dilluns, 4 de maig de 2009

La comunicació no verbal diu més que les paraules. RegiDORS, preneu nota.

M'encanta observar la gent. El cos, la cara, els llavis, els gestos, les mirades, la veu, el timbre, com fem anar les mans,... sovint diem molt més amb el nostre cos que amb les paraules. De fet, amb el cos diem coses que no diríem amb paraules. Si ens sentim angoixats, nerviosos, o preocupats davant de l'interlocutor, o fins i tot, si ens hi sentim atrets. La comunicació no verbal ens pot trair si no sabem fer-la servir.
El llenguatge verbal, la lògica de les idees, la claredat, l'elecció de les paraules, la precisió,... suposa tan sols el 7% de la informació que el receptor percep. La comunicació paraverbal, el volum, el to, la velocitat, els silencis,... suposen el 38%. I el 55% restant, és el llenguatge no verbal, l'expressió de la cara, la postura corporal, la mirada, el somriure, les mans, l'aparença personal, els moviments del cap, el contacte físic,...
Per tal de tenir una comunicació eficaç, cal tenir una bona intel.ligència emocional, empatia, assertivitat i sinceritat efectiva.
L'altra dia em vaig reunir amb un regidor. Al començar la reunió ja va dir que tenia pressa i que marxaria d'hora. Mentres anàvem parlant, va estar tota l'estona mirant la seva Blackberry i fins i tot algun missatge li va fer gràcia. De tant en tant aixecava la mirada, ens mirava amb una cella aixecada, deia alguna cosa i tornava a la Blackberry. Quan va acabar amb la Blackberry es va deixar caure sobre el respatller de la cadira. El seu cos era separat al màxim de la taula i els braços arrepenjats a sobre seu. Està molt clar el missatge que la seva comunicació no verbal ens feia arribar. No vull entrar en la polèmica dels cursos de formació però està clar que alguns regidors necessiten un curset accelerat i intensiu de tècniques assertives. O potser d'educació i "bones maneres"...

7 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

Hola Helena,

Doncs ara correré el risc que siguin els del meu propi grup els que demanin la meva destitució perquè estic totalment d'acord amb el que dius. Fins i tot crec saber de quin regidor parles perquè si no m'equivoco jo estava veient aquesta "reunió" que tu dius, i la imatge que donava el regidor (i des de la distància) és la que comentes. I si no és la reunió que jo penso, doncs raó de més per confirmar el que dius.

De totes maneres, i ara correré el risc que sigui el ple en ple (valgui la redundància) el que demani la meva destitució, crec que són uns quants i unes quantes (o uns molts i unes moltes) dels regidors i regidores els que necessiten aquesta formació. No crec que sigui qüestió d'educació, perquè això jo els hi suposo als 25...

Per cert, no sabia que també havies anat a l'Escoleta, i només dues classes per sota de la meva.

Una abraçada i ens continuem llegint.

Helena Solà ha dit...

Hola Roger,

he de dir-te que m'has sorprès. M'agrada la teva actitud per valenta i sincera.
No pateixis que no et destituiran. Segur. I si m'equivoco ja t'acompanyaré a l'INEM...

El que més em va sorprendre les primeres vegades que vaig assistir als plens va ser la falta de respecte que es tenen els regidors entre ells i per l'acte en si (hi ha que fins i tot llegeixen la premsa). Un càrrec públic no es pot permetre certes coses i sempre hauría de tenir present que treballa per al poble i gràcies a ell.

Ara ja saps que també vaig anar a l'Escoleta. Ja veus, potser fins i tot em vas estirar les trenes...

Salut!

Francesc ha dit...

Helena, l’has clavat!!!
Feia mesos que volia escriure un article per a la premsa explicant la sensació que han de tenir la ciutadania que s’acosta per a veure un Ple. El teu text i la resposta d’en Roger fan que em decideixi a fer una pinzellada .
Per començar, no poden seure, i quan tenen la “sort” de posar-se darrere d’algun regidor....tenen que sortir escaldats, uns o unes jugant amb el mòbil, que no serà pagat per l’ajuntament (nosaltres), altres aprofiten la manca de Biblioteques per a llegir la premsa local (per sort), altres fan sortides al locutori, perdó lavabo,...
Es un altre exemple de perquè cada cop hi ha més gent que no creu en la política o polítics.
Malauradament, no estan a una empresa pública, si no que estan en representació d’un munt de gent que els ha votat.
Espero que el proper Ple, es pugui veure un canvi.

Helena Solà ha dit...

Vull aclarir que el regidor en qüestió no és el Bellido. És clar que cal diferenciar el què del com. I pel que fa al "com", ell sempre ha estat molt "polite", almenys amb mi.

Roger Morales i Puig ha dit...

De totes maneres, i dit el que he dit, aquest és un problema que no només afecta a Cerdanyola i al nostre ple. En gairebé tots els àmbits de la política on he estat la formació en temes de comunicació i expressió ha estat gairebé nul·la. Crec que és un dels temes que s'han de treballar i reconec que potser és un dels temes que hem d'entomar els que no som polítics de primera línia i que tenim la funció de donar suport i assessorar als que sí que donen la cara en públic.

Helena Solà ha dit...

Hi ha treballs de grup molt interessants en aquest sentit. A part de bibliografia, ponències, cursos,...
He llegit el post de la "polèmica" i no ho entenc... ja m'informaré per a saber exactament pq. van demanar el teu cessament pq. com ja t'he dit no ho entenc.
Ja m'explicaràs!

albert d´abaix ha dit...

en fa gracia lo dels movils als plens,hi ha cartells penjats que prohibeixen el us durant el ple,deu ser nomes per al public oi?
lo de la falta de respecte vers els regidors i tambe cap el public quant toca plenillo,amb rialles,movils i xedadetes a l´orella estan al ordre del dia,per aixo ja no hi vaig,nomes serveix per a lluiment d´alguns