitat fos la més alta dels darrers 25 anys. No cal ser un expert per a saber que la natalitat seguirà augmentant, la immigració i el baby boom dels anys 70, en són les principals causes.

Morral, Bellido, seguiu escoltant. Avui, el govern ha aprovat un decret per regular les ludoteques amb l'objectiu de cobrir el buit legal. El govern dóna 18 mesos a les ludoteques catalanes per tal de que es posin al dia amb la nova normativa. El punt més destacable: "...els usuaris menors de quatre anys hauran d'estar acompanyats de la persona legalment responsable del menor o de qualsevol altra persona adulta autoritzada per aquella durant tota l'estada a la ludoteca. En cap cas podran ser autoritzats els professionals del centre".

Està clar que a Cerdanyola tenim un greu problema. Tan sols tenim dues escoles bressol municipals, Cordelles i Montflorit, i amb capacitat per a 168 infants. Segons dades oficials, a Cerdanyola hi ha uns 2.000 infants d’entre 0 a 2 anys. Dels quals, més de 1.500 no tenen plaça, ni pública ni privada.
L'any passat, el Síndic de greuges, va cridar l’atenció del nostre alcalde a causa de la baixa taxa d’escolarització pública de 0 a 3 anys existent a Cerdanyola. Taxa situada clarament per sota de la mitjana catalana, essent aquesta del 2’7% el curs passat. El Síndic va instar al nostre alcalde a prioritzar la posada en funcionament dels centres que estan pendents de construcció. I aquest, s'hi va comprometre.

La realitat és que no tan sols no han complert els terminis per a la construcció de les 3 E.B.M. previstes per al 2.008, si no que a més, tampoc les veurem en funcionament abans d'acabar el mandat. Començo a dubtar si algun dia les veurem.

A Cerdanyola tenim més ludoteques que escoles bressol. D'aqui a 18 mesos tindrem un gravíssim problema ja que serà impossible absorbir els infants provinents de les ludoteques. Tenim us seriós problema.
Tenim 18 mesos. Tenim la capacitat? Tenim la voluntat?

Welcome to my life

Cançons d'estiu.

















diumenge, 7 de juny de 2009

Crida al poble català. CAL FER UN ACTE DE SOBIRANIA !

S'ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en definitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.

Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d'asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.

El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:

Concentrar-nos, el dia de Corpus (11 de juny) a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament.
Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l'Arc de Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció nacional.
Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.

NOMÉS EL POBLE QUE HI VA, HI ARRIBA

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

divendres, 5 de juny de 2009

Diumenge votaré l'Oriol.

L’espai europeu ha de ser el marc de referència comú, i el nostre espai de relació internacional; un espai que superi, com volem els independentistes, el filtre de l’Estat Espanyol i que permeti relacionar-nos amb les altres nacions d'Europa amb peu d’igualtat. Hem de poder tenir veu i vot i fer arribar a Europa que volem tenir el dret a decidir, que volem la independència i que estem patint un espoli fiscal únic al món. Cada català i catalana paguem 3.000€ anuals a l'estat espanyol. Això no és solidaritat. Això és espoli fiscal. Això ens suposa un 10% del PIB. A Alemanya, el lander de Hesse que és el lander que més aporta, ho fa amb un 4'5% del seu PIB. Estem suportant un esforç fiscal molt i molt gran que va, a més, en detriment de la qualitat de vida dels catalans i de les catalanes. Europa ha de posar límits. I per a fer-ho, Catalunya ha de tenir veu al Parlament. I aquesta veu es diu Junqueras.

El 70% de les lleis que tenim a casa nostra emanen de directrius de la U.E. El PP europeu i el PS europeu voten en més d'un 60% el mateix. El que es decideix a Europa, ens afecta directament, horaris comercials, la festa del foc, cultius de transgènics, les famoses 65 hores,...

L'Oriol Junqueras és historiador i un expert en economia. No deixa indiferent ningú. L’Oriol té la base ferma del coneixement, la credibilitat de la convicció, i l’aval de la feina ben feta per aquest país durant un munt d’anys. L’Oriol és una d’aquelles persones que de manera natural desperta confiança perquè transmet molta passió, dedicació i esforç a les tasques a les quals es dedica. És una persona en la qual s'hi pot confiar. Realment, després de sentir-lo és impossible no votar-lo.

Dimarts vaig anar a un acte de campanya amb l'Anna Simó. I una de les coses que va dir m'ha quedat al cap: "Tot allò que no serà fet per nosaltres, serà fet contra nosaltres".

dimecres, 3 de juny de 2009

Romeo i Julieta

Em vaig llegir aquesta obra de Shakespeare quan tenia 14 anys. Aleshores vaig pensar que no podia ser amor el que sentien. Aquest és un dels fragments més romàntics de l'obra. N'hi ha més.

Romeo: Amor, et juro per la lluna que plateja les fulles d'aquests arbres...
Julieta: No juris per la lluna, la inconstant, que canvia de forma cada mes, no fos que el teu amor fos igual que ella.
Romeo: Per què podré jurar?
Julieta: Per res. No juris. O, si vols, pots jurar per tu mateix, que ets el déu de la meva idolatria, i et creuré.
Romeo: Si l'amor estimat...
Julieta: No, no juris. Per bé que amb tu m'alegri, no m'alegra, massa impetuós, massa sobtat, massa com un llampec que, en veure'l, ja deixa d'existir. Bona nit, dolç amor! Potser l'alè d'aquest estiu convertirà la poncella d'amor en una bella flor. Bona nit, bona nit. Que el dolç repòs que tinc al pit t'arribi fins al cor.
Romeo: Oh, tan insatisfet em vols deixar?
Julieta: Què voldries encara, aquesta nit?
Romeo: L'intercanvi del teu amor pel meu.
Julieta: Jo ja te l'he donat abans de demanar-me'l i més m'estimaria que estigués per donar.
Romeo: Me'l prendries? Per què, amor?
Julieta: Per ser més generosa i tornar-te'l a donar. I tanmateix, només vull el que tinc; sóc generosa com el mar, el meu amor és tan profund com ell; com més el dono més tinc. L'amor i el mar són infinits.
Romeo: Oh nit feliç. Tinc por que tot sigui només un somni de la nit, massa afalagador per ser real.

dilluns, 1 de juny de 2009

Roselles


Fa uns dies, tornant cap a Cerdanyola, vaig haver de parar a contemplar aquest prat de Roselles de Bellaterra. Trobo preciós el contrast del verd del blat tendre amb l'efímer vermell de les roselles...